Feliç diada de Sant Jordi 2020

Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán

Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!

Deu llibres per entendre i canviar el món

Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat

El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.

TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)

Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.

Descarga

Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio

La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.

Descarga

Canvi climàtic /  Yayo Herrero, María González y Berta Páramo

Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes.  A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-

La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero

“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.

Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez

Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.

El Calibán y la Bruja / Silvia Federici

Descarga

NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane

Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.

Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas

A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.

Descarga

Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua

Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.

Des del grup de Gènere d’ESF us convidem a seguir creant debat sobre les metodologies, experiències i vivències entorn el gènere en els projectes de cooperació al desenvolupament.

Us convidem el pròxim dissabte 18 de Març a partir de les 17h a l’Ateneu Popular La Bugadera amb les següents activitats:

17h Taller: Visió de gènere en la cooperació pel desenvolupament

Reflexionem sobre diferents feminismes i societats, compartim lluites i vivències per estar preparades per participar en projectes de voluntariat internacional. Com aportem una visió de gènere en els projectes de la nostra entitat?
A càrreg del Grup de Gènere d’Enginyeria Sense Fronteres

19h Compartim experiències i lluites des de diferents col·lectius feministes

Tant si representes a un col·lectiu com a títol individual, vine i participa! Fem xarxa per fer-nos fortes

21h Kafeta Feminista

Hi haurà barra autogestionada i música amb Mònica Guit Eras

Ateneu Popular La Bugadera
Plaça Eivissa, 17 baixos
08031 Barcelona

Tant si formeu part de projectes des d’aquí com si teniu pensat viatjar a l’estiu a altres països aquest espai ens servirà a totes per enriquir-nos i empoderar-nos!

ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat

Existeix una relació amb la desigualtat de gènere que ens rodeja actualment? O dit d’altra manera, el gènere és actualment un factor de risc per a patir pobresa energètica que no estem considerant? Respondre aquesta pregunta implica endinsar-se en factors com l’anàlisi de la feminització de la pobresa, l’elaboració de polítiques públiques que incorporin el gènere de manera transversal i la recerca de dades efectives que il·luminin la desinformació, corroborin la hipòtesi inicial i, per tant, serveixin per a reivindicar una desigualtat existent i es tradueixin en la incorporació efectiva de la desigualtat de gènere com a factor agreujant i de risc davant la pobresa energètica.

ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat (en català)

ESFeres17: Desigualdad de género y pobreza energética. Un factor de riego olvidado (en castellano)

ESFeres17: Gender inequality and energy poverty: A forgotten risk factor (english)

Edició: Gener 2017.

Enginyeria Sense Fronteres (ESF) és una associació feminista que lluita per assolir la igualtat de gènere i compromesa en la inclusió de polítiques transversals de perspectiva de gènere, tant en el funcionament intern de l’organització com en el nostre treball públic amb altres col·lectius. Per nosaltres és imprescindible viure el nostre propi procés d’empoderament si realment apostem per tenir una visió política transformadora.

Des de fa un temps, ens estem qüestionant activament quin és el model de cooperació que estem aplicant, si les nostres accions són transformadores o si tal vegada reprodueixen o perpetuen les desigualtats de poder i les opressions en homes i en dones en els països on treballem. Veiem necessari, cada vegada més, garantir un enfocament de gènere en tot els aspectes d’aquests, conèixer els rols de gènere als països, quin impacte tindran els projectes sobre la població i com adequar-los a cada societat. És per això que des del Grup de Gènere es fa un seguiment tant dels projectes, com del voluntariat i personal contractat que el conforma. El seguiment es realitza a través dels grups, formant part del procés de formulació, convocatòries de places i l’ús del llenguatge no sexista en publicacions. I a més a més s’impulsa l’elaboració d’estudis i documentals de sensibilització que no només són una eina de difusió sinó també enriquiment pels projectes.

Aquest passat dimarts, dia 17 de Gener, ESF amb el Centre d’Estudis Africans (CEA) vam presentar un estudi sobre la igualtat de gènere en comunitats rurals de Moçambic. L’estudi forma part del projecte Empoderant la dona camperola a la Província d’Inhambane per al lideratge de la gestió de l’aigua i la promoció agropercuària i acompanyament a la UNAC a l’impuls de la seva Política de Gènere, finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), el qual és un dels projectes del Grup Moçambic actualment. El projecte l’executem de la mà de la nostra contrapart a terreny, la UNAC – Uniao Mocambique de Camponeses, organització vinculada a via Campesina, un referent del país en el treball sobre Sobirania Alimentària que des de fa molt de temps ha engegat també un procés de treball en gènere a nivell organitzacional i polític.

En el 2015, en el marc de la mateixa convocatòria de l’ACCD des de la que es finança aquest projecte a Moçambic, s’interpel·la a les entitats per presentar projectes clarament en la visió de treballar activament el gènere. Pensem que d’igual manera que està sent una experiència positiva que ens ajuda a indagar de quina manera mesurem i assolim els resultats, no oblidem ni fem oblidar a l’ACCD que treballar el gènere, tant a Àfrica com a Catalunya, implica assumir que estem treballant en reptes que requereixen temps i reflexió, aprendre mentre anem fent, i que treballar en projectes anuals, ajustats en temps i pressupostos limita el seu potencial transformador.

Per poder realitzar aquesta tasca és vital que les persones que conformen els diferents projectes tinguin formació de gènere en tots els nivells possibles, des de la federació d’Ingeniería Sin Fronteres s’ofereix el curs Transversalizando el Género. Proyectos, organizaciones y presupuestos, i des del grup de gènere en coordinació amb tots els grups es realitzen activitats formatives i de sensibilització en la perspectiva de gènere, per tots els membres de l’associació, voluntariat i personal contractat.

Podeu descarregar l’estudi des d’aquest enllaç: http://bit.ly/EstudiGenereMoçambic