Aquestes festes juga amb ESF!

Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.

Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.

Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.

Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!

Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!

Juga en aquest enllaç!

No hay vida digna sin suministros garantizados: diez grupos con representación parlamentaria apoyan las medidas ciudadanas para prohibir los cortes

• Representantes de diez grupos políticos del Congreso suscriben las medidas propuestas y exigen a la ministra Teresa Ribera la protección de todas las familias vulnerables.

• Numerosas entidades sociales reclaman la implementación del principio de precaución, un periodo de carencia sin cortes de suministro de agua, luz y gas y la redefinición de la figura de consumidor vulnerable.

Madrid, 17 de diciembre de 2020

A las puertas del invierno y en plena pandemia, numerosas entidades sociales han impulsado un manifiesto para exigir al Gobierno central y a la Ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico Teresa Ribera el fin de los cortes de suministros y la implementación de una serie de medidas para garantizar la protección de todas las familias en situación de vulnerabilidad. Exigen así al Ejecutivo de Pedro Sánchez tres mecanismos efectivos para evitar cualquier interrupción de suministro de agua, luz y gas en hogares vulnerables: principio de precaución, periodo de carencia y redefinición de consumidor vulnerable.

En una rueda de prensa que ha tenido lugar en el exterior del Congreso de los Diputados, y ante los recientes anuncios del Gobierno de Pedro Sánchez de prohibir los desahucios y garantizar los suministros a las familias vulnerables, las portavoces de los movimientos ciudadanos han presentado tres medidas de urgencia, que protegerían al conjunto de familias que sufren la pobreza energética y el riesgo de corte:

1. La aprobación por parte del Consejo de Ministros de un real decreto-ley que vuelva a proteger a los miles de familias que a día de hoy pueden sufrir un corte de agua, electricidad o gas. Para ello, el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, encabezado por la ministra Teresa Ribera, debe impulsar cuanto antes el establecimiento del principio de precaución, una herramienta que obligue a las compañías suministradoras a consultar con los Servicios Sociales competentes la situación de cualquier familia afectada por un aviso de corte y a garantizar sus suministros en el caso de que cumpla con unos baremos específicos de vulnerabilidad. A su vez, las facturas impagadas que deriven de la aplicación de este mecanismo se sufragarán, de conformidad con un posterior desarrollo reglamentario, a través de un sistema de financiación participado al 100% por las propias compañías de todos los segmentos implicados.

2. La promulgación de un periodo de carencia que evite cualquier interrupción de suministro en el ámbito doméstico, que tendrá como fecha límite la puesta en funcionamiento del principio de precaución. Se trata de una medida excepcional y urgente si se quiere garantizar el acceso a energía y agua en invierno y en plena pandemia.

3. La redefinición de la figura del consumidor vulnerable, que abarque los suministros de agua y gas natural junto al de la electricidad, y que pueda ampliar los actuales requisitos de acceso por lo que al nivel de renta se refiere, dado que los mismos no se ajustan a la realidad social de la ciudadanía española y excluyen a una gran cantidad de familias de la protección frente al corte.

En este sentido, se ha incidido en que el derecho a una vida digna conlleva el reconocimiento de los derechos humanos a la vivienda, a la salud, al agua potable y al saneamiento, así como a la disponibilidad de servicios básicos como la luz y el gas. Por tanto, la exigencia de prohibición de cortes de suministro debe necesariamente abarcar el agua, la electricidad y el gas, así como los desahucios.

Coincidiendo con la rueda de prensa, esta semana se han conocido diferentes noticias relacionadas con esta problemática. Según las informaciones aparecidas en distintos medios, se calcula que solo entre octubre y noviembre, una vez levantada la moratoria aprobada en marzo, se han producido hasta 30.000 cortes de suministro en todo el Estado.

Como respuesta, el Gobierno anunció el pasado martes tras la reunión del Consejo de Ministros la creación de un Fondo Nacional para la Sostenibilidad del Sistema Eléctrico (FNSS), con aportaciones de las compañías, que permitiría reducir la factura eléctrica al menos un 13 % en el plazo de cinco años. A su vez, la portavoz María Jesús Montero adelantó que el Ministerio de Ribera estaba trabajando en una disposición adicional que se añadiría a alguno de los próximos reales decretos-ley impulsados por el Ejecutivo en la que se garantizaría literalmente “que ningún consumidor vulnerable va a tener un problema con el corte de los suministros”.

A pesar de las buenas intenciones, en el pasado se ha visto cómo la mayoría de medidas aprobadas acaban siendo insuficientes porque no abarcan el conjunto de familias afectadas, bien porque no incluyen los suministros de agua o gas, porque circunscriben la protección exclusivamente a las personas beneficiarias del bono social eléctrico o porque no tienen en cuenta la complejidad de los colectivos que sufren pobreza energética (titularidad del suministro, desconocimiento de los mecanismos de protección, trampas de las compañías, etc.).

Las medidas que provienen de las entidades que día tras día trabajan directamente con las familias afectadas son, a juicio de estas organizaciones, las más efectivas para hacer frente a la situación y garantizar de este modo los derechos básicos de toda la ciudadanía, particularmente la más vulnerabilizada. Es necesario que las medidas excepcionales que ahora se tomen se consoliden y tornen en normales después de la crisis sanitaria mediante las oportunas iniciativas legislativas. También reclaman al Gobierno que concrete los procedimientos que propone para afrontar las deudas acumuladas durante la pandemia que, en todo caso, deberán tener en cuenta criterios de equidad y asequibilidad.

El manifiesto con las medidas ha sido promovido por Aigua és Vida, la Alianza contra la Pobreza Energética (APE), la Coordinadora de Vivienda de Madrid, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético y la Red Agua Pública (RAP).

A su vez, ha contado con el apoyo de los siguientes grupos con representación parlamentaria:

• Unidas Podemos
• Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes
• Junts per Catalunya-Junts
• En Comú Podem-Guanyem el Canvi
• Euskal Herria Bildu
• Más País-Equo
• CUP-Per la ruptura
• Nueva Canarias-Coalición Canaria
• Bloque Nacionalista Galego
• Més Compromís

El documento presentado hoy es una prueba más de que las medidas propuestas son viables y cuentan con un amplio apoyo. El Partido Socialista y la ministra Teresa Ribera no pueden seguir retrasando la protección de todas las familias españolas frente al corte. Por último, las organizaciones consideran que, tal y como se afirma en el manifiesto, no hay una vida digna si no se garantizan los derechos básicos y exigen que se ponga fin a los cortes de suministros.

Aigua és Vida

Alianza contra la Pobreza Energética

Coordinadora de Vivienda de Madrid

Ecologistas en Acción

Enginyeria Sense Fronteres

Plataforma por un Nuevo Modelo Energético

Red Agua Pública

Presentem la memòria d’activitats i econòmica 2019. Un recull dels projectes i campanyes que hem dut a terme al llarg de l’any passat.

Presentem com cada any, la memòria d’activitats de l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una fotografia de tot el que hem fet, pensat i provocat juntes des de la nostra entitat durant l’any 2019.

Ha estat un any en què hem produït videoclips, estudis, documentals, mobilitzacions, obres de teatre. Hem estat a fires, cinemes, mercats, abocadors. Hem caminat per rius, muntanyes, barris. Hem parlat a juntes comunitàries, oficines elèctriques, parlaments, ràdios. Hem treballat amb la nostra gent de l’Equador, del Perú, El Salvador i Moçambic, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, amb companyes i companys de tot el món, gràcies a totes les xarxes, aliances i complicitats en les que ens recolzem. Enguany, fins i tot, hem pensat que calia fer un pas endavant i aproximar-nos a un país com Colòmbia, immers en un complicadíssim però necessari procés de pau, en el que potser podem aportar el nostre granet de sorra. I malgrat això, tot és poc per aconseguir els canvis que pensem que cal generar en aquest món per acabar amb les injustícies i les desigualtats.

Però el 2019 és l’any que vam ser conscients que el nostre temps s’acabava com a societat. Per fi, vam entendre les dimensions de l’emergència climàtica i com condicionava tot allò pel que venim treballant des de fa 27 anys. Si no fem res, com a societat global, la sequera comprometrà més encara la disponibilitat de recursos hídrics, i el dret humà a l’aigua se’n ressentirà. Si no abordem una transició energètica justa, que descarbonitzi a marxes forçades la nostra economia sense deixar ningú enrere, la pobresa energètica assetjarà a moltes famílies més. Si no imaginem i ens organitzem per tenir ciutats integradores, amb serveis de qualitat i a l’accés de tothom, els residus, la mobilitat o la manca d’accés a l’habitatge les farà inhabitables. Si no aconseguim una agricultura que aconsegueixi donar feina i aliments a les famílies camperoles de tot el món, malgrat l’augment de temperatures, tampoc les ciutats del Nord o del Sud seran la solució per a ningú.

L’emergència climàtica ens reafirma en tot allò que hem vingut fent i alhora posa data de caducitat als nostres esforços. Tenim poc més d’una dècada per canviar el cor d’un sistema profundament injust. Afortunadament, hem vist com milers de persones s’han unit a una mobilització per canviar-ho tot. Nosaltres ja hi érem, amb una altra pancarta, només esperem que vosaltres també us hi sumeu i continuem caminant juntes.

Descarrega la memòria aquí

Feliç diada de Sant Jordi 2020

Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán

Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!

Deu llibres per entendre i canviar el món

Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat

El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.

TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)

Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.

Descarga

Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio

La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.

Descarga

Canvi climàtic /  Yayo Herrero, María González y Berta Páramo

Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes.  A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-

La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero

“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.

Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez

Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.

El Calibán y la Bruja / Silvia Federici

Descarga

NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane

Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.

Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas

A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.

Descarga

Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua

Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.

Proponemos medidas al gobierno para que la aplicación móvil COVID-19 respete nuestra privacidad

El BOE del pasado sábado 28 de marzo anunciaba que el gobierno central encargaba de manera urgente el desarrollo de una aplicación informática móvil para el apoyo a la gestión de la crisis sanitaria que atravesamos. Desde Ingeniería Sin Fronteras consideramos imprescindible que esta medida incorpore garantías de protección de los derechos fundamentales de privacidad de la ciudadanía y para ello proponemos diversas medidas, como la liberación del código fuente de tales aplicaciones.

El BOE número 86 del pasado sábado 28 de marzo recogía en su disposición 4162 (BOE-A-2020-4162), resolución primera, la encomienda a la Secretaría de Estado de Digitalización e Inteligencia Artificial de “el desarrollo urgente y operación de una aplicación informática para el apoyo en la gestión de la crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19”. Según la publicación oficial, tal aplicación permitiría realizar una autoevaluación en base a los síntomas sobre la probabilidad de que esté infectado por el COVID-19, proporcionando información adicional e indicando acciones a seguir. Además de lo anterior, la aplicación permitiría la geolocalización a los solos efectos de verificar que se encuentra en la comunidad autónoma en que declara estar. Para tal desarrollo, la Secretaría General de Administración Digital queda habilitada para recurrir a otros encargados.

En una segunda resolución, el boletín anuncia que se va a contar con información real sobre la movilidad de las personas en los días previos y durante el confinamiento. El objetivo que se establece es entender los desplazamientos de la población para comprobar el dimensionamiento de servicios sanitarios de cada provincia. En este caso se especifica que tal tratamiento de datos se someterá al Reglamento General de Protección de Datos

Ante el contenido publicado, mostramos nuestra preocupación por cómo serán gestionados los datos requeridos por la aplicación, si estos serán almacenados en un fichero de datos, y si serán puestos o no a disposición de terceros. Tal preocupación esta basada en las siguientes consideraciones:

• La aplicación manejará datos relativos a la salud, que están considerados como datos sensibles en el Reglamento General de Protección de Datos, y como tales se les han de aplicar medidas de protección adicional.
• La externalización a terceros del desarrollo de la aplicación no detalla si los datos quedarán o no a disposición de la empresa o entidad que desarrolle la aplicación, siéndo ésta una práctica habitual bastante implantada en la industria tecnológica.
• No se arbitran medidas para la publicación del código fuente de la aplicacíón. Esta medida permitiría auditar el funcionamiento de la aplicación y dotaría de total transparencia a la iniciativa, y no menoscabaría en absoluto la consecución de los objetivos de la misma.

Basándonos en lo anterior, desde Ingeniería Sin Fronteras proponemos los siguientes puntos de mejora para garantizar la transparencia de la medida y la privacidad de la ciudadanía:

1. La publicación código fuente de los sistemas desarrollados, bajo una licencia libre avalada por la Free Software Foundation. El código, documentación y el desarrollo deberían estar disponibles en un repositorio público, tal y como se ha llevado a cabo en la República Checa, siguiendo las directrices marcadas por la FSFE en su campaña “Public Money, Public Code”. El software creado con dinero público ha de licenciarse como libre para que quede disponible para futuros desarrollos y también para prevenir una posterior apropiación privada con fines lucrativos. Ésta es a la vez una medida de transparencia y propicia el análisis y solución de posibles vulnerabilidades, facilitando así la realización de auditoras de seguridad.
2. La garantía de que los datos serán tratados de manera agregada (nunca indiviudalizados) y desasociados de los datos personales. Poderes extraordinarios requieren medidas de protección extraordinarias.
3. La liberalización, una vez aplicadas las medidas anteriores, de los datos obtenidos, integrándolos en plataformas abiertas de datos.
4. La no cesión a terceros de los datos, en especial a iniciativas privadas (participantes o no del desarrollo), con fines lucrativos.

Hasta este momento la postura del gobierno no es clara. Según el BOE 86, parece que seguirá apoyando un modelo híbrido, proponiendo el desarrollo de aplicaciones para la ciudadanía sin dejar claro si serán usadas para un control de la población. Este tipo de sistemas ponen en riesgo el nuestro derecho a la privacidad.

Estas actuaciones no se han llevado a cabo solamente en España, en otros países como Singapur o China los gobiernos han optado por crear sistemas que de trazabilidad que permiten conocer la localización de las personas en cada momento.

En una visión global, la aplicación de la tecnología para combatir la situación de pandemia ha seguido dos direcciones. Una de ellas es usar la tecnología como medio de comunicación y transparencia. Algunos gobiernos como el de la comunidad Autónoma Andaluza tienen aplicaciones para dar información y comunicarse con la ciudadanía. El otro camino tomado nos acerca peligrosamente al uso de la tecnología como una herramienta de control. La tecnología ha de estar al servicio del desarrollo humano, y para ello ha de fomentar la transparencia garantizando la confidencialidad de los datos de la ciudadanía.

Por otro lado, estamos atravesando una época donde el negocio de los datos ha supuesto que las grandes compañías de internet asuman la propiedad de nuestra información personal sin que lo consideremos un ataque a nuestros derechos. Mediante los distintos servicios y aplicaciones (y sus Términos y Condiciones) permitimos, la mayoría de las veces sin ser conscientes o sin conocer en qué medida, que se registren y procesen datos sobre nuestra vida diaria. Tales datos pueden ser nuestros desplazamientos, búsquedas en internet, etc., y son muy valiosos para las grandes empresas en la medida que pueden ser utilizados para fines comerciales (publicidad dirigida, por ejemplo). Esto vulnera nuestra privacidad y supone un ataque a nuestros derechos, a costa de lo cual las compañías están alcanzando volúmenes de negocio nunca antes imaginados.

Para ampliar información

• https://www.grahamcluley.com/shield-israeli-coronavirus-app
• https://www.eldiario.es/internacional/modelos-gestion-dominar-Europa-coreano_0_1006500506.html
• https://www.elconfidencial.com/tecnologia/2020-03-26/singapur-app-coronavirus-covid19-smartphones_2516539/
• La vigilancia extrema de ciudadanos en China, un efecto colateral del coronavirus que ha venido para quedarse
• Uso de bluetooth para localización
• Protección de datos
• https://elpais.com/economia/2020-04-01/mas-de-40-millones-de-telefonos-moviles-seran-usados-para-rastrear-el-coronavirus.html

Portem els Drets Humans i la Justícia Global als instituts!

Guia per a la introducció de la justícia global, la igualtat de gènere i els drets humans en el currículum cientificotecnològic de secundària obligatòria i en la modalitat de Ciències i tecnologia de batxillerat

La “Guia per a la introducció de la justícia global, la igualtat de gènere i els drets humans en el currículum cientificotecnològic de secundària obligatòria i en la modalitat de Ciències i tecnologia de batxillerat” sorgeix de l’encàrrec de l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat per tal de crear una eina que proporcioni recursos al professorat per tal d’introduir la Justícia Global al currículum escolar de secundària. En l’elaboració hem col·laborat amb el programa municipal de Cooperació, Justícia Global, Pau i Drets Humans i amb l’equip directiu de l’Institut Baldiri Guilera.

Com a resultat, hem elaborat aquesta guia que divideix els recursos en 5 temàtiques actuals: el Dret humà a l’aigua i al sanejament, la pobresa energètica, les migracions climàtiques, les persones defensores del medi ambient i els minerals estratègics, residus electrònics i obsolescència programada. Tot això, contemplant els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. La guia, que segueix la meixa estructura per a cada tema per tal de ser més dinàmica, inclou una recopilació de recursos (documents, pàgines web d’interès, activitats d’associacions, documentals, curts, etc.) que el professorat pot utilitzar per incorporar aquestes temàtiques en la seva activitat docent.

L’elaboració d’aquesta guia representa per nosaltres una oportunitat per continuar ampliant el nostre àmbit d’actuació en activitats vinculades a l’Educació per al Desenvolupament a través de l’educació formal. A ESF creiem que hem de cooperar per a la consecució d’una societat internacional més justa, que es desenvolupi sense excloure cap persona i que alhora construeixi i posi en pràctica els drets humans fonamentals: econòmics, socials, culturals i ambientals, individuals i col·lectius, a tot el planeta. 

La Guia ha estat elaborada per sensibilitzar, tant el professorat, com l’alumnat, de que la pobresa i les desigualtats entre països enriquits i empobrits, així com entre les persones, no són fenòmens casuals, sinó que hi ha relacions d’interdependència passades i presents, que s’han d’identificar amb claredat per ser eliminades i avançar cap a la justícia global. 

Pots descarregar-te-la aquí:

Campito 2019, una jornada per repensar-nos mirant endins i enfora

El passat dissabte 12 d’octubre, la nostra seu del carrer Múrcia va acollir el Campito 2019, la darrera versió d’una activitat mítica d’Enginyeria Sense Fronteres, el campament. El nou format no va ser un fre per la participació i més d’una trentena de persones entre voluntàries, junta i alliberades vam passar un profitós dia de formació i debat.

El matí el vam dedicar per complet a la situació d’Emergència Climàtica, les mesures necessàries per fer-hi front i les lluites en marxa per assolir-les. Gràcies a l’exposició de la Bea, la Gisela i el Dante, voluntaris de l’entitat, vam poder tenir una completa aproximació a aquesta realitat des de les vessants científica, política i social. Amb tota aquesta informació, va ser el moment de pensar com aprofundir en aquestes pràctiques dins d’ESF i quin paper pot jugar la nostra entitat en aquesta lluita global.

Després d’un dinar de germanor en el que vam recuperar forces, la tarda ens va donar l’oportunitat de conèixer el treball fet per la Laura i el Jordi aquest estiu a Colòmbia, on van estar fent una identificació del terreny en vistes a possibles projectes de futur. Vam poder conèixer les realitats i organitzacions que lluiten per objectius que també són els d’ESF als departaments de Tolima i El Cauca.

La jornada va acabar amb un debat sobre el paper del voluntariat i com repensem un model organitzatiu que pugui respondre als reptes que ens plantegen el temps actual. Més enllà del que va quedar escrit a murals i llibretes, la conclusió més important  va ser la motivació de formar part d’aquesta gran família. Si vols sumar-te a la lluita per la Justícia Global, comptem amb tu!

Xerrada per nou voluntariat – Participa a ESF!

Si vols implicar-te activament en aconseguir una societat més justa i igualitària i treballar per eliminar les causes estructurals de les desigualtats aquesta és la teva oportunitat!

Us explicarem quina és la tasca d’ESF i les diferents maneres de participar. Els diferents grups de voluntariat parlaran dels projectes de cooperació que desenvolupem a països del sud i de les campanyes d’incidència política en matèria d’aigua i energia en els que treballem actualment al nord

Us esperem a totes el dijous 3 d’octubre a les 19.00 h a ESF
(c/ Múrcia 24 Baixos, BCN, <M> Navas).

I recorda, no cal ser enginyer o enginyera per participar a ESF!

El passat dissabte 15 de juny, desafiant a un estiuenc dia en què la temptació d’estirar-se a la sorra era poderosa, les sòcies i voluntàries d’Enginyeria Sense Fronteres vam celebrar la nostra segona assemblea d’aquest 2019. Tot i que el taller de participació preparat per l’equip de gènere es va haver de posposar, aquest fet va permetre dedicar més temps a altres punts. Així cada grup i campanya va poder presentar la seva situació actual i les darreres accions desenvolupades i es va aprofundir en els neguits d’alguns grups, davant un context de recursos minvants o de la importància d’una distribució saludable de tasques dins de cada equip.

A l’assemblea es va presentar i aprovar la Memòria 2018, el document que recull totes les accions i projectes desenvolupats l’any passat tant als països del Sud com pels diferents grups i campanyes que treballen al territori català. Aquesta rendició de comptes es va completar amb la presentació de la informació econòmica auditada.

La trobada també va ser el moment per la renovació de la Junta, en la que el Raül Cambeiro assumeix la presidència, acompanyat per l’Ana Moral com a vicepresidenta, el Miquel Carrillo que continuarà com a tresorer i el Manel Rebordosa, que s’encarregarà de les tasques de secretaria. Tot i aquests càrrecs, la junta és un espai obert a les persones interessades a conèixer de més a prop que es cou a l’entitat.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres us volem desitjar una bona diada de Sant Jordi, i ho volem fer a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Ivonne Navarro Varas.

Sant Jordi és una data per gaudir, per estimar, un dia ple de llibres i roses. Lectures que poden generar energia transformadora, que ens empenyen a canviar la nostra mirada sobre el món i com ens hi relacionem. Per aquest motiu aquest any us hem preparat aquest llistat de llibres recomanats per les voluntàries i voluntaris d’ESF.

Deu llibres imprescindibles per construir justícia global.

Si Dios fuese un activista de los derechos humanos // Boaventura de Sousa Santos

Aquest llibre parla de la concepció contrahegemònica dels drets humans (en contraposició a la seva concepció convencional) com una eina indispensable per assumir els reptes que plantegen les religions i, en definitiva, les cosmovisions en diferents contexts, molt cops allunyats de la visió occidental dels drets humans.

Mujeres y conflictos ecoterritoriales. Impactos, estrategias, resistencias // Rocío Silva Santiesteban

Aquest llibre recull el millor del pensament generat al Perú i l’Amèrica Llatina sobre com l’extractivisme afecta de manera diferenciada a la vida de les dones als seus territoris. A partir d’un procés d’investigació participativa i diàleg amb les líders i defensores que han viscut en primera persona els efectes, però també han protagonitzat els processos de resistència.

Las venas abiertas de América Latina // Eduardo Galeano

Un clàssic dels 70 que no perd vigència en el que un jove Galeano descriu molt bé els riscos i les amenaces que el neoliberalisme suposa per a l’Amèrica Llatina. L’obra conté cròniques i narracions que donen proves del saqueig sistemàtic de recursos naturals que va patir el continent sud-americà al llarg de la seva història a mans de les nacions colonialistes i imperialistes.

Els desposseïts // Ursula K. Leguin

És la història de dos mons contraposats, Urras, amb una societat capitalista, i Anarres, la seva lluna, amb un model anarquista, amb les seves virtuts i contradiccions. El llibre, emmarcat en la ciència-ficció, potser se surt de les recomanacions habituals, però portant-nos a altres planetes Leguin ens fa reflexionar sobre el nostre món i imaginar altres societats possibles.

La guerra no té cara de dona // Svetlana Aleksievich

Gairebé un milió de dones van combatre a les files de l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aleksiévitx reuneix en aquest llibre el record i la memòria de centenars d’elles. Dones que no només lluitaven en una guerra, sinó contra un sistema i una manera de fer i de pensar. Dones que van patir també la repressió i la incomprensió dels seus companys i superiors.

La globalización de la pobreza. Cómo se enriquecieron los países ricos… y por qué los países pobres siguen siendo pobres // EriK S. Reinert

Per què segueix creixent la distància que separa els països rics dels pobres? Erik S. Reinert revisa la història del creixement econòmic per demostrar-nos que les regles que van fer possible el seu desenvolupament són contradictòries amb les que avui s’imposen a les nacions pobres. Amb un llenguatge clar, desmunta els mites neoliberals i ens convida a mirar amb ulls crítics com s’està agreujant la situació.

Anticooperación // David Llistar

Com explicar que després de més de 60 anys de cooperació internacional al desenvolupament, el món dels països empobrit no hagi millorat? Per respondre a aquesta pregunta el llibre proposa i desenvolupa el concepte “anticooperación”, amb el que es refereix al conjunt d’interferències negatives activades des del Nord cap al Sud. Aquestes accions tenen un impacte polític, econòmic, cultural i ambiental molt més elevat que l’ajuda internacional que pot arribar.

Això ho canvia tot. El capitalisme vs el Clima // Naomi Klein

Oblida tot el que creies saber sobre l’escalfament global. La veritat, la pura veritat, és que el problema no rau en les emissions de diòxid de carboni, sinó en el nostre sistema. Però l’altra veritat és que podem combatre aquesta crisi existencial i transformar el nostre sistema esgotat en una cosa diferent i radicalment millor. En el seu llibre punyent i provocador, potser el més provocador de tots, Naomi Klein s’enfronta a un dels problemes més greus que amenacen la humanitat: la guerra que el nostre model econòmic fa contra la vida a la terra.

Remunicipalización: Cómo ciudades y ciudadanía están escribiendo el futuro de los servicios públicos //  Satoko Kishimoto i Olivier Petitjean

Aquest llibre estudia l’experiència de 835 casos de (re)municipalitzacions dels serveis públics que afecten a més de 1600 ciutats a 45 països de tot el món. En ell trobarem els motius pels quals aquesta opció guanya terreny com a model per acabar amb les privatitzacions i garantir uns serveis públics eficaços, democràtics i assequibles.

Blanc bo busca negre pobre // Gustau Nerín

A través de les experiències que ha recollit treballant i viatjant, rebat amb arguments econòmics, sociològics, morals i, com no, antropològics, les suposades bondats de les ONG i l’ajuda oficial al desenvolupament. Amb ironia i provocació, transmet al lector una visió nova i fresca del continent africà. I també d’Occident.