Taller Interseccionalitat – Anàlisi de les migracions, la vulneració dels drets humans i les desigualtats estructurals.
Taller teòric pràctic per comprendre la importància de la perspectiva interseccional per l’estudi i l’anàlisi de temes com les migracions, les violències, els drets humans o les desigualtats. Identificarem com operen els sistemes d’opressió i situarem la interseccionalitat com una eina per l’estudi de la realitat social.
Dilluns 20 de juny de 2022(Posposat)- 18.00 h
- Local ESF, c/ Mandoni 4, Barcelona
Inscriviu-vos a www.bit.ly/TallerInterseccionalidad
Us hi esperem!
Quines són les causes de les desigualtats internacionals?
Quins són els objectius de les nostres campanyes i projectes de cooperació?
Com construïm la justícia global a ESF?
Vine i coneix de primera mà com funcionem a ESF i anima’t a participar a l’entitat. Recorda que no cal ser enginyer o enginyera per participar a ESF!
- Dimarts 7 de juny de 2022
- 18 h
- Local ESF, c/ Mandoni 4, Barcelona
Us hi esperem!
Taller Genealogia del Racisme
Una aproximació històrica, material, política i anticolonial.
Serà un taller dinàmic on les persones participants tractaran de (re)compondre la història del racisme a partir de la construcció (dis)contínua de fites i moments clau de producció de la diferència i la jerarquització de les poblacions humanes sobre la idea de raça, així com les resistències que han existit (i existeixen) enfront d’elles.
- Dijous 19 de maig
- 18h
- Local ESF, c/ Mandoni 4, Barcelona
- Inscriu-te gratuïtament a: www.bit.ly/TallerGenealogiaRacismo
El taller serà a càrrec de: Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola
Us hi esperem!
Un any més des d’Enginyeria Sense Fronteres us volem desitjar una bona diada de Sant Jordi, aquest cop ho volem fer a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Ivonne Navarro Varas, que darrerament ha il·lustrat el llibre que hem treballat conjuntament amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica “I es va fer la llum” sobre pobresa energètica en la infància.
Sant Jordi és una data per compartir i gaudir i cada cop més anem recuperant-la en tota la seva normalitat. Aquest any també us hem preparat aquestes recomanacions literàries de les persones que formem part d’ESF. Lectures que segur ens empenyeran a canviar la nostra mirada sobre el món i com ens hi relacionem i generar d’aquesta manera una energia transformadora per a continuar garantint els nostres drets més essencials.
Bona lectura!
1) O Caçador de Elefantes Invisíveis – Mia Couto
L’estil és sobri i precís, els temes són varis i diversos, el lloc des del qual l’autor veu el món i el retrata en aquest llibre és tan ampli que tot cap en ell. Entre la història del pobre ancià, o millor dit, d’un pobre ancià que rep a una infermera a la seva casa en el servei de detecció de Covid 19, i, cap al final del llibre, la conversa de les estàtues que baixen dels seus pedestals, baixen i no són derrocades, per a parlar dels mals i malentesos d’aquest món, entre l’una i l’altra d’aquestes històries el lector es troba amb personatges i escenes que no abandonaran aviat la seva memòria. Mia Couto torna a un gènere literari que ha practicat amb reconegut mestratge des de la seva primera obra en prosa, la col·lecció Vozes Anoitecidas, de 1987.
2) Col·lapse – Jared Diamond
Jared Diamond es pregunta com unes societats que han desaparegut sense deixar empremta de la seva evolució han aconseguit una pròspera civilització material i cultural. A través dels seus amplis coneixements en sociologia, economia, lingüística, biologia o antropologia, Diamond tracta d’explicar la desaparició de societats del passat i es pregunta si podem aprendre la lliçó i evitar desastres semblants en el futur.
El punt de partida és una rigorosa recerca dels casos de cultures que no han perdurat: històries tràgiques com la dels maies, la de l’Illa de Pasqua o la dels indis anasazi a Amèrica del Nord; històries menys terribles com la d’Islàndia o del Japó, cultures que han sabut reaccionar amb èxit a desafiaments ambientals; històries també de vencedors i vençuts, com el cas de la República Dominicana i d’Haití, dos pobles que malgrat compartir el mateix medi ambient han evolucionat de maneres molt diferents, i finalment històries encara obertes com les de la Xina o Austràlia, que estan buscant solucions innovadores als seus desafiaments ecològics i socials.
Quina lliçó podem aprendre del passat? Està el nostre futur en perill? Les respostes que ofereix aquest llibre no són catastròfiques, però al mateix temps ens adverteixen de la urgència de prendre decisions com més aviat millor si volem continuar admirant les ruïnes d’altres pobles que ens han precedit.
3) La virtut a la muntanya. Vindicació d’un alpinisme lent, il·lustrat i anticapitalista – Pablo Batalla Cueto
En el dia d’avui, captiu i desarmat l’exèrcit humanista, les tropes utilitàries aconsegueixen els seus últims objectius militars. Margaret Thatcher guanya batalles després de morta i cada vegada succeeix menys, com volia Montaigne, que sigui el gaudir, i no el posseir, la qual cosa ens fa feliços. Tot ho malbarata aquesta apoteosi, i també s’està apoderant de la pràctica de l’alpinisme. En l’actualitat, ocorre per exemple que al mateix temps que els clubs de muntanya minven en afiliació, veuen incrementar-se dramàticament la mitjana d’edat dels seus membres i desesperen per atreure saba jove que garanteixi la seva supervivència, aquests mateixos joves abarroten maratons de muntanya que, amb freqüència, reben diversos milers de sol·licituds per a tot just unes desenes o centenars de places. Els runners s’han anat ensenyorint dels camins i dels grans espais naturals: de competir es tracta aquests dies; de no deixar de fer-ho en cap moment; de fins i tot l’oci convertir en negoci.
És contra aquest thatcherisme alpinista que s’alça aquest assaig i en defensa d’un muntanyisme lent, perquè en el deixant del manifest Slow mountain de Juanjo Garbizu, fa seva la convicció que gens bo s’ha aconseguit mai a correcuita, que només en el camp semàntic de la paciència s’aconsegueix la excelsitud humanística i que la velocitat arruïna i idiotitza. Il·lustrat també, perquè no ho és aquest alpinisme precipitat que buscant l’apagament dels sentits renúncia a l’aprenentatge que a través d’ells s’obté; que no busca conèixer, sinó que el coneguin; que no s’atreveix a saber, perquè no s’atreveix a detenir-se ni a renunciar als llorers equívocs de l’èxit esportiu. I anticapitalista a més, perquè només tal pot ser l’exercici total, sincer, d’aquests principis que col·lideixen inconscientment amb els què animen i sostenen la tirania del capital.
4) Primavera silenciosa – Rachel Carson
Primavera silenciosa (1962), de la biòloga marina i zoòloga estatunidenca Rachel Louise Carson (1907-1964), és un llibre que cal conèixer ja que aborda un dels problemes més greus que va produir el segle XX: la contaminació que sofreix la Terra. Utilitzant un llenguatge transparent, el rigor propi de la millor anàlisi científica i exemples esfereidors, Carson va denunciar els efectes nocius que per a la naturalesa tenia l’ocupació massiva de productes químics com els pesticides, el DDT en particular. Es tracta, per consegüent, d’un llibre de ciència que va més enllà de l’univers científic per a endinsar-se en el turbulent món de “el social”. La seva transcendència va ser tal que avui és considerat un dels principals responsables de l’aparició dels moviments ecologistes a favor de la conservació de la naturalesa. De fet, Primavera silenciosa va aconseguir el que pocs textos científics aconsegueixen: il·luminar els nostres coneixements de processos que tenen lloc en la naturalesa i despertar l’interès de la societat tant per la ciència que és necessària per a comprendre el que succeeix en el nostre planeta, com per la situació present i futura de la vida que existeix en ell.
5) Germanet: Miñán – Ibrahima Baldi
Aquesta història arrenca així: «Estic a Europa però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Baldi va néixer a Guinea, però es va veure forçat a abandonar la seva casa per a anar a buscar al seu germà petit. No va sortir per a perseguir un somni. Va abandonar la seva llar per a trobar a la persona que més volia.
Una mirada ingènua, castigada, arrebatadorament poètica i, en definitiva, única. La de qui ha sofert tot i, no obstant això, té el poder de convertir-lo en una cosa útil. En una cosa bella.
6) Els trossos de fusta de Déu – Ousmane Sembène
El 10 d’octubre de 1947, els 20.000 ferroviaris de la línia Dakar (el Senegal) – Bamako (Mali) es van declarar en vaga. Un duríssim enfrontament, gresol de diferents i variades lluites -anticolonial, obrera, feminista…- que durarà cinc mesos i que marcarà un punt d’inflexió en les relacions entre la població i l’administració colonial. I que, sobretot, representarà una terrible experiència per als vaguistes i les seves famílies. Podrà imposar-se la solidaritat a la repressió i la fam, a la dissensió, la traïció i els dubtes? A través de les magistrals pàgines d’aquesta novel·la, l’Àfrica revolucionària ens deixa sentir el seu crit rebel, brodades per Sembène amb l’agilitat d’un director de cinema, descrivint cada escena amb mesura, amb justesa de to, amb traços ferms, sense odi. Desbordant en cada pàgina, en cada situació mostrada, un profund humanisme revolucionari.
7) Brúixoles sobre Àfrica – Africaye
El propòsit de Brúixoles sobre Àfrica. Mirades per a desaprendre la regió subsahariana és donar a conèixer una part de la diversa realitat africana, aprofundint així en els temes que Africaye aborda des de la seva creació en 2015. El llibre es compon d’aportacions que analitzen, des d’una mirada crítica i amb caràcter divulgatiu, la complexa realitat de la regió subsahariana. Dirigida a un públic general, s’estructura en sis parts diferenciades: un examen crític de la construcció simbòlica i material d’Àfrica dins del sistema internacional; una mostra dels nous reversos de la colonització, la descolonització i els feminismes africans; dues parts anàlogues que mostren les polítiques contra la regió (la Françafrique, balanç sobre el deute, relacions amb la Xina) i des de la regió (democràcies, activisme feminista, acolliment de refugiats, mitjans de comunicació i moviments socials); debats sobre violència política armada, la seva resolució i la construcció de la pau; i la revisió crítica d’algunes de les polítiques que afecten la població africana i afrodescendient de la diàspora a Espanya.
8) Fusta d’eucaliptus cremada, d’Enattu Domingo
Fusta d’eucaliptus cremada ens capbussa en les vivències inoblidables d’una nena de set anys a l’Etiòpia rural de principis dels anys 2000 abans de ser adoptada per una família catalana. Ja d’adulta, se segueix preguntant el perquè de les condicions de vida de la població etíop rural de la qual ella va formar part de petita -,especialment les de les dones-, a la vegada que analitza com es viu amb més d’una identitat i què significa perdre i recuperar la llengua de la infància. La riquesa del testimoni de l’autora pot ajudar a deconstruir les visions paternalistes i eurocentristes que encara imperen arreu, acostant el lector al nomadisme de l’autora i fent-lo viatjar amb ella a través dels diferents nivells de narració intercalats. Fusta d’eucaliptus cremada és un d’aquells textos que es llegeixen d’una glopada, necessari i imprescindible per entendre el nostre món.
Taller posposat | Afrofeminismes: Una introducció als conceptes bàsics i als moviments socials de l’Àfrica
En aquest primer taller farem una introducció sobre els conceptes bàsics sobre feminisme negre, com colonialitat, patriarcat, interseccionalitat, ecofeminisme, maternitat… entre altres. A més ens endinsarem en conèixer els col·lectius feministes i els moviments socials que han aparegut els darrers anys a l’Àfrica Subsahariana. Coneixerem el context, la seva lluita i la manera d’entendre l’activisme com a dona.
Taller posposat Serà aquest dilluns 11 d’abril a les 18:00h al local d’Enginyeria Sense Fronteres (Carrer Mandoni, 8, Barcelona).
Aconsegueix el conte “I es va fer la llum” a un preu especial per a sòcies d’Enginyeria Sense Fronteres! El regal perfecte per aquesta diada de Sant Jordi 🥀 🐉
Aquestes festes juga amb ESF!
Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.
Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.
Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.
Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!
Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!
Juga en aquest enllaç!
No hay vida digna sin suministros garantizados: diez grupos con representación parlamentaria apoyan las medidas ciudadanas para prohibir los cortes
- Representantes de diez grupos políticos del Congreso suscriben las medidas propuestas y exigen a la ministra Teresa Ribera la protección de todas las familias vulnerables.
- Numerosas entidades sociales reclaman la implementación del principio de precaución, un periodo de carencia sin cortes de suministro de agua, luz y gas y la redefinición de la figura de consumidor vulnerable.
Madrid, 17 de diciembre de 2020
A las puertas del invierno y en plena pandemia, numerosas entidades sociales han impulsado un manifiesto para exigir al Gobierno central y a la Ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico Teresa Ribera el fin de los cortes de suministros y la implementación de una serie de medidas para garantizar la protección de todas las familias en situación de vulnerabilidad. Exigen así al Ejecutivo de Pedro Sánchez tres mecanismos efectivos para evitar cualquier interrupción de suministro de agua, luz y gas en hogares vulnerables: principio de precaución, periodo de carencia y redefinición de consumidor vulnerable.
En una rueda de prensa que ha tenido lugar en el exterior del Congreso de los Diputados, y ante los recientes anuncios del Gobierno de Pedro Sánchez de prohibir los desahucios y garantizar los suministros a las familias vulnerables, las portavoces de los movimientos ciudadanos han presentado tres medidas de urgencia, que protegerían al conjunto de familias que sufren la pobreza energética y el riesgo de corte:
- La aprobación por parte del Consejo de Ministros de un real decreto-ley que vuelva a proteger a los miles de familias que a día de hoy pueden sufrir un corte de agua, electricidad o gas. Para ello, el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, encabezado por la ministra Teresa Ribera, debe impulsar cuanto antes el establecimiento del principio de precaución, una herramienta que obligue a las compañías suministradoras a consultar con los Servicios Sociales competentes la situación de cualquier familia afectada por un aviso de corte y a garantizar sus suministros en el caso de que cumpla con unos baremos específicos de vulnerabilidad. A su vez, las facturas impagadas que deriven de la aplicación de este mecanismo se sufragarán, de conformidad con un posterior desarrollo reglamentario, a través de un sistema de financiación participado al 100% por las propias compañías de todos los segmentos implicados.
- La promulgación de un periodo de carencia que evite cualquier interrupción de suministro en el ámbito doméstico, que tendrá como fecha límite la puesta en funcionamiento del principio de precaución. Se trata de una medida excepcional y urgente si se quiere garantizar el acceso a energía y agua en invierno y en plena pandemia.
- La redefinición de la figura del consumidor vulnerable, que abarque los suministros de agua y gas natural junto al de la electricidad, y que pueda ampliar los actuales requisitos de acceso por lo que al nivel de renta se refiere, dado que los mismos no se ajustan a la realidad social de la ciudadanía española y excluyen a una gran cantidad de familias de la protección frente al corte.
En este sentido, se ha incidido en que el derecho a una vida digna conlleva el reconocimiento de los derechos humanos a la vivienda, a la salud, al agua potable y al saneamiento, así como a la disponibilidad de servicios básicos como la luz y el gas. Por tanto, la exigencia de prohibición de cortes de suministro debe necesariamente abarcar el agua, la electricidad y el gas, así como los desahucios.
Coincidiendo con la rueda de prensa, esta semana se han conocido diferentes noticias relacionadas con esta problemática. Según las informaciones aparecidas en distintos medios, se calcula que solo entre octubre y noviembre, una vez levantada la moratoria aprobada en marzo, se han producido hasta 30.000 cortes de suministro en todo el Estado.
Como respuesta, el Gobierno anunció el pasado martes tras la reunión del Consejo de Ministros la creación de un Fondo Nacional para la Sostenibilidad del Sistema Eléctrico (FNSS), con aportaciones de las compañías, que permitiría reducir la factura eléctrica al menos un 13 % en el plazo de cinco años. A su vez, la portavoz María Jesús Montero adelantó que el Ministerio de Ribera estaba trabajando en una disposición adicional que se añadiría a alguno de los próximos reales decretos-ley impulsados por el Ejecutivo en la que se garantizaría literalmente “que ningún consumidor vulnerable va a tener un problema con el corte de los suministros”.
A pesar de las buenas intenciones, en el pasado se ha visto cómo la mayoría de medidas aprobadas acaban siendo insuficientes porque no abarcan el conjunto de familias afectadas, bien porque no incluyen los suministros de agua o gas, porque circunscriben la protección exclusivamente a las personas beneficiarias del bono social eléctrico o porque no tienen en cuenta la complejidad de los colectivos que sufren pobreza energética (titularidad del suministro, desconocimiento de los mecanismos de protección, trampas de las compañías, etc.).
Las medidas que provienen de las entidades que día tras día trabajan directamente con las familias afectadas son, a juicio de estas organizaciones, las más efectivas para hacer frente a la situación y garantizar de este modo los derechos básicos de toda la ciudadanía, particularmente la más vulnerabilizada. Es necesario que las medidas excepcionales que ahora se tomen se consoliden y tornen en normales después de la crisis sanitaria mediante las oportunas iniciativas legislativas. También reclaman al Gobierno que concrete los procedimientos que propone para afrontar las deudas acumuladas durante la pandemia que, en todo caso, deberán tener en cuenta criterios de equidad y asequibilidad.
El manifiesto con las medidas ha sido promovido por Aigua és Vida, la Alianza contra la Pobreza Energética (APE), la Coordinadora de Vivienda de Madrid, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético y la Red Agua Pública (RAP).
A su vez, ha contado con el apoyo de los siguientes grupos con representación parlamentaria:
- Unidas Podemos
- Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes
- Junts per Catalunya-Junts
- En Comú Podem-Guanyem el Canvi
- Euskal Herria Bildu
- Más País-Equo
- CUP-Per la ruptura
- Nueva Canarias-Coalición Canaria
- Bloque Nacionalista Galego
- Més Compromís
El documento presentado hoy es una prueba más de que las medidas propuestas son viables y cuentan con un amplio apoyo. El Partido Socialista y la ministra Teresa Ribera no pueden seguir retrasando la protección de todas las familias españolas frente al corte. Por último, las organizaciones consideran que, tal y como se afirma en el manifiesto, no hay una vida digna si no se garantizan los derechos básicos y exigen que se ponga fin a los cortes de suministros.
Aigua és Vida
Alianza contra la Pobreza Energética
Coordinadora de Vivienda de Madrid
Ecologistas en Acción
Enginyeria Sense Fronteres
Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
Red Agua Pública
Presentem la memòria d’activitats i econòmica 2019. Un recull dels projectes i campanyes que hem dut a terme al llarg de l’any passat.
Presentem com cada any, la memòria d’activitats de l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una fotografia de tot el que hem fet, pensat i provocat juntes des de la nostra entitat durant l’any 2019.
Ha estat un any en què hem produït videoclips, estudis, documentals, mobilitzacions, obres de teatre. Hem estat a fires, cinemes, mercats, abocadors. Hem caminat per rius, muntanyes, barris. Hem parlat a juntes comunitàries, oficines elèctriques, parlaments, ràdios. Hem treballat amb la nostra gent de l’Equador, del Perú, El Salvador i Moçambic, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, amb companyes i companys de tot el món, gràcies a totes les xarxes, aliances i complicitats en les que ens recolzem. Enguany, fins i tot, hem pensat que calia fer un pas endavant i aproximar-nos a un país com Colòmbia, immers en un complicadíssim però necessari procés de pau, en el que potser podem aportar el nostre granet de sorra. I malgrat això, tot és poc per aconseguir els canvis que pensem que cal generar en aquest món per acabar amb les injustícies i les desigualtats.
Però el 2019 és l’any que vam ser conscients que el nostre temps s’acabava com a societat. Per fi, vam entendre les dimensions de l’emergència climàtica i com condicionava tot allò pel que venim treballant des de fa 27 anys. Si no fem res, com a societat global, la sequera comprometrà més encara la disponibilitat de recursos hídrics, i el dret humà a l’aigua se’n ressentirà. Si no abordem una transició energètica justa, que descarbonitzi a marxes forçades la nostra economia sense deixar ningú enrere, la pobresa energètica assetjarà a moltes famílies més. Si no imaginem i ens organitzem per tenir ciutats integradores, amb serveis de qualitat i a l’accés de tothom, els residus, la mobilitat o la manca d’accés a l’habitatge les farà inhabitables. Si no aconseguim una agricultura que aconsegueixi donar feina i aliments a les famílies camperoles de tot el món, malgrat l’augment de temperatures, tampoc les ciutats del Nord o del Sud seran la solució per a ningú.
L’emergència climàtica ens reafirma en tot allò que hem vingut fent i alhora posa data de caducitat als nostres esforços. Tenim poc més d’una dècada per canviar el cor d’un sistema profundament injust. Afortunadament, hem vist com milers de persones s’han unit a una mobilització per canviar-ho tot. Nosaltres ja hi érem, amb una altra pancarta, només esperem que vosaltres també us hi sumeu i continuem caminant juntes.
Feliç diada de Sant Jordi 2020
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán
Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!
Deu llibres per entendre i canviar el món
Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat
El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.
TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.
Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio
La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.
Canvi climàtic / Yayo Herrero, María González y Berta Páramo
Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes. A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-
La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero
“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.
Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez
Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.
El Calibán y la Bruja / Silvia Federici
NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane
Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.
Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas
A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.
