Webinar sobre la pobresa energètica en nens i adolescents

El passat dijous 14 de maig va tenir lloc el webinar sobre la pobresa energètica en nens i adolescents. Les dos convidades Irene González d’Enginyeria Sense Fronteres i Saska Petrova, professora de la Universitat de Manchester explicaren la situació de la precarietat energètica i com afecta en adolescents e infants.

Irene González va explicar com el 30,8% dels infants i adolescents de Barcelona estarien en risc de pobresa i/o exclusió social segons dades a la ciutat de Barcelona. D’aquesta la situació de pobresa energètica té impactes diferencials i severs en infància i adolescència, per exemple en la salut mental amb estrés, aïllament; en la salut física amb malalties específiques, malnutrició i dificultats per curar-se; en educació amb dificultad de concentració, bullying i absentisme; i amb la seguretat per risc d’incendi o electrocució per desconexions irregulars.

Com a conclusió ens explicava com hi ha poques mesures específiques per afrontar la precarietat energètica a la infància i i que cal analitzar i tenir en compte en l’elaboració de polítiques públiques. 

Podreu trobar tota la informació i dades a l’estudi “Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona”

Saska Petrova, ens va parlar sobre la precarietat energètica, com la pobresa energètica s’aborda sovint com un problema domèstic i com aquesta domesticació de la pobresa energètica l’exclou dels debats polítics i dels imaginaris soci-ecològics. Per tant hi ha que moure visió de la pobresa energètica d’una qüestió domèstica a una qüestió política.

La precarietat energètica amenaça els drets dels infants a Barcelona

Enginyeria Sense Fronteres presenta l’estudi “Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona: Una mirada des dels drets energètics de la infància” 

El 15% de les llars amb infants de la ciutat no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern, arribant al 35% a districtes com Nou Barris.

Efectes en la salut física i mental, el rendiment educatiu o la seguretat, entre les conclusions de l’estudi. 

L’actual emergència sanitària i les mesures per dificultar la transmissió del Covid-19 ha centrat l’atenció cap a les cases, on gran part de la població passa els seus dies de confinament. Un altre debat que ha ocupat l’agenda mediàtica ha estat la necessitat de permetre les sortides dels infants, un col·lectiu especialment sensible pel que fa a la protecció dels seus drets. Però, que passa quan els infants viuen en habitatges amb els subministraments bàsics amenaçats? 

Aquest és el contingut de l’estudi de Irene González Pijuan per a Enginyeria Sense Fronteres, en el que revisant l’àmplia bibliografia i altres estudis i a través d’una metodologia qualitativa i participada, intenta respondre a aquestes preguntes. La dificultat per definir la Pobresa Energètica amb uns criteris compartits és la primera dificultat per mesurar l’abast de la situació. En qualsevol cas podem comptar que a Catalunya són unes 380.000 les famílies que destinen més d’un 10% dels ingressos familiars a la despesa energètica. A la ciutat de Barcelona, el 15% de les llars amb infants no es poden permetre mantenir una temperatura adequada a l’habitatge durant els mesos més freds, superant el 30% a Ciutat Vella i Nou Barris. Aquests mateixos districtes són els que tenen un percentatge més alt, per sobre del 25%, de llars amb infants que tenen factures endarrerides del subministraments, una dada que a la ciutat té una mitjana del 13%.

Viure en aquesta situació té conseqüències de molts tipus entre la població més jove. Pel que fa a la salut física els principals efectes són la major freqüència, intensitat i permanència de malalties respiratòries com l’asma i la bronquitis, així com els problemes relacionats amb una nutrició inadequada. La població adolescent és la més afectada per les situacions d’estrés, culpabilitat o estigma, que pot estar relacionat per exemple amb la manca d’higiene personal. Segons l’estudi els adolescents sota precarietat energètica tenen 5 vegades més possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental que la resta de població de la seva edat. Respecte al rendiment educatiu, la major propensió a la malaltia es tradueix en un major absentisme, mentre que la limitació de recursos energètics dificulta, si no impossibilita, desenvolupar les tasques previstes per realitzar a casa.

L’estudi para especial atenció a l’amenaça per la pròpia seguretat dels infants i adolescents que suposa el tall d’aquests subministraments. Al tractar-se de recursos imprescindibles per cobrir les necessitats bàsiques, les famílies utilitzen alternatives menys segures per cobrir-les. Un exemple d’això són les estufes de llenya o butà, els brasers o l’accés irregular a la xarxa elèctrica, amb el gran risc d’electrocucions, incendis o intoxicacions que això suposa. Segons una enquesta realitzada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica a 160 famílies amb accés irregular als subministraments, al 70% d’aquests habitatges hi viuen menors d’edat.

La investigació de la Irene González Pijuan no només analitza i denuncia l’actual situació sinó que també inclou propostes per tal de superar-la. La principal és la millora dels sistemes de detecció, ja que una gran part dels casos passen inadvertits a l’actual circuit. La intenció seria comptar amb els centres educatius i els seus professionals, amb els protocols i la formació necessària, per tal de detectar aquests casos i poder intervenir des de les administracions.

Descarrega l’estudi

Webinar on Energy poverty on children and teenagers

La pobresa energètica té impactes diferencials i severs en nens i adolescents: en la salut física (malalties específiques, dificultats per curar-se, malnutrició), en salut mental (estigma, aïllament, estrès), en educació (absentisme per malaltia, dificultat de concentració) i seguretat (risc d’incendi o electrocució).

Per exemple, a la ciutat de Barcelona, ​​el 15% de les llars amb fills no poden mantenir una temperatura adequada durant els mesos de fred i el 13,4% tenen endarreriments en el pagament de les factures dels seus subministraments.

Malgrat això, hi ha poques mesures específiques per afrontar la pobresa energètica a la infància, així com una manca important d’estudis o informes dels seus impactes diferencials i propostes polítiques per afrontar-los.

El dijous 14 de maig a les 16:00 en parlarem amb:

– Irene González. Autora de l’estudi “Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona”

– Saska Petrova. Professora de la Universitat de Manchester

[Activitat en anglès]

Et pots inscriure en aquest formulari i rebràs al teu correu l’enllaç per participar al Webinar

Feliç diada de Sant Jordi 2020

Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán

Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!

Deu llibres per entendre i canviar el món

Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat

El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.

TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)

Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.

Descarga

Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio

La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.

Descarga

Canvi climàtic /  Yayo Herrero, María González y Berta Páramo

Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes.  A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-

La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero

“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.

Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez

Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.

El Calibán y la Bruja / Silvia Federici

Descarga

NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane

Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.

Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas

A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.

Descarga

Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua

Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.

El passat divendres 6 de març vam realitzar a la Lleialtat Santsenca, junt amb la Taula per Mèxic i l’Institut Català Internacional per la Pau, l’acte “Dones per un nou model energètic. Experiències a Mèxic i Catalunya”.

Vam comptar amb la presència de Teresa Castellanos i Samantha César del Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra y el Agua – Morelos, Puebla, Tlaxcala.

On ens van parlar del Proyecto Integral Morelos, el qual és una macroinfraestructura energètica projectada a la comunitat de Huexca , a l’estat mexicà de Morelos. Aquest projecte preveu dues centrals termoelèctriques i un gasoducte d’uns 160 quilòmetres que creuaria el territori de desenes de comunitats indígenes camperoles, així com les faldes del volcà “Popocacatépetl”, i altres autopistes i aqüeductes. Aquestes infraestructures serien explotades per empreses espanyoles, Abengoa en el cas de les centrals termoelèctriques, i Elecnor i Enagas (juntament amb la italiana Bonatti) pel que fa als gasoductes. En aquest darrer cas amb el finançament del govern espanyol a través del Fondo de Internacionalización de la Empresa española (FIEM).

Des del seu anunci aquest projecte ha comptat amb l’oposició de les diferents comunitats que hi veuen una amenaça pel seu estil de vida, la seva salut i per l’equilibri ambiental del territori. A través de diferents organitzacions com el “Frente de Pueblos en Defensa del Agua, Tierra y el Aire” han protagonitzat accions d’informació i sensibilització així com recursos legals per tal d’aturar el PIM.

La matinada del 20 de febrer de 2019 el destacat opositor al PIM Samir Flores va ser tirotejat a la porta del seu domicili a Amilcingo. Samir era un conegut activista comunitari, integrant de la “Asamblea Permanente de los Pueblos Indígenas”, del “Congreso Nacional Indígena” i els darrers anys havia estat una veu protagonista contra el PIM. El crim continua impune amb la investigació oberta, tot i que familiars i companyes no dubten a relacionar-ho amb la seva activitat opositora.

Vam comptar també amb la presència de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, que ens van explicar com el model energètic té fortes afectacions no només en la generació, sinó també en l’accés. A nivell mundial, hi ha 1100 milions de persones que no tenen accés a electricitat i moltes famílies aquí a Catalunya no tenen garantit accés a l’energia. A més ens trobem com està molt feminitzada la precarietat energètica. Com s’ha pogut veure en el dia a dia de l’APE. Com aquesta afecta especialment col·lectius de dones en risc: dones grans que viuen soles, treballadores domèstiques, famílies monomarentals..

I no només afecta més als col·lectius de dones sinó que al mateix temps la vinculació de les dones a les tasques de la llar és el doble que la dels homes. Al final són les dones les que deixen la feina al mercat laboral per cuidar, són les que encapçalen les cures de tot el que tingui a veure amb l’energia per la vida. L’absència o precarització de l’energia els afecta més perquè estan més vinculades.

Així a tall de conclusió, tot i que les afectacions són diferents, a nivell quantitatiu i qualitatiu, les afectacions d’aquest model de l’energia privat i oligopòlic tenen forts impactes sobre les dones tant al Sud, com el Nord global.

Després de la setmana europea contra la pobresa energètica, la lluita no s’atura

La lluita contra la pobresa energètica no s’atura. La passada setmana va ser la setmana d’accions contra la pobresa energètica a nivell de la Unió Europea. Des d’Enginyeria Sense Fronteres ens vam unir a la concentració que l’Aliança contra la Pobresa Energètica i diferents col·lectius i moviments en la defensa dels drets humans i en lluita contra l’emergència climàtica van convocar davant Endesa el passat dimecres 19 de febrer. L’acció plantejava la denúncia del model energètic actual, que deixa enrere no només les persones sinó també el medi ambient. I davant això, exigeix la responsabilitat d’empreses com Endesa, que és una de les principals empreses de l’oligopoli i la comercialitzadora i distribuïdora que concentra més clients a Catalunya, a part de ser l’empresa de l’Estat espanyol que més contamina.

Precisament, en el marc del projecte europeu #EmpowerMed, i en una primera fase de diagnosi, des d’ESF estem estudiant experiències prèvies d’iniciatives, mecanismes, projectes o polítiques que han tingut com a objectiu la reducció de la pobresa energètica a nivell de la UE. El projecte #EmpowerMed se centra en la lluita contra la pobresa energètica a la UE, amb un especial èmfasi en l’afectació en les dones i en la salut, i s’emmarca en la proposició de models i receptes que plantegin l’empoderament de les persones afectades. En aquest sentit, a la primera fase del projecte s’estan analitzant els contextos de diferents àrees pilot com Barcelona, però també als altres països on s’està implementant el projecte: Itàlia, França, Croàcia, Eslovènia i Albània. Una de les primeres conclusions d’aquesta diagnosi és que la perspectiva de gènere està en un estadi molt iniciàtic en les eines per a la lluita contra la pobresa energètica que s’han implementat a la UE, i que moltes d’elles perpetuen la divisió sexual del treball i els estererotips de gènere. Per la seva banda, la inclusió de l’empoderament de les persones afectades i l’estudi dels impactes en la salut en aquestes iniciatives o mecanismes, és pràcticament inexistent arreu de la UE. És per aquest motiu que experiències com les de l’Aliança contra la Pobresa Energètica són essencials per a la construcció de nous models de gestió dels subministraments bàsics que posin la vida al centre.

En aquesta linia, des d’ESF seguim treballant perquè estem convençudes que l’energia és un dret: és la nostra dignitat, ens hi va la vida. No sabem del cert si aquest any hi ha hagut cap mort a Catalunya per causa de la pobresa energètica. El que sí sabem és que la pobresa energètica afecta la salut de les persones que la pateixen, especialment en edats i col·lectius vulnerabilitzats, com la infància i adolescència, les persones grans, amb diversitat funcional, etc. Les eines que tenim per afrontar la pitjor de les conseqüències – les morts per pobresa energètica- no han estat implementades en la seva totalitat. Recentment la premsa s’ha fet ressò de que el protocol que l’Aliança contra la Pobresa Energètica i un col·lectiu de Bombers van presentar fa gairebé 4 anys, encara no està sent implementat pels Bombers de la Generalitat. No obstant, aquesta mesura si que està en marxa a Bombers de Barcelona, que van detectar 257 casos de risc de pobresa energètica el 2017 -es va aplicar durant mig any-, 423 casos el 2018 i 420 casos el 2019. 

I és per això que des d’ESF estem donant cobertura a les diferents escales d’incidència per a la garantia dels subministraments bàsics, posant pes sobre aquelles qüestions relacionades amb una perspectiva de drets i ecofeminista. Aquest inici de 2020 hem participat a xarxes europees i internacionals com la coalició “Right to Energy”, per la defensa del reconeixement del Dret a l’energia, o la xarxa Engager, per reforçar el treball de la comunitat internacional i l’àmbit de la recerca acadèmica en la lluita contra la pobresa energètica. A nivell de l’Estat espanyol seguim donant seguiment a l’enxarxament en la perspectiva ecofeminista, amb la participació a la Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista.

L’energia és un dret, i cal que ho recordem no només la setmana europea de lluita contra la pobresa energètica, sinó durant tot l’any!

ESF participa al II Encuentro de la Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista 

Els passats 23 i 24 de novembre tres voluntàries del grup d’Energia i Extractives d’Enginyeria Sense Fronteres vam participar a la segona trobada de la Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista (RMxTEE), que va tenir lloc a Sevilla, i en la qual van participar més d’una trentena de dones de tot l’Estat. La RMxTEE és un col·lectiu de dones, professionals, activistes, afectades, etc. que treballen per la transició energètica, i que es van reunir per primer cop a Bilbao entre el 2 i el 4 de febrer de 2018.

El primer dia de la trobada al matí, tot i l’apretat programa, vam tenir una emotiva arribada on les companyes que ja es coneixien es retrobaven i d’altres ens intercanviàvem les primeres mirades. Es va iniciar la sessió compartint diferents iniciatives en el marc d’una transició energètica ecofeminista. D’entre totes, destaquem els aprenentatges d’Inspiraction, la Alterna i Mujeres Supervivientes: les companyes d’Inspiraction posen la mirada en els impactes del model energètic en un context d’emergència ecosocial des d’una perspectiva de gènere i de com les dones sostenen els impactes de l’emergència climàtica en els seus territoris així com en el territoris on migren. Des de La Alterna ens expliquen el projecte de la Comunitat Energètica Rural de Arroyomolinos de León i de com aquesta posa a la ciutadania al centre del model a través del que anomena la saviesa energètica i la intel·ligència col·lectiva; després es va continuar amb més experiències que ens van portar a obrir debats entorn del decreixement i el feminisme. La sessió matinal la van tancar Mujeres Supervivientes, ja que són les que van preparar el dinar. Ens van explicar com per combatre la irregularitat jurídica i el racisme a Sevilla, diverses dones migrades s’han organitzat, generant el seu ecosistema de cures a través de la cuina. Amb les seves paraules, van omplir la sala d’una barreja de sensacions que passaven des de la tendresa i tristesa a la crida a la responsabilitat de cadascuna de nosaltres per fer una societat més curosa, des de totes les diversitats. 

El dinar es va convertir en un espai per posar-nos al dia, conèixer’ns i agafar energies amb un dinar ben complet. La tarda la vam dedicar a compartir com veiem la xarxa ara mateix i com pensem que l’hem de projectar. Immerses en projectar fites del futur proper, el vespre es va convertir en un espai per visibilitzar les tasques de les companyes i valorar com s’ha estat treballant des de la primera trobada, expressar necessitats, ritmes i desitjos. Es va parlar de la importància del model organitzatiu de la xarxa i de com seguir-lo treballant i millorant. I a partir d’aquí vam reflexionar en el futur a mig i llarg termini: com ens la imaginem d’aquí a 5 anys? Aquest exercici ens va servir per intercanviar quines visions de model volem, tenint en compte alhora quines energies tenim per a posar-ho en pràctica, incloent-hi a nivell intern les pràctiques ecofeministes sobre la cura dels espais i els temps.

Després d’una nit on vam sopar, xerrar i (re)connectar amb totes les companyes ens vam retrobar el diumenge al matí per continuar amb la jornada interna. Vam compartir els punts forts i els punts febles de la xarxa amb la intenció de definir quins temes comuns tenim, en què i com volem actuar i de com ens cuidem en la construcció col·lectiva d’aquesta xarxa. Es van recollir les necessitats que tenim com a xarxa i ens vam marcar fites: definir un marc de referència únic, la nostra identitat, els objectius, el model organitzatiu, les eines democràtiques de presa de decisions, de treball i de comunicació interna, de les relacions de poder, dels mecanismes de cures i dels diferents ritmes de participació i implicació. Després de tota la feina, no vam poder menys que corroborar que queden encara molts punts per a seguir treballant i debatent, ja que és només segona vegada que la xarxa es troba i, per tant, s’evidencia que estem en construcció i que és un procés per anar pas a pas, sense pressa però sense pausa, amb la convicció d’una plataforma d’aquestes característiques a nivell de l’Estat espanyol. Només per posar un exemple, per a moltes dones aquest era el primer espai de participació no mixta en el que prenien part. 

Per a més informació sobre els principis, activitats i recursos/eines de la xarxa, podeu visitar el següent web: https://energiaecofeminista.org/

Una mirada global per un problema global: Jornades Internacionals “Cap a la fi de la Pobresa Energètica”

Els dies  8 i  9 de novembre Rosa Luxemburg Stiftung, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Trantsizio Energetikoa eta Demokrazia (Tradener), Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista (RMxTEE) i Plataforma por un Nuevo Modelo Energético (PxNME) vam organitzar una trobada entre diferents col·lectius i organitzacions que lluiten contra la Pobresa Energètica al Sud i al Nord global.

Les jornades obertes al públic es varen iniciar a la tarda de divendres i es van estendre durant tota la jornada de dissabte amb més de 100 persones inscrites. Hi van participar organitzacions d’Europa i Llatinoamèrica corresponents a 9 països diferents que van poder compartir els seus contextos i lluites. Els debats de les taules van tenir com a punts focals l’emergència climàtica actual i la urgència per debatre i construir propostes col·lectives de transició energètica que siguin justes, democràtiques, eco feministes i anticapitalistes. Certament, una de les grans conclusions va ser que la pobresa energètica és conseqüència directa d’un model energètic injust i insostenible i que, si volem caminar cap a una transició energètica justa, no pot ser per exemple amb  projectes d’energia renovable finançats per l’oligopoli energètic, ja que representen la continuïtat de l’espoli al Sud global. Per aquest motiu, construir i enfortir aliances solidàries entre totes nosaltres des del testimoni de les afectades ha de ser una de les claus per garantir els drets davant situacions de pobresa energètica al Sud i al Nord global.

Entre totes hem construït un espai d’intercanvi on hem vist tot el que ens uneix i també tot el que encara podem aprendre les unes de les altres.

A banda de les organitzadores, agraïm a totes les persones assistents i organitzacions que amb la vostra presència heu fet possible aquesta trobada: Trade Unions for Energy Democracy (TUED); European Public Service Union (EPSU); Red Nacional de Resistencia civil; Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse); Switched On London; Droit à l’énergie- SOS Future; grup promotor Llei 24/2015; Zero; Comuna; Samenlevingsopbouw; Fuel poverty action; Stop Auctions; Climáximo i Comité de Desarrollo Campesino (CODECA).

També agrair a l’Alberto Molinero pel vídeo resum de les jornades i al Martin Tognola per les seves conclusions fetes en format storytelling de tots els debats que van tenir lloc el dissabte.

Seguirem treballant perquè si ens toquen a una, ens toquen a totes

Aquí podeu trobar el vídeo resum de les jornades:

Eines útils i nous reptes per aturar desnonaments i la Pobresa energètica des dels municipis

El passat dijous 28 i divendres 29 de novembre vam organitzar unes jornades adreçades a tècnics/ques municipals i entitats socials per compartir eines i dispositius innovadors per aturar els desnonaments i els talls de subministraments, organitzades conjuntament amb l’Observatori DESC i el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

L’Espaï Veïnal Calàbria 66 va acollir a nombroses persones que treballen en l’atenció a les persones que fan front a un desnonament o als talls de subministraments. Les jornades van servir per connectar experiències, pràctiques i eines per fer front a aquesta problemàtica. Unes jornades que ens van permetre reflexionar sobre nous reptes a nivell jurídic i social per evitar la pèrdua de l’habitatge i la manca de subministraments bàsics.

Com fer front a la pèrdua d’habitatge, els desnonaments oberts, desallotjaments extrajudicials l’assetjament immobiliari van ser algunes de les temàtiques que es van tractar a les taules d’habitatge del primer dia, amb la participació del Grup Promotor de la Llei 24/2015, CAES Abogadas y Abogados (Madrid), la cooperativa IACTA, tècnics d’habitatge, serveis socials i la visió d’en Guillem Soler, magistrat del jutjat de primera instància de Barcelona i membre d’Àgora Judicial. A més el primer dia a la tarda va haver-hi una sessió no-mixta amb col·lectius per valorar des d’un punt de vista de les cures la problemàtica dels desnonaments i el treball de les SIPHO (Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i/ Ocupacions), una temàtica que es va tractar el segon dia amb la informació de primera mà de les SIPHO de València i Barcelona amb la participació de la cooperativa El Rogle i del Col·legi de Treball Social de Catalunya. Es van proposar millores en els serveis i alguns indicadors útils per sistematitzar les dades de funcionament d’aquests nous espais.

La qüestió de la pobresa energètica, íntimament relacionada, amb el dret a un habitatge digne, es va abordar en una primera taula analitzant les eines legals disponibles per lluitar contra els talls de subministrament i per garantir el dret a l’aigua i l’energia. Aquesta taula va comptar amb la participació de l’Aliança contra la pobresa energètica com a membre del Grup promotor de la Llei 24/2015, l’Ajuntament de Rubí per explicar la seva experiència en la lluita contra la pobresa energètica i el Síndic de Greuges per compartir el seu treball en la protecció de les persones vulnerables. En la segona taula es va abordar protocols innovadors de detecció de casos de pobresa energètica implementats pel cos de bombers de Barcelona, els centres d’atenció primària de l’Institut Català de Salut i propostes per treballar des de l’educació primària a través d’un estudi que està desenvolupant Enginyeria sense Fronteres. Per últim, el segon dia es van donar a conèixer dispositius innovadors com els Punts d’Assessorament energètic de Barcelona així com iniciatives desenvolupades per entitats com AeioLuz i Socaire.

Les Jornades van servir també per fer una anàlisi i veure com les dades de desnonaments i l’acumulació dels deutes per pobresa energètica no han anat a la baixa sinó que es tracta d’una problemàtica que va en augment, i que els escassos recursos dificulten la feina des dels municipis, especialment la manca d’habitatge públic així com donar resposta a les males praxis de les grans empreses subministradores. Les participants van ressaltar la necessitat d’enfocar la intervenció amb efectivitat però també fent prendre consciència del caràcter col·lectiu del problema, empoderant a les persones i teixint xarxes amb els tècnics municipals, treballant amb la societat civil per enfortir les polítiques transformadores.

Les jornades van resultar unes sessions formatives i d’aprofundiment per a tenir més eines i coneixements per a la millor defensa dels drets de les persones.

Podeu veure les sessions aquí:

28/11/2019

29/11/2019

Recull ponències: Trobada internacional cap a la fi de la pobresa energètica

A continuació trobareu els vídeos que recullen les ponències i debats de la Trobada internacional d’experiències i pràctiques per una transició energètica: cap a la fi de la pobresa energètica, realitzada els passats 8 i 9 de novembre a Barcelona

Apertura de les jornades i benvinguda

Enginyeria Sense Fronteres i Fundació Rosa Luxemburg

BLOC I. Model energètic al Sud i al Nord Global

Taula inaugural. La pobresa energètica en un context d’emergència climàtica global i cap a una transició energètica justa

• Sam Mason. Trade Unions for Energy Democracy – TUED (Internacional)
• Guillaume Durivaux. European Public Service Union – EPSU (Europa)
• Juan Carlos Flores. Red Nacional de Resistencia civil (Mèxic)
• Paca Blanco. Red de mujeres por una transición energética ecofeminista (estat espanyol)
• Maria Campuzano. Aliança contra la Pobresa Energètica -APE (Catalunya)

BLOC II. Dificultats, amenaces i oportunitats del model energètic actual

Taula. Iniciatives que transformen el model energètic actual

• Elizabeth Peredo. Observatorio boliviano del camio climàtico y desarrollo (Bolívia)
• Alfons Pérez, Xarxa per la Sobirania Energètica – Xse (Catalunya)
• James Angel. Switched On London (Regne Unit)
• Maitane Arri, Trantsizio Energetikoa eta Demokrazia – Tradener (País Basc)
• Rosa Fraga. Plataforma por un Nuevo Modelo Energético – Px1NME (estat espanyol)

Taula. Lleis i normatives com a eines per a garantir els drets davant situacions de pobresa energètica

• Valérie Gonçalvès. Droit à l’énergie- SOS Future (França)
• Josep Babot, Grup promotor Llei 24/2015 (Catalunya)
• Clémence Hutin. Right to energy coalition (Bèlgica)
• Mafalda Sousa. Zero (Portugal)
• Pablo Messina, Comuna (Uruguai)

BLOC III. Aprenentatges d’empoderament energètic des de la base i la cura de la vida. Presentació d’experiències

Taula. Afectad@s pel model energètic: el pas a l’apoderament i a l’acció

• Stefan Goemaere. Samenlevingsopbouw (Bèlgica)
• Gianluca Cavallaro-Ng. Fuel poverty action (Regne Unit)
• Tonia Katerini. Stop Auctions (Grècia)
• Joao Camargo. Climáximo (Portugal)
• Thelma Cabrera. Comité de Desarrollo Campesino – CODECA (Guatemala)
• Bettina Cruz. Red Nacional de Resistencia Civil (Mèxic)

Debat. Quin model(s) energètic(s) necessitem per a garantir el dret a l’energia al Nord i al Sud global?