Skip to content
ca es en
  • Contacta
  • Qui Som
    • Missió / Visió / Valors
    • Organització
    • Transparència
    • Donem suport
  • Què fem
    • Catàleg d’activitats
    • Campanyes
      • Aigua
      • Energia i Extractives
    • Projectes
      • Equador
      • El Salvador
      • Moçambic
      • Perú
    • Universitat
    • Grup Girona
    • Grup Tarragona
    • Grup Genere’t
    • Assessories
  • Implica’t
    • Associa’t
    • Fes el teu donatiu!
    • Voluntariat
    • Treball
    • Formació
      • Curs Dret Humà a l’Aigua i Sanejament
  • Informa’t
    • Comunicació
    • Esdeveniments
    • ESF als mitjans
    • Publicacions
  • Associa’t

Pren el control de les teves dades energètiques

Des de fa poc anys, els habitatges a Espanya compten amb comptadors intel·ligents que registren el teu consum elèctric cada 15 minuts. Aquestes dades són enviades a la companyia distribuïdora i, ella li reenvia a l’empresa comercialitzadora perquè et cobri per l’energia consumida. Segona la tarifa que tinguis, l’energia consumida a certes hores del dia pot ser més cara que en d’altres i això es veu reflectit a la factura fina. Per això, encara que consumeixis una mateixa quantitat d’energia que una altra persona, el cost que pagues pot ser major si tens una tarifa que no s’adapta bé a les hores del dia on consumeixes més electricitat.

Amb els comptadors intel·ligents, és possible recollir dades que permeten trobar la tarifa que minimitza la despesa elèctrica. Lamentablement, no és massa senzill analitzar-los, ja que la quantitat de dades a tractar pot ser notable. Per això, dins el marc de projecte europeu EmpowerMed (Nº 847052) que lluita per empoderar dones contra la pobresa energètica, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), acompanyat de la UAB i ESF, ha desenvolupat una eina que permet reduir els costs de consum d’un any i valorar la tarifa que implicaria una menor despesa. Amb aquesta eina s’han avaluat ja més de 15 voluntàries que assisteixen als assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), oferint recomanacions per canviar de tarifa i ajustar la potència quan això suposa un estalvi.

Així mateix, si estàs interessada, IREC ofereix l’oportunitat de monitoritzar les condicions de temperatura i qualitat de l’aire de casa teva. Per això t’entregaríem dos sensors que col·locaries en diversos llocs a casa (allunyats sempre de fonts de calor com estufes o televisors). Els sensors ja estan programats per realitzar les mesures necessàries de manera que no cal que facis res més que deixar-los al mateix lloc durant 15 dies. Posteriorment, analitzarem les dades i t’entregarem un informe amb suggeriments per millorar les condicions interiors amb accions fàcils d’implementar.

T’agradaria col·laborar en la lluita contra la pobresa energètica? Vols deixar de pagar de més als vampirs de l’oligopoli energètic? Vols ser la següent i conèixer més sobre les condicions de casa teva i la millor tarifa per tu? El procés és senzill i només cal dur el DNI o NIE de la persona titular del contracte d’electricitat, respondre una enquesta i registra-se. Tens dues maneres de participar! Pots assistir als assessoraments col·lectius de l’APE i preguntar per nosaltres (estarem encantats de saber qui ets i resoldre dubtes). O bé contracta amb la Mariana Jiménez (mcjimenez@irec.cat) i procedim igualment però de forma telemàtica! 😊

Resposta davant la denúncia d’“Abogados Catalanes por la Constitución”: una acusació sense fonamentació jurídica ni ètica

El passat 15 de març alguns mitjans de comunicació van publicar que s’havia presentat una denúncia davant de Fiscalia que implica les nostres entitats i es signa sota la denominació d’”Abogados catalanes por la Constitución”, una entitat vinculada a Societat Civil Catalana i els grans poders econòmics que fa ús del poder judicial per perjudicar els seus adversaris polítics.

Sobre els fets que es denuncien

La denúncia atribueix possibles delictes a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la regidora Laura Pérez, les ex-regidores Laia Ortiz i Gala Pin i la directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, en relació amb un conveni de col·laboració que es desenvolupa des de 2012 -per tant, previ a l’arribada de Barcelona en Comú a l’Ajuntament- i que està justificat i auditat anualment.

Com en altres ocasions, com a entitats que treballem en la defensa dels drets socials, ens preguntem si val la pena adreçar algun tipus d’esforç a respondre una acció mancada d’una mínima raonabilitat jurídica i, en conseqüència, d’una mínima actitud ètica. Ara bé, la novetat aquesta vegada és el mitjà que s’utilitza: ja no estem davant d’una informació aïllada, no contrastada i posteriorment difosa per xarxes o per algun diari, sinó que el soroll es vol crear a través d’acusacions greus de tipus penal, podríem dir fent ús del lawfare. Sigui com sigui, ens limitarem una vegada més a exposar una senzilla explicació que, en condicions normals, hauria de servir per esgotar el recorregut d’aquest tipus d’actuacions.

No és la primera vegada que aquestes campanyes polítiques de desprestigi, sovint orquestrades pels lobbies econòmics, embruten la feina de defensa de drets que fem les entitats de drets humans. Més enllà de l’evident atac polític a l’Ajuntament de Barcelona, aquesta denúncia, 9 anys després de l’inici del projecte, no la podem deslligar de la tasca de les entitats sotasignants i altres col·lectius en defensa de l’habitatge i l’energia. És evident que es vol coartar la feina dels moviments socials que lluiten per garantir drets per a totes.

El nostre paper com a organitzacions de defensa dels drets humans

Aquest cop han estat quatre les entitats socials a les quals es pretén perjudicar. L’Observatori DESC és una organització amb més de 20 anys de vida que és internacionalment reconeguda per la vàlua de la seva tasca en defensa dels drets humans en general i dels drets socials en particular. En el marc d’aquesta trajectòria, l’any 2012, durant el mandat de Xavier Trias (CiU), l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un conveni de col·laboració que ha estat reeditat fins arribar a l’actualitat i que ha permès un intens treball al voltant de la defensa del dret a l’habitatge i als subministraments bàsics. Així doncs, l’actual consistori únicament ha continuat un projecte que ja portava en execució 4 anys, atès que la situació d’emergència habitacional i pobresa energètica es perpetuava a la ciutat.

Cal recordar que, en les darreres edicions, aquest projecte ha enxarxat la feina de l’Observatori DESC i d’Enginyeria Sense Fronteres, associació amb més de 25 anys de trajectòria que treballa per garantir l’accés universal als serveis bàsics, acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les poblacions. Conjuntament amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, hem abordat la problemàtica de les vulneracions del dret a l’habitatge i la pobresa energètica.

El projecte “Dret a l’habitatge i a l’energia: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic social” té com a finalitat oferir respostes a persones i/o famílies que es troben immerses o ja han patit processos de desnonaments o bé que es troben en risc de patir-lo, així com aquelles que no poden garantir l’accés als seus drets energètics. Com a aportació ben tangible, les actuacions que inclou el projecte permeten: disposar d’una base de dades estadística sobre les vulneracions diàries d’aquests drets, realitzar recerca; publicar informes anuals sobre l’estat del dret a l’habitatge i a l’energia (consulteu aquí el darrer); analitzar i fer incidència sobre les noves lleis o polítiques que poden vulnerar drets o que poden protegir-los; col·laborar a formular propostes legals i de política pública per la garantia d’aquests; elaborar documents amb eines jurídiques per defensar el dret a l’habitatge i l’energia; identificar els actors i interessos que controlen el mercat de l’habitatge i l’energia; reforçar en xarxes internacionals la protecció d’aquests drets, etc.

Sobre les subvencions a projectes

Els convenis són mecanismes de col·laboració recollits per llei i àmpliament coneguts (Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic) que els ajuntaments i totes les administracions públiques tenen al seu abast com a eina per abordar el compliment de les seves competències, comptant amb la feina d’entitats socials o de qualsevol tipus. L’Ajuntament de Barcelona té actualment convenis amb diverses entitats socials, culturals i d’altres, que es poden consultar al registre administratiu corresponent, a més de subvencions en règim de concurrència competitiva. La seva aplicació comporta un estricte procediment periòdic de justificació, amb el filtre d’una auditoria independent, el qual les diferents reedicions del projecte han superat sense cap tipus d’incident, incloent el control dels diferents grups polítics amb representació al Ple del consistori.

Pensem que no cal alimentar una nova polèmica artificial. En el propi escrit de denúncia, de la seva total inconsistència es conclou una intencionalitat merament política i un ús esbiaixat de les denúncies davant la Fiscalia. Les entitats socials som aquí afectades per danys col·laterals, però estem orgulloses i convençudes de la feina que fa el sector social i que des de les administracions s’hi doni suport.

Lamentem per tant l’actuació de l’associació “Abogados Catalanes por la Constitución”, que suposa un nou intent de debilitar la defensa dels drets socials d’amplis sectors de la població i la capacitat per qüestionar els interessos de determinats actors privilegiats. Estem, però, convençudes que aquests intents no tindran més ressò del que mereixen. Qualsevol persona que vulgui conèixer a fons la tasca que realitzem pot consultar les nostres webs (web Enginyeria Sense Fronteres, web Observatori DESC, web PAH Barcelona, web Aliança contra la Pobresa Energètica).

Es constitueix la Associació de Municipis i Entitats per una Energia Pública


Dimarts 23 de febrer, la Xarxa per la Sobirania Energètica, representada per Enginyeria Sense Fronteres,  ha passat a formar part de la comissió executiva de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), amb la finalitat d’acompanyar-la en la recuperació de les xarxes de distribució i de vetllar perquè els criteris de sobirania energètica estiguin sempre en els objectius i en els processos de l’associació.

Impulsar la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia elèctrica; desenvolupar accions per promoure una transició energètica cap a un model energètic que sigui just, democràtic i sostenible, així com també assessorar els municipis que tinguin aquests mateixos interessos. Aquests són els principals objectius de la nova Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP). 

Els representants de 74 municipis i 4 entitats han participat en l’acte de constitució celebrat avui a través d’una plataforma virtual. En primer lloc s’ha constituït l’Associació, s’han aprovat els Estatuts, s’han designat els municipis i entitats que ocuparan els càrrecs i els vocals que també formen part la Comissió Executiva. També s’ha acordat iniciar els tràmits necessaris per inscriure l’AMEP al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya.

La Xarxa per la sobirania energètica porta des de 2013 lluitant per recuperar el control les xarxes de distribució elèctrica i avançar cap a un model energètic més democràtic, renovable, distribuït, inclusiu i amb menys impactes socials i ambientals a nivell global. Hem estat testimonis, arreu d’Europa, de diversos projectes d’energia ciutadana que han estat possibles gràcies a l’exercici de la sobirania, el control ciutadà i la gestió de les xarxes. El poble de Schönau a Alemanya és un referent de la possibilitat real de que una cooperativa ciutadana recuperi la gestió de la xarxa elèctrica davant una gran empresa del sector, la multinacional sueca Vattenfall. També a Alemanya, les ciutats de Berlín i Hamburg han estat capaces de recuperar la xarxa de distribució elèctrica. Lamentablement, a l’Estat espanyol no existeix un mecanisme de concessió de la gestió de xarxa que permeti als municipis o altres actors de base ciutadana disputar-ne la gestió a les grans empreses de l’oligopoli de grans empreses. A Catalunya, Endesa Distribució s’emporta la major part del pastís de la distribució d’electricitat, i ho pot fer de per vida.

Celebrem la constitució d’aquest front municipal ampli i representatiu de tot el territori català, que tingui la voluntat i la valentia de recuperar el control sobre les xarxes de distribució i reconegui el potencial de desenvolupar projectes de sobirania energètica amb la capacitat de gestió de les xarxes. En tant que societat civil, ens comprometem a ser part activa d’aquest procés i vetllar pel compliment d’aquest objectiu en el camí cap a una transició energètica justa i que permeti el desenvolupament de la sobirania local i la resiliència de les comunitats davant els reptes de futur, que afrontarem com a conseqüència  dels efectes de la pressió humana sobre el planeta.

La Xarxa per la sobirania energètica ha apostat des de l’inici per una energia comunitària local. Dues propostes municipalistes, PM15 i PM19, recullen propostes per impulsar la sobirania energètica local i encoratgen els municipis a posar-la en marxa. Recentment, i davant el sorgiment de les comunitats energètiques, n’hem fet una guia que explica quins són els criteris que, al nostre entendre, garanteixen el desenvolupament de la sobirania energètica en una comunitat energètica local). Posem a disposició de l’Associació de Municipis per l’Energia aquests recursos perquè esdevingui el motor municipal d’una transició energètica justa envers la sobirania energètica a Catalunya.

La pandemia ha visibilizado la urgencia de la pobreza energética y las medidas impulsadas durante el Estado de Alarma deben quedarse y ampliarse en momentos posteriores de la crisis sociosanitaria.

En el marco de la semana europea contra la pobreza energética diferentes organizaciones y plataformas en defensa del derecho a la energía y a los suministros básicos se están manifestando para reclamar la atención urgente a situaciones como los cortes de suministro indiscriminados en barrios de todo el Estado. A la vez, reclaman la necesidad de contar con una medida de miras más largas, que garantice el suministro a las personas en situación de vulnerabilidad, más allá del 9 de mayo de 2021, cuando termina la protección actual prevista por el gobierno por causa de la pandemia.

En el resto de la UE las situaciones son diversas, pero el contexto coincide. Durante los meses más duros de la COVID-19 los Estados Miembros han impulsado medidas para garantizar los suministros de agua y energía, pero en la mayoría de casos las recetas están siendo insuficientes. De hecho algunas, a día de hoy, ya han terminado su plazo de existencia, volviendo a la desprotección de antes de la pandemia, cuando son ahora más necesarias que nunca: prohibición de corte de suministros, ampliación de los supuestos para acceder a bonos y tarifas sociales, supresión de intereses en los pagos atrasados, etc.

La pandemia ha desenterrado debates sobre el modelo productivo y energético en el que vivimos de un modo que ningún otro evento de estas características había conseguido en las últimas décadas. Se han despertado demandas históricas que ahora se presentan como legítimas, necesarias y urgentes a ojos de la ciudadanía y la opinión pública. Están en la agenda política, encima de la mesa de los que toman las decisiones, pero siguen habiendo fuerzas contrarias que pretenden frenar este enfoque de derechos y de defensa de los suministros básicos con vocación de servicio público y con participación activa de la ciudadanía, poniendo las personas afectadas en el centro.

En este marco Enginyeria Sense Fronteres junto a la coalición Right to Energy, ha publicado un policy paper que denuncia que, a menudo, es la misma forma en la que están concebidos los sistemas y modelos de gestión de los suministros básicos (por ejemplo la energía o el agua) la que imposibilita impulsar medidas de rescate real para la gente y no para los mercados. Las privatizaciones, la liberalización del sector, la mercantilización y financiarización de estos recursos y de las mismas grandes empresas que los gestionan, traen consigo la potencial generación de más desigualdad social, la destrucción ecológica, y en última instancia pérdida de soberanía y democracia en la gestión de los servicios básicos.

El modelo de gestión de estos servicios se ha puesto en entredicho desde que se entró en el Estado de Alarma y la ciudadanía se vio llevada a una convivencia mucho más intensa en el interior de sus casas: más horas, más cuidados y necesidades, más consumo, más gasto. Y más beneficios para estas compañías, que en la mayoría de los países de la UE responden a un modelo privatizado. Estas condiciones de partida han hecho que las medidas que se han tomado ante la situación del Estado de alarma se vean limitadas por este mismo funcionar. Ahora es tiempo de reflexionar, y revertir si hace falta, las dinámicas y condiciones que nos han llevado a no poder proteger a nuestra propia ciudadanía como la situación requiere.

Descarga en español

 

Download in english

El Grup de Suport mutu de l’APE: una eina d’empoderament i de salut

Segons la Declaració Universal dels Drets Humans, “tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, tant per a ella com per a la seva família, salut i benestar, especialment pel que fa a l’alimentació, la vestimenta, l’habitatge, la assistència mèdica i els serveis socials necessaris “. De fet, l’accés a un habitatge adequat ha Estat reconegut com un dels determinants socials de les desigualtats en salut (Comissió per Reduir les Desigualtats Socials en Salut a Espanya) i s’han documentat diversos impactes negatius de la inseguretat residencial sobre la salut física i mental de les persones.

L’accés als subministraments bàsics es sens dubte un aspecte essencial d’un habitatge digne. L’aigua i l’energia no només possibiliten les tasques de cures i el confort tèrmic, entre altres necessitats vitals, sinó que també possibiliten la interacció i participació social a través d’l’ús d’aparells elèctrics. Un estudi exhaustiu realitzat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i el Grup d’Habitatge de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, mostra com l’accés inadequat o insuficient a l’habitatge i / o subministraments bàsics té forts impactes en la salut general, en la prevalença de trastorns crònics, en l’ús de serveis sanitaris i, especialment, en la salut mental. De fet, el 80% dels homes i el 79% de les dones entrevistades en aquest informe presentava riscos de patir problemes de salut mental, quan aquests indicadors en la població general són del 14,5% i del 19,5%, respectivament.

El no poder mantenir la casa a una temperatura adequada, no poder fer front de les factures o no poder, si més no, regularitzar els subministraments, genera forts sentiments d’ansietat, d’impotència i de culpa en les famílies, que es veuen obligades a lidiar amb aquests problemes de manera individual i, sovint, es senten estigmatitzades i faltes de suport. Conscients d’aquests malestar, proposem abordar-los de manera col·lectiva i política, amb l’objectiu últim d’aliviar la responsabilitat que actualment senten les famílies al propi sistema i model energètic, basant-nos en que l’accés als subministraments bàsics com un dret de les famílies que mai hauria de dependre de la seva capacitat de pagament.

El grup de suport mutu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica és un espai on ens ajuntem, compartim preocupacions i ens acompanyem des d’allò proper i el concret. Es tracta d’una eina d’empoderament, a l’igual que els assessoraments col·lectius quinzenals, però en aquest cas està pensat amb un funcionament que posa èmfasi en la salut i que es desenvolupa des d’un espai de seguretat i confiança més reduït, que generi aquesta xarxa en la qual sostenir, entre tots i totes, els malestars i impactes del model energètic en què vivim però también altres vulneracions i situacions fruit de tants altres eixos de desigualtat: la realitat material i econòmica de cadascú, el gènere, la diversitat funcional, l’edat, la situació de salut, etc. Es un lloc on segar aquestes cadenes que ens oprimeixen com a individus, sent conscients d’elles, generant benestar i dignitat de forma col·lectiva.

Precisament sobre la qüestió dels impactes de la pobresa energètica en la salut i l’empoderament de les persones afectades, el projecte europeu EmpowerMed, on participem com a ESF, està generant diferents intervencions en el si d’una xarxa de diferents entitats a nivell de l’Europa mediterrània, que treballem en aquesta línia, generant eines, espais i tallers per a incloure una mirada sobre l’afectació en la salut i el factor de la desigualtat de gènere, en la lluita contra la pobresa energètica.

Si vols contactar amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica bé perquè tens problemes amb els subministraments bàsics bé perquè vols conèixer-los més en profunditat, pots apropar-te als seus assessoraments col·lectius els dimecres cada quinze dies a la FAVB (c/ Obradors 6-8 de Barcelona) o contactarlos per mail.
 
També trobaràs la informació més actualitzada de la seva activitat a la seva web i a les xarxes socials: twitter, facebook, instagram i canal de telegram.
 
Juntes aconseguirem acabar amb la pobresa energètica!

Juntes encarem aquests últims dies per aconseguir l’òptim

A una setmana de finalitzar la campanya #AcosoDeEndesaAJuicio volem agrair la participació i el compromís de totes per fer-ho possible. En aquests poc més de trenta dies hem aconseguit superar el mínim necessari per portar a judici els cobradors d’Endesa per fer-se passar per funcionaris judicials.

Ens ajudeu a aconseguir l’òptim?

I recorda, les aportacions a Goteo tenen una desgravació de fins a un 80%, aprofita els avantatges fiscals!

Fes la teva aportació i/o comparteix a les xarxes socials!

  • Twitter
  • Facebook
  • Instagram

La prohibición de cortes de suministro: un logro de las entidades sociales con demasiados interrogantes

  • Tras la presión de la ciudadanía organizada, el Gobierno central impulsa finalmente una moratoria durante el estado de alarma para los suministros de electricidad, gas natural y agua
  • La medida protegerá a las familias con bono social y a las que cumplan los requisitos para acceder a él, pero cuenta con algunas lagunas muy preocupantes

22 de diciembre de 2020

Finalmente la presión ha surtido efecto. Tras más de un mes de campaña, las entidades sociales hemos conseguido que la Ministra Teresa Ribera, al frente del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, ceda en sus primeras intenciones e impulse una nueva moratoria de cortes de suministros mientras se encuentre en vigor el actual estado de alarma. La medida, que no será tan garantista como la moratoria del mes de abril, cubrirá los suministros de electricidad, gas natural y agua y se beneficiarán aquellas familias que dispongan del bono social eléctrico o cumplan los requisitos para acceder al mismo.

Cabe destacar que el presente análisis se basa en el texto filtrado a los medios de comunicación y las informaciones publicadas por el mismo ministerio, a la espera de su publicación definitiva en el BOE, prevista para el día de mañana. Según la información recibida, la prohibición de cortes se reflejaría en una disposición adicional con tres apartados, que desarrollan su alcance y los posibles beneficiarios.

En primer lugar, la protección abarcaría tan solo el horizonte temporal del actual estado de alarma, prorrogado hasta las 00:00 horas del día 9 de mayo de 2021 por el Real Decreto 956/2020. Según el texto, la garantía incluiría los suministros de energía eléctrica, gas natural y agua. Las personas protegidas serían “aquellos consumidores en los que concurra la condición de consumidor vulnerable, vulnerable severo o en riesgo de exclusión social definidas en los artículos 3 y 4 del Real Decreto 897/2017”.

Además, se extendería la protección a aquellas personas que, no pudiendo acreditar la titularidad del contrato de suministro, cumplan con los requisitos que dan derecho al reconocimiento de la condición de consumidor vulnerable o vulnerable severo, de acuerdo con el artículo 3 del Real Decreto 897/2017”. Este artículo está pensado para aquellas familias que, debido a su situación en la vivienda (alquiler de habitaciones, inquilinos con el contrato a nombre del propietario), no dispongan de la titularidad del contrato. Las mismas deberían acreditar ante la compañía suministradora su condición de consumidoras vulnerables mediante un informe de Servicios Sociales o de entidades del Tercer Sector colaboradoras de la Administración General del Estado. 

En este sentido, la primera de las lagunas detectadas se encuentra en la definición de consumidor vulnerable del Real Decreto 897/2017, que obliga a las familias a estar acogidas al precio voluntario para el pequeño consumidor (PVPC), es decir, a tener su suministro eléctrico en el llamado mercado regulado. En un escenario ideal, desearíamos que todos los consumidores vulnerables tuvieran contratada la tarifa PVPC y contasen con el correspondiente bono social. No obstante, hasta un 30,4% de los españoles desconocen la existencia del bono social. Este grado de desconocimiento viene asociado a que, según datos de la CNMC, en 2019 un 62% de los puntos de suministro (muchos de ellos de familias vulnerables) tenían contratada una tarifa en el mercado libre. Estos datos corroboran una situación que vemos cotidianamente en nuestras asambleas e intervenciones directas con personas afectadas: muchas familias vulnerables se encuentran aún en mercado libre y no disponen de bono social. Estas familias no estarían protegidas frente al corte.

Por otro lado, también cabría destacar que la protección general sólo incluiría a aquellas familias que cumplen con los requisitos históricos del bono social (artículos 3 y 4 del Real Decreto 897/2017), pero no a los nuevos beneficiarios afectados por la crisis de la COVID-19 (artículo 28 del Real Decreto-ley 11/2020). En estos casos, sólo evitarían el corte aquellos hogares con menores de 16 años, personas con discapacidad o dependientes. 

El segundo de los problemas detectados reside en que no queda claro si para acceder a la protección las familias deben disponer del bono social eléctrico en vigor o basta con cumplir con los requisitos, teniendo en cuenta que se menciona que éstas deben presentar la última factura eléctrica en la cual se contemple que son beneficiarias del bono social para evitar el corte de gas o agua. Asimismo el apartado tercero parte de estas mismas premisas, solo se dirige a aquéllas que no puedan “acreditar la titularidad del contrato de suministro”. Por tanto, ¿qué ocurre con las personas que cumplen los requisitos, tienen el contrato a su nombre, pero no disponen de bono social? A nuestro entender, existen dudas sobre si estarían protegidas del corte antes de acceder a los descuentos del bono social, un trámite que puede demorarse durante meses, sin tener en cuenta el desconocimiento antes mencionado.

En tercer lugar, la disposición adicional establece que la familia es quien debe acreditar su situación ante la compañía (o los Servicios Sociales o entidades sociales en el caso de que el contrato no esté a su nombre). Creemos que, una vez más, situar la responsabilidad en las familias, y no en las entidades suministradoras, es un error. 

Al mismo tiempo, no se incluye referencia alguna a quien asumirá el coste de las facturas que las familias no puedan pagar, ¿generará esto un endeudamiento más en esas mismas familias?. 

Por ello, desde las entidades iniciamos una campaña para hacer llegar nuestras propuestas al Ministerio. El pasado 19 de noviembre nos reunimos con la Ministra Ribera, la Secretaria de Estado Sara Aagesen y sus equipos para proponer tres medidas claves:

  • Principio de precaución que obligue a las compañías a preguntar a los Servicios Sociales sobre la situación de la familia antes de cualquier corte y a garantizar el suministro si se produce una situación de vulnerabilidad. A su vez, las facturas impagadas que deriven de la aplicación de este mecanismo se sufragarán, de conformidad con un posterior desarrollo reglamentario, a través de un sistema de financiación participado al 100% por las propias compañías de todos los segmentos implicados.
  • Redefinición de la figura del consumidor vulnerable, que abarque los tres suministros e incremente los límites de renta, para responder a la realidad social de la ciudadanía.
  • Periodo de carencia sin cortes en todo el ámbito doméstico mientras las anteriores medidas no se implementen.

Unas semanas después, y ante el bloqueo del Ministerio, recabamos el apoyo de hasta diez grupos políticos con representación parlamentaria, que firmaron un manifiesto abogando por la implementación de estas medidas y urgiendo a la ministra Teresa Ribera y al Gobierno de Pedro Sánchez a proteger de forma integral las familias que padecen la pobreza energética.

Es evidente que la prohibición de corte que se anunciará hoy es un paso adelante, que nace gracias a la presión de la ciudadanía organizada. Aun así, las lagunas detectadas nos preocupan ya que entendemos que muchas familias se quedarán al margen de la protección. 

En plena pandemia es necesario garantizar el acceso a la energía y el derecho humano al agua. Exigimos medidas de choque con mayor cobertura para hacer frente al escenario actual, pero también la adopción de iniciativas legislativas y  cambios estructurales que dejen de considerar los suministros básicos como meros servicios mercantiles para considerarlos auténticos derechos exigibles.

Porque no hay vida digna sin suministros garantizados: por el fin de los cortes.

Atención a medios:

Daniel López: 699 300 695

Portavoces:

María Campuzano (Alianza contra la Pobreza Energética y Enginyeria Sense Fronteres): 647 079 507

Miriam Planas (Red Agua Pública, Aigua és Vida): 625 056 699

Paca Blanco (Ecologistas en Acción, Coordinadora de Vivienda de Madrid y Plataforma por un Nuevo Modelo Energético): 633 328 956

No hay vida digna sin suministros garantizados: diez grupos con representación parlamentaria apoyan las medidas ciudadanas para prohibir los cortes

  • Representantes de diez grupos políticos del Congreso suscriben las medidas propuestas y exigen a la ministra Teresa Ribera la protección de todas las familias vulnerables.
  • Numerosas entidades sociales reclaman la implementación del principio de precaución, un periodo de carencia sin cortes de suministro de agua, luz y gas y la redefinición de la figura de consumidor vulnerable.

Madrid, 17 de diciembre de 2020

A las puertas del invierno y en plena pandemia, numerosas entidades sociales han impulsado un manifiesto para exigir al Gobierno central y a la Ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico Teresa Ribera el fin de los cortes de suministros y la implementación de una serie de medidas para garantizar la protección de todas las familias en situación de vulnerabilidad. Exigen así al Ejecutivo de Pedro Sánchez tres mecanismos efectivos para evitar cualquier interrupción de suministro de agua, luz y gas en hogares vulnerables: principio de precaución, periodo de carencia y redefinición de consumidor vulnerable.

En una rueda de prensa que ha tenido lugar en el exterior del Congreso de los Diputados, y ante los recientes anuncios del Gobierno de Pedro Sánchez de prohibir los desahucios y garantizar los suministros a las familias vulnerables, las portavoces de los movimientos ciudadanos han presentado tres medidas de urgencia, que protegerían al conjunto de familias que sufren la pobreza energética y el riesgo de corte:

  1. La aprobación por parte del Consejo de Ministros de un real decreto-ley que vuelva a proteger a los miles de familias que a día de hoy pueden sufrir un corte de agua, electricidad o gas. Para ello, el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, encabezado por la ministra Teresa Ribera, debe impulsar cuanto antes el establecimiento del principio de precaución, una herramienta que obligue a las compañías suministradoras a consultar con los Servicios Sociales competentes la situación de cualquier familia afectada por un aviso de corte y a garantizar sus suministros en el caso de que cumpla con unos baremos específicos de vulnerabilidad. A su vez, las facturas impagadas que deriven de la aplicación de este mecanismo se sufragarán, de conformidad con un posterior desarrollo reglamentario, a través de un sistema de financiación participado al 100% por las propias compañías de todos los segmentos implicados.
  1. La promulgación de un periodo de carencia que evite cualquier interrupción de suministro en el ámbito doméstico, que tendrá como fecha límite la puesta en funcionamiento del principio de precaución. Se trata de una medida excepcional y urgente si se quiere garantizar el acceso a energía y agua en invierno y en plena pandemia.
  1. La redefinición de la figura del consumidor vulnerable, que abarque los suministros de agua y gas natural junto al de la electricidad, y que pueda ampliar los actuales requisitos de acceso por lo que al nivel de renta se refiere, dado que los mismos no se ajustan a la realidad social de la ciudadanía española y excluyen a una gran cantidad de familias de la protección frente al corte.

En este sentido, se ha incidido en que el derecho a una vida digna conlleva el reconocimiento de los derechos humanos a la vivienda, a la salud, al agua potable y al saneamiento, así como a la disponibilidad de servicios básicos como la luz y el gas. Por tanto, la exigencia de prohibición de cortes de suministro debe necesariamente abarcar el agua, la electricidad y el gas, así como los desahucios.

Coincidiendo con la rueda de prensa, esta semana se han conocido diferentes noticias relacionadas con esta problemática. Según las informaciones aparecidas en distintos medios, se calcula que solo entre octubre y noviembre, una vez levantada la moratoria aprobada en marzo, se han producido hasta 30.000 cortes de suministro en todo el Estado.

Como respuesta, el Gobierno anunció el pasado martes tras la reunión del Consejo de Ministros la creación de un Fondo Nacional para la Sostenibilidad del Sistema Eléctrico (FNSS), con aportaciones de las compañías, que permitiría reducir la factura eléctrica al menos un 13 % en el plazo de cinco años. A su vez, la portavoz María Jesús Montero adelantó que el Ministerio de Ribera estaba trabajando en una disposición adicional que se añadiría a alguno de los próximos reales decretos-ley impulsados por el Ejecutivo en la que se garantizaría literalmente “que ningún consumidor vulnerable va a tener un problema con el corte de los suministros”.

A pesar de las buenas intenciones, en el pasado se ha visto cómo la mayoría de medidas aprobadas acaban siendo insuficientes porque no abarcan el conjunto de familias afectadas, bien porque no incluyen los suministros de agua o gas, porque circunscriben la protección exclusivamente a las personas beneficiarias del bono social eléctrico o porque no tienen en cuenta la complejidad de los colectivos que sufren pobreza energética (titularidad del suministro, desconocimiento de los mecanismos de protección, trampas de las compañías, etc.).

Las medidas que provienen de las entidades que día tras día trabajan directamente con las familias afectadas son, a juicio de estas organizaciones, las más efectivas para hacer frente a la situación y garantizar de este modo los derechos básicos de toda la ciudadanía, particularmente la más vulnerabilizada. Es necesario que las medidas excepcionales que ahora se tomen se consoliden y tornen en normales después de la crisis sanitaria mediante las oportunas iniciativas legislativas. También reclaman al Gobierno que concrete los procedimientos que propone para afrontar las deudas acumuladas durante la pandemia que, en todo caso, deberán tener en cuenta criterios de equidad y asequibilidad.

El manifiesto con las medidas ha sido promovido por Aigua és Vida, la Alianza contra la Pobreza Energética (APE), la Coordinadora de Vivienda de Madrid, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético y la Red Agua Pública (RAP).



A su vez, ha contado con el apoyo de los siguientes grupos con representación parlamentaria:

  • Unidas Podemos
  • Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes
  • Junts per Catalunya-Junts
  • En Comú Podem-Guanyem el Canvi
  • Euskal Herria Bildu
  • Más País-Equo
  • CUP-Per la ruptura
  • Nueva Canarias-Coalición Canaria
  • Bloque Nacionalista Galego
  • Més Compromís

El documento presentado hoy es una prueba más de que las medidas propuestas son viables y cuentan con un amplio apoyo. El Partido Socialista y la ministra Teresa Ribera no pueden seguir retrasando la protección de todas las familias españolas frente al corte. Por último, las organizaciones consideran que, tal y como se afirma en el manifiesto, no hay una vida digna si no se garantizan los derechos básicos y exigen que se ponga fin a los cortes de suministros.

Aigua és Vida

Alianza contra la Pobreza Energética

Coordinadora de Vivienda de Madrid

Ecologistas en Acción

Enginyeria Sense Fronteres

Plataforma por un Nuevo Modelo Energético

Red Agua Pública

Tres mujeres que sufren pobreza energética levantan la voz contra el gobierno exigiendo una nueva moratoria de cortes de suministro.

EmpowerMed con la colaboración de la Alianza contra la Pobreza Energética presenta una serie de vídeos dando visibilidad a las familias que sufren cortes de suministros.

Desde que el 1 de octubre decayó la moratoria de cortes de suministro muchos hogares acontecen, una vez más, desprotegidas ante cortes indiscriminados de agua, luz y gas por parte de las compañías.

Miles de familias vulnerables quedan expuestas a vivir sin los servicios básicos cuando, en tiempos de pandemia por la COVID-19 hemos visto como tanto el agua, la luz o el gas son imprescindibles para mantener una buena higiene. Una situación que se suma a la precariedad laboral e inestabilidad económica, que desgraciadamente, está lejos de mejorar.

Desde EmpowerMed y la Alianza contra la Pobreza Energética vemos que desde que empezó la pandemia las medidas del gobierno de PSOE y Podemos ante la pobreza energética son totalmente insuficientes, y dan la espalda a miles de familias que no pueden pagar las facturas del agua, la luz o el gas. Desde los movimientos sociales pedimos que se implemente esta moratoria de cortes de suministros.

Como hemos visto en los últimos estudios realizados en que hemos colaborado “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020” y  “ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat” las mujeres, son las que más se ven afectadas de manera desproporcionada por la pobreza energética.


Juani, Arancha y Paca son tres mujeres de Madrid que se han visto afectadas por la pobreza energética y se encuentran expuestas a posibles cortes de suministros al no poder hacer frente a las facturas. Las tres lo tienen claro, quieren que la moratoria de cortes de suministros se recupere, ahora más que nunca es necesario que las familias que no pueden pagar sus facturas no se queden detrás, el gobierno no les puede dar la espalda.

Juani, desempleada, afectada por posibles cortes de suministros y desahucio, exige en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes de suministro y paran los desahucios en plena pandemia. Esta crisis no la podemos volver a pagar nosotros.

Arancha, desempleada y afectada por posibles cortes de suministros. Arancha pide en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes, los suministros de agua, luz y gas son básicos y vitales.

Paca, afectada de pobreza energética, exige en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes, no pueden dejar desprotegidas a miles de familias que no pueden hacer frente a las facturas.

Tres dones que pateixen pobresa energètica alcen la veu contra el govern exigint una nova moratòria de talls de subministrament.

EmpowerMed amb la col·laboració de l’Aliança contra la Pobresa Energètica presenta una sèrie de vídeos donant visibilitat a les famílies que pateixen talls de subministraments.

Des de que l’1 d’octubre va decaure la moratòria de talls de subministrament moltes llars esdevenen, un cop més, desprotegides davant talls indiscriminats d’aigua, llum i gas per part de les companyies.

Milers de famílies vulnerables queden exposades a viure sense els serveis bàsics quan, en temps de pandèmia per la COVID-19 hem vist com tant l’aigua, la llum o el gas son imprescindibles per mantenir una bona higiene. Una situació que se suma a la precarietat laboral i inestabilitat econòmica, que desgraciadament, està lluny de millorar.

Des d’EmpowerMed i l’Aliança contra la Pobresa Energètica hem vist com les mesures del govern de PSOE i Podemos davant la pobresa energètica, des de que va començar la pandèmia, son totalment insuficients i donen l’esquena a milers de famílies que no poden pagar les factures de l’aigua, la llum o el gas. Des dels moviments socials demanem que s’implementi aquesta moratòria de talls de subministraments.

Com hem vist en els darrers estudis realitzats en què hem col·laborat “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020” i “ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat” les dones, son les que més es veuen afectades de manera desproporcionada per la pobresa energètica.


Juani, Arancha i Paca són tres dones de Madrid que s’han vist afectades per la pobresa energètica i es troben exposades a possibles talls de subministraments al no poder fer front a les factures. Les tres ho tenen clar, volen que la moratòria de talls de subministraments es recuperi, ara més que mai és necessari que les famílies que no poden pagar les seves factures no es queden darrere, el govern no les pot donar l’esquena.

Juani, desocupada, afectada per possibles talls de subministraments i desnonament, exigeix al govern que torni la moratòria de talls de subministrament i aturen els desnonaments en plena pandèmia. Aquesta crisi no la podem tornar a pagar nosaltres. 

Arancha, desocupada i afectada per possibles talls de subministraments. Arancha demana al govern que torni la moratòria de talls, els subministraments d’aigua, llum i gas són bàsics i vitals.

Paca, afectada de pobresa energètica, exigeix al govern que torni la moratòria de talls, no poden deixar desprotegides a milers de famílies que no poden fer front a les factures.

Navegació d'entrades

Entrades anteriors

“M’enriqueixo molt més fent un voluntariat que no una tasca laboral”

Irene García

DARRERES CONVOCATÒRIES

CONVOCATÒRIA PER A COBRIR SUBSTITUCIÓ TEMPORAL PLAÇA AUXILIAR PROJECTES seu Barcelona Enginyeria Sense […]

Llegir més

CONTEXT DE LA DEMANDA  ESF és una Organització No Governamental dedicada a la […]

Llegir més

Des d’Enginyeria Sense Fronteres publiquem aquesta convocatòria de pràctiques, una per la “Creació […]

Llegir més

CONVOCATÒRIA TÈCNIC / A DE COMPTABILITAT I GESTIÓ ECONÒMICA L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENGINYERIA SENSE […]

Llegir més

CONVOCATÒRIA PRÀCTIQUES TERRITORIAL OBJECTIU GENERALS DE LA PLAÇA Consolidar la relació amb Ajuntaments […]

Llegir més

CONVOCATÒRIA PRÀCTIQUES TARRAGONA OBJECTIU GENERALS DE LA PLAÇAConsolidar les accions i les activitats […]

Llegir més

CONVOCATÒRIA PRÀCTIQUES CAMPANYES OBJECTIU GENERALS DE LA PLAÇADonar suport a les campanyes d’incidència […]

Llegir més

Convocatòria Plaça de Cooperant-Expatriat/da a El Salvador RESPONSABLE COOPERANT A EL SALVADOR L’Associació […]

Llegir més

Obrim convocatòria per a treballar en l’estudi “Perspectiva Ecofeminista i Interseccional en la […]

Llegir més

El Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) és un programa destinat a […]

Llegir més

Desde ESF lanzamos los TdR para la contratación de la EVALUACIÓN EXTERNA del  […]

Llegir més

Convocatòria Plaça de Cooperant-Expatriat/da a El Salvador PROJECTE Els projectes d’ESF a El […]

Llegir més

Des d’Enginyeria Sense Fronteres obrim aquesta plaça de auxiliar de projectes que té […]

Llegir més

Convocatòria plaça auxiliar territorial Busquem una persona per incorporar-se de forma temporal a […]

Llegir més

Convocatòria plaça Comunicació Interna Busquem una persona per incorporar-se de forma temporal a […]

Llegir més

Convocatòria per cobrir una beca de suport administratiu a Tarragona   Funcions a […]

Llegir més

Obrim convocatòria per a treballar en l’estudi “Pobresa Energètica i infància i adolescència” […]

Llegir més

Des d’ESF obrim convocatòria per a cobrir una plaça de cooperant-expatriat/da a Moçambic en […]

Llegir més

Plaça de pràctiques al Perú – Ampliem el termini! Des d’ESF obrim convocatòria per […]

Llegir més

El Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) és un programa destinat a […]

Llegir més
Tweets by ESFCatalunya

esfcatalunya

esfcatalunya
Atenció!📣 Busquem a una persona per incorpora Atenció!📣

Busquem a una persona per incorporar-se al nostre equip tècnic cobrint una baixa de maternitat. 

Consulta les condicions de la convocatòria a l'enllaç de la nostra bio
Com sempre que fem aquest taller, la setmana passa Com sempre que fem aquest taller, la setmana passada a l'escola @collegicreanova de #SantCugat, jugant al "Joc de l'Hàbitat" del grup Moçambic, vam comprovar que mai és massa d'hora per començar a treballar els Drets Humans i el #DretalaCiutat.
Fa unes setmanes, en el marc del #DiaMundialAigua, Fa unes setmanes, en el marc del #DiaMundialAigua, el Encuentro de Mujeres del Foro del Agua de #ElSalvador organitzava la jornada "Agua y COVID19" en la que desenes de participants compartien els efectes de la pandèmia en el #DHAS amb una mirada de gènere
Arrenca la formació de gènere a l'equip de la Ràdio Comunitària de Maxaquene, per incloure la perspectiva feminista en tota la seva programació. Molts aprenentatges (i "desaprenentatges") amb la Quitéria Guirengane  de la xarxa @mulheres_jovens_lideres.moz
Aquesta setmana, al nostre projecte a #Moçambic, Aquesta setmana, al nostre projecte a #Moçambic, hem entregat #compost orgànic del nostre Centre de Compostatge de Choupal de Kamuvukwanae a productores agrícoles locals. Amb aquest acte volem  sensibilitzar en la reducció i aprofitament dels residus orgànics a més d'afavorir la cadena agroecològica de l'anell verd de #Maputo i enfortir el moviment associatiu local.
Encara ets a temps d'apuntar-te al webinar interna Encara ets a temps d'apuntar-te al webinar internacional "Privatización del agua en Latinoamérica", que realitzarem demà dijous 25 a les 18h. #ComunidadesVsAgbar #Water2Me #DiaMundialdelAgua #DiaMundialAigua
Atenció! Publiquem aquesta convocatòria de #fein Atenció! Publiquem aquesta convocatòria de #feina per una plaça d'auxiliar territorial a #Tarragona, tens fins el 28 de març per presentar la teva candidatura.

Consulta tots els detalls i condicions al link de la bio
Últim cas de #ComunidadesVSAgbar del webinar del Últim cas de #ComunidadesVSAgbar del webinar del 25M:
 
🗣️El cas d'Osorno ens l'explicaran la Maria Inés, activista ecologista de Modatima i el Nicolàs, membre de l’equip tècnic-

 Xile representa ellaboratori de la privatització dels serveis públics. Avui dia, més del 95% dels serveis bàsics es troben privatitzats. L'aigua n'és un d'ells. #ComunidadesVSAgbar #water2me
 
A Osorno, AGBAR/Suez ostentaba el 53,51% de les accions d’ESSAL a través d’Aguas Andinas S.A.
 
Quina ha estat la #GestióResponsable d’Agbar/Suez a Xile, on aquest grup controla el 43% del mercat sanitari urbà del país?
👇 #comunidadesvsagbar
 

11 de juliol de 2019, des d’una planta d’ESSAL, es van abocar 1.100 litres de petroli 🛢al riu Rahue, que abasteix la ciutat d’Osorno. Agafeu-vos:
👉 Tall d’aigua amb afectació al 97.9% de la població
👉 Durada del tall: 10 dies
👉 Agbar va respondre de forma negligent
 
Consultada sobre la continuïtat de la concesió a ESSAL, el 90% de la població d'Osorno va pronunciar-se en contra. La reacció de Aguas Andinas (Agbar) va ser vendre la seva participació a l'empresa pocs dies després.
 
Si vols consultar el cas a fons, no et perdis la fitxa sencera al web #AlertaDH de @Lafede_cat
 
👉fitxa cas: https://alertadh.org/es/caso/essal/ 
👉fitxa empresa: https://alertadh.org/es/empresa/essal/ 
 
I no oblidis inscriure't al webinar!
📅 25 març 2021
⏰ 18H CET
✏️ Enllaç inscripció 👉 al link de la bio
Load More... Follow on Instagram

#NoalTTIP

Campanya en contra el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre els EUA i UE (TTIP) i altres tractats de lliure comerç com el CETA i TISA.

MÉS!
  • Política de Privacitat i Condicions d’us
NEWSLETTER
  • NEWSLETTER

    Subscriu-te al nostre butlletí