“I es va fer la llum, conte per a infants” és finalista a la 6a edició del Germinador Social!

Necessitem el teu vot perquè el conte sobre pobresa energètica i infància “I es va fer la llum” arribi a infants i famílies d’arreu del territori. Ens ajudes?

Des d’ESF i l’APE estem molt emocionades d’anunciar que el nostre projecte “I es va fer la llum, conte per a infants” és finalista a la 6a edició del Germinador Social. Ara, en la recta final, necessitem el teu vot pel tal que sigui una realitat.

Amb el projecte “I es va fer la llum, conte per a infants” pretenem portar a tot el territori català el conte sobre pobresa energètica que des d’Enginyeria Sense Fronteres, amb la col·laboració de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, vam publicar el 2021. El conte apropa la problemàtica de la pobresa energètica als infants i famílies d’una forma pedagògica i pretén desestigmatitzar i visibilitzar el fenomen i oferir-ne una visió empoderadora a la ciutadania.

El projecte “I es va fer la llum, conte per a infants” ajudarà a finançar activitats de conta-contes i de divulgació realitzades en espais d’educació no formal, com ara ludoteques, centres oberts, esplais o caus, de diversos barris i municipis, per tal d’aconseguir un públic transversal i representatiu de les diferents realitats.

Ara és el moment, necessitem el teu vot per poder traslladar la importància de la problemàtica de la pobresa energètica als infants i famílies d’arreu de Catalunya. Dóna’ns el teu vot a través d’aquest enllaç.

El Germinador Social és una iniciativa de Som Energia i Coop57 per tal de cooperar pel canvi de model energètic i social a través d’un concurs per estimular la creació de models socials innovadors amb l’objectiu de promoure nous agents locals per a la transició energètica.

Joc de taula: Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!

Com anunciavem a finals de l’any passat, des del grup de justícia climàtica d’Enginyeria Sense Fronteres hem estat treballant en un joc de taula sobre emergència climàtica: Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!

Es tracta d’un joc de taula cooperatiu on els i les jugadores assumeixen el paper d’un equip especialitzat que ha de dissenyar eines i estratègies claus a implementar com a mesures de la transició ecosiocial davant dels efectes de la Crisi Climàtica. L’objectiu del joc és proposar mesures d’adaptació i mitigació per evitar que el comptador de la crisi climàtica augmenti de manera descontrolada.

Una eina fantàstica per quan el pessimisme ofega tota esperança, on a través del joc s’ha de dissenyar i implementar aquesta transició ecosiocial. Però no serà fàcil, l’Emergència Climàtica ja està aquí i s’ha de fer front a les seves conseqüències. El repte que tenim davant és majúscul! Es podran impulsar les mesures necessàries per a cuidar el planeta que sustenta la vida?

El joc permet conèixer les consequències ambientals i humanitàries de la crisi climàtica i les mesures per fer front a aquesta crisi, tal com l’ecologisme, els canvis a promoure des de la ciutadana, repensar els sistemes productius i els sistemes de governança, des d’una perspectiva ecofeminista i de transició ecosocial.

És apte per a totes les edats a partir de 12 anys i té una durada aproximada de una hora.

El podeu trobar al catàleg d’activitats d’ESF! Properament anunciarem la data de presentació del joc, la qual serà entorn a la pròxima conferència de la ONU sobre canvi climàtic, la COP27, aquest any a Egipte. Estigueu atentes!

Aquest joc ha estat possible gràcies a la col·laboració del voluntariat de justícia climàtica de l’entitat i a diverses entitats de lleure. S’ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

 

Jornada 8 d’octubre | Recuperem els Serveis Públics. Defensem la Vida!

Com han de ser els serveis públics del futur?

📝INSCRIU-TE 👉 https://forms.gle/85PjMTFCU3f2MnCM8

Les transicions ecosocials i ecofeministes són ara ja no només necessàries sinó també ineludibles, per a un món habitable i vivible en el que els límits biofísics del planeta estan ja alçant la veu, a través de les diferents crisis sobreposades. Per a impulsar aquestes transicions i que siguin ecofeministes, l’aposta per la defensa dels serveis públics democràtics, com a paraigües de cura i preservació dels béns comuns, requereix de la construcció de ponts, teixir aliances i relacions entre diferents actors i moviments en sectors clau com la salut, l’aigua, l’energia, les cures, l’alimentació, l’educació, l’habitatge, la cultura, entre d’altres.

Juntament l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) i Salut, Drets i Acció, organitzem la jornada “Recuperem els Serveis Públics. Defensem la Vida!” el proper dissabte 8 d’octubre de 2022 per tal de construir i reforçar aliances i relacions entre diferents actors i moviments, conscienciar i enfortir l’impuls polític sobre la importància dels serveis públics democràtics i pensar en les necessitats de futur per a la garantia i defensa d’aquests.

Programa Dissabte 8 d’octubre

10-11.30h – Els serveis públics com a resposta

  • Emergència climàtica – Beatriz Felipe del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
  • Perspectiva feminista front a l’austeritat – Blanca Bayas de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
  • Poder corporatiu – Júlia Martí de l’Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL)
  • Crisi democràtica i noves governances – Edurne Bagué de la Càtedra Internacional Unesco Desenvolupament Humà Sostenible de l’UdG i coordinadora de la Comunitat del Güelñ

Fila zero amb moviments i col·lectius pels serveis públics

11.30-12h – Pausa i refrigeri

12-13.30h – Taller: Quin escenari tenim?
Definint fortaleses i reptes per a la defensa dels serveis públics.

13.30-15.30h – Dinar

15.30-17h – Taller: Quin escenari volem?
Teixint estratègies i aliances per la construcció dels models de serveis públics que necessitem

17.00h-18.30h – Plenària tancament

18.30-19.00h – Pica-pica d’enxarxament

📝INSCRIU-TE 👉 https://forms.gle/85PjMTFCU3f2MnCM8

Des d’una perspectiva ecofeminista volem teixir i mapejar juntes com donar resposta a l’ofensiva privatitzadora i precaritzadora, i veure com podem connectar i enfortir les lluites de defensa dels béns comuns i els serveis bàsics, des de la defensa d’allò públic i comunitari, incloent la justícia ecològica i la interseccionalitat de diferents eixos d’opressió i desigualtat, com són per motius d’identitat de gènere, les migracions o l’eix rural-urbà.

La Jornada serà un espai de treball i diàleg polític on entre totes recollirem i connectarem aquestes estratègies, així com també les respostes que hi estem donant des dels col·lectius, moviments, plataformes o entitats, per dotar de contingut la proposta dels serveis públics-comunitaris que volem, que siguin una eina/marc clau de les transicions ecosocials i ecofeministes que urgeix implementar. Aquesta diagnosi i estratègia conjunta permetrà amplificar la incidència política a curt i mitjà termini, interconnectant diferents sectors i agents clau en defensa dels béns comuns.

📝INSCRIU-TE 👉 https://forms.gle/85PjMTFCU3f2MnCM8

Us presentem com cada any la memòria d’activitats de l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una fotografia del que hem fet, pensat i provocat des de la nostra entitat durant el 2021. I un canvi de nom recent, que és també un canvi d’àmbit territorial amb el que volem ampliar la base social incorporant antics i nous companys de viatge d’arreu, i també obrir-nos les portes a nou finançament.

Ha estat un any en què hem produït videoclips, estudis, documentals, mobilitzacions, obres de teatre. Hem estat a fires, cinemes, mercats, abocadors. Hem caminat per rius, muntanyes i barris. Hem parlat a juntes comunitàries, oficines elèctriques, parlaments, ràdios i televisions. Hem treballat amb la nostra gent de l’Equador, El Salvador i Moçambic, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, amb companyes i companys de tot el món, gràcies a totes les xarxes, aliances i complicitats en les que ens recolzem i que hem anat construint al llarg dels anys.

Amb l’amargor de tothom que durant dècades de dades, racionalitat i denúncia pública ho esperava, avui tenim un reconeixement social que l’emergència climàtica és aquí. I sabem com travessa totes les lluites i com condiciona tot allò pel que venim treballant des de fa 29 anys. Si com a societat global no fem res, la sequera comprometrà més encara la disponibilitat de recursos hídrics, i el dret humà a l’aigua se’n ressentirà. Si no abordem una transició energètica justa, que descarbonitzi a marxes forçades la nostra economia sense deixar ningú enrere, la pobresa energètica assetjarà moltes famílies més. Si no imaginem i ens organitzem per tenir ciutats integradores, amb serveis de qualitat i a l’accés de tothom, els residus, la mobilitat o la manca d’accés a l’habitatge les farà inhabitables. Si no aconseguim una agricultura que aconsegueixi donar feina i aliments a les famílies camperoles de tot el món, malgrat l’augment de temperatures, tampoc les ciutats del Nord o del Sud seran la solució per a ningú. L’emergència climàtica ens reafirma en tot allò que hem vingut fent i alhora posa data de caducitat als nostres esforços. Tenim poc més d’una dècada per canviar el cor d’un sistema profundament injust.

El 2021 és l’any que comencem a sortir de l’enorme trasbals que ha estat la pandèmia de CoViD-19 i les lluites tornen a revifar. Hem viscut una aturada i a voltes un decreixement involuntaris que suggereixen, amb els millors ulls, que la voràgine anterior que ja torna té alternatives tant en el ritme de vida com en la manera d’enfrontar les nostres relacions i la construcció de societat. Afortunadament, hem vist com milers de persones s’han unit a una mobilització per canviar-ho tot. Amb un record per aquells que ja no hi són, obrim els braços per continuar sumant i caminant plegats.

Junta directiva d’ESF

Descarrega aquí la memòria d’activitats

Vols col·laborar amb ESF per seguir endavant amb aquests projectes i d’altres?

Recorda que pots fer aportacions puntuals o fer-te soci/sòcia. A la nostra web trobareu tota la informació. Necessitem persones implicades com tu!

Associa’t

Com afecta la pobresa energètica en la infància? Quines conseqüències té per a les seves vides i salut tant física com mental?

Per parlar-ne extensament, el pròxim dimarts 13 de setembre organitzem una taula rodona on comptarem amb la participació de la Irene González (Enginyeria Sense Fronteres), la Laia Pineda (Institut Infància i Adolescència de Barcelona) i Maria José Garcia (Casal dels Infants del Raval).

La infància pateix de manera específica els impactes de la precarietat energètica, que poden tenir conseqüències al llarg de la seva vida adulta, i sovint la seva experiència i aportacions s’invisibilitzen pel desequilibri de poder que hi ha respecte els adults. És necessari generar espais on la infància tingui veu i sigui escoltada i respectada com a pas necessari en la lluita per la igualtat d’oportunitats.

A la ciutat de Barcelona, el 15% de les llars amb infants no es poden permetre mantenir una temperatura adequada a l’habitatge durant els mesos més freds, superant el 30% a Ciutat Vella i Nou Barris. Aquests mateixos districtes són els que tenen un percentatge més alt, per sobre del 25%, de llars amb infants que tenen factures endarrerides dels subministraments, una dada que a la ciutat té una mitjana del 13%.

Viure en aquesta situació té conseqüències de molts tipus entre la població més jove. Entre elles, problemes de salut física (bronquitis crònica, asma, nutrició adequada) o mental (ansietat, depressió, estrès). Els adolescents sota precarietat energètica poden arribar a tenir fins a 5 vegades més possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental que la resta de població de la seva edat. S’han vist també impactes sobre el rendiment educatiu a causa de les afeccions en salut física i mental, i a la dificultat de tenir un espai segur on estudiar.

És per això que des d’ESF hem volgut generar espais i metodologies a través de les quals acostar aquesta problemàtica als infants i a les seves famílies des d’una perspectiva de drets, i apoderar-los fent-los conscients de quins són els seus drets energètics a través de la seva participació activa, situant a la infància en el centre del debat.

Per parlar de tot això, comptarem amb la participació de la Irene González d’Enginyeria Sense Fronteres que traslladarà els principals resultats dels tallers fets amb infància en el marc del projecte Drets energètics en mans de la infància; la Laia Pineda de L’institut Infància i Adolescència de Barcelona que ens explicarà projectes com Parleu nens i nenes i una representant de l’Observatori dels Drets de la Infància que compartirà la tasca de l’observatori. Finalment, s’obrirà un torn de debat per trobar sinergies entre els diferents projectes i avançar en polítiques públiques que situïn a la infància en el centre.

Les entitats socials presenten dades que avalen l’efectivitat de les mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica

Les lleis impulsades pels moviments socials han evitat més de 5.000 desnonaments i 200.000 talls de subministraments a Catalunya

El perfil majoritari de persones en risc d’exclusió residencial i/o pobresa energètica és el mateix: dones amb menors a càrrec

3 de cada 4 persones afectades presenten malestar psicològic i la meitat tenen depressió degut a la seva situació

Les lleis i mesures impulsades pels moviments socials vigents en els últims 5 anys haurien evitat fins el 20% de desnonaments i un mínim de 200.000 talls de subministraments a Catalunya. Són les primeres dades que s’ofereixen sobre l’impacte de les mesures contra la pobresa energètica i l’exclusió residencial des de que es va aprovar la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ara fa 7 anys.

Aquestes dades formen part de l’informe “Estat de l’Exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” elaborat per l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona que s’ha presentat avui a la Lleialtat Santsenca de Barcelona després de dos anys de treball conjunt amb famílies afectades. L’objectiu és estudiar i analitzar el paper dels moviments socials, concretament el de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), en la defensa del dret a l’habitatge i l’energia i analitzar la situació d’emergència habitacional a Catalunya en els darrers anys. Situant el focus sobre la Llei 24/2015, una norma que deriva d’una iniciativa legislativa popular impulsada pels dos col·lectius i l’Observatori DESC, es fa un repàs dels diferents canvis legislatius i les polítiques que s’han anat aconseguint i l’impacte d’aquestes en les persones en risc d’exclusió residencial. Així mateix, en aquest informe es reivindica el paper de les organitzacions socials com la PAH i l’APE com a entitats que no només trenquen el discurs hegemònic sobre l’exclusió residencial i la pobresa energètica -entesa com un fracàs personal- sinó com a impulsores de polítiques públiques adreçades a resoldre aquests problemes, com la pròpia Llei 24/2015 o bé les unitats municipals antidesnonaments (anomenades SIPHO) a la ciutat de Barcelona.

Si bé les entitats es reafirmen en l’eficàcia d’aquestes lleis, admeten grans dificultats a l’hora de mesurar-ne l’impacte: les diferents derogacions que la llei ha patit a mans del Tribunal Constitucional, l’oposició sistemàtica per part de grans tenidors i de les grans companyies de subministraments i la manca de control per part de l’Administració a l’hora de fer-les complir i informar a la població -de fet, el 90% de persones afectades afirma que la seva participació en organitzacions és el que li ha permès conèixer els seus drets habitacionals i de subministraments- són algunes de les raons per les quals no es disposen de dades absolutes. Tot i així, els testimonis de les afectades i les fites aconseguides per part de les organitzacions indiquen que les mesures estan funcionant.

Dones i infants, els col·lectius més susceptibles de patir exclusió residencial i pobresa energètica -i les seves conseqüències en la salut

Seguint amb el testimoni de les famílies, un dels apartats de l’informe es centra en l’impacte en les persones afectades, posant èmfasi en la salut mental -seguint la línia de treball de l’anterior informe- i la infància. Respecte al perfil de les persones afectades, les dades mostren una clara diferència de gènere: gairebé el 69% són dones mentre que els homes amb prou feines assoleixen el 30%. I si es mira amb més detall la composició de les llars, el 32% estan formades per una parella amb fills i el 26% correspon a famílies monomarentals, de les quals el 90,53% són dones amb fills a càrrec seu. Per altra banda, es desmunta el mite que les persones amb inseguretat residencial són majoritàriament gent migrada; si bé és cert que estan més afectades, el 60% de les persones que han participat a l’estudi -i, per tant, refereixen tenir problemes amb l’habitatge i/o els subministraments- són nascudes a Espanya. Així mateix, si bé hi ha un percentatge elevat de persones en situació d’atur, el 30% de les enquestades afirma tenir un contracte de treball, fet que reforça encara més l’existència del fenomen del treball precari.

En quant a la relació entre la pobresa energètica i l’exclusió residencial i el seu impacte en la salut mental, l’informe calcula que vora el 15% d’infants i adolescents de 0-17 anys a Barcelona viuen a llars que no poden permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos d’hivern i un 13,4% pateixen endarreriments en les factures. Així mateix, d’entre les famílies que declaren haver tingut dificultats per a pagar aigua, llum o gas, el 60,5% tenen fills a càrrec, i el 27% estan formades per infants amb un sol adult, en aquest cas sempre una dona. Així mateix, l’informe mesura l’estat de salut de les persones afectades. Segons l’informe, 3 de cada 4 persones van presentar malestar psicològic i la meitat van presentar depressió, amb xifres similars en homes i dones. Aquests valors són molt més elevats que els que s’observen en població general (16,4% de malestar psicològic i 4,7% de depressió mesurat en població espanyola). En relació als infants, l’informe destaca que un 14,3% dels nens i un 15,4% de les nenes van presentar un estat de salut regular o dolent, una proporció molt més elevada que els infants de la població general de la ciutat de Barcelona (2,8% i 2%, respectivament). També es va mesurar la qualitat de vida, segons la qual el 33,3%dels nens i el 47,6% de les nenes van obtenir una puntuació baixa, una proporció molt superior a la que s’observa entre els infants de Barcelona (8,7% i 7,5%, respectivament).

Per últim, l’informe apunta algunes conclusions i recomanacions sobre polítiques per abordar la crisi habitacional. Per una banda, es proposa consolidar les mesures que a dia d’avui són temporals -per la crisi de la covid- com per exemple la suspensió de desnonaments i la moratòria de talls de subministrament a famílies en situació de vulnerabilitat. Per l’altra, s’insta a les diferents Administracions a aprovar noves lleis i impulsar nous serveis que consolidin i ampliïn el dret a un habitatge digne -com la instal·lació de comptadors socials a les llars vulnerables o ampliar el servei d’intervenció de desnonaments a altres municipis fora de Barcelona- i, sobretot, a fer complir i comptabilitzar l’impacte de les mesures que ja estan en vigor (com la 24/2015 i la 1/2022), a través de la implementació de mecanismes de control i sancions contra aquells actors que, ara per ara, es resisteixen a implementar-la, és a dir, bancs, fons voltor i empreses subministradores.

Descarrega l’informe “Estat de l’exclusió residencial: Impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” aquí.

 

Presentació de l’informe “Impacte de la Llei 24/2015 en l’exclusió residencial a Catalunya”

Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, la PAH de Barcelona , juntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, presentem els resultats de la Llei catalana antidesnonaments després de dos anys de treball amb les afectades.

El proper 21 de juliol Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, la PAH de Barcelona, juntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, presentem els resultats de l’informe “Estat de l’exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta”, on s’analitza l’efecte que han tingut sobre l’emergència habitacional les lleis antidesnonaments impulsades per la societat civil a Catalunya.

Aquest document s’ha elaborat després de dos anys de treball conjunt de totes les entitats i l’Agència de Salut Pública de Barcelona amb famílies afectades per l’exclusió residencial i la pobresa energètica. Així mateix, també es parlarà del paper de la PAH i l’APE com a entitats identificadores de nous problemes generats per l’emergència habitacional i la pobresa energètica, així com impulsores de noves legislacions que hi donen resposta.

Roda de premsa de presentació:

  • Dia i hora: Dijous, 21 de juliol a les 10:30h
  • Lloc: La Lleialtat Santsenca (C/ Olzinelles, 31), Barcelona

Convocatòria plaça de Tècnica de Comunicació

Enginyeria Sense Fronteres necessita incorporar un/a tècnic/a de comunicació a Barcelona en el marc del projecte “Dret a l’habitatge i a l’energia: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic social” que assumeixi les tasques comunicatives a l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).

Es requereix:

  • Llicenciatura o grau superior en ciències de la comunicació, periodisme o similar. Es valorarà formació específica en disseny gràfic, audiovisuals i gestió de premsa.
  • Ple domini de les xarxes socials, Twitter, Facebook, Instagram i Web (wordpress).
  • Experiència en planificació de l’estratègia comunicativa d’una entitat / moviment social.
  • Experiència en coordinació d’equips de persones voluntàries.
  • Experiència en organització d’actes públics i accions d’incidència.
  • Experiència en gestió de premsa i organitzacions de rodes de premsa.
  • Motivació per als drets humans i el dret a l’energia.
  • Iniciativa i capacitat de treballar de manera autònoma.
  • Capacitat de comunicació i relacions públiques.
  • Capacitat organitzativa per gestionar i coordinar la comunicació de diferents canals i perfils.
  • Capacitat d’assimilació, síntesi i gestió d’un volum significatiu d’informació de diferents entitats i campanyes.
  • Bon desenvolupament de treball sistemàtic i en equip.
  • Capacitat de treball intensiu en campanyes d’incidència.
  • Català (Nivell C) i castellà escrit i parlat.

Es valorarà:

  • Coneixements del món associatiu.
  • Experiència en moviments socials i associacionisme.
  • Flexibilitat horària.
  • ​Es valorarà coneixement bàsic en normativa i polítiques en matèria energètica i drets dels consumidors.

Tasques a realitzar:

La persona seleccionada serà responsable de realitzar i dinamitzar les següents tasques:

  • Gestió i elaboració dels continguts digitals corporatius de l’APE (web, emailing, xarxes socials, vídeos, material gràfic, etc).
  • Gestió de les campanyes de difusió a xarxes socials, disseny de campanyes sobre pobresa energètica.
  • Dinamització i moderació de comentaris de les xarxes socials de l’entitat.
  • Redacció de notes al web, notes de premsa, comunicats, etc.
  • Disseny i aplicació d’estratègies de màrqueting i campanyes online per a la promoció i la difusió de l’entitat.
  • Gestió d’incidències i actualització de webs.
  • Anàlisi de l’evolució de les visites i de l’ús de les plataformes digitals. Millora del SEO comunicatiu.
  • Coordinació equips de comunicació de l’APE, sessions de formació participativa i apoderament.
  • Gestió dels mitjans de comunicació i de les persones entrevistades.
  • Altres tasques relacionades amb l’àrea de comunicació de l’entitat.
  • Acompanyament/suport a les portaveus d’APE de Barcelona.
  • Organització d’actes públics i rodes de premsa, en especial de la part comunicativa i de difusió.

S’ofereix:

  • Treball en un entorn dinàmic, en l’àmbit de les entitats socials i l’economia social i solidària. Figura tècnica de tasques diverses, que combina treball d’oficina i el dia a dia de les entitats, que permet donar suport i aprendre a les entitats socials.
  • Jornada laboral: 20h a la setmana, amb flexibilitat horària.
  • Retribució: 1.078 € bruts mensuals (12 pagues).
  • Contracte: sis mesos, amb possibilitat de continuïtat durant 2 anys.

Incorporació: setembre 2022.

Interessats/es: feu arribar el vostre currículum vitae indicant la referència “tècnica comunicació”, a l’adreça energia@esf-cat.org abans del 17 juliol de 2022.

Trencant les distàncies en la pobresa energètica (més…)

Oferta finalitzada | Termes de referència: Coordinació de dos investigacions per a la campanya d’Energia i Extractives

L’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres llancem la convocatòria per un encàrrec per coordinar dos investigacions per a la campanya d’Energia i Extractives. Es tracta d’un encàrrec per un plaç molt concret –fins la data d’entrega dels estudis encarregats-, que tindrà com a tasca principal la coordinació dels equips de tècniques i voluntàries de l’entitat que redactaran dos estudis sobre temes relatius el model energètic i la pobresa energètica:

  1. Behind energy prices/crises: The real cost of liberalization in EU energy Markets. L’estudi, en anglès, oferirà una anàlisi general dels mercats europeus del gas i l’electricitat, en el qual es realitzarà un recorregut en el procés de liberalització iniciat a la dècada de 1990. S’investigarà sobre els impactes d’aquest procés des d’un punt de vista social, econòmic i ecològic i s’arribarà fins a l’actual crisi de preus. Per últim, es plantejaran cinc case studies amb la situació a cinc països diferents de la UE. Data d’entrega: desembre de 2022.
  2. Análisis del impacto energético y socio-económico de las comunidades energéticas como agentes contra la pobreza energética. L’estudi, en castellà, analitzarà el rol de les comunitats energètiques com a possible element clau en un futur proper en la lluita contra la pobresa energètica. Els resultat obtinguts haurien de servir per a optimitzar la presa de decisions i el disseny de futures polítiques energètiques. Data d’entrega: novembre de 2022.

FUNCIONS A DESENVOLUPAR

  • Gestió de l’equip encarregat de la redacció de cada estudi
  • Coordinació i homogeneïtzació de continguts
  • Coordinació i realització d’entrevistes a professionals del sector
  • Dinamització del grup de voluntàries de la campanya per incentivar i recollir les seves aportacions
  • Suport en la redacció

PERFIL DEMANDAT

  • Formació i/o experiència en recerca
  • Coneixement del model energètic
  • Experiència en treball en xarxa i coneixement sobre entitats i persones d’altres països europeus que treballin la temàtiques de les investigacions
  • Coneixement de la problemàtica vinculada a la pobresa energètica
  • Excel·lents capacitats comunicatives orals i escrites en castellà i anglès
  • Persona dinàmica, resolutiva, autònoma i amb iniciativa
  • Capacitat de lideratge i coordinació d’equips de treball diversos
  • Capacitat de complir amb els terminis marcats
  • Excel·lent ús del paquet office

Es valorarà

  • Experiència com a soci actiu d’ESF o organitzacions afins.
  • Estudis de grau superior.

CONDICIONS DE L’OFERTA

  • Duració fins l’entrega de l’última investigació: desembre de 2022
  • Dedicació prevista: 10h-15h per setmana
  • Flexibilitat horària i disponibilitat per reunions a Barcelona
  • Data d’incorporació: Inicis de juliol
  • Import: 6.000 euros (en el cas que calgui aplicar IVA s’afegiria a part)

REFERÈNCIES PER CONTACTES

Les persones interessades poden enviar el seu CV i una carta de motivació en format pdf, a: sensibilitzacio@esf-cat.org, indicant la referència REF: 29/CoordinacióEstudis

DATA LÍMIT PER L’ENVIAMENT DE CV: 26 de juny de 2022