Desde el pasado mes de abril, los precios de la electricidad han subido hasta alcanzar máximos históricos que han sido superados una y otra vez. Además, los mercados de futuro auguran un invierno con mayores subidas de las que ya estamos padeciendo.
El carácter sistémico del precio de la electricidad afecta de manera directa a bienes y servicios de todos los sectores, incluidos los productos de primera necesidad. La subida del precio de la luz impacta a toda la ciudadanía, pero lo hace de forma desigual, en función de la clase social, el género u otros factores, como la pertenencia a algún colectivo racializado.
Desde la sociedad civil hacemos un llamamiento al Gobierno, responsable de la protección de los derechos de todas las personas, para que lleve a cabo las reformas legislativas necesarias con el fin de garantizar a la ciudadanía los siguientes cinco puntos básicos:
1. NO A LOS CORTES DE SUMINISTROS BÁSICOS
Reclamamos al Gobierno que cumpla con los compromisos asumidos en la Estrategia Nacional contra la Pobreza Energética 2019-2024 y desarrolle el principio de precaución, entendido como la obligación de las empresas suministradoras de consultar a los Servicios Sociales sobre la situación de las familias antes de efectuar cualquier corte de luz, agua o gas y a garantizarles el suministro, en caso de que se encuentren en situación de vulnerabilidad, hasta que no cese tal situación, con independencia del tiempo que transcurra.
El grado de protección que ofrece el llamado “mínimo vital eléctrico”, aprobado por el Gobierno en septiembre de 2021, está lejos del nivel de protección que garantizaría el principio de precaución, pues solo afecta al suministro eléctrico (no a los otros suministros esenciales) y limita a un plazo de 10 meses la prohibición de cortes, sin atender a la situación de las personas transcurrido ese plazo.
Igualmente, ante la escalada de los precios que está empobreciendo a muchas familias, especialmente a las regentadas por mujeres, es imprescindible redefinir y ampliar el concepto de vulnerabilidad.
Mientras estas propuestas no sean desarrolladas, reivindicamos que se prorrogue la moratoria de cortes incluida en el escudo social, aprobado en el contexto de pandemia. Pese a que esta medida es un parche temporal, es lo mínimo imprescindible para hacer frente a las necesidades más urgentes.
2. TARIFAS JUSTAS PARA TODAS LAS PERSONAS
El acceso a un nivel mínimo de suministros básicos, como el agua y la energía, es fundamental para garantizar los derechos más básicos de las personas. Sin embargo, la falta de medidas permite que estos bienes sigan siendo considerados exclusivamente como productos de mercado, lo que pone en serio riesgo el derecho a la salud, la higiene o a una alimentación adecuada.
Con el fin de garantizar unas condiciones de vida dignas en todos los hogares, los suministros básicos deberían estar asegurados a un precio asequible y, en cualquier caso, la tarifa debería ser progresiva en función de los ingresos de los hogares y adaptada a las realidades y necesidades particulares, en especial, de las personas más vulnerables.
Medidas como el bono social son parches que no alcanzan a proteger a todas las personas que padecen pobreza energética. En la actualidad, el bono social únicamente alcanza a algo más de un millón de personas, mientras el Instituto Nacional de Estadística (INE) advierte que un 26,4 % de la población se encuentra en riesgo de pobreza o exclusión social.
3. VIVIENDAS QUE NO MALGASTEN ENERGÍA Y DINERO
Frente a la emergencia climática, es necesario ahondar en medidas que permitan ahorrar energía en los edificios y garantizar unas condiciones adecuadas en los hogares. Cabe recordar que los actores sociales con mayor capacidad económica son los que tienen un mayor impacto climático. En cambio, las poblaciones más vulnerables son las que reciben en mayor medida las consecuencias de esta degradación climática.
Reclamamos que se amplíen los fondos destinados a la rehabilitación y mejora de la eficiencia energética de los edificios, priorizando las actuaciones y ayudas en las comunidades más vulnerables, donde las viviendas son más ineficientes energéticamente y las personas disponen de menos capacidad económica para reformarlas. Asimismo, es importante asegurar que el acceso a estos recursos sea sencillo y que las personas puedan recibir acompañamiento para solicitarlos.
4. UN SISTEMA ELÉCTRICO DEMOCRÁTICO, CIUDADANO Y AMBIENTALMENTE JUSTO
Actualmente, el sistema de fijación de precios de la energía se basa en los principios de la economía liberal, cuyo objetivo es aumentar exponencialmente los beneficios económicos de las empresas. El oligopolio energético (Endesa, Iberdrola y Naturgy), que controla gran parte de la producción, transporte y distribución de la electricidad, tiene una gran capacidad de influencia en el sistema de fijación de precios.
Ante esta situación, es crucial disputar el poder al oligopolio para avanzar hacia un modelo controlado por la ciudadanía, en el que cada tecnología tenga un precio acorde a sus costes reales, y que no esté subordinado a un sistema mercantil construido para rentabilizar las inversiones de unas minorías sociales. El suministro eléctrico se ha convertido en un negocio muy rentable, pero debería ser considerado un servicio público, como lo fue en el pasado, gestionado por entidades a disposición del bien común (empresas públicas, cooperativas, etc).
Mostramos nuestro rechazo a la campaña que el oligopolio está realizando contra la tarifa PVPC del mercado regulado, empujando a la ciudadanía hacia otras tarifas que excluyen a las personas vulnerables de determinados derechos, como el acceso al bono social. Estas estrategias, además de dar beneficio extra a las compañías, pueden dejar fuera de juego a las comercializadoras independientes, como las cooperativas.
Las multinacionales también cuentan con instrumentos para proteger sus inversiones en el sector energético y demandar a los Estados ante tribunales privados cuando consideran que han legislado en contra de sus intereses económicos.
La implementación de medidas encaminadas a reducir el precio de la electricidad y asegurar el acceso a la energía de toda la población del Estado Español puede dar lugar a demandas millonarias bajo el Tratado de la Carta de la Energía (TCE), como ya ha ocurrido en algunos países de Europa del este. Para garantizar un sistema energético justo y democrático que no deje a miles de personas en situación de vulnerabilidad, también es crucial abandonar el TCE de inmediato.
5. HOGARES Y COMUNIDADES QUE GENEREN LA ELECTRICIDAD QUE UTILIZAN
Es crucial apostar por el autoconsumo, las comunidades energéticas y las cooperativas, por la inversión pública y local, por una transición energética con soberanía ciudadana, también en el sector doméstico. Está demostrado que la energía comunitaria es una herramienta que contribuye a reducir la pobreza energética y el consumo. El Estado español tiene la obligación legal de crear marcos jurídicos para asegurar que se cumpla el derecho de la ciudadanía y las comunidades a producir, almacenar, consumir y vender su propia energía renovable.
La actual subida del precio de la luz está estrechamente vinculada con la crisis de escasez de recursos fósiles, que está provocando una escalada del precio del gas a nivel mundial. Para abordar la crisis climática y social que atravesamos, es fundamental emprender de forma inmediata una transición energética democrática, ambiental y socialmente justa, con un nuevo marco de fuentes de energía renovable accesibles para todos los hogares.
¡El 28 de octubre, salgamos todas y todos a la calle!
Adhiérete al manifiesto a través de este formulario
Ecologistas en Acción, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, Greenpeace, Coordinadora cde Pensionistas de Madrid, Federación regional de asociaciones vecinales de Madrid, Coordinadora de Vivienda de Madrid, Fridays For Future Madrid, Amigos de la Tierra, Campaña Estatal No a los Tratados de Comercio e Inversión, Feministas por el Clima, Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras, Xarxa per la Sobirania Energètica, Yayoflautas Madrid, Plataforma contra la privatización del Canal de Isabel II, CGT, Anticapitalistas Madrid, Movimiento Ibérico Antinuclear, No Más Precariedad, Plataforma de Pensionistas de Móstoles, Sindicat de Llogateres, Sindicato de Inquilinas de Madrid.
ONGs y sindicatos reivindican la protección de la población en situación de pobreza energética de la subida de las facturas energéticas
La Right to Energy Coalition ha criticado una “caja de herramientas” publicada hoy por la Comisión Europea para mitigar los impactos de la subida vertiginosa de los precios del gas por poner vidas en peligro [1].
A medida que las facturas energéticas continúan aumentando, millones de europeos se enfrentan a un invierno gélido, obligados a elegir entre calentar sus hogares o tener comida en la mesa. Esto será peligroso, y en algunos casos letal, para los hogares vulnerables a menos que se implementen medidas de socorro de emergencia más fuertes en toda la UE y se aborden las causas fundamentales de la pobreza energética, afirma la coalición que une a ONG, sindicatos y organizaciones de justicia social de todo el mundo. Europa.
La guía de la Comisión [2] aconseja a los estados miembros que proporcionen apoyo financiero específico, planes de aplazamiento de facturas, exenciones fiscales y salvaguardias para prohibir las desconexiones para proteger a los grupos vulnerables. Todas estas medidas son vitales, pero no alcanzan a abordar la magnitud del problema, dice la coalición. La Right to Energy Coalition sostiene que la guía alienta a los estados miembros a implementar un alivio a corto plazo, pero no ha cumplido con lo que los eurodiputados y la sociedad civil esperan de un plan de acción sólido en toda la UE.
Martha Myers, activista en materia de pobreza energética de Friends of the Earth Europe dijo:
“El acceso a energía limpia y asequible es un derecho humano. Los europeos se han visto obligados a cargar con la subida del precio de nuestro volátil sistema energético, dominado por combustibles fósiles. La guía de la Comisión es solo una gota en el océano para quienes viven en situación de pobreza energética este invierno. Lo mínimo necesario es un plan a escala europea para eximir a las personas en situación de pobreza energética de la deuda de facturas y hacerles llegar renovaciones subsidiadas y energías renovables a quienes más las necesitan.”
Antes de que tenga lugar la cumbre de jefes de gobierno de la UE la semana que viene, la cual estará dominada por la crisis del gas [3], la Right to Energy Coalition ha pedido que se tenga un enfoque estratégico para proporcionar un alivio inmediato y abordar las causas profundas de la pobreza energética, vinculadas a la vivienda ineficiente y al sistema energético neoliberal, centrado en las ganancias.
Jan Willem Goudriaan, Secretario General de la Federación Europea de Sindicatos de Servicios Públicos (FSESP), dijo:
“Esta crisis de los precios de la energía revela las deficiencias masivas del sistema energético neoliberal. Los gobiernos deberían actuar de inmediato para prohibir las desconexiones y detener la eliminación gradual de los precios regulados de la energía para los hogares. El control público es ahora más que nunca esencial para que se dé un verdadero derecho a la energía”.
La coalición recomienda una prohibición urgente en toda Europa de las desconexiones, similar a las medidas tomadas durante la pandemia producida por el Covid-19 en algunos países [4], para garantizar que todos en Europa tengan acceso a la energía si incumplen sus facturas. La Comisión ha sugerido que los estados miembros implementen salvaguardas sobre desconexiones, pero no existe un plan de acción de la UE, y muchos estados miembros ignorarán este consejo. En la guía de políticas también falta el requisito de que los estados miembros brinden apoyo financiero inmediato.
Los grupos instan a la Comisión Europea y a los estados miembros a comprometerse con programas de rehabilitaciones profundas, totalmente financiados con fondos públicos para hogares vulnerables en toda la UE. La vivienda obsoleta está estrechamente relacionada con más de 100.000 muertes prematuras al año [5] y una carga invisible para la salud pública de más de 140 000 millones de euros [6]. Los activistas piden a la Comisión Europea que se comprometa con una vivienda digna y segura para todos, al tiempo que reduce el consumo de energía de acuerdo con el Pacto Verde Europeo.
También piden una reevaluación de nuestro mercado energético para priorizar a las personas y al planeta por encima de las ganancias. Las compañías de gas continúan haciendo que las familias pobres paguen desproporcionadamente más por su energía [7] dejando a las personas vulnerables en el frío. Dado que la electricidad renovable es actualmente la más barata del mercado [8]; la Coalición exige programas renovables financiados con fondos públicos para grupos vulnerables, además de abordar el coste inicial de la propiedad comunitaria de energía para que sea accesible a personas de bajos ingresos.
1 de cada 4 hogares europeos ya tiene dificultades para iluminar, calentar o enfriar adecuadamente sus hogares [9]. Sin embargo, la crisis de las facturas energéticas inasequibles ha puesto de relieve con urgencia la necesidad de proporcionar un alivio a corto plazo y rectificar las causas estructurales a largo plazo de la pobreza energética.
Carlos Susias, Presidente de la Red Europea contra la Pobreza (EAPN) dijo:
“Es necesario proteger a los ciudadanos más vulnerables del impacto de la subida de los precios de la energía y hacer oír su voz en el proceso de toma de decisiones para acabar con la pobreza energética en Europa.”
***
Notas
[1] Página y miembros de la Right to Energy Coalition, https://righttoenergy.org/coalition-members/
[2] Caja de herramientas de la Comisión Europea para hacer frente a la excepcional situación y sus impactos https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/ip_21_5204
[3] Euractiv, los líderes europeos discuten los altísimos precios energéticos, https://www.euractiv.com/section/energy-environment/news/eu-leaders-to-discuss-soaring-energy-prices/
[4] ENGAGER, mapa de las medidas contra la pobreza energética durante el COVID-19, http://www.engager-energy.net/covid19/
[5] Organización Mundial de la Salud, 100.000 muertes debido a viviendas obsoletas, https://www.euro.who.int/en/media-centre/sections/press-releases/2011/06/new-evidence-from-who-inadequate-housing-causes-more-than-100-000-annual-deaths-in-europe
[6] Eurofound, viviendas obsoletas en Europa, http://publications.europa.eu/resource/cellar/5187e545-78ab-11e6-b076-01aa75ed71a1.0001.02/DOC_1
[7] Right to energy, informe “Who’s to pay?”: https://righttoenergy.org/wp-content/uploads/2020/05/whos-to-pay-splitting-the-costs-of-the-transition-1-1.pdf
[8] Reuters, las renovables son la major respuesta para la subida de precios de la luz, https://www.reuters.com/business/energy/more-renewables-best-answer-energy-price-surge-europe-power-lobby-hears-2021-09-29/
[9] Right to Energy coalition, estadísticas de la pobreza energética, https://righttoenergy.org/about-energy-poverty/
Crónica: Jornada de presentació de l’informe La lluita contra la pobresa energètica al món municipal
El passat 30 de setembre va tenir lloc la presentació de l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres”, a la Federació d’Entitats Calabria 66.
La jornada tenia com a objectiu donar a conèixer el contingut de l’informe i en especial fer retorn als ajuntaments, consells comarcals i altres ens supramunicipals que van respondre a la petició d’informació pública, promoguda per l’Aliança contra la pobresa energètica (APE) i Enginyeria sense Fronteres (ESF), per obtenir les dades que han estat la base de l’informe. A tal efecte, es van organitzar dues taules amb participació de les administracions, amb l’objectiu de permetre a aquestes entitats intercanviar experiències i fer propostes de millora en el futur.
A la jornada hi van participar presencialment 60 persones en representació de 12 Ajuntaments, 9 Consells comarcals i 13 entitats diferents, mentre que prop d’una cinquantena de persones van seguir la retransmissió online de l’esdeveniment.
A la primera part de la jornada, el Sergio Tirado, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor de l’estudi, va presentar les dades obtingudes en l’estudi, i, seguidament, la Maria Campuzano, portaveu de l’APE, va explicar el seu context i va presentar les conclusions i recomanacions que s’extreuen d’aquest.
En aquest espai, es van compartir dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica, que permeten analitzar l’abast i el nivell de protecció que garanteix la llei, així com detectar les llacunes d’informació que existeixen i les dificultats que tenen els serveis socials per aplicar-la. Es van posar de manifest dades tan rellevants com el nombre de talls evitats gràcies a la norma. En aquest sentit, s’estima que a Catalunya, des de la vigència de la llei, com a mínim s’han aconseguit aturar 200.000 talls de subministrament i s’han protegit a més de 100.000 famílies. Aquestes xifres demostren que la Llei 24/2015 funciona.
En el torn de preguntes i debat, van participar membres d’ajuntaments i consells comarcals que van coincidir en la importància i eficàcia de la Llei, però, a la vegada, van posar sobre la taula les dificultats de la seva aplicació. Moltes d’aquestes dificultats estan associades a la manca d’instruccions clares sobre com gestionar el gran volum d’informació que faciliten les companyies subministradores, sovint de forma desordenada i sense una periodicitat definida. Entre els obstacles més freqüents, es va fer referència també a les dificultats per identificar les persones que, tot i no ser usuàries de serveis socials, consten als llistats facilitats per les companyies. Per últim, diverses intervencions van posar sobre la taula la sobrecàrrega de treball de serveis socials.
La segona part de la jornada va consistir en una taula d’experiències amb representants tècnics de diferents ajuntaments i consells comarcals. En ella hi van participar Joan Cantos Villanueva, educador social dels serveis socials d’atenció primària del Consell Comarcal de l’Anoia; Lourdes Fort, Coordinadora de l’Àrea d’atenció a les persones del Consell Comarcal del Pla d’Urgell; Josep Miquel Beltran, Director gerent de l’IMSST de l’Ajuntament de Tarragona; Raquel Rodríguez; Coordinadora especialista en Drets Energètics del PAE de l’Ajuntament de Barcelona i Maria Campuzano, portaveu de l’APE.
El representant de l’Ajuntament de Tarragona va parlar sobre el protocol per a la instal·lació de comptadors socials d’aigua per persones en risc d’exclusió residencial i en situació d’ocupació en precari. Aquest protocol, aprovat recentment pel consistori tarragoní, té origen en un protocol provisional que es va implementar durant el període confinament amb motiu/arran del tancament de les fonts públiques.
El Consell Comarcal de l’Anoia va transmetre les dificultats que experimenten pel que fa a la gestió dels llistats facilitats per les companyies subministradores. Igualment, va fer propostes de millora encaminades a la centralització de la informació, a través de, per exemple, una base de dades electrònica que pugui ser consultada tant per les companyies com pels serveis socials o la creació d’una figura que operi com a mediadora entre la companyia i serveis socials.
Des del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, van compartir la seva experiència en la gestió de la pobresa energètica, tenint en compte les dificultats que suposa un context amb població més dispersa. Des d’aquest ens, es va remarcar amb preocupació que el volum de feina administrativa no permet fer polítiques preventives. També es va compartir el projecte Associació Leader Ponent, un servei d’assessoria energètica destinat principalment a ens municipals i comerços, però també a alguns particulars, que estan tirant endavant amb altres consells comarcals del territori.
L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, va fer èmfasi en la importància de la recopilació de dades per poder analitzar quines són les problemàtiques més comunes i, a la vegada, detectar buits i millores en el servei. En aquesta línia, va explicar com el consistori, des de ben aviat, va apostar per la implementació d’un aplicatiu informàtic que, tot i que inicialment va significar un esforç molt gran, a la llarga els ha permès automatitzar processos i donar respostes ràpides com, per exemple, passar a un servei 100% telefònic en el context de pandèmia.
L’Ajuntament de Sallent va exposar la seva experiència amb el protocol d’instal·lació de comptadors socials de llum. Si bé la instal·lació d’aquests comptadors és un dels compromisos assumits per Endesa a través del conveni signat, el març de 2021, amb el Govern de la Generalitat, de moment Sallent ha estat l’únic ajuntament de Catalunya que ha aconseguit la instal·lació de 6 comptadors per part de la companyia.
Per últim, l’APE va destacar el paper de les entitats promotores de la Llei en el seguiment de l’aplicació d’aquesta. Va posar de manifest com les entitats han assumit que aprovar una Llei no canvia la realitat d’un dia per l’altre i que cal estar darrere l’administració i les empreses, dia a dia, per fer-la complir.
En acabar les intervencions, es va obrir un torn de paraules on es van fer reflexions sobre la importància de què els ajuntaments empadronin les persones en situació d’ocupació en precari, ja que encara hi ha molts consistoris que no ho fan. Es va remarcar la importància de treballar conjuntament amb les oficines d’habitatge i la necessitat de què, des de la Generalitat, es faci un traspàs als serveis socials dels acords del conveni signat amb Endesa. Es va reivindicar insistentment la necessitat de dotar a les administracions públiques de recursos suficients per aplicar la Llei 24/2015 i promoure la creació de serveis especialitzats en assessoria energètica als municipis amb el suport de la Generalitat. Es va llançar la proposta de signar convenis amb els gremis d’instal.ladors per tal de poder facilitar la gestió de la instal·lació de comptadors socials de llum. Es va considerar també molt necessari el desplegament de campanyes comunicatives sobre drets energètics. En l’àmbit estatal, es va apuntar a la imperiosa necessitat de promoure mesures més ambicioses que el bo social, com per exemple, la implementació d’una tarifa social progressiva, en funció dels ingressos de la família.
La jornada es va tancar amb una taula de debat que va comptar amb la participació de l’Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies; la Yolanda Ferrer, Regidora delegada d’Igualtat i Benestar Social de l’Ajuntament de Rubí i l’Esther Marcos, Regidora de Comerç i mercats Festes Cooperació Noves tecnologies Sostenibilitat Promoció de la salut Gent gran i Diversitat funcional.
Des de la Generalitat, es va aportar informació sobre l’estat en què es troba l’aplicació del conveni signat amb Endesa el març de 2021. Entre els avenços, es va fer públic que, durant el mes d’octubre, Endesa enviarà una carta a més de 35.000 famílies, confirmant-los la condonació del deute, tal com es va comprometre la companyia en l’esmentat conveni. En la mateixa direcció, va traslladar el compromís de fer front al deute acumulat durant el 2021, així com de crear un òrgan gestor que ha de donar suport als ajuntaments i ens supramunicipals en la implementació de la Llei.
Des de l’Ajuntament de Rubí, es va fer èmfasi en el paper essencial dels municipis en la lluita contra la pobresa energètica i es va compartir el protocol d’instal·lació de comptadors socials d’aigua que es va posar en marxa el 2014, abans que entrés en vigor la Llei 24/2015.
Per últim, l’Ajuntament de Figueres va compartir la seva preocupació pels talls de llum per culpa del mal estat de la xarxa de distribució que afecten barris com El colobret. Així mateix, va transmetre a la Generalitat la proposta de fer servir els Fons Europeus per dotar els ajuntaments de recursos destinats a la lluita contra la pobresa energètica.
Descarrega l’informe
I es va fer la llum. Un història sobre pobresa energètica en la infància
I es va fer la llum és un conte inspirat en les famílies de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i el testimoniatge de la infància de la Cañada Real, que ara fa un any que viuen sense llum. És un conte il·lustrat per Ivonne Navarro Varas que pretén aportar un petit gra de sorra per superar aquesta injustícia de manera col·lectiva.
Amb un llenguatge senzill alhora que contundent, és el conte ideal per a que en àmbits educatius es puguin acompanyar aquestes situacions i, alhora, enfortir les xarxes de suport que volen revertir aquesta situació.
Enginyeria Sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica impulsen l’ecoedició d’un conte infantil, elaborat amb el testimoniatge de persones que pateixen aquesta situació. Il·lustrat per Ivonne Navarro Varas i ecoeditat per Pol·len edicions, el conte I es va fer la llum vol contribuir a l’acompanyament de situacions de vulneració de drets, alhora que fomentar la creació de xarxes de suport per a revertir aquestes situacions.
Per aconseguir publicar I es va fer la llum Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Pol·len edicions han iniciat una campanya de finançament popular a través de la plataforma Goteo: goteo.cc/iesvaferlallum Amb les diferents aportacions es pot aconseguir el llibre, es pot aconseguir que el llibre es faci arribar a centres educatius, i es pot rebre material de difusió de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
Nominada la iniciativa dels Assessoraments Col·lectius de l’APE en el marc del projecte europeu d’ESF “EmpowerMed”
L’equip d’ESF i EmpowerMed estem molt contentes d’anunciar que els assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la tècnica del projecte EmpowerMed des d’on aquests es repliquen a nivell europeu, és una de les tres candidatures finalistes als Premis d’Energia Sostenible de la UE 2021 a la categoria “Woman in energy”. El guardó reconeix aquells projectes liderats per dones que, si es repliquen, ajuden a avançar en la transició energètica justa a Europa i contribueixen als objectius europeus d’energia i el clima.
El treball d’EmpowerMed es centra principalment en l’apoderament de les dones mitjançant assessories col·lectives, entre d’altres actuacions, que reuneixen persones afectades per pobresa energètica en l’objectiu de transferir i intercanviar coneixements i habilitats per fer-hi front.
Els assessoraments col·lectius de l’APE formen part d’aquest projecte europeu en l’intent de replicar aquesta metodologia en altres països i contextos, ajudant a crear xarxes d’igual a igual, a través de les quals les persones es donen suport mutu i treballen conjuntament per buscar solucions a la pobresa energètica. A aquestes assemblees col·lectives hi participen unes 500 persones afectades cada any, amb una majoria de dones.
Aquesta nominació com a finalistes dels premis de la UE per a l’Energia Sostenible, reconeix el treball conjunt en la lluita contra la pobresa energètica a les zones costaneres del Mediterrani, i en especial l’històric treball de l’APE i les persones afectades en la defensa dels seus drets. Si voleu donar suport a la candidatura, sota el nom de la nostra tècnica Mònica Guiteras, ho podeu fer al següent enllaç.
votacions
Presentem l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres”
Enginyeria Sense Fronteres , juntament amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica, presentem l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres” el proper 30 de setembre a la Federació d’Entitats Calàbria 66 d’11h a 14h.
Amb aquest informe posarem llum sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica i analitzem a través de les dades dels municipis i també algunes facilitades per la Generalitat la protecció i l’abast de la llei. L’informe ha estat elaborat amb dades de 45 ajuntaments i 33 ens supramunicipals que, en conjunt, representen 693 municipis, és a dir, el 73% dels consistoris de Catalunya i el 83% de la població total.
La primera part de la jornada comptarà amb la presentació de les dades de l’informe a càrrec de Sergio Tirado, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, encarregat de fer l’anàlisi de les mateixes, i la Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la pobresa energètica que contextualitzarà l’informe i explicarà les conclusions i recomanacions del mateix.
En la segona part, organitzem una taula d’experiències amb la participació de Joan Cantos Villanueva, educador social dels serveis socials d’atenció primària del Consell Comarcal de l’Anoia, Lourdes Fort, Coordinadora de l’Àrea d’atenció a les persones del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Josep Miquel Beltran, Director gerent de l’IMSST de l’Ajuntament de Tarragona, Raquel Rodríguez, Coordinadora especialista en Drets Energètics del PAE de l’Ajuntament de Barcelona, Amanda Padullés, Cap de Serveis Socials, Àrea Atenció a les Persones, Ajuntament de Sallent i Maria Campuzano, portaveu de l’APE.
Per a finalitzar, en la tercera part, organitzem una taula de debat amb la participació de difernets representants institucionals com l’Anna Figueras, Secretària d’Afers Socials i Famílies, Yolanda Ferrer, Regidora delegada d’Igualtat i Benestar Social de l’Ajuntament de Rubí i l’Esther Marcos, Regidora de Comerç i mercats, Festes, Cooperació, Noves tecnologies, Sostenibilitat, Promoció de la salut, Gent gran i Diversitat funcional de l’Ajuntament de Figueres.
La Llei 24/2015, impulsada per la ciutadania organitzada a través d’una iniciativa legislativa popular és una de les Lleis més garantista d’Europa en el dret als subministraments bàsics. ¡No us perdeu la jornada de presentació d’aquest informe!
Inscriu-te gratuïtament a https://bit.ly/La24EnXifres i emporta’t un exemplar imprès de l’informe.
Us hi esperem!
INSCRIPCIONS
2a Escola Popular Ecofeminista: confiança, reconeixement, seguretat i aprenentatges en femení plural.
Els passats 18, 21 i 23 de juny es va dur a terme la segona Escola Popular Ecofeminista i, en definitiva, la creació d’un espai de confiança i aprenentatge que roman encara a dia d’avui i té capacitat de replicabilitat. L’escola, pensada i impulsada des de la pedagogia de les oprimides, va constar de tres sessions de dues hores i mitja, amb disponibilitat d’espai de canguratge, en format presencial i complint les mesures de seguretat per la COVID19.
Hi van participar més de 15 dones (que al seu torn fan de multiplicadores a les seves xarxes), membres i alumnes de l’escola d’adults La Troca, membres de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica, de Sindillar, del col·lectiu Xera, etc. Per a la seva preparació es va partir de l’experiència de l’anterior Escola Popular Ecofeminista, de la qual va sorgir un grup motor, i es va plantejar continuar amb la proposta d’escola popular, per promoure els aprenentatges que parteixen de l’experiència en primera persona, provinents d’encarnar i aflorar els diferents malestars i vulneracions que patim segons els eixos de desigualtat que ens travessen: gènere, racialització, edat, diversitat funcional, etc.
Es va comptar també amb ponents de Sindillar, així com de l’APE, i de manera virtual amb la participació i testimonis del Moviment d’Afectades per Preses del Brasil (MAB per les seves sigles en portugués) i de col·lectius com Arran de Terra, entre d’altres. L’objectiu de l’escola ha estat generar un procés de formació i empoderament, posant al centre els diferents sabers, trencant amb la cultura dels experts i generant un espai de seguretat i confiança.
L’Escola és un espai no mixt que prioritza la participació de dones afectades/vulnerabilitzades per desigualtats estructurals com el model energètic, les cadenes globals de cures, l’emergència climàtica o la crisi sociosanitària que no hagin fet abans aquesta formació. Dones migrades, dones sense estudis/ingressos baixos, dones grans vivint soles, mares solteres, dones amb diversitat funcional, així com també altres dones en tota la seva diversitat, de manera que el grup-classe aporti també experiències i vivències diferents que puguin enriquir el col·lectiu. L’objectiu ha estat el d’entendre i analitzar els impactes del sistema en què viuen les participants i com es relaciona el model energètic, productiu, econòmic, etc. amb la resta d’estructures de poder que generen violències masclistes. Hem intentat respondre a preguntes com: Per què el model de gestió dels serveis bàsics (aigua, energia, etc.) li serveix al capitalisme i al patriarcat? Per què els grans poders han extret històricament riquesa, valor, hores, recursos, etc. de les dones i de la natura? En aquesta línia, s’ha intentat, amb l’experiència de totes les participants, donar valor als sabers que ja estan dins nostre i com les opressions ens han donat la intel·ligència col·lectiva per rebel·lar-nos, teixint xarxa de suport mutu entre defensores (s’identifiquin o no com a tal).
La primera de les sessions va consistir a presentar l’espai d’acollida i confiança, així com compartir qui som i què esperàvem de l’escola. Ens vam imaginar en un espai segur i plaent, on desitjaríem transportar-nos, i ràpidament van aparèixer espais de calma, cura, descans i recolliment, que els treballs i les condicions de vida actual tot sovint no permeten. També vam poder compartir diferents imatges que podem associar al sosteniment de la vida, contraposant-les amb aquelles que associem a la devastació, a la mort, a l’extracció de recursos o explotació i precarització de les persones i els seus modes de vida. Des d’aquesta pluja de conceptes vam poder entendre idees clau com l’ecodependència i la interdependència, és a dir, que les persones necessitem els ecosistemes i el medi ambient, així com d’altres persones i cures, per poder viure dignament.
La segona sessió de l’escola ens va permetre aflorar les ferides i els dolors del cos-territori. Es van realitzar uns mapes dels nostres cossos on vam poder marcar aquelles zones que ens recorden malestars (físics, emocionals, simbòlics) i quina relació tenen amb el món en què vivim. Com aterren aquests dolors a la nostra família, casa, barri, poble, país/ regió/ continent, etc? Percebem diferències entre les afectacions? Posteriorment vam poder escoltar els testimonis de defensores del territori d’aquí i d’arreu, plantejant estratègies per a revertir aquests impactes en la vida de les persones i el planeta.
El tercer dia l’escola es va centrar en la visibilització i la cura, i ens va permetre generar un Mur(al) de referents i de reconeixements. Quines persones (dones) ens inspiren i per què? Qui les veu/cuida/reconeix? Veure i ser vistes és essencial per a donar valor al treball invisibilitzat de les dones així com a l’explotació de la natura.
Gràcies a l’escola les alumnes han pogut entrar a treballar temàtiques com el treball invisibilitzat de les dones, la destrucció de l’entorn i dels modes de vida per part de les grans empreses transnacionals que controlen els serveis bàsics, o el sosteniment de la vida que històricament han proveït una majoria de dones, tant al Nord com al Sud Global. També s’ha realitzat una sessió d’aprenentatges conjunts i avaluació amb les formadores de la Troca, tant quantitativa com qualitativa, que pretén generar aquesta onada multiplicadora per a la continuïtat d’aquesta iniciativa, amb el grup motor de voluntàries, amb les anteriors o actuals participants, així com amb noves actores que mostren interès per la temàtica ecofeminista.
Miles de familias temen sufrir cortes de agua, luz y gas con el fin de la moratoria de suministros a partir del 9 de agosto
- El Gobierno aún no ha clarificado si ampliará la prohibición de cortes a hogares vulnerabilizados
- Con los precios más altos de la historia, la Ministra Ribera tiene en su mano no dejar totalmente desprotegidas a miles de familias.
Barcelona, 28 de julio de 2021
Se avecina la tormenta perfecta en pleno agosto: coincidiendo con unas semanas en las cuales los precios de la energía eléctrica han batido récords históricos, el día 9 del próximo mes finaliza el plazo de la moratoria de cortes de suministro a hogares vulnerabilizados. A fecha de hoy, el Gobierno no ha informado si extenderá la prohibición de interrupciones más allá de ese día. A menos de dos semanas de esa posibilidad, las entidades sociales y los colectivos que luchamos por garantizar los servicios esenciales a toda la población exigimos al Presidente Sánchez y a la Ministra Ribera que prorroguen la protección contra los cortes de suministros básicos.
En este sentido, el Gobierno ya nos tiene acostumbrados a dilatar hasta la última semana la aprobación de las diferentes prórrogas del llamado “escudo social”. Este hecho causa gran angustia a todas las familias vulnerabilizadas que no saben si seguirán protegidas ante los cortes o no. La moratoria vigente se incluyó en el Real Decreto-ley 8/2021, publicado en el BOE sólo cuatro días antes del fin de la anterior. La medida, que comprende los suministros de agua, luz y gas, operará hasta el 9 agosto inclusive, si el Gobierno no lo enmienda.
A partir de entonces, si no se aprueba una ampliación de la misma, las familias volverían a quedar a expensas de las compañías suministradoras y, bajo la literalidad del texto (que suspende los plazos para los cortes, pero no pone el contador a cero), los cortes se podrían producir desde el mismo día 10 de agosto.
Cabe recordar que la moratoria ante los cortes de suministros se aprobó con motivo de la situación de especial vulnerabilidad que causó la emergencia de la COVID-19. A día de hoy, la pandemia, lejos de estar atajada, vive una quinta ola que tiene en vilo no solo a miles de familias, sino también a la capacidad de la sanidad pública para hacerle frente. En solo un mes, se han sumado a las estadísticas globales medio millón más de infectados, los hospitalizados han pasado de 2.300 a prácticamente 8.000, el porcentaje de camas que ocupan en los centros sanitarios de menos del 2 % a casi el 7 % y los ingresados en las UCI se doblaron. Esta crisis sanitaria ha tenido como consecuencia una crisis social de forma que durante el primer año de la pandemia el porcentaje de población en situación de carencia material severa pasó del 4,7 a un 7% mientras que las personas que admitieron no poder mantener su hogar a una temperatura adecuada se incrementó del 7,6 al 10,9%. Esta tendencia se ha agudizado durante 2021 de forma que en la actualidad las familias que no pueden afrontar el coste de los suministros del hogar representan una parte muy relevante de la población española a pesar de que el número de beneficiarios del bono social sigue en cifras que no corresponden con las necesidades reales de la población más vulnerabilizada: 1.110.211 de beneficiarios del bono social en marzo de 2021.
Además, por si no fuera suficiente, nos encontramos en el caso de la electricidad en una burbuja de precios del mercado mayorista, que el pasado 21 de julio situó el MWh en 106,57€, récord histórico. Esta situación ha obligado a la Ministra Teresa Ribera a tomar medidas temporales, como la rebaja del IVA en la factura o la suspensión del impuesto a la generación.
Se puede caer en la trampa de pensar que la pobreza energética se sufre sólo en invierno y que en esta época del año esta problemática disminuye. Nada más lejos de la realidad. Mantener una temperatura adecuada en casa es imprescindible también en verano y las necesidades básicas como ducharse o cocinar no dependen de la estación del año. De hecho, el consumo energético aumenta en verano en determinadas zonas climáticas, especialmente en periodos de olas de calor, cada vez más frecuentes. Según el informe Estimaciones de la mortalidad atribuible a excesos de temperatura en España, en el verano de 2020 hubo 1.875 defunciones atribuibles al exceso de temperatura a nivel estatal. Un 56 % se produjo en agosto y un 90 % del exceso de mortalidad se concentró en las personas mayores de 74 años.
En este contexto, como venimos haciendo desde el pasado mes de diciembre, las diferentes entidades sociales y colectivos, exigimos una prórroga de la moratoria de cortes hasta que no se produzcan cambios estructurales en la actual normativa de protección de las familias vulnerabilizadas en materia de suministros básicos. Entre estos cambios, reclamamos:
- Principio de precaución que obligue a las empresas suministradoras a consultar a los Servicios Sociales sobre la situación de la familia antes de cualquier corte y a garantizar el suministro si se produce una situación de vulnerabilidad.
- Redefinición de la figura del consumidor vulnerable, que entre otras cuestiones comprenda los tres suministros e incremente los límites de renta, para responder a la realidad social de la ciudadanía. El Gobierno debe empezar a estudiar en este sentido la posible implementación de una tarifa social o mínimo vital para los suministros básicos esenciales.
- Periodo de carencia sin cortes en todo el ámbito doméstico mientras las anteriores medidas no se implementen.
- Costes de la pobreza energética asumidos por las empresas. Las facturas impagadas que se deriven de la aplicación del principio de precaución se sufragarán, de conformidad con un posterior desarrollo reglamentario, a través de un sistema de financiación participado al 100 % por las propias compañías de todos los segmentos implicados.
- En el caso de empresas suministradoras de energía, cierre de convenios con las compañías suministradoras para sufragar las facturas impagadas por familias vulnerabilizadas desde el inicio de la pandemia y hasta que no se implementen las medidas definitivas.
- Que se incorpore a la legislación al más alto nivel el Derecho Humano al Agua y al Saneamiento. Concretar en la normativa y reconocer por ley un mínimo vital de agua, para que todo el mundo tenga el mínimo de agua disponible para beber, cocinar y para la higiene básica.
Una vez más, el Gobierno tiene en su mano evitar un tsunami de cortes en pleno agosto. Las entidades y colectivos lo tenemos claro: ampliemos la moratoria hasta que se produzca una reforma estructural del actual sistema y protejamos a los hogares vulnerabilizados en plena quinta ola y escenario de escalada de precios de la electricidad.
Al llarg d’aquest any hem treballat conjuntament amb un grup d’estudiants de l’Escola Guinardó, dins un projecte d’aprenentatge i servei comunitari, per difondre la problemàtica de la pobresa energètica.
El projecte ha culminat amb l’organització d’una jornada al carrer, al barri del Guinardó, per a sensibilitzar al veïnat sobre la pobresa energètica. Al llarg de la jornada l’alumnat es va anar apropant a la ciutadania per explicar, amb díptics i un roll up, què és la pobresa energètica i quines conseqüències té, i com poder fer-hi front.
Compartim un vídeo resum i algunes de les fotografies de la jornada.
Des d’Enginyeria Sense Fronteres estem molt contentes del resultat d’aquest projecte d’Aprenentatge i Servei comunitari amb l’alumnat de l’Escola Guinardó, sens dubte ha estat una molt bona oportunitat per a conscienciar tant en els més joves com en el veïnat del Guinardó sobra la pobresa energètica. Un projecte enriquidor globalment que esperem poder estendre a altres escoles i barris del territori.
Amb la col·laboració de:
I es va fer la llum. Un història sobre pobresa energètica en la infància
I es va fer la llum és un conte inspirat en les famílies de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i el testimoniatge de la infància de la Cañada Real, que ara fa un any que viuen sense llum. És un conte il·lustrat per Ivonne Navarro Varas que pretén aportar un petit gra de sorra per superar aquesta injustícia de manera col·lectiva.
Amb un llenguatge senzill alhora que contundent, és el conte ideal per a que en àmbits educatius es puguin acompanyar aquestes situacions i, alhora, enfortir les xarxes de suport que volen revertir aquesta situació.
