En El Salvador, el modelo de gestión comunitaria del agua, avanza con soluciones innovadoras

En el día Internacional de la tierra, este 22 de abril se ha celebrado el cierre del proyecto: “Aplicación de soluciones integrales e innovadoras para la sostenibilidad y buena gestión de los sistemas comunitarios de agua en El Salvador” llevado a cabo por ESF, ACUA e ICARTO en El Salvador. Dicho proyecto que inició en 2019, ha sido financiado por la Agencia Española de Cooperación Española (AECID), la Diputació de Salut y los Ayuntamientos de Manresa, Girona y el Prat.

La jornada organizada por ACUA, ha sido un espacio de sociabilización de los logros alcanzados por el proyecto, que ha tenido el objetivo de mejorar la articulación de los procesos de gestión comunitaria de agua en los diferentes territorios a nivel nacional. Algunos de logros compartidos han sido:

•  En 2019, cinco redes de juntas de agua (Junta de Agua de la Nueva Concepción, Chalatenango, la Red AGUASUCHI en el municipio de Suchitoto y la Red ASAPS en el departamento de la Libertad) constituyeron AGUACOOP de R.L, una asociación de cooperativas para la mejora en la gestión comunitaria en tanto al acceso de asesoría técnica como en el abastecimiento de suministros para la operación y mantenimiento de los sistemas de agua de buena calidad.

• La implementación de la Aplicación Innovadora para la Gestión de Agua Rural – AGAIR en El sistema de Agua ASCATLI del municipio de la Libertad, que ha logrado mejoras sustanciales en su gestión administrativa (lectura automática de los micromedidores, automatización del cobro y registros).

• A partir del mes de junio de 2019, con la participación del equipo técnico de ACUA e integrantes de distintas juntes de agua se realizaron diagnósticos para evaluar la eficiencia y eficacia de 25 sistemas de agua ubicados en la cordillera del Bálsamo. Estos esfuerzos han permitido identificar avances, debilitadas y fortaleces para plantear acciones de mejora a nivel Financiero, ambiental, social y técnico.

Los esfuerzos y el compromiso de cada una de las partes que ha integrado el proyecto ha sido todo un éxito a pesar de que la pandemia del covid-19 haya podido ralentizar parte de las actividades durante el 2020. La intención compartida tanto de las socias y socios, como de los integrantes ejecutores del proyecto es la de darle continuidad a todas las mejoras conseguidas y poder replicar a otras juntas de agua del territorio la nueva aplicación tecnológica.

Aquest 17 de febrer,  s’ha donat inici al curs virtual de “Litigio estrategico orientado en los derechos economicos, sociales, culturales y ambientales (DESCA)” organitzat Asociación FIAN Honduras. El curs organitzat en 4 sessions de dos hores cadascun un, s’emmarca dins del projecte “Defensoras centroamericanas de los bienes naturales y del territorio” liderat pel consorci de Justícia Alimentaria i Enginyeria Sense Fronteres.

La primera sessió ha sigut tot un èxit amb més de 30 participants que formen part de organitzacions de la regió centreamericana com: Organización de Mujeres Mamá Maquin (Guatemala), Asociación Comunitaria Unida por el Agua y la Agricultura (ACUA) El Salvador, Articulación de Mujeres de la Vía Campesina Honduras (AMVCH/CODIMCA), Asociación de Trabajadores del Campo (ATC) Nicaragua, i la Asociación FIAN Hondures totes vinculades a la defensa del Drets Humans.

La primera sessió l’ha moderat Kenia Oliva, advocada hondurenya que pertany al “Bufete de Justicia para los Pueblos” i ha tingut l’objectiu d’enfortir les capacitats de les organitzacions participants mitjançant el coneixement bàsic sobre el concepte de litigi estratègic i identificar els reptes i oportunitats del d’aquest instrument com a eina efectiva per la protecció dels Drets Humans. Durant les properes setmanes ens acompanyaran expertes i experts del tema provinents de Mèxic, Colombià i Hondures.

Visita virtualment l’exposició “Defensores de l’aigua al país de la pluja”

Encara no fa un any que la pandèmia de la covid va entrar a les nostres vides per canviar-les i sembla que ja no queda cap racó per ser digitalitzat. Ens hem acostumat a fer reunions i seminaris a través de les pantalles, però també vermuts i aniversaris. Avui anem un pas més enllà i presentem la versió virtual de l’exposició “Defensores de l’aigua al país de la pluja”

Aquesta exposició, realitzada amb Ruido Photo i finançada en el marc de la Beca Devreporter, ens transporta a El Salvador per acompanyar a tres dones defensores dels drets humans en la seva lluita contra l’avarícia de la indústria minera i la defensa del medi ambient i l’accèsa l’aigua a través d’un sistema de gestió comunitària

Ara, gràcies al suport de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament i a l’Ajuntament de Girona, tens l’oportunitat de visitar l’exposició sense sortir de casa, a més de gaudir dels diferents recursos audiovisuals que integra.

Una altra manera de seguir aprofundint en el teu coneixement sobre el Dret Humà a l’Aigua a El Salvador, pots gaudir d’aquest joc online

.

Aquestes festes juga amb ESF!

Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.

Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.

Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.

Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!

Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!

Juga en aquest enllaç!

La COVID sí que entén de fronteres

La pandèmia provocada pel coronavirus suma ja centenars de milers de víctimes mortals i milions d’infectats al món i el seu avanç està agreujant la desigualtat i la pobresa. Organitzacions institucionals com les Nacions Unides preveuen que aquestes circumstàncies es faran encara més evidents en els propers mesos.

Un dels països on es pot contextualitzar aquesta situació és El Salvador, un país centreamericà amb una població de 6,6M de persones. Durant la pandèmia, s’ha aprofitat per fer polítiques de repressió i de divisió dins la societat. I és que 7/10 salvadorencs viuen de l’economia informal i durant el confinament es van veure forçats a incomplir la quarantena domiciliària decretada per l’estat, que ni ha tingut suficient partida pressupostària per mitigar la crisi, ni s’ha caracteritzat per realitzar una bona gestió. Per això, la quantitat de persones tancades en centres de quarantena no s’ha correspost de manera proporcional amb el nombre d’infectats durant els mesos de març, abril i maig i aquests han estat principals focus d’infecció.  

Un dels problemes que fa anys que pateixla població és la manca d’accés a aigua potable, tant necessària en un context on la higiene és imprescindible. Per això, davant de la continuada i persistent ineficàcia de la política, la població salvadorenca empra l’autoorganització per tal de garantir la seguretat hídrica. Al país, existeixen 2.325 sistemes o juntes comunitàries d’aigua que abasteixen aproximadament un 20% de la població salvadorenca. Les Juntas de Agua (en endavant JdA), nascudes en un context de falta d’inversió estatal, són estructures d’autogovern que operen de manera autònoma. En elles, les sòcies de les comunitats rurals gestionen i construeixen els seus propis sistemes d’abastament adoptant el rol d’administradores i subministradores. En altres paraules, les JdA s’encarreguen de garantir l’accés a l’aigua a una determinada comunitat. Són sistemes independents de les estructures estatals i sovint això dóna peu a la seva invisibilització o bé a l’acusació d’una ineficient gestió de l’aigua. 

Durant els darrers mesos, l’Asociación Comunitaria Unida por el Agua (ACUA), organització local per l’exercici ple de drets, ha estat realitzant un estudi enfocat en els impactes que ha causat la pandèmia del coronavirus a les zones urbanes i rurals d’El Salvador. Aproximadament, un 40% de la població del país viu a les zones rurals d’El Salvador, però tan sols un 30% d’aquesta té aigua a casa seva. L’altre 60% viu a les zones urbanes, on la cobertura de l’aigua és del 90%. 

Zones urbanes – San Salvador

Prèviament a la pandemia, als mesos de gener i febrer, ja hi havia hagut problemes d’accés a l’aigua potable i es va detectar contaminació causada per l’existència d’algues a la xarxa d’aigua. Durant el confinament i posteriorment, les incidències s’han agreujat i la situació de la població ha empitjorat, tot derivant en despeses de compra d’aigua per a la higiene personal com a mesura de protecció contra el coronavirus.

Zones rurals

L’estudi s’ha centrat en dues línies de treball, una referent a l’impacte en l’abastament d’aigua de les comunitats rurals i l’altra en l’afectació sobre les JdA a nivell administratiu.

En general, a causa de les restriccions instaurades a El Salvador per la pandèmia, les comunitats rurals que no disposen de sistemes d’abastament domiciliari o fonts d’aigua comunitàries, s’han trobat amb barreres administratives a l’hora de desplaçar-se als diferents recursos hídrics naturals o fins i tot per anar comprar aquest bé bàsic. Un exemple il·lustratiu és la comunitat rural anomenada Miramar, on actualment s’agafa l’aigua directament del riu. Enguany, a causa de l’abocament de sediments de dues canteres situades aigua amunt del riu, aquest s’ha contaminat. El riu és l’únic recurs que té aquesta comunitat per hidratar-se, i donades les restriccions aplicades s’ha impossibilitat el desplaçament cap a un altre torrent. 

Algunes comunitats costaneres dedicades als serveis turístics s’han vist obligades a tancar per les mesures de mitigació imposades per la COVID-19, i per tant, s’han reduït els seus ingressos de manera considerable. A conseqüència, algunes famílies de les comunitats rurals que disposen de sistemes d’abastament d’aigua no han pogut pagar el rebut de l’aigua, provocant una disminució dels ingressos de les JdA, les quals han tingut dificultats per mantenir els sistemes. En la mateixa línia, les JdA s’han vist afectades per les polítiques d’impagament decretades pel govern durant la pandèmia (veure imatge). Les JdA operen sense superàvit i la suspensió del seu pagament implica que no es pugui garantir la cloració de l’aigua per tal de potabilitzar-la.

T’agradaria participar a ESF?

Si vols implicar-te en la lluita per garantir l’accés universal als serveis bàsics des d’una visió feminista i compromesa amb la justícia global i ambiental, tenim diferents grups que segur que t’interessen.

A través d’aquests vídeos us volem explicar les diferents maneres de participar i els diferents grups de voluntariat on pots formar part.

Parlem dels projectes de cooperació que desenvolupem a països del sud i de les campanyes d’incidència política en matèria d’aigua i energia en els que treballem actualment al nord.

Si vols implicar-te activament en aconseguir una societat més justa i igualitària i treballar per eliminar les causes estructurals de les desigualtats aquesta és la teva oportunitat!

I recorda, no cal ser enginyer o enginyera per participar a ESF!

GRUP AIGUA

Contacte: voluntariat.aigua@esf-cat.org

GRUP ENERGIA – EXTRACTIVES

Contacte: voluntariat.extractives@esf-cat.org

GRUP EL SALVADOR

Contacte: voluntariat.elsalvador@esf-cat.org

GRUP EQUADOR – TARRAGONA

Contacte:tarragona@esf-cat.org

GRUP MOÇAMBIC

Contacte: voluntariat.mozambique@esf-cat.org

GRUP PERÚ

Contacte: voluntariat.peru@esf-cat.org

Anima’t i participa!

Convocatòria Plaça de Cooperant-Expatriat/da a El Salvador

RESPONSABLE COOPERANT A EL SALVADOR

L’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres requereix la incorporació de el/la Responsable de projectes a El Salvador d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) per tal d’acompanyar els projectes i el Programa que duem a terme actualment a El Salvador.

FUNCIONS A DESENVOLUPAR

• Representació d’ESF davant diverses institucions, tant en el marc del projecte com fora del mateix: cooperació espanyola, finançadors en general, institucions governamentals salvadorenques, organitzacions locals i estrangeres, coordinadora d’ONGs, etc.
• Aspectes legals: realització de tràmits necessaris vinculats amb l’estança del personal expatriat i voluntari i el funcionament d’ESF al país (tramitació de residència de les persones desplaçades a terreny, mantenir legal la situació d’ESF al país, compliment de les obligacions tributàries, laborals i altres).
• Coordinació, gestió i seguiment del personal voluntari d’ESF desplaçat a terreny, així com d’altres persones expatriades d’ESF al país. Contractació, gestió i seguiment del personal local que ESF pugui tenir a terreny.
• Funcionament de l’oficina a El Salvador: contractacions, adquisicions de serveis, manteniment de vehicles, realitzar pagaments, seguiment pressupostari dels fons destinats a funcionament d’ESF El Salvador.
• Coordinació i gestió de tots els projectes de cooperació de l’entitat a El Salvador actualment en execució garantint-ne el compliment dels objectius i resultats: presentació a finançadors, seguiment i reformulació de pressupost i cronograma, seguiment tècnic i econòmic, realització de justificacions per als diversos finançadors, preparació d’auditories econòmiques, definició i seguiment d’avaluacions externes.
• Suport i seguiment a les ONGs locals amb les que es treballa en la planificació i execució de les activitats previstes, la gestió econòmica dels fons, la coordinació de personal local a càrrec del projecte, així com qualsevol altre aspecte que es consideri necessari en funció del context/situació.
• Definir, juntament amb les organitzacions sòcies d’ESF al país i l’equip de voluntariat a Catalunya, línies estratègiques d’intervenció que permetin la definició i implementació de nous projectes i programes coherents amb els valors i la planificació estratègica d’Enginyeria Sense Fronteres. Formulació d’aquests nous projectes per a presentar-los a diferents entitats finançadores en coordinació amb el personal de projectes a la seu.
• Coordinació amb el personal de seguiment dels projectes sud a seu per a la realització de totes les tasques detallades per tal de facilitar el seguiment mutu de les activitats.
• Dinamització del grup de voluntariat a Catalunya: es requereix la comunicació fluïda amb el grup mitjançant reunions telemàtiques periòdiques així com l’enviament d’informació per diversos canals que permetin al grup fer el seguiment de l’avanç dels projectes i participar en la definició de noves accions.
• Avaluació de les organitzacions sòcies locals actuals i identificació de noves organitzacions amb qui desenvolupar noves línies d’intervenció a El Salvador.
• Recerca de finançament sud mitjançant la realització d’assessories tècniques​.
• Donar suport i promoure altres activitats d’ESF al país que es considerin necessàries.

PERFIL REQUERIT

• Experiència en la gestió de projectes i/o programes de cooperació al desenvolupament, havent elaborat informes tècnics i econòmics per organismes espanyols.
• Domini del cicle de projectes i específicament del Marc Lògic.
• Experiència en cooperació al desenvolupament al terreny, preferiblement a El Salvador o Centreamèrica.
• Experiència en projectes de defensa del Dret Humà a l’Aigua, agricultura ecològica i sobirania alimentària.
• Capacitat per treballar en equip, iniciativa i pro activitat. Es requereix una persona motivada per treballar amb persones de diferent cultura i manera de pensar. S’espera d’ella una gran disponibilitat i flexibilitat especialment per al treball amb voluntariat i a distància.
• Autonomia, capacitat organitzativa i de gestió.
• Alta capacitat de comunicació i representació.
• Sensibilitat amb els temes de Cooperació.
• Excel·lent nivell de redacció en castellà i català.
• Informàtica: Domini de l’Excel i coneixement d’altres aplicacions del paquet Office.
• Carnet de conduir.

ES VALORARÀ

• Nombre d’anys d’experiència en la gestió de projectes per organismes espanyols, específicament l’AECID, UE i en cooperació al desenvolupament a El Salvador (o Centreamèrica).
• Experiència de treball en campanyes d’incidència política.
• Sensibilitat i/o experiència de treball en projectes amb component de treball en canvi climàtic.
• Capacitat d’anàlisi política de context.
• Formació en l’àrea de l’enginyeria o arquitectura, coneixements en:
• Hidrologia, hidràulica i hidrologia aplicada.
• Gestió, planificació i protecció de recursos hídrics.
• Coneixements en agroecologia i agricultura ecològica.
• Experiència com a soci actiu d’ESF o organitzacions afins.

CONDICIONS LABORALS DE L’OFERTA

• Lloc de treball: Oficina d’ESF a San Salvador amb desplaçaments periòdics a l’àrea rural. Seu d’ESF a Barcelona.
• Jornada de 40 hores setmanals.
• Retribució de 28.579 € bruts anuals (dietes incloses).
• Incorporació immediata.
• Durada fins a final 2021 amb possibilitat de continuïtat.

REFERÈNCIES PER CONTACTES

Les persones interessades poden enviar una carta d’intencions i el seu Currículum Vitae en format PDF a projectes@esf-cat.org  indicant la referència REF: 2020_ELSALVADOR

DATA LÍMIT PER ENVIAR EL CV: 18/11/2020

La crisi sanitària de la Covid19 a El Salvador

La història d’El Salvador ve caracteritzada per constants conflictes interns pel territori, essent la Guerra Civil acabada el 1992 la darrera confrontació bèl·lica rellevant. Avui dia, el país afronta l’existència de les maras que tenen com a objectiu el control sobre els territoris. En aquest context i la manca de regulació estatal,  el dret humà a l’aigua no està garantit i hi ha una clara vulneració que es pot il·lustrar amb els següents exemples:

• Fins el 2016, el 40% de la població de Nejapa no té accés a aigua potable, tot i que la regió  abasta el segon aqüífer més gran del país. El recurs és privatitzat per la Coca-cola, entre d’altres.
• El 2017 es prohibeix la mineria metàl·lica al país, ja que la indústria és causant de la contaminació de les aigües, tot deixant la població sense recurs.
• Tot i existir una Ley Integral del Agua redactada aquesta encara no ha estat aprovada

El Salvador és un país centreamericà que es troba lluny d’assolir una verdadera seguretat hídrica. En general, el problema de l’abastament d’aigua potable de les col·lectivitats rurals és més difícil que el de les ciutats. La dispersió de la població i la manca d’un pla estatal, així com l’escassa voluntat política, són alguns factors que aguditzen i compliquen considerablement la solució del problema. A més, el seu marc jurídic i institucional es troba fragmentat i genera un xoc de competències entre entitats. El Salvador necessita una llei que asseguri a la ciutadania el dret a l’aigua.

Taula comparativa d’El Salvador i Catalunya de dades demogràfiques i sobre el recurs hídric.

PRECEDENTS POLÍTICS 2019

En el context polític de 2019,  s’ha agreujat la situació sobretot per les retallades en el sector de la sanitat, per l’increment de desigualtats a causa de les retallades al sector social i pel silenci davant les desaparicions i assassinats.

El juny de 2019 inicia amb una victòria electoral del candidat de dretes Nayib Bukele. Durant el  seu mandat  s’han produït diversos fets en detriment de la població i els seus drets:

• Deficient gestió en els àmbits de SALUT I D’AIGUA: Desmantellament de la Reforma Integral de Salut: tancament d’Equips Comunitaris de Salut (ECOS) i acomiadament del personal encarregat de les estratègies de control de malalties. Les morts a finals del 2019 per dengue, pneumònia i diarrea augmenten una mitjana del 46% respecte finals de 2018.

• Silenci davant la INSEGURETAT CIVIL: No posicionament envers les persones migrants (inclosos infants) detingudes, perseguides i engarjolades a la frontera dels EEUU. Durant l’any 2019 hi ha 2.390 assassinats i 3.202 persones reportades com a  desaparegudes. No hi ha dades de la quantitat de persones desaparegudes que després són trobades amb vida.

• Retallades als SERVEIS BÀSICS: Es produeix un encariment dels subministraments bàsics: El gas s’encareix per unes 100.000 famílies, en retallar 9 milions de dòlars de subsidi.

• Increment de les DESIGUALTATS: El tancament de cinc secretaries de Casa Presidencial dedicades a l’àrea social. Desmuntatge de programes socials i econòmics per la població vulnerable. El Govern de Bukele colpeja 20 programes: 15 es tanquen i 5 tenen retallades pressupostàries,  tot i que alguns per llei no es poden tocar. Al juny, en acomiadar personal públic i retallar en serveis i sous, la població es veu afectada monetàriament i hi ha una desaccelerada econòmica, amb gran afectació a les classes mitjanes i baixes.

• Manca de TRANSPARÈNCIA: Anunci d’obres públiques de manera precipitada (quatre dies després de la presa de possessió). Préstec de 389 MUSD del Fons Monetari Internacional (FMI).

DURANT LA COVID-19

La crisi sanitària de la COVID-19 no s’ha gestionat de la manera òptima: s’ha aprofitat per fer polítiques de repressió i de divisió dins la societat. Un exemple molt clar és que el número d’infectats i la quantitat de persones tancades en centres de quarantena no es correspon de manera proporcional. I és que 7/10 salvadorencs viu de l’economia informal i s’han vist forçats a incomplir la quarentena domiciliar decretada per l’estat, qui no té suficient partida pressupostària per a mitigar la crisi. Les Juntes d’Aigua (JdA) s’han vist afectades per la suspensió de pagaments de serveis bàsics anunciada el 18 de març. Les JdA operen autogestionadament sense superàvit i la suspensió del seu pagament implica que no es pugui garantir la cloració de l’aigua per tal de potabilitzar-la

SALUT:  No es garanteix el dret sanitari: Manca material i equips mèdics, els serveis d’atenció telefònic es troben col·lapsats, manca difusió i sensibilització a la població sobre mesures d’higiene, així com recursos pel sanejament, no se sectoritza als centres de quarentena (CCC)… Tot i que el 100% de CCC compten amb accés a inodors i rentamans, es desconeix en quines condicions estan i si hi ha instal·lacions per a dutxar-se. Per tots aquests motius, es requereix la intervenció internacional, on diverses ONGs (UNICEF, PROVIDA, EDUCO, Cruz Roja… ) aporten els seus recursos.

ALIMENTACIÓ: Es detecten 630.000 persones amb inseguretat alimentària. Els col·lectius més afectats són els petits productors i jornalers de cafè, aqüicultors i pescadors. El 46% de tota la població investigada gasta més de el 75% de l’ingrés familiar en aliments. Tot i haver ajudes per part del govern, com ara el Programa de Bienestar Social, no són suficients i arriben amb retard per a moltes famílies.

SEGURETAT CIVIL: Augmenta la inseguretat nacional: Increment de les deportacions nord-americanes i CCC col·lapsats, detencions arbitràries segons perfil ètnic, manca de transparència als centres de quarentena, manca de mecanismes de denúncia de violacions als DDHH…

AIGUA: Més del 20% de la població rural és proveïda per Juntes Rurals d’Aigua (JRA), el funcionament del qual depèn del pagament mensual efectuat pels usuaris. Com que no és efectiu, hi ha risc de suspensió del servei a les llars. Les JRA no compten amb un suport econòmic que els permeti garantir el seu funcionament regular sense ingressos

ECONOMIA: 7/10 salvadorenys viu de l’economia informal. La situació fiscal és cada cop més restrictiva per finançar mesures com ara la sustentació de llocs de treball, o la promoció d’inversions. Per tant, cal precisar els grups amb majors condicions de vulnerabilitat per ser atesos prioritàriament. Malgrat això, la capacitat pressupostària estatal està endeutada per 30 anys amb  el FMI i, per això, està limitada

DADES

Les dades mostren com s’ha aprofitat la pandèmia per controlar el dret al lliure moviment. La taxa de mortalitat no supera el 3%

Feliç diada de Sant Jordi 2020

Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán

Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!

Deu llibres per entendre i canviar el món

Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat

El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.

TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)

Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.

Descarga

Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio

La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.

Descarga

Canvi climàtic /  Yayo Herrero, María González y Berta Páramo

Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes.  A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-

La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero

“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.

Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez

Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.

El Calibán y la Bruja / Silvia Federici

Descarga

NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane

Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.

Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas

A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.

Descarga

Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua

Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.