Comença el 4rt Congrès Global d’Operadors Públics d’Aigua, teixim aliances per fer crèixer el model

Aquesta setmana ha començat el 4rt Global WOP Congress que organitza la GWOPA – UN Habitat. Com diu el seu lema, el Congrés és una oportunitat per aprendre, compartir i inspirar, amb altres realitats de gestió pública de l’aigua. És un espai en el qual aprofundir en el convenciment que la gestió pública és la millor fórmula per garantir l’accés a un dret bàsic com l’aigua, però alhora de la necessitat de mantenir una constant revisió i actualització per adaptar els models a les necessitats dels nostres temps.

Aquesta edició del Congrès se celebrarà completament en format telemàtic, facilitant així la participació, i per això us animem a registrar-vos de manera gratuïta en aquest enllaç

Declaración final de la reunión del Movimiento Europeo del Agua en Barcelona

Los días 1, 2 y 3 de octubre, el Movimiento Europeo del Agua se reunió presencialmente en Barcelona para analizar la situación actual en este momento de crisis climática y pandemia, revisar los principales problemas del agua y planificar su actividad a corto y medio plazo. Este encuentro reunió a más de 40 personas de 9 países (Alemania, Bélgica, Croacia, España, Francia, Grecia, Italia, Portugal, Serbia).

En el contexto de la emergencia climática, es urgente abordar de manera participativa los impactos del cambio climático en la disponibilidad de recursos hídricos y la gestión de eventos extremos, que se intensificarán.

Por el reconocimiento de los derechos humanos al agua y al saneamiento

La pandemia de COVID 19 ha tenido un impacto significativo con un aumento significativo de la pobreza y situaciones de vulnerabilidad social y económica. La disponibilidad de agua, bien común, fundamental para la vida, la higiene y la salud, se ha convertido en un tema central. Muchos gobiernos han tomado medidas de protección social positivas para asegurar el suministro de agua y prohibir los cortes de agua, que ahora están disminuyendo. Como parte del reconocimiento de los derechos humanos al agua y al saneamiento, el Movimiento Europeo del Agua pide a los gobiernos:

• mantener o generalizar estas medidas para prohibir los cortes de agua,
• garantizar a las personas vulnerables un suministro mínimo gratuito que cubra sus necesidades básicas de agua y les permita vivir con dignidad,
• mejorar el contenido de la directiva europea sobre la calidad del agua destinada al consumo humano, que no asume sistemáticamente las exigencias de la iniciativa ciudadana right2water cuando se transpone a la legislación estatal.

Por la gestión pública del agua y la lucha contra el acaparamiento de fuentes de agua

El Movimiento Europeo del Agua sigue apostando firmemente contra la privatización y el acaparamiento de fuentes de agua.

Observamos con satisfacción un lento pero significativo incremento de los procesos de remunicipalización, que, en muchos casos, se han llevado a cabo ante la oposición radical de los lobbies privados. Sin embargo, aún existe una firme resistencia a favor de la privatización y con mecanismos de gobernanza y participación ciudadana claramente insuficientes.

Observamos con gran preocupación la política europea a favor de los actores privados tal como se define en el plan de la UE de próxima generación y en los planes nacionales de recuperación relacionados. Por otro lado, la creciente influencia de los actores financieros en el desarrollo de la infraestructura de los servicios de agua y saneamiento impone una lógica especulativa que predomina en el mundo financiero. El agua no puede ser un activo financiero cuyo valor se establezca en los mercados financieros.

Consideramos que los ríos, acuíferos, lagos y humedales son bienes comunes. Por tanto, su gestión debe realizarse sin ánimo de lucro y según criterios de solidaridad, cooperación mutua, acceso colectivo, equidad, control democrático, sostenibilidad y no deterioro de los cuerpos de agua. Por lo tanto, estamos muy preocupados por la construcción de centrales hidroeléctricas en ríos y áreas protegidas, especialmente en los países balcánicos.

Participe y contribuya al éxito del Foro Alternativo Mundial del Agua

El Movimiento Europeo del Agua hace un llamado a todos los movimientos ciudadanos que actúan a favor de la causa del agua a participar en el Foro Alternativo Mundial del Agua que tendrá lugar en 2022 en Dakar, Senegal. Allí estará presente el Movimiento Europeo del Agua y traerá los requisitos arriba indicados. Finalmente, el Movimiento Europeo del Agua se fija el objetivo de mejorar sus contactos con organizaciones que comparten sus luchas a nivel internacional.

Hacia el Foro Alternativo Mundial del Agua 2022 en Senegal. Luchas ecofeministas africanas por el agua como bien común en tiempos de crisis globales

Cada Foro Mundial del Agua viene acompañado de su Foro Alternativo Mundial de Agua, que aporta una visión plural y democrática que se contrapone a la apuesta mercantilizadora del foro oficial. No será diferente en Dakar 2022. El camino para tejer complicidades y conectar luchas tiene una parada este sábado 2 de octubre en Barcelona, con este potente acto para conocer las luchas ecofeministas africanas por el agua.

Cada 3 años el Consejo Mundial del Agua organiza el Foro Mundial del Agua, un encuentro internacional que aglutina a organismos privados, en especial, grandes empresas multinacionales que tienen el objetivo de mercantilizar el agua, intensificar las prácticas de desposesión y transposición de cuencas hidrográficas, construcción de grandes embalses y la apropiación de los acuíferos subterráneos, entre otras. 

El Consejo Mundial del Agua es un un think-tank fundado el 1996 en Marsella, importante ciudad del país que acoge dos de las mayores multinacionales privadas del agua del mundo, Suez y Veolia. Entre sus 358 miembros, destacan grandes  empresas privadas (Aquafed, Suez, Coca-Cola y Nestlé entre otras), instituciones financieras internacionales (Banco Mundial), gobiernos y organizaciones de Naciones Unidas (UNESCO, UNDP). Si bien es cierto que se autodefine como una organización con el objetivo de crear compromisos políticos y desencadenar la acción sobre cuestiones críticas relacionadas con el agua a todos los niveles para facilitar la conservación, protección, desarrollo, planificación, gestión y uso eficiente del agua, en el fondo su objetivo es la promoción de la privatización del agua a través de la gran influencia de las instituciones financieras y operadores privados que forman parte. 

Desde 1997 el Consejo Mundial del Agua organiza los Foros Oficiales, en estrecha relación con las autoridades del país que lo hospeda. Los países y  ciudades que el Consejo escoge no son casuales, por lo que el impacto de este evento va más allá del dinero público destinado a su celebración. Convenios, cambios normativos, privatizaciones y un largo etcétera. 

Por todo ello, paralelamente al Foro oficial se celebra el Foro Alternativo Mundial del Agua (FAMA), que tiene como objetivo posibilitar un espacio de encuentro abierto para profundizar en el debate crítico, plural y democrático, así como la formulación de propuestas, intercambio de experiencias y la articulación de acciones para garantizar el agua como un derecho humano y bien común desde la oposición a su explotación bajo la lógica del beneficio privado, el reparto desigual y los pasivos ambientales. Desde 2003 los foros alternativos contribuyen a solidificar el movimiento de reapropiación del agua como bien comunitario que nos pertenece a todas.  

El FAMA 2022 se celebrará en Dakar (Senegal) en marzo de 2022, y pretende continuar con la tradición de la organización, resistencia, lazos de solidaridad y alternativas. El movimiento mundial por el agua ha conseguido grandes éxitos: redes nacionales y continentales para garantizar el derecho al agua; poner en valor el Derecho Humano al Agua y el Saneamiento, reconocido por las Naciones Unidas el año 2010; promover una visión del agua que integre valores ecológicos y democráticos; y propiciar el declive de la privatización en América Latina, África, Europa y sobre todo en Francia, cocina de la privatización del agua, entre otras. 

Por ese motivo desde Enginyeria Sense Fronteres, Ecologistes en Acció, el Movimiento Europeo por el Agua y Blue Planet Project acogemos este sábado 02 de octubre este evento internacional para conocer las luchas y resistencias por el agua como bien común que se dan en África y su organización frente al #FAMA2022. Tenemos la necesidad y obligación de escuchar estas voces del Sur Global, para tejer lazos de solidaridad y promover acciones que contribuyan a un cambio de paradigma global que ponga en el centro la vida y acabe con toda clase de opresión. 

inscripciones

Miles de familias temen sufrir cortes de agua, luz y gas con el fin de la moratoria de suministros a partir del 9 de agosto

• El Gobierno aún no ha clarificado si ampliará la prohibición de cortes a hogares vulnerabilizados
• Con los precios más altos de la historia, la Ministra Ribera tiene en su mano no dejar totalmente desprotegidas a miles de familias.

Barcelona, 28 de julio de 2021

Se avecina la tormenta perfecta en pleno agosto: coincidiendo con unas semanas en las cuales los precios de la energía eléctrica han batido récords históricos, el día 9 del próximo mes finaliza el plazo de la moratoria de cortes de suministro a hogares vulnerabilizados. A fecha de hoy, el Gobierno no ha informado si extenderá la prohibición de interrupciones más allá de ese día. A menos de dos semanas de esa posibilidad, las entidades sociales y los colectivos que luchamos por garantizar los servicios esenciales a toda la población exigimos al Presidente Sánchez y a la Ministra Ribera que prorroguen la protección contra los cortes de suministros básicos.

En este sentido, el Gobierno ya nos tiene acostumbrados a dilatar hasta la última semana la aprobación de las diferentes prórrogas del llamado “escudo social”. Este hecho causa gran angustia a todas las familias vulnerabilizadas que no saben si seguirán protegidas ante los cortes o no. La moratoria vigente se incluyó en el Real Decreto-ley 8/2021, publicado en el BOE sólo cuatro días antes del fin de la anterior. La medida, que comprende los suministros de agua, luz y gas, operará hasta el 9 agosto inclusive, si el Gobierno no lo enmienda.

A partir de entonces, si no se aprueba una ampliación de la misma, las familias volverían a quedar a expensas de las compañías suministradoras y, bajo la literalidad del texto (que suspende los plazos para los cortes, pero no pone el contador a cero), los cortes se podrían producir desde el mismo día 10 de agosto. 

Cabe recordar que la moratoria ante los cortes de suministros se aprobó con motivo de la situación de especial vulnerabilidad que causó la emergencia de la COVID-19. A día de hoy, la pandemia, lejos de estar atajada, vive una quinta ola que tiene en vilo no solo a miles de familias, sino también a la capacidad de la sanidad pública para hacerle frente. En solo un mes, se han sumado a las estadísticas globales medio millón más de infectados, los hospitalizados han pasado de 2.300 a prácticamente 8.000, el porcentaje de camas que ocupan en los centros sanitarios de menos del 2 % a casi el 7 % y los ingresados en las UCI se doblaron. Esta crisis sanitaria ha tenido como consecuencia una crisis social de forma que durante el primer año de la pandemia el porcentaje de población en situación de carencia material severa pasó del 4,7 a un 7% mientras que las personas que admitieron no poder mantener su hogar a una temperatura adecuada se incrementó del 7,6 al 10,9%. Esta tendencia se ha agudizado durante 2021 de forma que en la actualidad las familias que no pueden afrontar el coste de los suministros del hogar representan una parte muy relevante de la población española a pesar de que  el número de beneficiarios del bono social sigue en cifras que no corresponden con las necesidades reales de la población más vulnerabilizada: 1.110.211 de beneficiarios del bono social en marzo de 2021.

Además, por si no fuera suficiente, nos encontramos en el caso de la electricidad en una burbuja de precios del mercado mayorista, que el pasado 21 de julio situó el MWh en 106,57€, récord histórico. Esta situación ha obligado a la Ministra Teresa Ribera a tomar medidas temporales, como la rebaja del IVA en la factura o la suspensión del impuesto a la generación.

Se puede caer en la trampa de pensar que la pobreza energética se sufre sólo en invierno y que en esta época del año esta problemática disminuye. Nada más lejos de la realidad. Mantener una temperatura adecuada en casa es imprescindible también en verano y las necesidades básicas como ducharse o cocinar no dependen de la estación del año. De hecho, el consumo energético aumenta en verano en determinadas zonas climáticas, especialmente en periodos de olas de calor, cada vez más frecuentes. Según el informe Estimaciones de la mortalidad atribuible a excesos de temperatura en España, en el verano de 2020 hubo 1.875 defunciones atribuibles al exceso de temperatura a nivel estatal. Un 56 % se produjo en agosto y un 90 % del exceso de mortalidad se concentró en las personas mayores de 74 años.

En este contexto, como venimos haciendo desde el pasado mes de diciembre, las diferentes entidades sociales y colectivos, exigimos una prórroga de la moratoria de cortes hasta que no se produzcan cambios estructurales en la actual normativa de protección de las familias vulnerabilizadas en materia de suministros básicos. Entre estos cambios, reclamamos:

• Principio de precaución que obligue a las empresas suministradoras a consultar a los Servicios Sociales sobre la situación de la familia antes de cualquier corte y a garantizar el suministro si se produce una situación de vulnerabilidad. 
• Redefinición de la figura del consumidor vulnerable, que entre otras cuestiones comprenda los tres suministros e incremente los límites de renta, para responder a la realidad social de la ciudadanía. El Gobierno debe empezar a estudiar en este sentido la posible implementación de una tarifa social o mínimo vital para los suministros básicos esenciales.
• Periodo de carencia sin cortes en todo el ámbito doméstico mientras las anteriores medidas no se implementen.
• Costes de la pobreza energética asumidos por las empresas. Las facturas impagadas que se deriven de la aplicación del principio de precaución se sufragarán, de conformidad con un posterior desarrollo reglamentario, a través de un sistema de financiación participado al 100 % por las propias compañías de todos los segmentos implicados.
• En el caso de empresas suministradoras de energía, cierre de convenios con las compañías suministradoras para sufragar las facturas impagadas por familias vulnerabilizadas desde el inicio de la pandemia y hasta que no se implementen las medidas definitivas.
• Que se incorpore a la legislación al más alto nivel el Derecho Humano al Agua y al Saneamiento. Concretar en la normativa y reconocer por ley un mínimo vital de agua, para que todo el mundo tenga el mínimo de agua disponible para beber, cocinar y para la higiene básica.

Una vez más, el Gobierno tiene en su mano evitar un tsunami de cortes en pleno agosto. Las entidades y colectivos lo tenemos claro: ampliemos la moratoria hasta que se produzca una reforma estructural del actual sistema y protejamos a los hogares vulnerabilizados en plena quinta ola y escenario de escalada de precios de la electricidad.

ESFeres 31: Pagar fins que faci mal

En motiu de la gira d’incidència política de les #ComunidadesVSAgbar realitzada a l’abril del 2021 i gràcies a la coordinació internacional que s’ha generat desde 2020 entre activistes i afectades per la gestió irregular d’Agbar a diversos països del món, us presentem l’estudi executiu que analitza en profunditat les vulneracions que es donen a Cartagena, Osorno i Saltillo. Podeu trobar l’estudi en català, castellà i anglès. 

Aquestes tres ciutats llatinoamericanes tenen en comú la vulneració de drets humans i ambientals sota la gestió publicoprivada d’empreses filials de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB o popularment coneguda com Agbar). 

L’informe permet desgranar l’arquitectura corporativa d’Agbar i la seva matriu empresarial Suez-Veolia. Un model operacional que passa per l’aprofitament -o inclús la modificació interessada- de contextos polítics i normatius favorables per guanyar concessions i desenvolupar una política de negoci que prioritza els màxims beneficis pels accionistes a costa de la vulneració de drets humans i ambientals. En concret, es vulneren les cinc dimensions del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (accessibilitat, disponibilitat, qualitat, assequibilitat i adequació cultural) i els principis fonamentals dels drets humans d’accés a la informació, transparència i participació; entre d’altres. 

Els tres casos demostren que la privatització i la col·laboració publicoprivada impliquen una deixadesa de les responsabilitats i els deures de les administracions públiques. Lluny de complir les promeses i els suposats beneficis -mai no demostrats- de la privatització de la gestió de l’aigua, els casos d’estudi mostren l’afebliment de les capacitats dels municipis per fer front a reptes com l’emergència climàtica i l’adaptació al canvi climàtic des de la gestió de l’aigua, que precisament són els grans reptes de totes les societats d’avui dia. Fruit d’una voluntat de maximització de beneficis (d’uns pocs, i la majoria d’ells europeus), la política de gestió de les filials de la matriu Suez-Veolia deslocalitza i invisibilitza el deteriorament ambiental de molts pobles de l’exterior. 

Esperem que aquest document sigui d’utilitat pels titulars d’obligacions i responsabilitats, que tenen el deure de garantir i protegir el dret a l’aigua i la resta de drets humans i ambientals. En especial, per aquells titulars d’obligacions europeus que tantes vegades han cedit davant grups empresarials que vulneren d’una forma flagrant i impune els drets humans i ambientals a l’exterior, com és el cas de les relacions públiques amb el grup Agbar/Suez. Esperem que aquests casos ens serveixin per caminar cap a instruments legislatius pioners com és la creació del Centre Català d’Empresa i DDHH, aquí i arreu. 

descarrega l’estudi en català

descarga el estudio en castellano

download the study in english

Resum executiu: El futur és públic

La resistència a la privatització s’ha convertit en un decisiu motor de canvi: la (re)municipalització. El terme «(re)municipalització» fa referència a la recuperació democràtica dels serveis públics, així com a la creació de nous serveis públics. En els darrers anys, el Transnational Institute (TNI) i d’altres organitzacions col·laboradores hem identificat més de 1.400 casos d’èxit de (re)municipalització a més de 2.400 ciutats de 58 països arreu del món.

Aquesta publicació pretén anar més enllà de les estadístiques, però. Demostra que els serveis públics són més importants que mai, davant la catàstrofe climàtica, l’augment de les desigualtats i el creixent malestar polític. La crisi de la COVID-19 també ha deixat en evidència els estralls de les polítiques d’austeritat, les retallades a la seguretat social i la privatització dels sistemes de salut, i ha demostrat que els serveis públics i les persones que hi treballen són el pal de paller de qualsevol societat sana i resistent. Tots aquests anys de privatització i austeritat han obstaculitzat que aquest eix vertebrador estigués sota control democràtic i comptés amb un bon finançament. A mesura que la privatització ha anat fracassant, un creixent moviment internacional ha començat a reivindicar la (re)municipalització com a eina clau per restablir la gestió pública al segle XXI.

Les experiències recollides en aquest llibre ens porten a nous països i ens presenten nous sectors per il·lustrar la diversitat dels projectes de (re) municipalització. Cada (re)municipalització té els seus reptes específics: des de la gestió de residus a Egipte fins a les noves farmàcies públiques de Xile, com també els nombrosos municipis d’arreu dels Estats Units, que han creat ocupació i millorat la qualitat de vida de la seva ciutadania mitjançant el desenvolupament d’Internet de banda ampla.

Moviments socials, sindicats i autoritats locals estan treballant conjuntament per configurar un nou model que eixampli la gestió pública democràtica a tots els nivells de la societat i obri noves rutes a serveis públics dirigits per la comunitat i amb consciència mediambiental.

Aquest és el resum executiu del llibre «El futur, públic: cap a la democratització dels serveis públics». Els 15 capítols que conformen aquest llibre aporten informació sobre les diverses lluites per la (re) municipalització arreu del món, els obstacles, les oportunitats i els resultats. Desde ESF, Aigua és Vida i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa hem contribuït amb un capítol sobre la nova cultura de l’aigua: fent un nou model públic de co-governança, > Chapter 10   A new water culture: Catalonia’s public co-governance model in the making – By Míriam Planas and Juan Martínez

descarrega el resum executiu en català

Convocatòria: tècnic/a de gestió econòmica i administració de projectes Nord

FUNCIONS A DESENVOLUPAR:

• Gestió econòmica de projectes:

• • Elaboració, control, execució i justificació econòmica dels pressupostos dels projectes en coordinació amb l’equip tècnic
  • Coordinació amb administració, comptabilitat i finances de l’entitat per a la gestió de factures, pagaments i cobraments.

• Gestió econòmic-financera de campanyes Nord:

• • Gestió i control de pagaments de subvencions, proveïdors, factures
  • Control econòmic de l’execució dels projectes i de les campanyes en coordinació amb l’equip tècnic
  • Justificació econòmica dels projectes en coordinació amb l’equip tècnic
  • Recolzament en l’elaboració de pressupostos per les formulacions

• Administració i logística:

• Resposta als requeriments econòmics de l’administració
• Estandarització de processos i elaboració de protocols a campanyes Nord

PERFIL DEMANAT

• Formació en ciències socials, econòmiques, administració d’empreses o enginyeria.
• Experiència de 3 anys en gestió econòmica de projectes d’Educació per al desenvolupament o cooperació internacional.
• Alt coneixement de català, castellà i anglès.
• Alt coneixement d’eines d’ofimàtica (especialment del programa Excel)
• Capacitat d’organització, síntesi i planificació.
• Motivació en l’àmbit de la justícia socioambiental global, els drets humans, la defensa dels béns comuns (aigua i energia), la perspectiva de gènere i els ecofeminismes, etc.

Es valorarà:

• Es valora positivament l’experiència amb entitats finançadores públiques nacionals (ACCD i Ajuntament de Barcelona) i europees (Comissió Europea).
• Es valora positivament l’experiència a l’àmbit de captació de fons.

CONDICIONS DE LA PLAÇA

• Jornada: 20 hores setmanals
• Lloc de treball: Seu d’Enginyeria Sense Fronteres a Barcelona (Múrcia 24, baixos)
• Data d’incorporació: Immediata
• Retribució: 1.016€ bruts en 12 pagues anuals
• Durada: 1 any amb possibilitats de continuïtat (període de prova de 6 mesos)

REFERÈNCIES PER CONTACTES

Les persones interessades poden enviar el seu Currículum Vitae i una carta de motivacions a : organitzacio@esf-cat.org , indicant la referència

REF : GESTCAMPANYES2021

DATA LÍMIT PER L’ENVIAMENT DE CV i carta de motivació :17 de juny de 2021 (DATA AMPLIADA!)

INCORPORACIÓ:1 juliol de 2021

Descarrega la convocatòria

ALTA TENSIÓ Jornades Internacionals sobre Emergència Climàtica i Conflictivitat 7 i 8 de juny de 2021

Català/Español/Português

Encara que l’any 2020 i el que portem de 2021 han estat marcats per les conseqüències de la COVID19, una altra de les grans crisis del nostre temps no ha deixat de créixer: l’emergència climàtica. L’objectiu marcat per l’Acord de París de limitar l’augment de la temperatura a 2°C (realitzant esforços perquè no sigui major de 1,5°C) està lluny d’aconseguir-se.

Mentrestant, presenciem com els fenòmens extrems i sobtats, més freqüents i intensos, les sequeres, l’elevació del nivell de la mar i el desglaç, afecten directament i indirectament a la vida de les persones, especialment a les poblacions en situació de vulnerabilitat al Sud Global, amb conseqüències diferenciades per a les dones i les nenes.

Paradoxalment, els impactes més greus de l’emergència climàtica es concentren a les regions empobrides del planeta i en les perifèries, que són les que menys han contribuït a aquesta crisi global. En aquestes regions, avui dia, moltes persones s’estan veient obligades a abandonar les seves llars, sovint en un context en què coexisteixen situacions de pobresa econòmica, violència, conflictes i degradació ambiental que no són fruit de l’atzar, sinó d’unes relacions històriques (i presents) desiguals i injustes emmarcades en el capitalisme patriarcal globalitzat.

El vincle entre la crisi climàtica i els conflictes és complex i no sempre directe. No obstant, com ja demostren casos concrets al voltant de la planeta, l’escassetat dels recursos i la potenciació de les injustícies i desigualtats per les conseqüències de l’emergència climàtica, la converteixen en un tema de vital importància per a les generacions presents i futures.

Dilluns 7 de juny,

15.30 a 17.30h

Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÉS i PORTUGUÈS / ESPANYOL

1. Taula Inaugural: Emergència climàtica i conflictivitat des d’una mirada ecofeminista.

Modera: Sandra Vicente, Periodista

 A la taula inaugural ens proposem entendre millor la connexió entre la crisi climàtica i els conflictes, fent especial èmfasi en el desplaçament forçat de persones o l’impacte en els territoris, els recursos i modes de vida, abordant aquest debat des d’una perspectiva global i local. Per a això, farem una introducció a aquesta realitat i una aproximació a les responsabilitats globals en les relacions Nord-Sud en el marc de la justícia climàtica, així com a l’aportació de les mirades ecologistes i feministes en aquest enfocament.

 – Vincle entre crisi climàtica, conflictes i desplaçaments amb enfocament gènere (ESF, Beatriz Felipe)

– Justícia climàtica i responsabilitats del Nord global (Transnational Institute, Mònica Vargas)

– Una perspectiva crítica dels conflictes a partir de l’ecofeminisme (Moçambic, Teresa Cunha)

 17.30 a 19.30h

Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÈS i PORTUGUÈS / ESPANYOL

2. Taula d’intercanvi d’experiències internacionals sobre crisi climàtica i conflictes.

Modera: Escola de Cultura de Pau

A la segona taula abordarem experiències internacionals que visibilitzen aquestes realitats, centrant-nos en diversos conflictes relacionats amb l’extracció de recursos (molts d’ells clau en les activitats que contribueixen a la crisi climàtica), conflictes deguts a la implementació de polítiques climàtiques que no tenen en compte els drets humans (construcció d’hidroelèctriques, grans centrals eòliques, biocombustibles, etc., o fins i tot d’extracció de minerals per a la indústria renovable) així com en conflictes associats a la mobilitat humana.

– Acumulació primitiva i la crisi de l’extractivisme: El cas de Cabo Delgado a Moçambic (Boaventura Monjane)

– La transició energètica en mans de qui? El cas de les macrohidroelèctriques al Brasil (Moviment d’Afectats per les Preses, Tchenna Maso)

– Reassentament preventiu forçat: el cas de Enseada da Baleia, entre abandonament i hostilitat (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)

Dimarts 8 de juny,

18 a 20h

3. Taula sobre conflictes derivats de les polítiques climàtiques a Catalunya i el Sud Global.

Modera: Enginyeria Sense Fronteres

Finalment, a la tercera taula ens concentrem en conflictes a Catalunya i el Sud Global i que també es vinculen amb la crisi climàtica, en relació amb polítiques de descarbonització o projectes d’energies renovables plantejats en els últims anys on la sobirania dels territoris i les poblacions afectades no està en el centre del debat.

– – Criminalització de persones defensores en la lluita per la seva terra i territori: el cas de la comunitat de Unión Hidalgo, Oaxaca, Mèxic (ProDESC, Verónica Vidal)

– Propostes i alternatives des de la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)

– Resistències territorials i plantejaments des de la sobirania popular (Fila zero amb la Xarxa per la sobirania energètica, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre d’altres plataformes de territoris i col·lectius afectats a Catalunya)

Inscripcions

ESP

ALTA TENSIÓN

Jornadas Internacionales sobre Emergencia Climática y Conflictividad

7 y 8 de junio de 2021

Aunque el año 2020 y lo que llevamos de 2021 han estado marcados por las consecuencias de la COVID19, otra de las grandes crisis de nuestros tiempos no ha dejado de acrecentarse: la emergencia climática. El objetivo marcado por el Acuerdo de París de limitar el aumento de la temperatura a 2°C (realizando esfuerzos para que no sea mayor de 1,5°C) está lejos de alcanzarse. 

Mientras tanto, presenciamos cómo los fenómenos extremos y repentinos, más frecuentes e intensos, las sequías, la elevación del nivel del mar y el deshielo, afectan directa e indirectamente a la vida de las personas, especialmente a las poblaciones en situación de vulnerabilidad en el Sur global, con consecuencias diferenciadas para las mujeres y las niñas.

Paradójicamente, los impactos más graves de la emergencia climática se concentran en las regiones empobrecidas del planeta y en las periferias, que son las que menos han contribuido a esta crisis global. En estas regiones, hoy en día, muchas personas están viéndose obligadas a abandonar sus hogares, a menudo en un contexto en el que coexisten situaciones de pobreza económica, violencia, conflictos y degradación ambiental que no son fruto del azar, sino de unas relaciones históricas (y presentes) desiguales e injustas enmarcadas en el capitalismo patriarcal globalizado. 

El vínculo entre la crisis climática y los conflictos es complejo y no siempre directo. No obstante, como ya demuestran casos concretos alrededor del planeta, la escasez de los recursos y la potenciación de las injusticias y desigualdades por las consecuencias del cambio climático, lo convierten en un tema de vital importancia para las generaciones presentes y futuras. 

Lunes 7 de junio, 15.30 a 17.30h

Disponible interpretación ESPAÑOL/PORTUGUÉS y PORTUGUÉS/ESPAÑOL

1. Mesa Inaugural: Emergencia climática y conflictividad desde una mirada ecofeminista. 

Modera: Sandra Vicente, Periodista

En la mesa inaugural nos proponemos entender mejor la conexión entre la crisis climática y los conflictos, haciendo especial hincapié en el desplazamiento forzado de personas o el impacto en los territorios, los recursos y modos de vida, abordando este debate desde una perspectiva global y local. Para ello, haremos una introducción a esta realidad y una aproximación a las responsabilidades globales en las relaciones Norte-Sur en el marco de la justicia climática, así como a la aportación de las miradas ecologistas y feministas en este enfoque.

– Vínculo entre crisis climática, conflictos y desplazamientos con enfoque género (ESF, Beatriz Felipe)

– Justicia climática y responsabilidades del Norte global (Transnational Institute, Mònica Vargas)

– Una perspectiva crítica de los conflictos a partir del ecofeminismo (Mozambique, Teresa Cunha)

Lunes 7 de junio, 17.30 a 19.30h

Disponible interpretación ESP/PORT y PORT/ESP

2. Mesa de intercambio de experiencias internacionales sobre crisis climática y conflictos.

Modera: Escola de Cultura de Pau

En la segunda mesa abordaremos experiencias internacionales que visibilizan estas realidades, centrándonos en varios conflictos relacionados con la extracción de recursos (muchos de ellos clave en las actividades que contribuyen a la crisis climática), conflictos debidos a la implementación de políticas climáticas que no tienen en cuenta los derechos humanos (construcción de hidroeléctricas, grandes centrales eólicas, biocombustibles, etc. o incluso de extracción de minerales para la industria renovable) así como en conflictos asociados a la movilidad humana.

– Acumulación primitiva y la crisis del extractivismo: El caso de Cabo Delgado en Mozambique (Boaventura Monjane)

– La transición energética en manos de quien? El caso de las macrohidroeléctricas en Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)

– Reasentamiento preventivo forzado: el caso de Enseada da Baleia, entre abandono y hostilidad (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)

Martes 8 de junio, 18 a 20h

3. Mesa sobre conflictos derivados de las políticas climáticas en Cataluña y el Sur Global.

Modera: Enginyeria Sense Fronteres

Finalmente, en la tercera mesa nos concentramos en conflictos en Cataluña y el Sur Global y que también se relacionan con la crisis climática, en relación con políticas de descarbonización o proyectos de energías renovables planteados en los últimos años donde la soberanía de los territorios y las poblaciones afectadas no está en el centro del debate.

– Criminalización de personas defensoras en la lucha por su tierra y territorio: el caso de la comunidad de Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)

– Propuestas y alternativas desde la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)

– Resistencias territoriales y planteamientos desde la soberanía popular (Fila cero con la Xarxa per la sobiranía energètica, la Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre otras plataformas de territorios y colectivos afectados en Cataluña)

Inscripciones

————————————————————————————————————————–

PORT

ALTA TENSÃO

Conferência Internacional sobre Emergência Climática e Conflitos

7 e 8 de Junho de 2021

Segunda-feira, 7 de Junho, 15h30 às 17h30

Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol 

1. Mesa Inaugural: Emergência climática e conflito numa perspectiva ecofeminista.

Moderadora: Sandra Vicente, jornalista

– Articulação entre crise climática, conflitos e deslocamento com enfoque de género (ESF, Beatriz Felipe)

– Justiça climática e responsabilidades do Norte global (Instituto Transnacional, Mònica Vargas)

– Uma perspectiva crítica dos conflitos com base no ecofeminismo (Moçambique, Teresa Cunha)

Segunda-feira, 7 de Junho, 17h30 às 19h30

Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol

2. Mesa sobre intercâmbio de experiências internacionais sobre crises e conflitos climáticos.

Moderação: Escola de Cultura de Pau

– Acumulação primitiva e crise do extractivismo: O caso de Cabo Delgado em Moçambique (Boaventura Monjane) 

– A transição energética nas mãos de quem? O caso das usinas hidroelétricas no Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)

– Reassentamento preventivo forçado: o caso da Enseada da Baleia, entre o abandono e a hostilidade (Rede Sul-Americana de Migração Ambiental, Giovanna Gini e Tatiana Mendonça Cardoso)

Terça-feira, 8 de Junho, das 18h às 20h

3. Mesa redonda sobre conflitos derivados das políticas climáticas na Catalunha e no Sul Global.

Moderação: Enginyeria Sense Fronteres

– Criminalização de defensores na luta por suas terras e território: o caso da comunidade Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)

– Propostas e alternativas na perspectiva da justiça climática (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)

– Resistência territorial e abordagens da soberania popular (Linha zero com a Xarxa per la Sobirania Energètica, a Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre outras plataformas de territórios e grupos afetados na Catalunha)

Inscripções

Declaració: Agbar, prou abús de poder

A Catalunya aquests darrers anys s’està disputant el futur de l’aigua. L’aigua és un  element essencial per a la vida tal i com la coneixem, tant per les persones com pels  ecosistemes. Per això observem amb certa inquietud els darrers esdeveniments que se  sumen a una dinàmica de persecució dels actors socials que lluiten per protegir i tenir  cura de l’aigua com a bé comú que és per assegurar la vida. 

L’aigua és un dret humà essencial per a la vida reconegut des l’any 2010 per les Nacions  Unides. Els éssers humans no podem viure més de 3 dies sense aigua. L’emergència  climàtica i el canvi global estan incrementant les afectacions sobre l’aigua amb un  augment de la concentració de precipitacions, sequeres i disminució de l’aigua dolça  disponibles. Amb aquesta perspectiva l’aigua es convertirà en un dels grans detonants  de potencials conflictes i migracions climàtiques, i serà d’especial rellevància a la regió  mediterrània, el que fa inqüestionable la seva gestió des de l’interès comú.  

A Catalunya, 3 de cada 4 habitants rebem l’aigua d’operadors pilotats per AGBAR. Això  representa un monopoli de facto de la gestió de l’aigua, en mans d’un sol grup  empresarial que ostenta la gestió del servei a la majoria de municipis mitjans i grans de  Catalunya. El 100% d’Agbar pertany a la multinacional francesa SUEZ, recentment  absorbida per l’altra gran multinacional francesa en el negoci de l’aigua, VEOLIA 

Seguint aquesta lògica mercantilitzadora, el passat desembre l’aigua entrava a cotitzar  al mercat de futurs de Wall Street. L’aigua com producte financer és un valor segur, que  amb la perspectiva d’un augment de la demanda i la disminució de la disponibilitat, fa  de l’aigua una aposta segura que ansien grans especuladors i inversors. Aquesta  entrada als mercats financers és un pas més enllà en la mercantilització de l’aigua que  lliga l’aigua només al seu valor econòmic i financer, i la deslliga de tota la seva resta de  valors imprescindibles per a la vida humana i dels ecosistemes. 

Malgrat això, arreu del món fa anys que ha començat una onada remunicipalitzadora  per recuperar la gestió i el control de l’aigua a mans públiques. Els objectius que  persegueix la recuperació del control sobre l’aigua son una gestió més eficaç,  transparent, democràtica, arrelada als municipis i amb objectius socials i ambientals, i  no guiada pel lucre. A Catalunya, des de l’any 2010, 28 municipis han decidit recuperar  la gestió de l’aigua. La majoria d’ells han estat portats als tribunals per AGBAR arran de  la decisió democràtica d’aquests municipis de recuperar el control sobre l’aigua i revertir  el servei de privat a públic, passant de gestió indirecta a directa.  

Aquesta gran ofensiva judicial d’Agbar afecta a una quarantena de municipis i ens locals  que han fet passos cap a una gestió directa, i s’encabeix en la cursa global per la  mercantilització i financiarització de l’aigua. Aquest atac constitueix un clar abús de  poder, on mitjançant el poder judicial, el poder mediàtic i sobretot el poder econòmic  tracten que els seus interessos passin per sobre de l’interès del bé comú, de les  decisions democràtiques dels ajuntaments i de la ciutadania que vol en un 80,6% una  gestió pública. Un poder econòmic que prové dels costos il·legítims cobrats a la factura  de l’aigua, com ara la publicitat, el cànon de coneixement, el manteniment dels  comptadors, els litigis judicials per mantenir la gestió privada i operacions financeres en 

els mercats globals realitzades en la creació de l’empresa mixta metropolitana a l’Àrea  Metropolitana de Barcelona. Alguns d’aquests costos poden arribar a suposar el 56%  de la tarifa de l’aigua.  

Diferents moviments socials i organitzacions hem patit la judicialització, intimidació i  difamació per part d’Agbar quan hem obert el debat sobre l’aigua i reclamat mesures  socials que toquen els seus beneficis. La Iniciativa Ciutadana de l’Aigua a Barcelona,  que van signar més de 25.000 barcelonines, ha estat portada als tribunals i bloquejada  per 5 contenciosos administratius interposats per AGBAR i els seus lobbies. Agbar va  portar l’APE a judici per demanar la condonació del deute de les famílies, condonació  que finalment va accedir a donar després de denunciar 3 activistes de l’Aliança. Espies  del sector privat es van infiltrar al moviment ciutadà per la remunicipalització de l’aigua  a Barcelona, unes pràctiques que mai no van ser confirmades ni desmentides per part  d’Agbar. L’últim episodi ha estat la campanya difamatòria que qüestiona el finançament  rebut per part de les entitats que van donar suport a la consulta de l’aigua a Barcelona,  i per la tasca social en la defensa de drets que desenvolupen.  

D’altra banda, entre el març del 2016 i el maig del 2018, Agbar va destinar més d’1,4  milions d’euros en publicitat, patrocinis o convenis només a TV3 i Catalunya Ràdio. La  companyia va patrocinar diversos programes dels mitjans públics catalans, com ara la  sèrie ‘Com si fos ahir’, ‘La TdP’ o ‘Joc de cartes’, entre d’altres. Les accions publicitàries  es van intensificar també amb altres canals i mitjans privats, coincidint amb l’emergència  de la consulta ciutadana sobre el model de gestió de l’aigua a Barcelona. Desconeixem  a quant ascendeix la xifra total de despesa en publicitat que, a la fi, paguem la ciutadania  amb els nostres rebuts. 

Per tot plegat, fem una crida a les organitzacions socials i ambientals de tots els àmbits  a donar suport aquesta declaració per tal que els nostres governs prenguin totes les  mesures necessàries per facilitar la gestió pública i democràtica de l’aigua i acabar amb  l’abús de poder de les multinacionals que hi especulen i negocien.  

Entitats promotores 

Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global  

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya  

Consell d’Associacions de Barcelona 

Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona 

Aliança contra la Pobresa Energètica 

Alianza de Mareas y movimientos sociales 

Consell de la Joventut de Barcelona  

Xarxa Justícia Climàtica 

Plataforma Aigua és Vida 

Primeres entitats adherides 

Acció Ecofeminista 

Afectados BB Serveis 

Àgora dels moviments socioambientals de la conca del Besòs 

Aigua és Vida Girona 

Aigua Pública Manlleu

Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres 

Associació Cultural Nou Barris Taller d’ Idees 

Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) Associació de Naturalistes de Girona 

Associació de veïnes i veïns del barri Gòtic 

Associació Els Verds de Badalona 

Associació Institut de les Desigualtats  

Associació Sediments 

Ateneu Roig 

Ateneu Independentista d’Hostafrancs – Espai Basset 

Attac-catalunya  

Av Centre Castelldefels 

A Granel Sccl 

Consell d’Associacions de Barcelona 

Coordinadora d’Entitats del Poble Sec 

Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme Coordinadora Obrera Sindical 

Dones d’Aigua 

Ecologistes en Acció de Catalunya 

El globus vermell 

Entrepobles 

Fridays for Future Barcelona  

Fundació Goteo 

Fundació l’Alternativa  

Girona pel Clima 

Grup de Defensa del Ter 

La Marea Verde SAB 

La Negreta del Gòtic  

LA PERA COMUNICACIÓ SCCL 

Les Vilaretes 

Marea Pensionista de Catalunya 

Moviment Residencias Catalunya  

Movimiento Pensionista XLA DIGNIDAD SOCIAL  

Observatori DESC 

Observatori del Deute en la Globalització 

PAH Catalanes  

PAH Barcelona 

Plataforma Prou Sal  

Rebel·lió o Extinció Barcelona 

Rebel·lió o Extinció Girona 

Resistim al Gòtic 

SALVEM LO MONTSIÀ 

Sindicat co.bas comissions de base 

Sindicat de Llogateres 

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet 

Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia Taula de l’aigua de Terrassa 

Taula de l’aigua de Vilamajor

Upla LA UNIÓN  

Volem l’Aigua Neta Clara i Nostra Xarxa d’Economia Solidària Xarxa per la Sobirania Energètica Xarxa Socialisme 21 

Xnet

¿Es posible limitar el poder corporativo? Propuestas concretas para la garantía de derechos humanos y ambientales

Este viernes 28 de mayo a las 19:00 volvemos a la Lealtad Santsenca. Más de un año después de la última, hacemos una actividad presencial y la hacemos “a lo grande”!

Grande como la pregunta que queremos responder “Es posible limitar el poder corporativo?” La impunidad con que actúan las grandes transnacionales, pisando derechos humanos y ambientales mientras continúan saqueando y acumulando riquezas, hace pensar que su poder no conoce límites. Pero, allí no hay abusos, hay resistencia.

En el acto del viernes contaremos con invitadas de lujo que compartieron sus experiencias y trayectorias haciendo frente a las vulneraciones de las transnacionales en sus territorios, para detener las leyes que facilitan este modo de actuar o para fiscalizar las consecuencias de sus actos. Un acto en el que explorar cómo generar alianzas multiplicadoras que permitan tumbar la impunidad de estos gigantes.

 Además, para celebrar estas luchas colectivas y la oportunidad de reencontrarnos, cerraremos el acto acompañadas de la música de Mónica Guiteras!

No lo pienses más e inscríbete a la actividad, hasta el viernes!

Viernes 28 de mayo, 19h //  Lleialtat Santsenca (C/Olzinelles, 31) 

Presentación y debate:

-Jennifer Chavarro Quino, ASOQUIMBO

-Erik Hagen, Western Sahara Resource Watch 

-Adil Meléndez, Global Justice Association

-Mireia Lozano, investigadora en derechos humanos 

-Mónica Vargas, Eix Empresa i DDHH de LaFede.cat

-Fernando Topo Saz, Campaña contra el Tratado de la Carta de la Energía

Concierto:

• Mònica Guiteras

Inscripciones

Dónde?