Webinar Internacional “Privatización del agua en Latinoamérica”

Recupera el vídeo del webinar:

Quin és el fil que connecta El Saltillo (Mèxic), Cartagena de Indias (Colòmbia) i Osorno (Xile)? En aquestes ciutats la gestió d’un bé comú com l’aigua està controlada per la multinacional Agbar/Suez, la qual exerceix vulneracions de drets humans i ambientals, fet que posa en alerta la seva població. La visió de l’aigua com a  mercaderia de la que extreure benefici a costa de tot -una estratègia cuinada a casa nostra i exportada arreu- és una greu amenaça  per la garantia d’accés al dret a l’aigua,  per la preservació dels territoris, les seves comunitats i pràctiques culturals. Amb aquesta lliçó ben apresa,  comunitats afectades i organitzacions de la societat civil plantem cara a aquestes privatitzacions i el modus operandi d’Agbar/Suez.

Al webinar del proper 25 de març tindrem l’oportunitat de parlar amb representants d’aquests 3 casos que compartiran les seves lluites i respondran els nostres dubtes, però també ens llançaran una incòmoda pregunta. Quina responsabilitat assumim des del Nord amb els abusos de les transnacionals d’aquí? Amb quins mecanismes comptem o hem de comptar per obligar-les a retre comptes de les seves vulneracions dels Drets Humans? Com connecta l’organització comunitària enfront de la multinacional Agbar/Suez? I és que si continuen estirant aquest fil, trobarem que a casa nostra, a Catalunya, Agbar/Suez gestiona el 80% del mercat privat de l’aigua. El model de gestió de l’empresa, si bé és cert que de forma menys agressiva, també genera greus impactes aquí. La lluita per nous models públics-comunitaris de l’aigua és una causa global que camina cap a la garantia dels drets humans i ambientals, posant la vida al centre i recuperant el control i les relacions culturals amb un bé comú tan essencial com l’aigua.

Fitxes AlertaDH:

Fitxa Empresa de Servicios Sanitarios de Los Lagos

Fitxa Cas Osorno

Fitxa Aguas del Saltillo

Fitxa Cas El Saltillo

Fitxa Aguas de Cartagena

Fitxa cas Cartagena de Indias

Dijous 25 de març de 2021

18h CET (Barcelona), 14h GMT-3 (Osorno), 12h GMT-5 (Cartagena), 11h GMT-6 (Saltillo)

Osorno, Xile

María Inés Barrera, portaveu i coordinadora de MODATIMA

Nicolás Boixes Moreno, membre de l’equip tècnic de MODATIMA

Cartagena, Colòmbia

Adil José Meléndez Márquez, advocat defensor de drets humans i ambientals

Ron Rosenhart Rodriguez, assessor jurídic de Global Justice Association

Saltillo i Ramos Arizpe, Mèxic

Glòria Tobón, Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo Auas, A.C.

Juanita Gómez, Associació d’Art, Cultura, Ecologia i Història de la Valle de les Labores, A.C., Ramos Arizpe

Presentem en castellà l’ESFeres 15: Com garantir l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament mitjançant les tarifes

Aquest estudi pretén analitzar en una petita mostra de municipis si l’estructura tarifària i el preu que els habitants d’aquestes localitats paguen per la factura de l’aigua permet el compliment de la garantia del dret humà a l’aigua. Per això es considera tant l’estructura tarifària i els preus aplicats de forma general, com l’existència de mesures a aplicar en casos de dificultats econòmiques.

La traducció al castellà ha estat possible gràcies a la col·laboració amb l’AECID i Mundubat.

Descarrega ESFeres 15: Com garantir l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament mitjançant les tarifes en castellà aquí. 

També el trobaràs en català aquí.

Presentem l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua”

L’aigua és un bé imprescindible per la vida i per això mateix hi ha qui la veu i la tracta com un gran negoci. Ja hem vist els resultats de tractar l’aigua com una mercaderia més, però quines polítiques de l’aigua podríem realitzar amb el criteri de garantir el sosteniment de la vida?  És compatible respectar els límits físics de la natura amb maximitzar els beneficis privats? Existeixen fórmules més enllà de la gestió pública i la privada? Que pot aportar la mirada ecofeminista al debat sobre els models de gestió de l’aigua?

Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua“, que hem realitzat amb La Hidra Cooperativa i que vam tractar a l’acte de presentació de l’11 de març amb col·lectius i experiències que compartiran les seves reflexions i pràctiques sobre com interseccionen aigua, feminismes i comunitat.

Descàrrega aquí l’estudi

Instem als partits que poden conformar el proper govern de Catalunya a incorporar 10 mesures per l’aigua.

• Entitats ecologistes i en defensa de l’aigua presenten un decàleg pel bon estat ecològic dels nostres ecosistemes fluvials, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i la gestió Pública i Democràtica de l’Aigua.

• Calen mesures urgents davant la crisi global i l’emergència climàtica i ecològica.

Un ampli ventall d’organitzacions i entitats de Catalunya (Agora del Besòs, Aigua és Vida, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres, Grup de Defensa del Ter, Plataforma de Defensa de l’Ebre, Plataforma Preservem el Litoral del Maresme, Prou Sal, Taula de l’Aigua del Llobregat) han tornat a reivindicar el que ja van denunciar durant la campanya electoral: l’escassa presència de l’emergència climàtica en el debat polític, especialment d’una problemàtica clau a Catalunya, com és la de l’aigua.

En un decàleg de propostes, aquestes entitats s’han adreçat a tots els equips negociadors dels respectius partits polítics, per a què incorporin diversos aspectes relacionats amb l’aigua als possibles acords de govern. Les propostes van des de mesures urgents relacionades amb la planificació hidrològica i la salvaguarda d’ecosistemes, fins a la consideració plena de l’aigua com a Dret Humà.

Concretament, el decàleg presentat insta a  incorporar el [1] Dret Humà a l’Aigua ì al Sanejament a la legislació catalana, [2] les mesures necessàries per a obtenir el bon estat ecològic de totes les masses d’aigua a Catalunya, [3] garantir el compliment estricte i prioritari dels cabals de manteniment, [4] única possibilitat d’accedir a les concessions de captació a les administacions o empreses públiques, [5] endegar un programa de modernització dels regadius on l’estalvi d’aigua generat es dirigeixi a garantir els cabals de manteniment, [6] complir el retorn de cabals al Ter, [7] fomentar la participació ciutadana amb la recuperació i readaptació dels Consell de Conca, [8] auditar l’explotació minera d’Iberpotash al tram mig de la conca del Llobregat, [9] modificar les normatives que dificulten els acords democràtics decidits pels plens municipals per a remunicipalitzar els serveis d’aigua i endegar una oficina de suport als municipis que vulguin recuperar la gestió directa de l’aigua i [10] adreçar els fons europeus per a la recuperació econòmica ‘Next Generation UE’ a reforçar el sector de la gestió pública, aconseguir el bon estat ecològic de totes les masses d’aigua i a implementar les mesures necessàries d’adaptació als efectes de la crisi global.

La prohibición de cortes de suministro: un logro de las entidades sociales con demasiados interrogantes

• Tras la presión de la ciudadanía organizada, el Gobierno central impulsa finalmente una moratoria durante el estado de alarma para los suministros de electricidad, gas natural y agua

• La medida protegerá a las familias con bono social y a las que cumplan los requisitos para acceder a él, pero cuenta con algunas lagunas muy preocupantes

22 de diciembre de 2020

Finalmente la presión ha surtido efecto. Tras más de un mes de campaña, las entidades sociales hemos conseguido que la Ministra Teresa Ribera, al frente del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, ceda en sus primeras intenciones e impulse una nueva moratoria de cortes de suministros mientras se encuentre en vigor el actual estado de alarma. La medida, que no será tan garantista como la moratoria del mes de abril, cubrirá los suministros de electricidad, gas natural y agua y se beneficiarán aquellas familias que dispongan del bono social eléctrico o cumplan los requisitos para acceder al mismo.

Cabe destacar que el presente análisis se basa en el texto filtrado a los medios de comunicación y las informaciones publicadas por el mismo ministerio, a la espera de su publicación definitiva en el BOE, prevista para el día de mañana. Según la información recibida, la prohibición de cortes se reflejaría en una disposición adicional con tres apartados, que desarrollan su alcance y los posibles beneficiarios.

En primer lugar, la protección abarcaría tan solo el horizonte temporal del actual estado de alarma, prorrogado hasta las 00:00 horas del día 9 de mayo de 2021 por el Real Decreto 956/2020. Según el texto, la garantía incluiría los suministros de energía eléctrica, gas natural y agua. Las personas protegidas serían “aquellos consumidores en los que concurra la condición de consumidor vulnerable, vulnerable severo o en riesgo de exclusión social definidas en los artículos 3 y 4 del Real Decreto 897/2017”.

Además, se extendería la protección a aquellas personas que, no pudiendo acreditar la titularidad del contrato de suministro, cumplan con los requisitos que dan derecho al reconocimiento de la condición de consumidor vulnerable o vulnerable severo, de acuerdo con el artículo 3 del Real Decreto 897/2017”. Este artículo está pensado para aquellas familias que, debido a su situación en la vivienda (alquiler de habitaciones, inquilinos con el contrato a nombre del propietario), no dispongan de la titularidad del contrato. Las mismas deberían acreditar ante la compañía suministradora su condición de consumidoras vulnerables mediante un informe de Servicios Sociales o de entidades del Tercer Sector colaboradoras de la Administración General del Estado. 

En este sentido, la primera de las lagunas detectadas se encuentra en la definición de consumidor vulnerable del Real Decreto 897/2017, que obliga a las familias a estar acogidas al precio voluntario para el pequeño consumidor (PVPC), es decir, a tener su suministro eléctrico en el llamado mercado regulado. En un escenario ideal, desearíamos que todos los consumidores vulnerables tuvieran contratada la tarifa PVPC y contasen con el correspondiente bono social. No obstante, hasta un 30,4% de los españoles desconocen la existencia del bono social. Este grado de desconocimiento viene asociado a que, según datos de la CNMC, en 2019 un 62% de los puntos de suministro (muchos de ellos de familias vulnerables) tenían contratada una tarifa en el mercado libre. Estos datos corroboran una situación que vemos cotidianamente en nuestras asambleas e intervenciones directas con personas afectadas: muchas familias vulnerables se encuentran aún en mercado libre y no disponen de bono social. Estas familias no estarían protegidas frente al corte.

Por otro lado, también cabría destacar que la protección general sólo incluiría a aquellas familias que cumplen con los requisitos históricos del bono social (artículos 3 y 4 del Real Decreto 897/2017), pero no a los nuevos beneficiarios afectados por la crisis de la COVID-19 (artículo 28 del Real Decreto-ley 11/2020). En estos casos, sólo evitarían el corte aquellos hogares con menores de 16 años, personas con discapacidad o dependientes. 

El segundo de los problemas detectados reside en que no queda claro si para acceder a la protección las familias deben disponer del bono social eléctrico en vigor o basta con cumplir con los requisitos, teniendo en cuenta que se menciona que éstas deben presentar la última factura eléctrica en la cual se contemple que son beneficiarias del bono social para evitar el corte de gas o agua. Asimismo el apartado tercero parte de estas mismas premisas, solo se dirige a aquéllas que no puedan “acreditar la titularidad del contrato de suministro”. Por tanto, ¿qué ocurre con las personas que cumplen los requisitos, tienen el contrato a su nombre, pero no disponen de bono social? A nuestro entender, existen dudas sobre si estarían protegidas del corte antes de acceder a los descuentos del bono social, un trámite que puede demorarse durante meses, sin tener en cuenta el desconocimiento antes mencionado.

En tercer lugar, la disposición adicional establece que la familia es quien debe acreditar su situación ante la compañía (o los Servicios Sociales o entidades sociales en el caso de que el contrato no esté a su nombre). Creemos que, una vez más, situar la responsabilidad en las familias, y no en las entidades suministradoras, es un error. 

Al mismo tiempo, no se incluye referencia alguna a quien asumirá el coste de las facturas que las familias no puedan pagar, ¿generará esto un endeudamiento más en esas mismas familias?. 

Por ello, desde las entidades iniciamos una campaña para hacer llegar nuestras propuestas al Ministerio. El pasado 19 de noviembre nos reunimos con la Ministra Ribera, la Secretaria de Estado Sara Aagesen y sus equipos para proponer tres medidas claves:

• Principio de precaución que obligue a las compañías a preguntar a los Servicios Sociales sobre la situación de la familia antes de cualquier corte y a garantizar el suministro si se produce una situación de vulnerabilidad. A su vez, las facturas impagadas que deriven de la aplicación de este mecanismo se sufragarán, de conformidad con un posterior desarrollo reglamentario, a través de un sistema de financiación participado al 100% por las propias compañías de todos los segmentos implicados.
• Redefinición de la figura del consumidor vulnerable, que abarque los tres suministros e incremente los límites de renta, para responder a la realidad social de la ciudadanía.
• Periodo de carencia sin cortes en todo el ámbito doméstico mientras las anteriores medidas no se implementen.

Unas semanas después, y ante el bloqueo del Ministerio, recabamos el apoyo de hasta diez grupos políticos con representación parlamentaria, que firmaron un manifiesto abogando por la implementación de estas medidas y urgiendo a la ministra Teresa Ribera y al Gobierno de Pedro Sánchez a proteger de forma integral las familias que padecen la pobreza energética.

Es evidente que la prohibición de corte que se anunciará hoy es un paso adelante, que nace gracias a la presión de la ciudadanía organizada. Aun así, las lagunas detectadas nos preocupan ya que entendemos que muchas familias se quedarán al margen de la protección. 

En plena pandemia es necesario garantizar el acceso a la energía y el derecho humano al agua. Exigimos medidas de choque con mayor cobertura para hacer frente al escenario actual, pero también la adopción de iniciativas legislativas y  cambios estructurales que dejen de considerar los suministros básicos como meros servicios mercantiles para considerarlos auténticos derechos exigibles.

Porque no hay vida digna sin suministros garantizados: por el fin de los cortes.

Atención a medios:

Daniel López: 699 300 695

Portavoces:

María Campuzano (Alianza contra la Pobreza Energética y Enginyeria Sense Fronteres): 647 079 507

Miriam Planas (Red Agua Pública, Aigua és Vida): 625 056 699

Paca Blanco (Ecologistas en Acción, Coordinadora de Vivienda de Madrid y Plataforma por un Nuevo Modelo Energético): 633 328 956

No hay vida digna sin suministros garantizados: diez grupos con representación parlamentaria apoyan las medidas ciudadanas para prohibir los cortes

• Representantes de diez grupos políticos del Congreso suscriben las medidas propuestas y exigen a la ministra Teresa Ribera la protección de todas las familias vulnerables.

• Numerosas entidades sociales reclaman la implementación del principio de precaución, un periodo de carencia sin cortes de suministro de agua, luz y gas y la redefinición de la figura de consumidor vulnerable.

Madrid, 17 de diciembre de 2020

A las puertas del invierno y en plena pandemia, numerosas entidades sociales han impulsado un manifiesto para exigir al Gobierno central y a la Ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico Teresa Ribera el fin de los cortes de suministros y la implementación de una serie de medidas para garantizar la protección de todas las familias en situación de vulnerabilidad. Exigen así al Ejecutivo de Pedro Sánchez tres mecanismos efectivos para evitar cualquier interrupción de suministro de agua, luz y gas en hogares vulnerables: principio de precaución, periodo de carencia y redefinición de consumidor vulnerable.

En una rueda de prensa que ha tenido lugar en el exterior del Congreso de los Diputados, y ante los recientes anuncios del Gobierno de Pedro Sánchez de prohibir los desahucios y garantizar los suministros a las familias vulnerables, las portavoces de los movimientos ciudadanos han presentado tres medidas de urgencia, que protegerían al conjunto de familias que sufren la pobreza energética y el riesgo de corte:

1. La aprobación por parte del Consejo de Ministros de un real decreto-ley que vuelva a proteger a los miles de familias que a día de hoy pueden sufrir un corte de agua, electricidad o gas. Para ello, el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, encabezado por la ministra Teresa Ribera, debe impulsar cuanto antes el establecimiento del principio de precaución, una herramienta que obligue a las compañías suministradoras a consultar con los Servicios Sociales competentes la situación de cualquier familia afectada por un aviso de corte y a garantizar sus suministros en el caso de que cumpla con unos baremos específicos de vulnerabilidad. A su vez, las facturas impagadas que deriven de la aplicación de este mecanismo se sufragarán, de conformidad con un posterior desarrollo reglamentario, a través de un sistema de financiación participado al 100% por las propias compañías de todos los segmentos implicados.

2. La promulgación de un periodo de carencia que evite cualquier interrupción de suministro en el ámbito doméstico, que tendrá como fecha límite la puesta en funcionamiento del principio de precaución. Se trata de una medida excepcional y urgente si se quiere garantizar el acceso a energía y agua en invierno y en plena pandemia.

3. La redefinición de la figura del consumidor vulnerable, que abarque los suministros de agua y gas natural junto al de la electricidad, y que pueda ampliar los actuales requisitos de acceso por lo que al nivel de renta se refiere, dado que los mismos no se ajustan a la realidad social de la ciudadanía española y excluyen a una gran cantidad de familias de la protección frente al corte.

En este sentido, se ha incidido en que el derecho a una vida digna conlleva el reconocimiento de los derechos humanos a la vivienda, a la salud, al agua potable y al saneamiento, así como a la disponibilidad de servicios básicos como la luz y el gas. Por tanto, la exigencia de prohibición de cortes de suministro debe necesariamente abarcar el agua, la electricidad y el gas, así como los desahucios.

Coincidiendo con la rueda de prensa, esta semana se han conocido diferentes noticias relacionadas con esta problemática. Según las informaciones aparecidas en distintos medios, se calcula que solo entre octubre y noviembre, una vez levantada la moratoria aprobada en marzo, se han producido hasta 30.000 cortes de suministro en todo el Estado.

Como respuesta, el Gobierno anunció el pasado martes tras la reunión del Consejo de Ministros la creación de un Fondo Nacional para la Sostenibilidad del Sistema Eléctrico (FNSS), con aportaciones de las compañías, que permitiría reducir la factura eléctrica al menos un 13 % en el plazo de cinco años. A su vez, la portavoz María Jesús Montero adelantó que el Ministerio de Ribera estaba trabajando en una disposición adicional que se añadiría a alguno de los próximos reales decretos-ley impulsados por el Ejecutivo en la que se garantizaría literalmente “que ningún consumidor vulnerable va a tener un problema con el corte de los suministros”.

A pesar de las buenas intenciones, en el pasado se ha visto cómo la mayoría de medidas aprobadas acaban siendo insuficientes porque no abarcan el conjunto de familias afectadas, bien porque no incluyen los suministros de agua o gas, porque circunscriben la protección exclusivamente a las personas beneficiarias del bono social eléctrico o porque no tienen en cuenta la complejidad de los colectivos que sufren pobreza energética (titularidad del suministro, desconocimiento de los mecanismos de protección, trampas de las compañías, etc.).

Las medidas que provienen de las entidades que día tras día trabajan directamente con las familias afectadas son, a juicio de estas organizaciones, las más efectivas para hacer frente a la situación y garantizar de este modo los derechos básicos de toda la ciudadanía, particularmente la más vulnerabilizada. Es necesario que las medidas excepcionales que ahora se tomen se consoliden y tornen en normales después de la crisis sanitaria mediante las oportunas iniciativas legislativas. También reclaman al Gobierno que concrete los procedimientos que propone para afrontar las deudas acumuladas durante la pandemia que, en todo caso, deberán tener en cuenta criterios de equidad y asequibilidad.

El manifiesto con las medidas ha sido promovido por Aigua és Vida, la Alianza contra la Pobreza Energética (APE), la Coordinadora de Vivienda de Madrid, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético y la Red Agua Pública (RAP).

A su vez, ha contado con el apoyo de los siguientes grupos con representación parlamentaria:

• Unidas Podemos
• Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes
• Junts per Catalunya-Junts
• En Comú Podem-Guanyem el Canvi
• Euskal Herria Bildu
• Más País-Equo
• CUP-Per la ruptura
• Nueva Canarias-Coalición Canaria
• Bloque Nacionalista Galego
• Més Compromís

El documento presentado hoy es una prueba más de que las medidas propuestas son viables y cuentan con un amplio apoyo. El Partido Socialista y la ministra Teresa Ribera no pueden seguir retrasando la protección de todas las familias españolas frente al corte. Por último, las organizaciones consideran que, tal y como se afirma en el manifiesto, no hay una vida digna si no se garantizan los derechos básicos y exigen que se ponga fin a los cortes de suministros.

Aigua és Vida

Alianza contra la Pobreza Energética

Coordinadora de Vivienda de Madrid

Ecologistas en Acción

Enginyeria Sense Fronteres

Plataforma por un Nuevo Modelo Energético

Red Agua Pública

L’incendi al Gorg, conseqüència del racisme institucional

En el Dia Internacional dels Drets Humans denunciem com, més que mai, aquests s’han convertit en un privilegi

Ahir vam anar a dormir amb l’angoixa i la ràbia de veure com les flames a una nau industrial podien acabar amb vides de persones que s’han vist excloses de tot plegat.

Però per què arribem a aquest punt?

Aquests horribles esdeveniments són una conseqüència directa d’un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades. Tot plegat, drets humans que les institucions de tot nivell, municipals, autonòmiques, estatals, han vulnerat i vulneren sistemàticament. Els fets succeïts aquesta nit són la conseqüència d’haver privat a totes aquestes persones de drets fonamentals com: el dret a un habitatge digne, el dret a la seguretat social, el dret al treball, el dret a la salut, etc. La violació que condueix a situacions de pobresa o d’exclusió social i naturalment a la pèrdua de la dignitat humana. És obligació i deure de les administracions respectar, protegir i garantir l’accés a aquests drets. 

Assenyalem també com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les administracions. En primer lloc, a l’Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol per promoure els discursos d’odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d’atenció (quan hi ha vides humanes en joc) cap a l’incivisme i la suposada delinqüència, i per liderar una política racista que nega els drets més bàsics, al padró, a l’atenció social o a un habitatge digne.

A la Generalitat de Catalunya per la manca de polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge per a totes les veïnes i pel col·lapse de la mesa d’emergència.

A l’Estat espanyol per negar-se a regularitzar les persones en situació administrativa irregular, fins i tot enmig d’una pandèmia, excloent i deixant encara més enrere milers de persones. 

Denunciem el racisme institucional

Les polítiques estatals i europees migratòries i la Llei d’Estrangeria empenyen a moltes persones a la irregularitat, a la precarietat, a l’exclusió, a l’assetjament policial als espais públics, a l’explotació laboral i al constant perill de la deportació, previ pas pel CIE o sent víctima d’una deportació exprés, sense cap garantia jurídica. La violència de l’aparell deportador, les traves burocràtiques per aconseguir regularitzar la situació i la constant  criminalització de la migració ens permeten afirmar que vivim en una societat estructuralment racista.

No permetrem la victimització i criminalització d’aquestes persones que són permanentment excloses i que ni en els moments d’urgència es tenen en compte les seves necessitats vitals. Es proposen solucions que mai no serien acceptables per a persones blanques però que sembla que siguin l’única opció per a les persones migrants. 

És urgent que les administracions reconeguin primer el racisme com un dels factors principals que impedeixen l’accés als drets més bàsics, i que treballin en desenvolupar polítiques públiques efectives per a totes les persones, independentment del seu origen o la seva situació administrativa

Denunciem la precarietat habitacional

No tenir una llar digna i estable és una vulneració de drets. L’Estratègia integral per a l’abordatge i implementació del sensellarisme a Catalunya, que encara està pendent d’aprovació i implementació, parlava el 2017 de més de 53.000 persones en aquesta situació. La problemàtica s’agreuja i no hi ha una perspectiva optimista, perquè no hi ha cap consens de llarga durada ni compromís ferm dels diferents administracions públiques per combatre aquesta injustícia.

L’accés i el gaudi de l’habitatge han de ser contemplats com a drets essencials de totes les persones, però l’administració prioritza els interessos de les grans corporacions capitalistes per sobre de la lògica de la protecció social. Segons l’Agència d’Habitatge de Catalunya, les entitats bancàries i fons d’inversió són propietàries de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, els desnonaments s’executen diàriament i els mitjans de comunicació posen el focus mediàtic en les ocupacions, criminalitzant-les, enlloc d’abordar la problemática amb tota la seva complexitat i assenyalar tots els factors estructurals que la provoquen.

Es criminalitza a persones que veuen vulnerats els seus drets i dignitat. Famílies senceres, que no només pateixen la condició d’inestabilitat, sinó que a més son estigmatitzades i excloses de la societat des dels seus més petits racons: són assenyalats a l’escola, són acusats pels veïns, surten a la televisió com a criminals per intentar viure en condicions mínimes d’habitabilitat.

Es condemna a pares i mares pel fet d’intentar donar als seus fills condicions pel seu desenvolupament, oblidant la responsabilitat de les institucions de donar condicions de vida, salut, educació, treball i dignitat per a tothom tal com s’expressa en la Declaració Universal de Drets Humans.

Viure amb dignitat no és patir constantment d’una manca de recursos o del risc de ser desallotjats o afectats per un incendi.

El dret al lliure desenvolupament de la persona no es pot dur a terme si s’ha d’anar d’assentament en assentament, esperant el dia del proper desnonament.

Una vida digna no pot ser discriminada: no tolerem el fet que s’assenyali als nens, nenes, pares, veïnes, per les condicions del seu habitatge, especialment quan l’article 25 d’aquesta Declaració de Drets confereix el dret a l’habitatge que veiem violat en aquest i altres molts casos.

Per això denunciem que el crim no és en viure en un lloc que cau, és no tenir un altre lloc per anar-hi.

Des de fa anys el Moviment Popular de l’Habitatge lluita al carrer amb campanyes com l’Obra Social i promou lleis per solucionar l’emergència habitacional que patim (24/2015 RD 1/2019 11/2020…), però no s’estan complint, abocant a milers de persones al sensellarisme després de patir desnonaments. És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida i desenvolupar mecanismes perquè ningú perdi casa seva. I no només això, actualment no hi ha prou places en pisos d’emergència ni albergs per acollir les persones que no tenen alternativa habitacional i els dispositius d’urgència, oberts per exemple per la pandèmia de la Covid-19, evidencien que sovint s’actua amb respostes temporals i a curt termini. Cal una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi i els recursos d’emergència.

Per evitar situacions com la d’ahir, l’habitatge ha de deixar de ser una mercaderia.

Denunciem la pobresa energètica

Segons algunes informacions, el foc podria tenir el seu origen en una espelma que hauria caigut dins la nau. Les entitats que treballem per l’eradicació de la pobresa energètica portem anys denunciant la inseguretat que pateixen les persones que, per la seva situació de precarietat, es veuen forçades a ocupar per accedir a un habitatge o, en aquest cas, a un sostre.

L’accés als subministraments ha de ser universal i sense excepcions. Exigim que les administracions garanteixin els drets bàsics de totes les veïnes i estableixin protocols perquè els col·lectius més vulnerabilitzats puguin accedir als seus subministraments de forma regular, sigui quina sigui la seva situació dins de l’immoble. Alhora cal que la Generalitat estableixi el més aviat possible al seu cos de Bombers el llargament reclamat protocol de detecció de casos de pobresa energètica. Mentre no es duguin a terme accions contundents en aquest sentit, seguirem veient morts als nostres barris i pobles. Unes morts, per tant, que tenen responsables directes.

Drets humans com a privilegi

Avui, Dia internacional dels Drets Humans, contemplem un cop més com aquests han deixat de ser universals per convertir-se en un privilegi. En un premi que s’atorga a discreció segons el seguiment d’unes suposades normes socials o si s’encaixa dins d’unes determinades classificacions econòmiques, socials i culturals.

Denunciem el racisme institucional, la precarietat habitacional, l’exclusió social i la criminalització de les persones migrades. Amb la tristesa i la indignació davant la tragèdia que s’ha viscut aquesta nit a Badalona, que demà pot ser en qualsevol altre municipi de Catalunya, de l’estat o del món; però amb la solidaritat i el suport mutu en primer pla per a les persones que eren a la nau incendiada i per tal que mai més ningú hagi de patir situacions com aquesta,

Les organitzacions signants, exigim als poders públics:

– Regularització de totes les persones en situació administrativa irregular.

– Garantir l’accés als drets bàsics: Padró, habitatge, sanitat, educació, serveis socials, etc.

• Garantir la tutela i el suport al jovent migrant fins a la seva autonomia.

– Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions municipals i autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per perfil racial i de les deportacions forçoses.

– Pla de Xoc d’Habitatge liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el Govern de l’estat i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d’Emergències d’habitatge a zero i reallotjar totes les persones que viuen en espais temporals i/o precaris.

-Assegurar el dret de totes les persones a l’accés i gaudi d’un habitatge digne i desenvolupar eines efectives per combatre les diferents formes de discriminacions racistes, directes i indirectes.

– Garantir l’accés universal als subministraments bàsics per a tota la ciutadania implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d’aigua, llum i gas en situacions d’ocupació en precari.

– Establir un protocol de detecció de casos de pobresa energètica en el cos de Bombers de la Generalitat coordinat entre el Departament d’Interior i el d’Afers Socials i Família tal i com porten reclamant les organitzacions socials des de fa anys

T’agradaria participar a ESF?

Si vols implicar-te en la lluita per garantir l’accés universal als serveis bàsics des d’una visió feminista i compromesa amb la justícia global i ambiental, tenim diferents grups que segur que t’interessen.

A través d’aquests vídeos us volem explicar les diferents maneres de participar i els diferents grups de voluntariat on pots formar part.

Parlem dels projectes de cooperació que desenvolupem a països del sud i de les campanyes d’incidència política en matèria d’aigua i energia en els que treballem actualment al nord.

Si vols implicar-te activament en aconseguir una societat més justa i igualitària i treballar per eliminar les causes estructurals de les desigualtats aquesta és la teva oportunitat!

I recorda, no cal ser enginyer o enginyera per participar a ESF!

GRUP AIGUA

Contacte: voluntariat.aigua@esf-cat.org

GRUP ENERGIA – EXTRACTIVES

Contacte: voluntariat.extractives@esf-cat.org

GRUP EL SALVADOR

Contacte: voluntariat.elsalvador@esf-cat.org

GRUP EQUADOR – TARRAGONA

Contacte:tarragona@esf-cat.org

GRUP MOÇAMBIC

Contacte: voluntariat.mozambique@esf-cat.org

GRUP PERÚ

Contacte: voluntariat.peru@esf-cat.org

Anima’t i participa!

[COMUNICAT] Declaració de la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs

Al Ministerio de Transición Ecológica y el Reto Demográfico, el Ministerio de Sanidad del Gobierno de España, els Departaments de Territori i Sostenibilitat, d’Indústria i de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Àrea Metropolitana de Barcelona,el Consorci del Besòs, els Ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona:

Declaració de la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs

Vers un acord social per l’aigua davant el canvi climàtic, en defensa dels nostres rius i aqüífers, i d’una gestió pública i democràtica de l’aigua; renaturalitzem la Conca del Besòs 

El passat dissabte 14 de novembre es celebrava la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs per denunciar que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) patim greus problemes de sanejament de l’aigua i degradació dels ecosistemes associats al riu Besòs.

La construcció massiva a les conques del Besòs i del Llobregat -aprovada al Pla General Metropolità franquista de 1976 i que continua amb la mateixa inèrcia creixentista fins a dia d’avui- ha comportat que el sanejament de l’aigua de l’AMB sigui insuficient amb les infraestructures actuals. Les deficiències es fan especialment paleses els dies de pluja, quan les depuradores sovint col·lapsen i les aigües contaminades, amb fecals i sòlids grans  de tota mena, s’estenen per la conca i a través de sobreeixidors són abocats al mar sense tractament adequat.

El 2010 les Nacions Unides van reconèixer El Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS). Aquest dret contempla 5 dimensions que s’han de respectar pel seu gaudi: accessibilitat, disponibilitat, assequibilitat, qualitat i adequació cultural. A l’AMB, l’empresa gestora del cicle integral de l’aigua, Aigües de Barcelona -controlada per la multinacional Agbar/Suez- vulnera la dimensió de qualitat relativa al dret al sanejament. A les conques del Besòs i del Llobregat patim episodis de contaminació de les masses d’aigua natural per culpa d’un sistema de sanejament molt insuficient, amb conseqüències desastroses pels ecosistemes. 

L’empresa inverteix en grans campanyes publicitàries anunciant l’eficiència de la seva gestió, però la realitat és que en ple segle XXI a l’AMB no comptem amb una xarxa de clavegueram dual que separi les aigües de pluja de les residuals. El sistema unitari actual no respon a les necessitats de sanejament i qualitat del servei. L’obsolescència o infradimensionament del col·lector-interceptor de Llevant, del Barcelonès Nord, provoca vessaments d’aigües fecals a mar cada cada vegada amb més freqüència, i que son visibles sense haver plogut. A tot això, cal sumar l’impacte econòmic i ambiental de les enormes pèrdues de la xarxa d’aigua potable. Al Besòs, l’empresa tampoc inverteix en infraestructures. Les depuradores no tenen un sistema terciari de depuració i l’estació de bombament de la desembocadura del Besòs no compta amb un sistema de desodorificació. 

Tots aquests problemes se sumen a la sobreexplotació i contaminació dels aqüífers amb  purins, pesticides i fertilitzants, a la contaminació fecal per les filtracions del clavegueram i als desastres ecològics que suposen els vessaments industrials puntuals com el causat per l’empresa DITECSA SA,  a Montornès del Vallès el desembre de l’any passat. L’Àgora denunciem els vessaments d’aigües industrials al riu Besòs procedents de la Central Tèrmica de Cicle Combinat (Endesa Generación SA) i la incineradora TERSA, que arrosseguen biocides, greixos, dissolvents, desincrustants i agua de refrigeració de les escòries, amb una temperatura i un pH que afecten greument la qualitat química i biològica del tram final del riu.

Per tot plegat, l’Àgora del Besòs instem a totes les administracions competents a prendre totes les mesures que estiguin al seu abast per tal d’evitar la contaminació constant de les aigües del Besòs, dels seus aqüífers, de les aigües litorals i platges, de la contaminació atmosfèrica, dels sòls i ecosistemes associats. 

Els instem, també, a la implementació d’una moratòria urbanística per tal d’aturar la imminent proliferació de promocions que impliquen un creixement desmesurat i comporten uns increments de la incapacitat de sanejar les aigües, de la contaminació atmosfèrica, de la impermeabilització del sòl i de la destrucció dels espais públics i naturals. L’única actuació acceptable és la renaturalització de la conca del Besòs. Cal tenir en compte que el riu Besòs no pot cumplir la funció subsidiaria d’espai verd i esbarjo de qualitat, que la ciutadania no troba a les seves ciutats per la priorització de la promoció immobiliària sobre la preservació dels espais verds de qualitat que garanteixin la biodiversitat i un ambient saludable, i que conformin una barrera natural que contraresti la contaminació urbana que patim.  

Fem una crida a les forces polítiques que ens governen perquè facin tot el possible per incorporar a la legislació catalana i estatal normatives que evitin falsedats, tan perilloses per al medi ambient, com la promoció de tovalloletes incorrectament qualificades com a “biodegradables” o la fabricació de productes de plàstic d’un sòl ús. És imprescindible aturar el consum desenfrenat davant la incapacitat de gestionar les tones i tones de residus que causen la contaminació de l’aire, del sòl, dels rius i del mar.   

Finalment, l’Àgora del Besòs anunciem l’inici d’un procés, de la mà dels grups socioambientals de la Conca del Llobregat,  per a la celebració d’un Parlament Ciutadà Metropolità com a eina d’incidència metropolitana. L’objectiu és la validació de propostes que instin les administracions competents a prendre les mesures necessàries envers la justícia social i la regeneració ambiental i ecològica de les zones humides, dels marjals, dels aiguamolls, dels boscos de ribera i dels aqüífers, que tan urgentment requereixen la conca del Besòs, la conca del Llobregat i el Pla Metropolità de Barcelona.

Totes aquestes demandes les fem avui, 19 de novembre, Dia Mundial del Sanejament de l’Aigua. Data clau per conscienciar sobre la importància del sanejament de l’aigua. Avui dia, 2.300 milions de persones no tenen accés a serveis bàsics de sanejament. Uns 1.000 nens i nenes moren cada dia per la falta d’aigua potable i d’un sanejament adequat. 

Entitats i organitzacions que firmen la declaració: 

• Aigua és Vida
• Aire Net
• Associació per la defensa del Corredor-Montnegre i el Baix Montseny
• Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals i altres Síndromes de Sensibilització Central (APQUIRA)
• Associació Veïnal Sant Joan Baptista
• Associació de Veïns i Veïnes del barri del Besòs
• Associació de Veïns i Veïnes del barri del  Maresme de Barcelona
• Associació La Xopera de Sant Fost de Campsentelles
• Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres 
• Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA)
• Ateneu de Gallecs
• Badalona Mar
• Badalona pel Clima
• Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)
• Ecologistes en Acció
• Espai Besòs
• Els Verds de Badalona
• Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet (FAVGram)
• La Horda
• La Forja Badalona
• La Marea Verde SAB
• Mollet pel Futur
• Montcada Som-Rius
• Montgat Net
• Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB
• Parlament Ciutadà
• Platoniq
• Plataforma d’Entitats i Veïns/es de la Mina
• Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC)
• Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià
• Plataforma per a la Defensa de Gallecs
• Plataforma Tanquem Can Mata
• Rebel·lió o Extinció Gramenet
• SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet
• Stop Crematori SAB
• Taula de l’Aigua de Mollet
• Viu la Riera
• Salvem el Calderí

Per més informació, contactar amb:

Alex Ovejero (La Marea Verde SAB) 637 181 389 

Eva Marquez (Badalona Mar) 654 75 78 22 

Silvina Frucella (AireNet) 634 60 88 97  

Dante Maschio (Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica) 640 79 70 90     

Agora dels Moviments Socio-Ambientals del Besòs

Dissabte 14 de Novembre 2.020. 

Horari 10.30 – 13.45 Hores. On-line.

Inscriu-te a l’Àgora Besòs On-line: www.bit.ly/AgoraBesos

Moltes decisions importants es prenen en el marc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), més enllà dels límits municipals. El govern de l’AMB és desconegut però té un gran impacte per les més de 3 milions de persones que hi vivim. 

És aquí on s’identifica la necessitat de construir una eina metropolitana de pressió política que serveixi per als moviments socials i ambientals. Ara mateix existeixen diverses iniciatives dels moviments que cal enxarxar. Els conflictes entorn l’aigua i els creixements urbanístics poden servir per aconseguir unir forces i incidir conjuntament allà on cal. 

A la conca del Besòs existeixen diversos moviments que lluiten per a fer front a problemes de contaminació del mar, del riu, de l’aire, dels impactes dels creixements urbanístics desmesurats que impermeabilitzen el sòl i destrueixen espais públics que podrien ser espais verds o de sobirania alimentària. D’altra banda, el Besòs, tot i la gran superfície urbanitzada que ocupa les seves zones inundables, té un gran potencial de connexió ecològica entre el mar, la Serralada Marina, Collserola, el Montseny i  Corredor Montnegre que cal preservar. Així mateix, existeixen greus problemes de sanejament molt notables quan plou, on les depuradores col·lapsen i aboquen un munt de residus i contaminants a mar. D’altra banda, l’aigua als municipis de la conca del Besòs i tota l’AMB són gestionats per una empresa mixta controlada per una multinacional francesa. Un model de gestió de l’aigua que el 80% de la ciutadania de l’AMB no desitja. En definitiva, existeixen un conjunt de conflictes socioambientals on diferents moviments porten anys reclamant solucions i fent propostes de millora a unes administracions que es topen diferents sostres de cristall, entre ells la opaca AMB. 

A la conca veïna del Llobregat, els moviments socials i ambientals han teixit un moviment socioambiental constituït com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet que precisament camina en aquesta línia. 

Per tot plegat, organitzem aquesta primera Àgora del Besòs amb l’objectiu de proposar un enxarxament de moviments socioambientals de la conca que contacti amb els que estan al Sud de l’AMB, a la conca del Llobregat, per explorar vincles comuns i trobar les eines i maneres d’incidir políticament. 

Entitats convocants: Aigua és Vida, Aire Net, Associació per la defensa del Corredor-Montnegre i el Baix Montseny, Associació Veïnal Sant Joan Baptista, Associació de Veïns i Veïnes del barri del Besòs, Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA), Badalona Mar, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris, Ecologistes en Acció, Espai Besòs, Els Verds de Badalona, Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet (FAVGram), La Horda, Marea Verde SAB, Mollet pel Futur, Montcada Som-Rius, Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB, Platoniq, Plataforma d’Entitats i Veïns/es de la Mina, Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, Stop Crematori SAB, Viu la Riera.