Justícia ambiental i crisi climàtica: els impactes als territoris i als cossos; lluites locals i resistències globals

Aquest article, escrit per Clara Esteve i Stephanie Ascencio d’Enginyeria Sense Fronteres, forma part del microcicle “Justícia ambiental i transicions ecosocials” del Departament de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona.

Sense deixar de reconèixer que hi ha diverses maneres d’entendre la justícia ambiental, tant com a moviment com quant al concepte, nosaltres considerem que aquesta se sosté, almenys, sobre tres grans potes. En primer lloc, és la distribució equitativa dels beneficis derivats de l’accés als béns naturals. En segon lloc, la justícia ambiental implica el reconeixement i la participació efectiva de totes les persones —sense importar la seva raça, nacionalitat, origen, gènere o nivell d’ingressos— en les decisions relacionades amb temes ambientals, ja sigui sobre energia, canvi climàtic, aigua, biodiversitat, etc. En darrer lloc, la justícia ambiental comporta que, en cas de patir un perjudici ambiental, se’n reconegui el dany i s’hi apliqui correctament la normativa ambiental, per tal de garantir que es corregeixi aquesta vulneració.

1. Impactes sobre els territoris i els cossos

Sens dubte, l’emergència climàtica ens obliga a plantejar-nos una qüestió molt seriosa: la justícia ambiental. Seria un greu error passar per alt que, històricament, els privilegis polítics, econòmics i jurídics han generat nombroses jerarquies i dinàmiques d’exclusió socials. En efecte, una part del món s’ha beneficiat i enriquit de l’apropiació i el control dels béns naturals a costa de la submissió d’altres éssers vius humans i no humans. Al mateix temps, una part del planeta ha patit i està patint els impactes ambientals derivats de les activitats extractives i del canvi climàtic sense haver-hi contribuït. La justícia ambiental és, doncs, avui, un dels majors reptes que afronta la humanitat.

Al nostre entendre, alguns dels principals sistemes jeràrquics subjacents en la crisi ecològica i climàtica causants dels impactes ambientals diferenciats són l’heteropatriarcat, el capitalisme i el colonialisme. La concurrència d’aquests règims ha provocat que es desenvolupin relacions de poder entre el Nord i el Sud globals, però també a l’interior d’aquests. A més, aquesta situació de desigualtat s’ha aprofundit amb la introducció de polítiques neoliberals i l’arribada d’empreses transnacionals, majoritàriament provinents del Nord, als territoris del Sud. El seu objectiu és controlar béns naturals estratègics, com el petroli, el carbó, el gas, minerals, fusta o espècies en perill d’extinció, per maximitzar els seus rendiments econòmics.

Aquestes dinàmiques de control i apropiació dels béns naturals amb lògica extractivista transformen el territori des d’una perspectiva política, econòmica, ecològica, cultural i corporal (Ecologistas en Acción, 2018). En primer lloc, es genera un impacte econòmic, ja que, quan els projectes irrompen a les comunitats, sobretot als territoris rurals, es produeix una profunda transformació de les formes de producció i reproducció prèvies, així com la privatització de la terra. Així mateix, les economies locals es reorienten en funció de la presència central de l’empresa, sovint de manera precaritzada. Aquest procés és molt freqüent, tant als territoris del centre com de la perifèria global del capital.

D’altra banda, les activitats de les empreses, en molts casos transnacionals, comporten forts impactes socioecològics, que suposen un trencament dels cicles de reproducció de la vida: disminució de la biodiversitat, contaminació de l’aigua o de l’aire, dificultats d’accés als béns naturals, pèrdua de sobirania alimentària, empitjorament de la salut… Això suposa una sobrecàrrega de treball, especialment per a les dones, les quals, degut al seu rol de gènere socialment atribuït, solen assumir la responsabilitat principal d’abastir la família dels recursos per viure i de prendre les principals decisions de consum.

En tercer lloc, els conflictes ambientals tenen un impacte en la dimensió cultural. D’una banda, s’imposen noves formes de treballar per part de les companyies transnacionals. D’altra banda, l’arribada d’aquestes empreses als territoris comporta una forta masculinització i militarització dels territoris, ja que sovint hi arriben grans concentracions d’obrers, atrets per les expectatives de treball. Aquest fenomen entranya lògiques que contribueixen a perpetrar representacions socioculturals patriarcals, així com una clara divisió sexual del treball.

Això enllaça amb una darrera dimensió, la corporal. Les dinàmiques econòmiques que generen els projectes extractius introdueixen fenòmens com la prostitució forçada o el tràfic i l’explotació sexual i laboral, majoritàriament de dones. El cos esdevé, d’aquesta manera, una extensió més del territori sobre el qual es vol exercir un control absolut.

2. Connectant les lluites locals amb les resistències globals

Al llarg dels darrers anys, els moviments per la justícia ambiental i climàtica han permès visibilitzar les resistències tant localment com globalment. Moviments de base amb impacte global com Fridays for Future, Extinction Rebellion i Blockadia han fet una crida a la desobediència civil i a la mobilització política que respongui a la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030, així com a l’augment de la justícia socioambiental.

També hi ha nombrosos exemples de resistències a escala local arreu del món. En especial, són conegudes les lluites pacífiques contra la mineria i les indústries extractives, la contaminació de l’aigua i l’explotació forestal, particularment a l’Amèrica Llatina i el Carib, així com al sud-est asiàtic i l’Àfrica Subsahariana. De fet, ja existeix un Atlas Global de Justícia Ambiental, on hi ha registrats tots els conflictes ambientals arreu del món (EJAtlas).

És per això que cal fer visibles les responsabilitats diferenciades i els diferents impactes socioambientals dels projectes extractivistes a què s’enfronten els diferents col·lectius i comunitats en aquesta transició ecològica. Sobretot, cal denunciar els abusos de les empreses transnacionals, per entendre la problemàtica des d’una visió global, i assumir o actuar sobre aquells conflictes ambientals que afecten també Europa i, particularment, Tarragona.

En aquest sentit, creiem que l’estratègia passa sobretot per la resistència comunitària i la creació de teixits locals associatius que permetin desenvolupar accions col·lectives capaces de transformar les condicions de dominació en espais de llibertat i determinació, a través de la lluita pacífica i la participació democràtica com a principis ètics bàsics. De fet, els impactes ambientals operen com a impulsors de l’acció col·lectiva i generen noves formes d’organització, consciència sobre el conflicte ambiental i, de retruc, sobre altres temàtiques rellevants, com els drets socials o la importància de la construcció d’identitats locals.

3. Experiències des d’Enginyeria Sense Fronteres: reptes i dificultats

Al grup Enginyeria Sense Fronteres-Tarragona treballem en cooperació i en xarxa amb l’objectiu de lluitar per la garantia d’accés als subministraments bàsics d’aigua, llum i gas, a través de la visibilització i denúncia de la reproducció de desigualtats globals.

Al Nord, treballem amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), moviment social i de resistència local que ha contribuït a visibilitzar l’extractivisme global i les lluites del Sud, per poder entendre millor com funciona el model energètic global i les seves implicacions al Nord.

De fet, des de l’APE considerem la província de Tarragona un Sud en si mateix i una zona de sacrifici, atesa la gran quantitat de projectes extractivistes de caire energètic que hi ha al territori, així com la problemàtica socioambiental palpable en forma de contaminació atmosfèrica i pobresa energètica. L’aposta de l’APE és continuar teixint xarxes, no sols locals sinó també internacionals, i sumar-se a altres resistències que des de fa dècades existeixen en altres parts del planeta.

Manifestació a Tarragona contra la pujada de la llum. Font: Enginyeria Sense Fronteres

Com a part del nostre treball i la lluita local, hem elaborat diversos estudis que denuncien les injustícies ambientals a Tarragona i la pobresa energètica com una injustícia ambiental. A més, actualment estem preparant una investigació que té com a objectiu divulgar les implicacions socioambientals de projectes energètics a Tarragona, com ara els parcs eòlics, les línies de molt alta tensió (MAT) o l’hidrogen verd.

Al Sud, treballem amb les províncies d’Orellana i Sucumbíos (Equador), on l’aigua es gestiona de manera comunitària, per aconseguir que s’exerceixi el ple dret humà a l’aigua a través d’una gestió integral i inclusiva. El principal impacte ambiental que afecta l’Amazònia equatoriana és la contaminació de les aigües, deguda a les activitats extractives hidrocarburíferes, la falta de tractament de les aigües residuals, la desforestació, les activitats agropecuàries intensives i l’erosió dels sòls. Donem suport als beneficiaris i beneficiàries de les juntes d’aigua en la coordinació d’accions i aliances amb les institucions públiques, per optimitzar i enfortir el model de gestió de l’aigua en un context de canvi climàtic. Per això, els reptes actuals són la diagnosi dels sistemes hídrics, l’aixecament d’informació dels efectes del canvi climàtic, la recuperació de la identitat territorial, la implementació de plans de conservació i monitoratge, l’apoderament de les juntes d’aigua i, en especial, l’enfortiment de la participació de les dones en els espais de decisió. De totes aquestes qüestions en fem incidència al Nord, a través de tallers i elaboració de material educatiu i divulgatiu com ara els contes de l’Auka o l’estudi sobre canvi climàtic a la Província d’Orellana.

Operació de reparació ambiental davant d’un vessament de petroli a l’Amazònia equatoriana. Font: Enginyeria Sense Fronteres

Referències:

Signen:

Stephanie V. Ascencio-Serrato. Membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica-Camp Tarragona (APE) i voluntària d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF). Investigadora Associada al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).

Clara Esteve Jordà. Voluntària d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF). Investigadora predoctoral al Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).

Jornada energètica amb xerrada i taula rodona a Tarragona

El pròxim dissabte 28 de maig organitzem a Tarragona una jornada que inclourà la xerrada “Pobresa energètica i ecofeminisme. Perspectives del nord i el sud globals” i la Taula rodona “Energia i poder: els impactes ecosocials del model energètic”.

Xerrada

“Pobresa energètica i ecofeminisme. Perspectives del nord i el sud globals”

Taula rodona

“Energia i poder: els impactes ecosocials del model energètic”

Amb la participació de:

  • Pepi Mellado, de l’Aliança contra la Pobresa Energètica de Tarragona
  • Clàudia Custodio, de la Campanya “No als Tractats de Comerç i Inversió”
  • Anahí Urquiza, de la Universitat de Chile y la Coordinadora Red de Pobreza Energética (Xile)
  • Mònica Pons-Hernández, del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

Informació i inscripcions:

  • Dissabte 28 de maig de 2022
  • De 12 a 14h
  • Ateneu de Tarragona. Carrer de Sant Magí, 2, 43004 Tarragona
  • Inscriu-te gratuïtament a: www.bit.ly/EnergiaTarragona

Oferta finalitzada | Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) 2022

(més…)

 

Oferta finalitzada |

CONTEXT DE LA DEMANDA 

ESF és una Organització No Governamental dedicada a la cooperació al Desenvolupament, que busca posar la tecnologia al servei del desenvolupament per construir una societat mundial justa i solidària.

A ESF promovem tant projectes i programes de desenvolupament al sud, com accions d’educació, sensibilització, investigació i incidència al Nord. Totes les nostres accions són possibles gràcies al treball del voluntariat, el suport de personal contractat i els ajuts que aporten socis, particulars, institucions i subvencions públiques.

ESF defensa la necessitat d’un canvi de model energètic que sigui respectuós amb el medi ambient i els drets humans i la necessitat de caminar cap a la sobirania energètica.

El grup de Tarragona d’ESF dona suport a projectes de cooperació i solidaritat internacional relacionats amb el dret humà a l’aigua, el canvi climàtic i la preservació del medi ambient a l’amazònia equatoriana. Igualment impulsa diversos projectes i iniciatives de defensa dels drets socials i ambientals a la província de Tarragona.

FUNCIONS A DESENVOLUPAR 

La plaça d’auxiliar objecte de la present convocatòria comprèn les següents funcions:

  • Tasques de coordinació i execució de les activitats programades (xerrades, cinefòrums, tallers, jornades, etc.)
  • Dinamització del voluntariat i acollida del nou voluntariat.
  • Representació d’ESF davant d’altres actors institucionals i no institucionals.
  • Enllaç i coordinació amb les persones tècniques d’altres grups d’ESF.
  • Seguiment administratiu i comptable bàsic relatiu a la formulació i d’execució dels projectes en coordinació amb les tècniques de referència.
  • Cerca de finançament.
  • Tasques de comunicació en xarxes socials.
  • Realització de la memòria d’activitats.

  • Dinamització, coordinació i seguiment dels assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa-Tarragona i tasques d’incidència política en matèria de pobresa energètica

PERFIL REQUERIT

  • Experiència en gestió de projectes
  • Experiència en moviments socials
  • Afinitat amb els valors d’ESF
  • Coneixements sobre temes ambientals i dret als serveis bàsics (energia i aigua).
  • Persona dinàmica, resolutiva, autònoma i amb iniciativa.
  • Excel·lents capacitats comunicatives orals i escrites, tant en castellà i català.
  • Capacitat de lideratge i coordinació d’equips de treball diversos.
  • Excel·lent ús del paquet office

Es valorarà :

  • Experiència com a soci/a actiu/va d’ESF o organitzacions afins
  • Coneixement de gestió web i xarxes socials.
  • Estudis de grau superior

CONDICIONS DE L’OFERTA

  • Jornada: 20 hores setmanals. (horari flexible)
  • Lloc de treball: Tarragona 
  • Data d’incorporació: Immediata (abril 2021)
  • Durada: 10 mesos
  • Retribució: 833,98 € bruts mensuals

CALENDARI DEL PROCÉS DE SELECCIÓ

Presentació de candidatures: fins el 28 de març

Entrevistes: entre 29 de març i 1 d’abril

Inici: 6 d’abril

REFERÈNCIES PER CONTACTES

Les persones interessades poden enviar el seu Currículum Vitae i una carta de motivacions a: organitzacio@esf-cat.org, indicant la referència: REF:2021/AUX-TGN

DATA LÍMIT PER L’ENVIAMENT DE SOL·LICITUDS: 28 de març de 2021

INCORPORACIÓ: 6 d’abril de 2021

Descarrega la convocatòria

 

El dret humà a l’aigua, aterrant el debat a Tarragona

El passat divendres 26 de maç va tenir lloc l’acte de presentació de l’ESFera 29, amb títol “La defensa de la gestió pública i democràtica de l’aigua. Anàlisi i eines per el debat a Tarrgona”, realitzada per la Isabel Vilaseca Boixareu, investigadora de CICrA Justicia Ambiental i activista del grup de Tarragona d’ESF.

L’estudi, emmarcat en el projecte d’EPD, “Un accés universal i una gestió més justa de l’aigua i l’energia a Tarragona i el Sud Global”, té com a objectiu principal fer una radiografia de la situació mundial, estatal i catalana de las gestió pública de l’aigua i situar Tarragona en aquest context, amb la finalitat última d’oferir algunes eines que ajudin a encarar la discussió sobre el tema entre moviments socials i administracions públiques d’aquesta ciutat.

L’estudi aspira a assumir vàries funcions: ser alhora un mapa conceptes bàsics, una retrospectiva històrica, un recull d’experiències locals i globals i una caixa d’eines jurídiques. Atès que està escrit des de dins dels moviments socials en defensa la gestió pública i democràtica de l’aigua a Catalunya, opera també com anàlisi introspectiu, com a revisió crítica del recorregut traçat fins ara i com a identificació de possibles passes futures. Així mateix, a l’estudi predomina una clara intenció de promoure un intercanvi horitzontal d’experiències i coneixements entre el sud i el nord global, així com donar a conèixer a Tarragona els aprenentatges adquirits en el marc dels projectes relacionats amb el dret humà a l’aigua, que ESF duu a terme a l’Equador.

La presentació de l’estudi va anar precedida de la intervenció del Dante Maschio Gastelaars, en la qual, a mode de introducció a la temàtica, va presentar els resultats de l’ESFera 25, escrita per ell mateix i publicada al 2019, en la qual es fa una anàlisi crítica sobre l’ODS6 de Nacions Unides.

Descarrega aquí l’estudi

Debat sobre el documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa

El passat dilluns 1 de juny vam realitzar la projecció del documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa.

Vam comptar amb la presència online del director Victor Yustres i el periodista Ricardo Balderas pel posterior debat.

Dins del debat es van explicar l’origen del documental “Aigua Tèrbola” i com es vol donar continuïtat a la lluita d’ESF i altres moviments ciutadans tant pel territori català com per Mèxic. Ens van comentar com organitzar-nos i fer força per una gestió transparent, participada i pública, descobrint el paper dels mercaders de l’aigua als països del Sud i connectar les lluites que li planten cara.

El Ricardo Balderas, periodista de Poder a Mèxic, va contextualitzar el dret a l’aigua abans i després de l’arribada d’Agbar al país. Una història de cerca sense escrúpols del benefici, oblidant els DDHH i aliant-se amb la corrupció local. També ens va recordar els riscos que sofreixen persones defensores dels drets humans a Mèxic, un país on denunciar les transnacionals ja és més perillós que denunciar el crim organitzat. “La por no pot paralitzar-nos, però calen mesures de seguretat per reduir aquests riscos”, va puntualitzar el periodista.

Podeu veure tot el debat sobre el documental i conèixer el paper de les transnacionals com Agbar a països del Sud i quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.

Aquest documental està produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte ‘El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà’, finançat per la beca DevReporter.

 

Presentació de l’estudi “La gestió dels sediments a la Conca de l’Ebre, aproximacions jurídiques per a la seva protecció”

Sense sediments, el Delta de l’Ebre desapareix, que podem fer per tal d’evitar-ho?  Si voleu saber-ho, el dia 7 de febrer,  juntament amb la Campanya pels Sediments, presentem l’estudi jurídic elaborat pel Ramon Nadal, la Clara Esteve Jordà i l’ Alejandra Durán, en el que aprofundirem sobre la regressió, subsidència i salinització que pateix la Conca de l’Ebre per la falta de sediments i les propostes per protegir-los.

? 07 de febrer
⏰ 18:00 h
? Biblioteca Sebastià Juan Arbó Amposta

Nou estudi: La gestió dels sediments a la Conca de l’Ebre

El Delta de l’Ebre és la major zona humida de Catalunya, amb una superfície de 320 km2. Constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental, i avui dia ningú posa en dubte que s’ha convertit en una de les regions més emblemàtiques del nostre país.

Aquest estudi té per objecte l’anàlisi de la gestió dels sediments al Delta de l’Ebre, des d’una perspectiva jurídica. S’hi expliquen les principals característiques ambientals, socials i econòmiques que configuren aquesta regió, per endinsar-se posteriorment en la problemàtica de la regressió del Delta de l’Ebre. 

L’estudi pretén fer una aproximació jurídica per a la protecció del Delta, ja que queda palès que una gestió inadequada dels sediments por repercutir negativament, no només en el propi riu Ebre, sinó també en la resta d’ecosistemes que l’envolten. S’ha investigat sobre les diferents normatives (europea, estatal, autonòmica i regional) que regulen aquesta temàtica, per veure quines vies de protecció hi trobem actualment.

Però sembla que la legislació no és suficient. També s’han volgut recopilar algunes de les iniciatives i experiències que han sorgit recentment per a protegir els ecosistemes deltaics, tant al Sud com al Nord global. Així, per exemple, l’estudi destaca la importància de teixir aliances amb altres xarxes amb presència a Catalunya, els aprenentatges del estudis realitzats a la Província d’Orellana, a l’Equador, o més recentment, la iniciativa regional per tal de gestionar els sediments al Delta del riu Danubi des d’una perspectiva de conca.

Aquest estudi alerta sobre els efectes dels impactes socials i ambientals a la Conca de l’Ebre i posa en valor i a debat algunes propostes i perspectives sorgides arreu del món amb mires de protegir els ecosistemes deltaics.

Consulta aquí l’estudi.

 

Convocatòria per cobrir una beca de suport administratiu a Tarragona

 

Funcions a desenvolupar

• Enllaç entre la Seu de Barcelona i la de Tarragona
• Atenció al públic. Garantir un temps suficient d’atenció al públic al despatx d’ESF Tarragona.
• Suport a projecte i campanyes, tant pel que fa a formulacions, com a seguiment de les activitats i justificacions. Coordinació amb el Tècnic de Projectes de l’entitat pel
desenvolupament d’aquestes tasques.
• Presentació de documentació. Gestions de logística de suport al grup d’ESF Tarragona (presentació de convocatòries, anar a buscar papers administratius, Hisenda, SS, etc..). L’horari d’aquestes gestions cal realitzar-ho en matins.
• Recollida d’informació i arxivar o distribuir. Recopilar la informació que arriba a l’associació, classificar-la i distribuir-la o guardar-la.
• Elaboració de trameses de correu. Elaborar les trameses de correu de comunicació de l’associació per correu ordinari i per correu electrònic.
• Control de la base de dades de socis i voluntaris. Controlar la informació introduïda dels socis del grup de Territorial , així com incorporar de nova.
• Fons documental d’ESF i preparació de la documentació d’ESF. Recollir material fotogràfic i l’agenda d’activitats de l’associació, el recull de premsa de l’associació. Suport a l’elaboració dels documents propis d’ESF (Memòria, PA, Dossier, Tríptics).
• Presència a les reunions de Grup .
• Logística d’activitats. Organitzar la logística dels punts principals de l’associació, reservar i trobar aula, projector o altre material per a realitzar les activitats.
• Comptabilitat d’ESF. Donar suport al grup de finances d’ESF pel que fa a termes del Grup de TERRITORIAL, o voluntaris d’aquest.
• Suport puntual a altres tasques de Secretaria. Agenda externa, contactar premsa, memòries generals, etc.

Perfil demanat

El lloc requereix una persona motivada per al treball administratiu, amb gran disponibilitat i flexibilitat i amb perspectiva de continuïtat a un curs acadèmic vista.

• Matriculat a la universitat
• Sensibilitat, formació i/o experiència en temes de Cooperació i Desenvolupament.
• Coneixements d’Ofimàtica
• Capacitat per treballar en equip i iniciativa. Persona motivada i amb coneixement en gestió i coordinació d’equips de treball i voluntariat.
• Bon ús del català i castellà.

Tota la informació de la convocatòria.

Las persones interessades poden enviar el CV i una carta de motivacions a l’adreça electrònica tarragona@esf-cat.org, tot indicant al Tema del missatge: “REF: Beca Tarragona 2019”.
Data límit 25 d’agost

En el presente estudio se analizan algunos de los conflictos ambientales más relevantes que han tenido lugar en la provincia de Tarragona con el triple objetivo de: documentar desde sus orígenes una serie de conflictos ambientales relevantes (por su impacto, duración, magnitud, grado de oposición); ayudar a alzar la voz de las entidades protagonistas de estos conflictos; y, finalmente, recopilar, analizar y valorar las acciones de resistencia frente a estos proyectos.

La selección de los casos analizados atiende a su vinculación con la idea de justicia ambiental expuesta. Son casos cuyas repercusiones van más allá de la provincia de Tarragona, es decir, aunque los impactos se localizan principalmente en el territorio tarraconense, los supuestos beneficios se expanden más allá. Se trata de casos que responden, justamente, a desequilibrios distributivos en los flujos de materia y energía. Por este motivo, analizamos los siguientes casos: el pantano de Flix, el complejo petroquímico, las centrales nucleares activas, el proyecto de almacenamiento de gas Castor, la cantera Lemar en l’Argentera y el caso de BCN World, ahora Hard Rock Hotel y Casino de Tarragona.

Estos conflictos ecológico-distributivos comparten una serie de características pero surgen en momentos diferentes de la historia e involucran a distintos actores sociales (empresas nacionales y multinacionales, ONG, academia, campesinos, etc.).

El estudio se divide en tres grandes bloques, el primero, formado por la presente introducción sirve como contextualización general. A continuación se analizan los seis casos seleccionados y, para concluir, en el apartado de reflexiones finales se analiza las tendencias observadas en los conflictos y se realiza una valoración de las estrategias de lucha articuladas por las entidades.

El análisis de cada caso se estructura en cuatro subapartados, adaptados a la realidad de cada conflicto. En el primero se recopila información general, especialmente sobre los hechos más relevantes y actores implicados. En el segundo subapartado se profundiza en las acciones institucionales de incidencia y control político que se han llevado a cabo. En el tercero se analizan las acciones desarrolladas ante organismos jurisdiccionales o cuasijurisdiccionales. Finalmente, en el cuarto subapartado se estudian otras estrategias de incidencia política no institucionales, como campañas, manifestaciones o juicios populares.

A pesar de que el presente estudio aborda unos casos específicos, somos conscientes de que en el territorio se localizan otros conflictos ambientales, como el caso de la Bulladera, los problemas de agua del Riu Siurana, la falta de sedimentos en el río Ebro, la invasión de especies exóticas, como el caracol manzana, etc. La sobreabundancia de ejemplos refuerza la idea de injusticia ambiental en el territorio.

La investigación está dirigida al público en general, especialmente a las personas o grupos activistas involucrados en conflictos ambientales. También se espera que el estudio resulte de utilidad para otras entidades a la hora de planear y valorar sus propias estrategias de resistencia ante otros proyectos.

Descarrega l’estudi “Injusticia ambiental en Tarragona: Un análisis de conflictos y resistencias en el territorio”.