Convocatòria plaça de Cooperant Expatriat/da a Moçambic

L’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres – ESF, compta amb una experiència de més de 30 anys de treball orientat a la justícia i igualtat social. ESF treballa a Moçambic des de l’any 2006.

Context de la demanda

El Dret a la Ciutat ha de garantir l’accés a serveis bàsics per a poder desenvolupar la vida en condicions d’igualtat, justes per a tots i totes i sense posar en causa drets fonamentals com la salut i l’educació. En el cas de la salut, un dels factors amb major incidència és l’ambient en què les persones desenvolupen el seu dia a dia.

Els barris perifèrics de Maputo, tant el Districte de Maxaquene on es treballa en els últims anys com en el Districte de Kamuvukwana que correspon al “anella verda” de la ciutat, estan fortament marcats per la manca de sanejament bàsic i una gestió de residus que garanteixin les condicions de salubritat, a pesar que aquest últim té grans quantitats d’espai verd. En aquest context de vulneració de drets, existeixen factors que es mostren com a oportunitats de desenvolupament, com ho és el fet que més de la meitat del residu produït a nivell familiar és de tipologia orgànica.

Coneixedors de les dificultats que les autoritats locals de la ciutat de Maputo tenen per a fer front a tot el volum de residus que la ciutat genera diàriament, i fruit dels anys treballant a nivell de base amb les associacions locals, la proposta pretén actuar sobre una problemàtica social a través de les accions comunitàries en el Districte, comptant amb la societat civil en la comunitat i el suport del municipi a través del seu enfortiment institucional per al desenvolupament de l’agricultura urbana. Així es pretén augmentar les capacitats locals, tant de les autoritats com de les comunitats, per a garantir el dret a viure en un ambient saludable, sempre integrant una perspectiva feminista de manera transversal.

El projecte

El projecte se centra principalment en l’enfortiment de la cadena agroecològica, promovent accions de desenvolupament sostenible dels recursos naturals mitjançant el compostatge i altres inputs, i també l’agricultura ecològica en el Districte de Kamuvukwana, Maputo, des d’una perspectiva feminista enfortits mitjançant la comunicació social.

Després de diversos anys d’experiència en compostatge, amb la creació del primer centre de compostatge de KaMaxaquene i la realització de compostatge a major escala en el districte de Kamuvucuane promovent per primera vegada la comercialització del compost, estabilitzant els processos de producció i comercialització d’abonament orgànic. Ara, es pretén fer un pas més impulsant la cadena agroecològica des del seu input i producció agrícola sostenible fins a la seva comercialització en els mercats. S’enfortiran les capacitats de les dones agricultores de la zona per a la producció agroecològica en totes les seves fases i per a la seva posterior comercialització i, s’identificarà i enfortirà el teixit associatiu del Districte de Kamuvukwana a través de plans d’acció municipals secundats per la comunicació social. Es donarà suport al Pla d’Agricultura Urbana (PAU) del municipi per al seu seguiment i implementació de les seves accions, especialment en els seus programes de producció i comercialització agrícola. Totes les intervencions estan coordinades amb la Direcció Municipal d’Agricultura i Seguretat Alimentària i l’Administració del Districte de Kamuvukwana, així com amb ABIODES i amb les microempreses de AMMEPS que operen en la zona. Les intervencions es desenvoluparan des d’una perspectiva feminista que reivindica la posició sociopolítica, econòmica i cultural de la dona, considerant-se la base del desenvolupament inclusiu i humà.

Es prevalen també les accions de sensibilització i es dona gran importància a la comunicació social. A través de l’enfortiment institucional de la Ràdio Comunitària de Maxaquene i la seva promoció en el Districte, com a eina d’incidència i de visibilitat, multiplicant l’impacte generat per aquest projecte.

Funcions a desenvolupar

• Coordinació i gestió de tot el cicle del projecte: identificació, formulació, seguiment i justificació dels projectes
• Seguiment administratiu-financer de projectes cofinançats
• Elaboració informes segons finançadors
• Gestió i seguiment tècnic dels projectes en execució
• Identificació i formulació de nous projectes
• Coordinació de l’equip tècnic local al país
• Suport i seguiment de voluntariat tècnic
• Comunicació amb tots els actors, en terreny i seu
• Suport a contraparts i institucions públiques locals
• Suport a avaluacions i auditories de projecte.
• Representació institucional d’ESF a Moçambic.

Perfil demanat

• Formació universitària superior.
• Formació i experiència en cooperació al desenvolupament, mínim 3 anys.
• Coneixement i experiència en organització de seminaris i trobades de treball i debat.
• Coneixements i experiència en projectes de medi ambient, gènere i DDHH.
• Experiència en gestió d’equips.
• Coneixements elevats en ofimàtica.
• Bon nivell de portuguès, parlat i escrit.
• Sensibilitat cap a la Cooperació, el Desenvolupament i el Dret a la Ciutat.
• Es valoraran experiències en països del Sud, especialment en el context geogràfic de l’Àfrica Austral.
• Capacitat de treball, iniciativa i, especialment, autonomia. Es requereix persona motivada per a treballar amb persones de diferents cultures i maneres de pensar.
• Gran disponibilitat i flexibilitat.
• Es valorarà experiència com a soci/a actiu de ESF o organitzacions afins.
• Identificació amb els principis i metodologies de treball de ESF.
• Es valorarà tenir DIRE o permís de residència a Moçambic.

Condicions de l’oferta

• Període inicial en la seu a Barcelona per a preparar el projecte amb el grup de voluntaris encarregat.
• Lloc de treball: Maputo, Moçambic.
• Jornada: completa
• Durada del contracte: 12 mesos
• Remuneració: Segons taula salarial d’ESF.
• Incorporació: Immediata (previsiblement a l’agost 2022)

Presentació de candidatures

Les persones interessades poden enviar una carta de motivació i el seu CV a: organitzacio@esf-cat.org indicant en l’assumpte del correu: “REF: 2022/ExpaMaputoMOÇAMBIC”.

Data límit de presentació

• 12 de juliol de 2022

Fomentem la responsabilitat ambiental al Jardí Botànic Tunduru, a Maputo, Moçambic

(més…)

Oferta finalitzada | Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) 2022

(més…)

L’Hospitalet i Maputo s’uneixen envers l’enfortiment de la sostenibilitat social i ambiental

Enginyeria Sense Fronteres, en col·laboració amb l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, crea el primer centre de compostatge comunitari a la capital de Moçambic i comença a comercialitzar el compost.

La ciutat de Maputo genera 1134 tones al dia de residus, i el sistema de gestió de residus sòlids a la ciutat presenta greus problemes. És per aquest motiu que l’abocador municipal de Hulene, que és el més gran del país, es veu molt sovint sobrecarregat. De fet, és en aquest mateix abocador que van morir al febrer del 2018 almenys 17 persones en un devessall d’escombraries. 

En els últims anys s’ha anat fent més visible la necessitat de dissenyar i construir ciutats més inclusives i amb ambients més saludables, en gran mesura, pels beneficis que pot aportar a tots els col·lectius ciutadans en termes de sostenibilitat. En contextos com Maputo, la implementació d’accions adreçades al desenvolupament sostenible progressen més lentament. En consonància amb el mandat de les Nacions Unides envers el desenvolupament sostenible, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat col·labora amb Enginyeria Sense Fronteres de Catalunya (ESF) donant suport a l’hora de conduir accions per tal d’enfortir certes àrees dels ODS a la ciutat de Maputo (Moçambic).

El sistema de gestió de residus sòlids a la ciutat de Maputo presenta greus problemes i és per aquest motiu que l’abocador municipal de Hulene, que és el més gran del país, es veu molt sovint sobrecarregat. De fet, és en aquest mateix abocador que van morir al febrer del 2018 almenys 17 persones en un devessall d’escombraries. 

És per això que, des de 2015, ESF treballa en aquesta problemàtica en un dels barris amb més ciutadans de Maputo (KaMaxakene i KaMuvukwana). Als barris periurbans de Maputo la majoria de residus sòlids generats correspon al residu orgànic. Així doncs, en els últims anys, amb l’objectiu de reduir la quantitat d’aquests residus a la ciutat, ESF i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat han apostat pel primer projecte pilot creant a l’Institut Industrial de Maputo (IIM) el primer Centre de Compostatge Comunitari amb la col·laboració de la Plataforma de Desenvolupament de Maxaquene, l’Associació de Microempreses de Prestació de Serveis AMMEPS, l’Associació d’Estudiants Tècnics (AETEC) i funcionaris del propi IIM. 

Es van fabricar les 8 composteres comunitàries instal·lades en el recinte de manera ordenada a partir de palets reciclats i adquirits al mercat. Després d’aquest pas, es van realitzar les gestions necessàries amb els mercats municipals de Kompone i Xikelene per a la recollida de material orgànic suficient per possibilitar el muntatge de les composteres. 

Després d’aquesta primera experiència, el 2019 es va replicar a major escala en l’anell verd de Maputo, concretament en el districte municipal de KaMuvukwana, amb la creació del Centre de Compostatge de Choupal que va suposar una rehabilitació de l’antiga casa agrària pertanyent a la Direcció municipal d’Agricultura. Es van instal·lar 16 composteres que continuen en marxa en l’actualitat gràcies a la col·laboració de productors i productores i personal tècnic del municipi. Això ha permès reduir, en gran mesura, el residu orgànic i sensibilitzar a la comunitat sobre els seus usos per a enriquiment de sòls i millora d’inputs per a les seves hortes.

Actualment, l’equip de seguiment del procés de compostatge de tots dos centres ja realitza les seves activitats, portant un control exhaustiu del desenvolupament de les composteres, revisant i mesurant cada setmana la humitat, la temperatura, la ventilació, el Ph, i d’altres, del compost que s’està produint. El primer compost de l’IIM va servir per a enriquir els seus horts comunitaris i afavorir així els cultius hortícoles per a la comunitat, al mateix temps que es sensibilitzava per a la promoció del compostatge urbà i domèstic a la ciutat. 

“Com a primera experiència pilot en compostatge, aquest centre suposa un trampolí per a submergir-nos en l’àrea de reciclatge de residu orgànic, el més produït a la ciutat, per a donar-li un ús útil i per a millorar la seva gestió en els mercats” explica el tècnic d’incidències de ESF Isildo Nhantumbo.

Així, durant l’any 2020, s’ha continuat treballant en la mateixa línia potenciant el Centre de Compostatge de Choupal i es pot dir que, després de 3 anys treballant en compost, i després d’implementar millores i realitzar compost a una escala major, hem fet un pas més per estabilitzar els processos de producció i comercialització del compost produït. “Es tracta d’un procés d’aprenentatge a llarg termini que els productors i productores de la zona estan assimilant bé i replicant en les seves pròpies hortes, estem molt contents amb els resultats i esperem el 2021 començar amb la comercialització del compost produït als mercats de la ciutat” conclou Eveline Nguiraze, tècnica social promotora d’ESF a Maputo.

Aquest projecte suposa un gran desafiament per a aconseguir la reducció de residu orgànic de la ciutat, ja que el seu impacte real només podrà veure’s a llarg termini perquè implica un canvi rellevant d’hàbits i del comportament de la ciutadania.

Com ha afectat la COVID19 als projectes d’ESF a Moçambic?

Actualment tenim dos projectes a les províncies d’Inhambane i Maputo.
Concretament el projecte que fem a Maputo es basa en temes de medi ambient amb gestió de residus orgànics i compostatge. Treballem amb les escoles i comunitats de la ciutat de Maputo per sensibilitzar sobre el bon ús del residu orgànic.

A l’abril, quan començaren a augmentar els casos de coronavirus a Moçambic, el President de la República va anunciar un estat d’emergència i una sèrie de mesures a seguir per contenir la propagació del virus.

La COVID19 va afectar negativament les activitats de terreny d’ESF. A Maputo vam haver de suspendre l’establiment de les composteras i la seva monitòria.

Durant algun temps vam estar parats fins a trobar formes d’adaptació a la “nova realitat”. Treballarem conjuntament per establir unes noves mesures al nostre lloc de treball, seguint el protocol de neteja de mans, mascaretes i reducció del nombre de participants de 6 a 3, per poder mantenir les distàncies de seguretat.

ACTUALITZACIÓ SETEMBRE 2021

Casos:
2.073 casos actius
+36 nous casos / dia

Taxa de vacunació:
3.640.000 M de dosis administrades
1.740.000vacunats completament
5,7% % De població vacunada completament

El país continua en estat de “Calamidade Pública” però amb menys restriccions, toc de queda a les 23h i aforaments limitats.

Estat d’emergència per la COVID19 a Maputo

A Moçambic el Govern va decretar l’estat d’emergència i va instaurar mesures com: no aglomeracions de més de 10 persones, restricció severa en el sector comercial, reducció de funcionariat presencial i prohibició de tots els esdeveniments, activitats esportives i misses.

Actualment existeixen 209 casos de coronavirus confirmats, 109 recuperats i 2 morts. 44 dels confirmats a la ciutat de Maputo, la segona província més afectada després de Cap Prim amb 131 casos, on desenvolupem els nostres projectes de cooperació.

Com succeeix a tot el món, a la ciutat de Maputo, la regla no és una excepció i la restricció en la circulació de persones és notòria, així com la por d’establir diferents contactes és visible en els rostres de les persones. Un enfocament simple als gestos cordials habituals de saludar a la persona canvia el seu rostre. Això és cert en tots els llocs on és possible complir amb aquestes mesures, perquè hi ha molts llocs en els quals, malgrat les recomanacions, les persones no obeeixen les noves regles imposades perquè és difícil, com és el cas de les parades de les “xapes” (autobusos i microbusos), institucions públiques, bancs, etc. per a accedir als serveis.

Òbviament, la gent que no segueix aquestes mesures no és per simple ignorància, molts ho saben, però no tenen alternativa pel mateix context del país.

En el cas dels nostres tècnics, que tenen els seus propis mitjans de transport, noten els canvis en el lloc de treball on han de mantenir la distància i s’alternen per a acudir a l’oficina. També se sent un ambient diferent en l’edifici de Càritas on es troba l’oficina d’ESF a causa de la falta de circulació de persones. Ara és normal arribar a l’entrada i passar per la desinfecció de mans, després anar a l’oficina, passar per la desinfecció de sabates no creuar-te amb cap persona, la qual cosa en si mateix és un indicador d’un gran canvi en el lloc.

Per al pagament d’impostos i les gestions bancàries, el comptable Alberto Chirindza ha de fer llargues cues i hi ha una aglomeració incalculable de persones, agreujada per la demora en l’assistència a causa de la reducció de personal en les institucions i no es pot atendre de manera ràpida i senzilla.

Per part seva, el tècnic Isildo Nhantumbo fa alguna tasca de seguiment dels projectes que no implica treballar en equip com el monitoratge de les composteras durant el procés de compostatge, que en la situació actual requereix més dies el treball, ja que normalment es realitza amb un equip de 6 persones.

Es percep en les persones l’ansietat de tornar a la normalitat del treball, de viure junts, d’una relació afectuosa i atenta, però també es desconeix quan aquest virus es controlarà mínimament per a tornar a la nova normalitat, caracteritzat per la desinfecció constant de mans mai abans vist en la història de Moçambic que supera els moments de les epidèmies cícliques de còlera que el país ha sofert.

A més, cal recordar també el desafiament que suposa treballar des de casa amb l’atenció que ha de prestar a la seva família i altres tasques domèstiques.

El President de la República acaba d’estendre el període de l’Estat d’Emergència fins al pròxim 30 de juny, així que aquest serà de nou un mes de distància social amb moltes restriccions i cures. Aquesta situació provoca que la majoria de la societat moçambiquesa que viu al dia, es trobi davant el dilema de decidir si morir de fam a casa o morir de COVID-19 al carrer buscant-se el manteniment diari.

A aquest gran desafiament ens enfrontem a Moçambic on la situació continua sent molt incerta.

Redueix, Reutilitza, Recicla! Així sona el videoclip de la gestió dels residus a Maputo

En l’àmbit del projecte PM10, que cerca enfortir la Gestió de Residus Sòlids Urbans (GRSU) a la Ciutat de Maputo, Enginyeria Sense Fronteres hem liderat la gravació d’aquest videoclip musical amb el qual es pretén “impulsar el coneixement i la sensibilització ciutadana per l’aplicació del dret a viure en un ambient saludable”.

Aquesta iniciativa, que ha estat promoguda per ESF i la Direcció Municipal d’Ambient i Salubritat del Consell Municipal de Maputo, va néixer després del llançament de l’àlbum musical “Bassa Maputo” (“Maputo net” en la llengua changana) que promou les bones pràctiques en la GRSU.

Finalment, l’any 2019 ha estat possible materialitzar aquesta idea després d’un procés de producció de més de dos mesos, durant els quals s’ha comptat amb la participació i col·laboració de nombrosos actors com: grup musical “Suposição Contrària”, l’Associació mozambicana de Reciclatge (AMOR ), l'”Escola Primària Completa do Triomf” i l'”Escola Secundària Estrela Vermelha”.

Els Programes de Coneixement de la Realitat permeten a les voluntàries conèixer de primera mà els territoris on desenvolupem els nostres projectes. La Paula Duque Avalos ha estat una setmanes a Maputo, al Moçambic i comparteix aquest detallat recull d’un dia qualsevol de la seva experiència.

– 07.00h → Com cada matí, el despertador ha sonat per començar la nova jornada. El primer que he fet a set mirar per la finestra, ja feia dos dies que plovia però avui m’he endut una sorpresa quan he vist el sol que m’acompanyaria de camí a “l’escritorio”.

– 7.30h → He sortit puntual de casa i a la cantonada m’estava esperant la Núria, coordinadora d’ESF Maputo, que tot sovint compartim camí, ja que a ella li ve de pas per anar a l’escritori.

– 7.40h → Ens hem parat a meitat del camí amb un sabater al carrer, ja que les sandàlies que acostumo a dur per treballar se m’havien trencat, i per escassos 10 MZN m’ho han arreglat cosint-les de manera eficaç.

– 7.55h → Hem arribat al nostre lloc de treball on encara no hi havia ningú. Solem arribar una mica abans però la pausa del camí ens ha fet arribar més justes.

– 8.30h → L’equip ha tingut una petita trobada amb el responsable de comunicació (Julinho), ja que ha estat de vacances fins el dia d’avui i s’havien d’actualitzar els temes relacionats amb sensibilització (Ràdio comunitària, Ràdio Pamodzi, Videoclip…).

– 9.15 h→ Després d’acabar la trobada se m’ha actualitzat l’ordinador durant més de 40 minuts i no he pogut avançar amb les tasques però al voltant d’aquesta hora, m’he posat a treballar amb l’entrevista que faré demà al Sr. Fernando i a la Cheila. Òbviament m’ha comportat el doble de feina en traduir-ho, però aquí també he notat tota l’agilitat que he guanyat fins a dia d’avui amb el Portuguès. També he fet alguna lectura per estudiar el cicle de vida d’un projecte per fases.

11.20h → Ha començat una reunió de tot l’equip per tractar temes sobre el nou projecte que es vol dur a terme al “Jardim Tunduru”, per tal de preparar la reunió via Skype amb dos tècnics de l’Ajuntament de Barcelona. S’han tractat tots els temes que es volen transmetre a Barcelona.

12.40h → Després d’alguns problemes tècnics amb les connexions (aquí la comunicació amb Barcelona sempre requereix el seu temps de preparació), s’ha iniciat la reunió. Estàvem presents l’equip de Maputo (Isildo, Evelin, Núria, Paula) i  tècnics de l’ajuntament de Barcelona per iniciar el nou pla de projecte. En aquesta reunió se’ns ha presentat tots els interessos ambdues parts per tal de poder tirar endavant aquest projecte segons en el punt en el qual estem aquí a terreny.

14.00h → En acabar la reunió, la Núria i jo ens hem escalfat el menjar a l’oficina i hem sortit al pati interior per respirar aire fresc i poder menjar entre un espai acollidor, ja bastant familiar.

14.45 → Hem tornat a “l’escritorio” i hem seguit amb la feina. Jo m’he posat amb els últims retocs del reportatge fotogràfic i sense adonar-me’n, el rellotge ja havia arribat a les 16.30h.

16.30h → En sortir de “l’escritorio”  ens hem dirigit a casa la Núria, ja que teníem planejat compartir la tarda.

17.05 → Hem arribat a casa la Núria i mentre ella es dutxava, jo he aprofitat per contactar amb els meus propers per explicar-nos com havien anat els últims dies, ja que no sempre tenim l’oportunitat de coincidir.

17.15h → Hem sortit de casa a correcuita, ja que ella tenia una cita a uns 15 minuts de casa caminant.

18.40h → Aquesta hora ja era tot fosc, en sortir al carrer ens hem dirigit davant del restaurant “Piri-Piri” per agafar a un taxi a l’Hospital Privat. Ha set un trajecte una mica més farragós del normal, ja que és una hora punta on molta gent surt de treballar i es dirigeix a casa. La major part de la població viu als afores de Maputo.

19.00 h→ Hem arribat a l’Hospital Privat on una companya de ESF porta hospitalitzada 5 dies per culpa de la Malària. Sempre que podem li anem a fer una visita.

20h→ Després de llargues converses, hem sortit de l’hospital i ens hem dirigit caminant al “BAIA MALL” que està a uns 20 minuts. Abans d’això havíem intentat negociar amb una “chopela” el trajecte. Més que negociar nosaltres ja ens ho prenem com un joc, ja que el to que es fa servir en aquests casos és molt amigable. En un principi no ens havíem posat d’acord però ja a mig camí ens ha vingut a buscar i finalment ens ha dut fins al destí.

20.30h→ Hem anat a sopar a un restaurant Indi que habituem a anar, ja que ens agrada molt i és super assequible. Solem tenir molt clar el que volem i gaudim molt de la gastronomia així que hem passat una bona estona. El centre comercial es veia bastant buit perquè es considera que comença a ser tard, així que al voltant de les 21 h no quedava quasi ningú i els restaurants ja començaven a tancar.

21.30h → Hem marxat del centre i hem entrat un altre cop en la dinàmica negociadora amb els taxistes. També hem passat una bona estona (en tots els sentits, ja que hem estat 5 minuts negociant però entre rialles). Finalment ha accedit portar-nos fent dues parades, sempre la meva abans.

22 h → En arribar a casa la meva “host” ja estava dormint així que silenciosament m’he dutxat i m’he posat al llit a mirar un documental. Al final m’he acabat dormint a mitjanit quan normalment a les 21h ja estic al llit però això significa que a set un dia profitós.

Des d’ESF obrim convocatòria per a cobrir una plaça de cooperant-expatriat/da a Moçambic en matèria de gestió de residus.

EL PROJECTE

El projecte treballa en la línia de la gestió de residus sòlids, en la sensibilització de la població local en la separació i reciclatge, sobretot de residu orgànic (compostatge) i en una major cohesió entre els actors locals del sector. Tot això a través de la Ràdio Comunitària com a mitjà de cohesió amb la població. L’objectiu és continuar treballant en favor de la millora de les condicions de vida dels districtes de Kamaxaquene i Ka-Muvucuane, est ultimo considerat l’anell verd de la capital.

Per a aquest objectiu es planteja treballar en la consolidació del programa de residus a la Ràdio Comunitària al barri de Maxaquene “A” per mitjà de l’apropiació i participació de la comunitat (incloent-hi actors com la població, les autoritats locals, els grups minoritaris), i que esdevingui una eina de treball de les associacions que treballen al districte i una via per a la promoció d’activitats relacionades amb GRSU.

Havent identificat la deficient gestió dels residus sòlids urbans com una de les principals problemàtiques que viu en els districtes, se li dedicarà atenció especial, promocionant les bones pràctiques a través de la conscienciació de la població, la millora en l’eficiència de la recollida a nivell de llar i el paper dels alumnes de les escoles com a potencials activistes locals, així com l’enfortiment de les associacions que treballen en aquesta àrea.

Trobaràs tota la informació aquí

Les persones interessades poden enviar una carta de motivació i el seu Currículum Vitae a: organitzacio@esf-cat.org indicant la referència REF: 2019/ResidusMOÇAMBIC

Nou termini: 9 de juny

Entrevista a l’Elena Erkiaga, expatriada a Moçambic

Elena Erkiaga, expatriada de Moçambic amb ESF, ens ha explicat de primera mà quins projectes s’estan duent a terme i què significa per a ella Moçambic i concretament Maputo, des de la seva experiència més personal.

El medi ambient és un eix que atravessa  a la societat de Moçambic, i més concretmanet a Maputo. Per això, activitats com la gestió de residus sòlids o el compostatge són cabdals a l’hora de treballar sobre el terreny. Com comenta l’Elena Erkiaga a l’entrevista, la creativitat esdevé una peça més de l’engranatge movilitzador. La creació de Radio Na Rua al barri Polana Caniço B serveix per difondre missatges sobre la gestió i valorització dels residus orgànics i els avantatges de l’adob orgànic per davant del químic. Altrament, la creació d’una Radionovela “Wutomi KaMaxakeni” difon i reforça la consciència ambiental ciutadana en paral·lel amb el treball de camp.

A continuació, no us perdeu tot el que ens ha explicat l’Elena en aquesta trobada.