Com ha afectat la COVID19 als projectes d’ESF a Moçambic?
Actualment tenim dos projectes a les províncies d’Inhambane i Maputo.
Concretament el projecte que fem a Maputo es basa en temes de medi ambient amb gestió de residus orgànics i compostatge. Treballem amb les escoles i comunitats de la ciutat de Maputo per sensibilitzar sobre el bon ús del residu orgànic.
A l’abril, quan començaren a augmentar els casos de coronavirus a Moçambic, el President de la República va anunciar un estat d’emergència i una sèrie de mesures a seguir per contenir la propagació del virus.
La COVID19 va afectar negativament les activitats de terreny d’ESF. A Maputo vam haver de suspendre l’establiment de les composteras i la seva monitòria.
Durant algun temps vam estar parats fins a trobar formes d’adaptació a la “nova realitat”. Treballarem conjuntament per establir unes noves mesures al nostre lloc de treball, seguint el protocol de neteja de mans, mascaretes i reducció del nombre de participants de 6 a 3, per poder mantenir les distàncies de seguretat.
Estat d’emergència per la COVID19 a Maputo
A Moçambic el Govern va decretar l’estat d’emergència i va instaurar mesures com: no aglomeracions de més de 10 persones, restricció severa en el sector comercial, reducció de funcionariat presencial i prohibició de tots els esdeveniments, activitats esportives i misses.
Actualment existeixen 209 casos de coronavirus confirmats, 109 recuperats i 2 morts. 44 dels confirmats a la ciutat de Maputo, la segona província més afectada després de Cap Prim amb 131 casos, on desenvolupem els nostres projectes de cooperació.
Com succeeix a tot el món, a la ciutat de Maputo, la regla no és una excepció i la restricció en la circulació de persones és notòria, així com la por d’establir diferents contactes és visible en els rostres de les persones. Un enfocament simple als gestos cordials habituals de saludar a la persona canvia el seu rostre. Això és cert en tots els llocs on és possible complir amb aquestes mesures, perquè hi ha molts llocs en els quals, malgrat les recomanacions, les persones no obeeixen les noves regles imposades perquè és difícil, com és el cas de les parades de les “xapes” (autobusos i microbusos), institucions públiques, bancs, etc. per a accedir als serveis.
Òbviament, la gent que no segueix aquestes mesures no és per simple ignorància, molts ho saben, però no tenen alternativa pel mateix context del país.
En el cas dels nostres tècnics, que tenen els seus propis mitjans de transport, noten els canvis en el lloc de treball on han de mantenir la distància i s’alternen per a acudir a l’oficina. També se sent un ambient diferent en l’edifici de Càritas on es troba l’oficina d’ESF a causa de la falta de circulació de persones. Ara és normal arribar a l’entrada i passar per la desinfecció de mans, després anar a l’oficina, passar per la desinfecció de sabates no creuar-te amb cap persona, la qual cosa en si mateix és un indicador d’un gran canvi en el lloc.
Per al pagament d’impostos i les gestions bancàries, el comptable Alberto Chirindza ha de fer llargues cues i hi ha una aglomeració incalculable de persones, agreujada per la demora en l’assistència a causa de la reducció de personal en les institucions i no es pot atendre de manera ràpida i senzilla.
Per part seva, el tècnic Isildo Nhantumbo fa alguna tasca de seguiment dels projectes que no implica treballar en equip com el monitoratge de les composteras durant el procés de compostatge, que en la situació actual requereix més dies el treball, ja que normalment es realitza amb un equip de 6 persones.
Es percep en les persones l’ansietat de tornar a la normalitat del treball, de viure junts, d’una relació afectuosa i atenta, però també es desconeix quan aquest virus es controlarà mínimament per a tornar a la nova normalitat, caracteritzat per la desinfecció constant de mans mai abans vist en la història de Moçambic que supera els moments de les epidèmies cícliques de còlera que el país ha sofert.
A més, cal recordar també el desafiament que suposa treballar des de casa amb l’atenció que ha de prestar a la seva família i altres tasques domèstiques.
El President de la República acaba d’estendre el període de l’Estat d’Emergència fins al pròxim 30 de juny, així que aquest serà de nou un mes de distància social amb moltes restriccions i cures. Aquesta situació provoca que la majoria de la societat moçambiquesa que viu al dia, es trobi davant el dilema de decidir si morir de fam a casa o morir de COVID-19 al carrer buscant-se el manteniment diari.
A aquest gran desafiament ens enfrontem a Moçambic on la situació continua sent molt incerta.
Redueix, Reutilitza, Recicla! Així sona el videoclip de la gestió dels residus a Maputo
En l’àmbit del projecte PM10, que cerca enfortir la Gestió de Residus Sòlids Urbans (GRSU) a la Ciutat de Maputo, Enginyeria Sense Fronteres hem liderat la gravació d’aquest videoclip musical amb el qual es pretén “impulsar el coneixement i la sensibilització ciutadana per l’aplicació del dret a viure en un ambient saludable”.
Aquesta iniciativa, que ha estat promoguda per ESF i la Direcció Municipal d’Ambient i Salubritat del Consell Municipal de Maputo, va néixer després del llançament de l’àlbum musical “Bassa Maputo” (“Maputo net” en la llengua changana) que promou les bones pràctiques en la GRSU.
Finalment, l’any 2019 ha estat possible materialitzar aquesta idea després d’un procés de producció de més de dos mesos, durant els quals s’ha comptat amb la participació i col·laboració de nombrosos actors com: grup musical “Suposição Contrària”, l’Associació mozambicana de Reciclatge (AMOR ), l'”Escola Primària Completa do Triomf” i l'”Escola Secundària Estrela Vermelha”.
Els Programes de Coneixement de la Realitat permeten a les voluntàries conèixer de primera mà els territoris on desenvolupem els nostres projectes. La Paula Duque Avalos ha estat una setmanes a Maputo, al Moçambic i comparteix aquest detallat recull d’un dia qualsevol de la seva experiència.
– 07.00h → Com cada matí, el despertador ha sonat per començar la nova jornada. El primer que he fet a set mirar per la finestra, ja feia dos dies que plovia però avui m’he endut una sorpresa quan he vist el sol que m’acompanyaria de camí a “l’escritorio”.
– 7.30h → He sortit puntual de casa i a la cantonada m’estava esperant la Núria, coordinadora d’ESF Maputo, que tot sovint compartim camí, ja que a ella li ve de pas per anar a l’escritori.
– 7.40h → Ens hem parat a meitat del camí amb un sabater al carrer, ja que les sandàlies que acostumo a dur per treballar se m’havien trencat, i per escassos 10 MZN m’ho han arreglat cosint-les de manera eficaç.
– 7.55h → Hem arribat al nostre lloc de treball on encara no hi havia ningú. Solem arribar una mica abans però la pausa del camí ens ha fet arribar més justes.
– 8.30h → L’equip ha tingut una petita trobada amb el responsable de comunicació (Julinho), ja que ha estat de vacances fins el dia d’avui i s’havien d’actualitzar els temes relacionats amb sensibilització (Ràdio comunitària, Ràdio Pamodzi, Videoclip…).
– 9.15 h→ Després d’acabar la trobada se m’ha actualitzat l’ordinador durant més de 40 minuts i no he pogut avançar amb les tasques però al voltant d’aquesta hora, m’he posat a treballar amb l’entrevista que faré demà al Sr. Fernando i a la Cheila. Òbviament m’ha comportat el doble de feina en traduir-ho, però aquí també he notat tota l’agilitat que he guanyat fins a dia d’avui amb el Portuguès. També he fet alguna lectura per estudiar el cicle de vida d’un projecte per fases.
11.20h → Ha començat una reunió de tot l’equip per tractar temes sobre el nou projecte que es vol dur a terme al “Jardim Tunduru”, per tal de preparar la reunió via Skype amb dos tècnics de l’Ajuntament de Barcelona. S’han tractat tots els temes que es volen transmetre a Barcelona.
12.40h → Després d’alguns problemes tècnics amb les connexions (aquí la comunicació amb Barcelona sempre requereix el seu temps de preparació), s’ha iniciat la reunió. Estàvem presents l’equip de Maputo (Isildo, Evelin, Núria, Paula) i tècnics de l’ajuntament de Barcelona per iniciar el nou pla de projecte. En aquesta reunió se’ns ha presentat tots els interessos ambdues parts per tal de poder tirar endavant aquest projecte segons en el punt en el qual estem aquí a terreny.
14.00h → En acabar la reunió, la Núria i jo ens hem escalfat el menjar a l’oficina i hem sortit al pati interior per respirar aire fresc i poder menjar entre un espai acollidor, ja bastant familiar.
14.45 → Hem tornat a “l’escritorio” i hem seguit amb la feina. Jo m’he posat amb els últims retocs del reportatge fotogràfic i sense adonar-me’n, el rellotge ja havia arribat a les 16.30h.
16.30h → En sortir de “l’escritorio” ens hem dirigit a casa la Núria, ja que teníem planejat compartir la tarda.
17.05 → Hem arribat a casa la Núria i mentre ella es dutxava, jo he aprofitat per contactar amb els meus propers per explicar-nos com havien anat els últims dies, ja que no sempre tenim l’oportunitat de coincidir.
17.15h → Hem sortit de casa a correcuita, ja que ella tenia una cita a uns 15 minuts de casa caminant.
18.40h → Aquesta hora ja era tot fosc, en sortir al carrer ens hem dirigit davant del restaurant “Piri-Piri” per agafar a un taxi a l’Hospital Privat. Ha set un trajecte una mica més farragós del normal, ja que és una hora punta on molta gent surt de treballar i es dirigeix a casa. La major part de la població viu als afores de Maputo.
19.00 h→ Hem arribat a l’Hospital Privat on una companya de ESF porta hospitalitzada 5 dies per culpa de la Malària. Sempre que podem li anem a fer una visita.
20h→ Després de llargues converses, hem sortit de l’hospital i ens hem dirigit caminant al “BAIA MALL” que està a uns 20 minuts. Abans d’això havíem intentat negociar amb una “chopela” el trajecte. Més que negociar nosaltres ja ens ho prenem com un joc, ja que el to que es fa servir en aquests casos és molt amigable. En un principi no ens havíem posat d’acord però ja a mig camí ens ha vingut a buscar i finalment ens ha dut fins al destí.
20.30h→ Hem anat a sopar a un restaurant Indi que habituem a anar, ja que ens agrada molt i és super assequible. Solem tenir molt clar el que volem i gaudim molt de la gastronomia així que hem passat una bona estona. El centre comercial es veia bastant buit perquè es considera que comença a ser tard, així que al voltant de les 21 h no quedava quasi ningú i els restaurants ja començaven a tancar.
21.30h → Hem marxat del centre i hem entrat un altre cop en la dinàmica negociadora amb els taxistes. També hem passat una bona estona (en tots els sentits, ja que hem estat 5 minuts negociant però entre rialles). Finalment ha accedit portar-nos fent dues parades, sempre la meva abans.
22 h → En arribar a casa la meva “host” ja estava dormint així que silenciosament m’he dutxat i m’he posat al llit a mirar un documental. Al final m’he acabat dormint a mitjanit quan normalment a les 21h ja estic al llit però això significa que a set un dia profitós.
Des d’ESF obrim convocatòria per a cobrir una plaça de cooperant-expatriat/da a Moçambic en matèria de gestió de residus.
EL PROJECTE
El projecte treballa en la línia de la gestió de residus sòlids, en la sensibilització de la població local en la separació i reciclatge, sobretot de residu orgànic (compostatge) i en una major cohesió entre els actors locals del sector. Tot això a través de la Ràdio Comunitària com a mitjà de cohesió amb la població. L’objectiu és continuar treballant en favor de la millora de les condicions de vida dels districtes de Kamaxaquene i Ka-Muvucuane, est ultimo considerat l’anell verd de la capital.
Per a aquest objectiu es planteja treballar en la consolidació del programa de residus a la Ràdio Comunitària al barri de Maxaquene “A” per mitjà de l’apropiació i participació de la comunitat (incloent-hi actors com la població, les autoritats locals, els grups minoritaris), i que esdevingui una eina de treball de les associacions que treballen al districte i una via per a la promoció d’activitats relacionades amb GRSU.
Havent identificat la deficient gestió dels residus sòlids urbans com una de les principals problemàtiques que viu en els districtes, se li dedicarà atenció especial, promocionant les bones pràctiques a través de la conscienciació de la població, la millora en l’eficiència de la recollida a nivell de llar i el paper dels alumnes de les escoles com a potencials activistes locals, així com l’enfortiment de les associacions que treballen en aquesta àrea.
Trobaràs tota la informació aquí
Les persones interessades poden enviar una carta de motivació i el seu Currículum Vitae a: organitzacio@esf-cat.org indicant la referència REF: 2019/ResidusMOÇAMBIC
Nou termini: 9 de juny
Entrevista a l’Elena Erkiaga, expatriada a Moçambic
Elena Erkiaga, expatriada de Moçambic amb ESF, ens ha explicat de primera mà quins projectes s’estan duent a terme i què significa per a ella Moçambic i concretament Maputo, des de la seva experiència més personal.
El medi ambient és un eix que atravessa a la societat de Moçambic, i més concretmanet a Maputo. Per això, activitats com la gestió de residus sòlids o el compostatge són cabdals a l’hora de treballar sobre el terreny. Com comenta l’Elena Erkiaga a l’entrevista, la creativitat esdevé una peça més de l’engranatge movilitzador. La creació de Radio Na Rua al barri Polana Caniço B serveix per difondre missatges sobre la gestió i valorització dels residus orgànics i els avantatges de l’adob orgànic per davant del químic. Altrament, la creació d’una Radionovela “Wutomi KaMaxakeni” difon i reforça la consciència ambiental ciutadana en paral·lel amb el treball de camp.
A continuació, no us perdeu tot el que ens ha explicat l’Elena en aquesta trobada.
Oferim una plaça de voluntariat pel Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) a Moçambic!
Si tens formació en ciències ambientals així com experiència i/o coneixement en compost urbà i en cooperació internacional al desenvolupament aquesta pot ser una bona oportunitat!
Si esteu interessades presenteu la vostra candidatura, no ho deixeu passar!
Comencen les activitats del procés de compostatge comunitari en l’Institut Industrial de Maputo
Amb l’objectiu de reduir la quantitat de residus orgànics de Maputo, que corresponen un 60% del total de residus generats i sobrecarreguen l’abocador municipal d’Hulene, s’ha creat en l’Institut Industrial de Maputo (IMM) el primer Centre de Compostatge Comunitari amb la col·laboració de la Plataforma de Desenvolupament de Maxaquene, l’Associació de Microempreses de Prestació de Serveis AMMEPS, l’Associació d’Estudiants Tècnics (AETEC) i funcionaris del mateix IIM.
Després d’una primera fase d’identificació de l’espai en el IIM i realització d’una neteja comunitària amb el suport de la comunitat del Districte, l’espai va quedar llest al maig per a l’inici de les obres de la infraestructura, que van acabar al juliol. A través del reciclatge de palets adquirits al mercat, el passat mes d’agost es van fabricar les 8 composteres comunitàries instal·lades en el recinte de forma ordenada. Després d’aquest pas, comencem les gestions amb els mercats municipals de Kompone i Xikelene per a la recollida de material orgànic en quantitat que possibilités el muntatge de les 4 primeres composteres. Després d’una setmana de treball, l’equip de monitoratge i seguiment del procés del compost ja ha començat les seves activitats, revisant i mesurant cada setmana, tots els dimecres al matí, la humitat, la temperatura, la ventilació, el Ph, entre altres, del compost que s’està produint. En les pròximes setmanes, l’equip portarà un control exhaustiu del desenvolupament de les composteres i ho abocarà en una base de dades que ens permetrà seguir els paràmetres establerts i actuar en un sentit o un altre.
Aquest primer compost, que es preveu obtenir en els pròxims quatre mesos, servirà en una primera instància per a enriquir les hortes comunitàries del IIM i afavorir així els cultius d’hortícoles per a la comunitat, al mateix temps que sensibilitza per a la promoció del compostatge urbà i domèstic a la ciutat.
A ESF fomentem aquest tipus d’activitats que busquen el dret a viure en un ambient saludable a la ciutat a través de la cura del medi ambient, integrant sempre a les autoritats locals com a element clau per a la seva continuïtat.
Seguim treballant pel dret a la ciutat a Maputo, Moçambic, pel dret a viure en una ciutat neta. Sota el lema “Qui estima la seva ciutat no tira les escombraries a terra”, la Direcció Municipal de Salubritat ha convocat una campanya de sensibilització els dies 24 i 25 de maig en dues de les places més freqüentades per la ciutadania per llançar missatges positius sobre com cuidar la seva ciutat i mantenir-la neta.
Nosaltres hem estat allà i hem donat suport a la iniciativa juntament amb les nostres activistes de la Plataforma de Maxaquene.
Juntes som més! Per una Gestió dels Residus Sòlids Urbans eficient, per un Maputo net!
Oferim una plaça de voluntariat en el nostre projecte de Gestió de Residus Sòlids Urbans a Moçambic!
Si vols conèixer i participar en el projecte de gestió de residus sòlids urbans que desenvolupem a Moçambic aquesta pot ser una bona oportunitat, tota la informació a l’enllaç:
Si esteu interessades teniu fins al 12 de març de 2018 per presentar la vostra candidatura, no ho deixeu passar!
