ESFeres 31: Pagar fins que faci mal
En motiu de la gira d’incidència política de les #ComunidadesVSAgbar realitzada a l’abril del 2021 i gràcies a la coordinació internacional que s’ha generat desde 2020 entre activistes i afectades per la gestió irregular d’Agbar a diversos països del món, us presentem l’estudi executiu que analitza en profunditat les vulneracions que es donen a Cartagena, Osorno i Saltillo. Podeu trobar l’estudi en català, castellà i anglès.
Aquestes tres ciutats llatinoamericanes tenen en comú la vulneració de drets humans i ambientals sota la gestió publicoprivada d’empreses filials de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB o popularment coneguda com Agbar).
L’informe permet desgranar l’arquitectura corporativa d’Agbar i la seva matriu empresarial Suez-Veolia. Un model operacional que passa per l’aprofitament -o inclús la modificació interessada- de contextos polítics i normatius favorables per guanyar concessions i desenvolupar una política de negoci que prioritza els màxims beneficis pels accionistes a costa de la vulneració de drets humans i ambientals. En concret, es vulneren les cinc dimensions del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (accessibilitat, disponibilitat, qualitat, assequibilitat i adequació cultural) i els principis fonamentals dels drets humans d’accés a la informació, transparència i participació; entre d’altres.
Els tres casos demostren que la privatització i la col·laboració publicoprivada impliquen una deixadesa de les responsabilitats i els deures de les administracions públiques. Lluny de complir les promeses i els suposats beneficis -mai no demostrats- de la privatització de la gestió de l’aigua, els casos d’estudi mostren l’afebliment de les capacitats dels municipis per fer front a reptes com l’emergència climàtica i l’adaptació al canvi climàtic des de la gestió de l’aigua, que precisament són els grans reptes de totes les societats d’avui dia. Fruit d’una voluntat de maximització de beneficis (d’uns pocs, i la majoria d’ells europeus), la política de gestió de les filials de la matriu Suez-Veolia deslocalitza i invisibilitza el deteriorament ambiental de molts pobles de l’exterior.
Esperem que aquest document sigui d’utilitat pels titulars d’obligacions i responsabilitats, que tenen el deure de garantir i protegir el dret a l’aigua i la resta de drets humans i ambientals. En especial, per aquells titulars d’obligacions europeus que tantes vegades han cedit davant grups empresarials que vulneren d’una forma flagrant i impune els drets humans i ambientals a l’exterior, com és el cas de les relacions públiques amb el grup Agbar/Suez. Esperem que aquests casos ens serveixin per caminar cap a instruments legislatius pioners com és la creació del Centre Català d’Empresa i DDHH, aquí i arreu.
descarrega l’estudi en català
descarga el estudio en castellano
download the study in english
Resum executiu: El futur és públic
La resistència a la privatització s’ha convertit en un decisiu motor de canvi: la (re)municipalització. El terme «(re)municipalització» fa referència a la recuperació democràtica dels serveis públics, així com a la creació de nous serveis públics. En els darrers anys, el Transnational Institute (TNI) i d’altres organitzacions col·laboradores hem identificat més de 1.400 casos d’èxit de (re)municipalització a més de 2.400 ciutats de 58 països arreu del món.
Aquesta publicació pretén anar més enllà de les estadístiques, però. Demostra que els serveis públics són més importants que mai, davant la catàstrofe climàtica, l’augment de les desigualtats i el creixent malestar polític. La crisi de la COVID-19 també ha deixat en evidència els estralls de les polítiques d’austeritat, les retallades a la seguretat social i la privatització dels sistemes de salut, i ha demostrat que els serveis públics i les persones que hi treballen són el pal de paller de qualsevol societat sana i resistent. Tots aquests anys de privatització i austeritat han obstaculitzat que aquest eix vertebrador estigués sota control democràtic i comptés amb un bon finançament. A mesura que la privatització ha anat fracassant, un creixent moviment internacional ha començat a reivindicar la (re)municipalització com a eina clau per restablir la gestió pública al segle XXI.
Les experiències recollides en aquest llibre ens porten a nous països i ens presenten nous sectors per il·lustrar la diversitat dels projectes de (re) municipalització. Cada (re)municipalització té els seus reptes específics: des de la gestió de residus a Egipte fins a les noves farmàcies públiques de Xile, com també els nombrosos municipis d’arreu dels Estats Units, que han creat ocupació i millorat la qualitat de vida de la seva ciutadania mitjançant el desenvolupament d’Internet de banda ampla.
Moviments socials, sindicats i autoritats locals estan treballant conjuntament per configurar un nou model que eixampli la gestió pública democràtica a tots els nivells de la societat i obri noves rutes a serveis públics dirigits per la comunitat i amb consciència mediambiental.
Aquest és el resum executiu del llibre «El futur, públic: cap a la democratització dels serveis públics». Els 15 capítols que conformen aquest llibre aporten informació sobre les diverses lluites per la (re) municipalització arreu del món, els obstacles, les oportunitats i els resultats. Desde ESF, Aigua és Vida i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa hem contribuït amb un capítol sobre la nova cultura de l’aigua: fent un nou model públic de co-governança, > Chapter 10 A new water culture: Catalonia’s public co-governance model in the making – By Míriam Planas and Juan Martínez
descarrega el resum executiu en català
Vídeos ALTA TENSIÓN Jornadas Internacionales sobre Emergencia Climática y Conflictividad
ESP
Mesa Inaugural: Emergencia climática y conflictividad desde una mirada ecofeminista.
Modera: Sandra Vicente, Periodista
– Vínculo entre crisis climática, conflictos y desplazamientos con enfoque género (ESF, Beatriz Felipe)
– Justicia climática y responsabilidades del Norte global (Transnational Institute, Mònica Vargas)
– Una perspectiva crítica de los conflictos a partir del ecofeminismo (Mozambique, Teresa Cunha)
Mesa de intercambio de experiencias internacionales sobre crisis climática y conflictos.
Modera: Escola de Cultura de Pau
– Acumulación primitiva y la crisis del extractivismo: El caso de Cabo Delgado en Mozambique (Boaventura Monjane)
– La transición energética en manos de quien? El caso de las macrohidroeléctricas en Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)
– Reasentamiento preventivo forzado: el caso de Enseada da Baleia, entre abandono y hostilidad (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)
Mesa sobre conflictos derivados de las políticas climáticas en Cataluña y el Sur Global.
Modera: Enginyeria Sense Fronteres
– Criminalización de personas defensoras en la lucha por su tierra y territorio: el caso de la comunidad de Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propuestas y alternativas desde la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistencias territoriales y planteamientos desde la soberanía popular (Fila cero con la Xarxa per la sobiranía energètica, la Aliança contra la Pobresa Energètica, , Iaeden Salvem l’Empordà, entre otras plataformas de territorios y colectivos afectados en Cataluña)
PORT
Mesa Inaugural: Emergência climática e conflito numa perspectiva ecofeminista.
Mesa sobre intercâmbio de experiências internacionais sobre crises e conflitos climáticos.
ESFeres 30 El impacto de las empresas españolas en el exterior
Vídeo de la presentación del estudio:
Durante décadas, el orden sociopolítico imperante a nivel mundial ha impuesto un modelo de crecimiento económico exponencial basado y sostenido por el aumento continuo de la extracción de recursos naturales. Una tendencia que va directa e inevitablemente ligada a la vulneración de derechos humanos, al aumento del consumo y la emisión indiscriminada de contaminantes. Y deja tras de sí un modelo de desarrollo dependiente de recursos limitados, planteando un reto al paradigma dominante actual, de lógica insostenible y con fuertes impactos y desequilibrios ambientales, sociales y económicos que afectan directamente a los derechos humanos de muchas poblaciones.
Además, las grandes corporaciones se han apoderado del control de la energía, convirtiendo este derecho básico en una mercancía. Su gestión, por un lado, limita el acceso a las familias que no tienen suficientes recursos económicos y, por otro, perpetúa la constante violación de derechos humanos asociada al modelo de obtención de recursos energéticos basado en la extracción hacia el exterior.
Ante esta situación, se hace imperativo buscar alternativas. Desde Enginyeria sense Fronteres defendemos un cambio de paradigma en el modelo de desarrollo, producción y consumo, que se base en el respeto y la protección de los derechos humanos y del medio ambiente y que tenga en cuenta la sostenibilidad de los bienes comunes disponibles. Planteamos también un cambio de modelo que nos lleve a un escenario de soberanía energética, donde los espacios de decisión sean liderados por la ciudadanía, no solo como herramienta de garantía de un modelo sostenible y socialmente justo, sino también como elemento democratizador del acceso a la energía.
Actualmente, estamos inmersas en el debate político y ciudadano de la transición energética. Hay un consenso global que nos dice que el actual modelo energético, mayormente basado en energías fósiles, es insostenible; tanto las instituciones como la sociedad civil, el mundo empresarial y el tercer sector coinciden en la necesidad de transitar hacia una matriz energética basada en energías renovables. Las grandes corporaciones que dominan el panorama energético no son ajenas a este proceso y se están sumando, con la velocidad que sus amplios beneficios les permiten, a la generación renovable.
Sin embargo, observamos a nuestro alrededor distintos hechos que hacen necesaria una reflexión alrededor de la transición energética: municipios que alertan sobre la amenaza que suponen los megaproyectos de renovables, las mismas grandes corporaciones que buscan acceder a fondos públicos para financiar su supuesta transición y mantener los beneficios, o la ausencia de conceptos tan necesarios como el decrecimiento en los sectores mainstream.
No hay duda de la importancia de transitar hacia una energía más verde, pero solamente con esto no alcanzaremos la soberanía energética. La transición a las renovables debe ir acompañada de una democratización del modelo energético, de participación ciudadana vinculante, de una generación energética vinculada a los territorios y a las personas que los habitan; debe deshacerse de grandes empresas transnacionales que solo operan bajo la búsqueda de beneficio económico y generan precariedad energética tanto en el Norte como en el Sur global. Debemos decrecer y generar nuevos consensos que asuman la energía como un derecho indispensable para la vida y reconozcan y prioricen sus usos sociales y de cuidados. Debemos rechazar todo extractivismo, fósil o renovable.
Este estudio pretende aportar más luz sobre cuáles son en realidad los impactos de las energías renovables a gran escala en el Sur Global, y así poder contribuir a la reflexión sobre qué aspectos es necesario cambiar del actual modelo energético más allá de las fuentes de generación de la energía.
Es voluntad de Enginyeria sense Fronteres generar espacios para que las propias comunidades afectadas relaten las vulneraciones a las que se han visto sometidas por parte de grandes corporaciones que operan en el mercado energético del Estado Español. Por ello, las tres capítulos que conforman este informe proceden de distintas autorías que han vivido o han sido testimonios del conflicto. Creemos que este carácter coral aporta riqueza y contribuye a hacer escuchar voces que algunos querrían silenciar.
Descarga el estudio
ALTA TENSIÓ Jornades Internacionals sobre Emergència Climàtica i Conflictivitat 7 i 8 de juny de 2021
Encara que l’any 2020 i el que portem de 2021 han estat marcats per les conseqüències de la COVID19, una altra de les grans crisis del nostre temps no ha deixat de créixer: l’emergència climàtica. L’objectiu marcat per l’Acord de París de limitar l’augment de la temperatura a 2°C (realitzant esforços perquè no sigui major de 1,5°C) està lluny d’aconseguir-se.
Mentrestant, presenciem com els fenòmens extrems i sobtats, més freqüents i intensos, les sequeres, l’elevació del nivell de la mar i el desglaç, afecten directament i indirectament a la vida de les persones, especialment a les poblacions en situació de vulnerabilitat al Sud Global, amb conseqüències diferenciades per a les dones i les nenes.
Paradoxalment, els impactes més greus de l’emergència climàtica es concentren a les regions empobrides del planeta i en les perifèries, que són les que menys han contribuït a aquesta crisi global. En aquestes regions, avui dia, moltes persones s’estan veient obligades a abandonar les seves llars, sovint en un context en què coexisteixen situacions de pobresa econòmica, violència, conflictes i degradació ambiental que no són fruit de l’atzar, sinó d’unes relacions històriques (i presents) desiguals i injustes emmarcades en el capitalisme patriarcal globalitzat.
El vincle entre la crisi climàtica i els conflictes és complex i no sempre directe. No obstant, com ja demostren casos concrets al voltant de la planeta, l’escassetat dels recursos i la potenciació de les injustícies i desigualtats per les conseqüències de l’emergència climàtica, la converteixen en un tema de vital importància per a les generacions presents i futures.
Dilluns 7 de juny,
15.30 a 17.30h
Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÉS i PORTUGUÈS / ESPANYOL
- Taula Inaugural: Emergència climàtica i conflictivitat des d’una mirada ecofeminista.
Modera: Sandra Vicente, Periodista
A la taula inaugural ens proposem entendre millor la connexió entre la crisi climàtica i els conflictes, fent especial èmfasi en el desplaçament forçat de persones o l’impacte en els territoris, els recursos i modes de vida, abordant aquest debat des d’una perspectiva global i local. Per a això, farem una introducció a aquesta realitat i una aproximació a les responsabilitats globals en les relacions Nord-Sud en el marc de la justícia climàtica, així com a l’aportació de les mirades ecologistes i feministes en aquest enfocament.
– Vincle entre crisi climàtica, conflictes i desplaçaments amb enfocament gènere (ESF, Beatriz Felipe)
– Justícia climàtica i responsabilitats del Nord global (Transnational Institute, Mònica Vargas)
– Una perspectiva crítica dels conflictes a partir de l’ecofeminisme (Moçambic, Teresa Cunha)
17.30 a 19.30h
Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÈS i PORTUGUÈS / ESPANYOL
- Taula d’intercanvi d’experiències internacionals sobre crisi climàtica i conflictes.
Modera: Escola de Cultura de Pau
A la segona taula abordarem experiències internacionals que visibilitzen aquestes realitats, centrant-nos en diversos conflictes relacionats amb l’extracció de recursos (molts d’ells clau en les activitats que contribueixen a la crisi climàtica), conflictes deguts a la implementació de polítiques climàtiques que no tenen en compte els drets humans (construcció d’hidroelèctriques, grans centrals eòliques, biocombustibles, etc., o fins i tot d’extracció de minerals per a la indústria renovable) així com en conflictes associats a la mobilitat humana.
– Acumulació primitiva i la crisi de l’extractivisme: El cas de Cabo Delgado a Moçambic (Boaventura Monjane)
– La transició energètica en mans de qui? El cas de les macrohidroelèctriques al Brasil (Moviment d’Afectats per les Preses, Tchenna Maso)
– Reassentament preventiu forçat: el cas de Enseada da Baleia, entre abandonament i hostilitat (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)
Dimarts 8 de juny,
18 a 20h
- Taula sobre conflictes derivats de les polítiques climàtiques a Catalunya i el Sud Global.
Modera: Enginyeria Sense Fronteres
Finalment, a la tercera taula ens concentrem en conflictes a Catalunya i el Sud Global i que també es vinculen amb la crisi climàtica, en relació amb polítiques de descarbonització o projectes d’energies renovables plantejats en els últims anys on la sobirania dels territoris i les poblacions afectades no està en el centre del debat.
– – Criminalització de persones defensores en la lluita per la seva terra i territori: el cas de la comunitat de Unión Hidalgo, Oaxaca, Mèxic (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propostes i alternatives des de la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistències territorials i plantejaments des de la sobirania popular (Fila zero amb la Xarxa per la sobirania energètica, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre d’altres plataformes de territoris i col·lectius afectats a Catalunya)
Inscripcions
ESP
ALTA TENSIÓN
Jornadas Internacionales sobre Emergencia Climática y Conflictividad
7 y 8 de junio de 2021
Aunque el año 2020 y lo que llevamos de 2021 han estado marcados por las consecuencias de la COVID19, otra de las grandes crisis de nuestros tiempos no ha dejado de acrecentarse: la emergencia climática. El objetivo marcado por el Acuerdo de París de limitar el aumento de la temperatura a 2°C (realizando esfuerzos para que no sea mayor de 1,5°C) está lejos de alcanzarse.
Mientras tanto, presenciamos cómo los fenómenos extremos y repentinos, más frecuentes e intensos, las sequías, la elevación del nivel del mar y el deshielo, afectan directa e indirectamente a la vida de las personas, especialmente a las poblaciones en situación de vulnerabilidad en el Sur global, con consecuencias diferenciadas para las mujeres y las niñas.
Paradójicamente, los impactos más graves de la emergencia climática se concentran en las regiones empobrecidas del planeta y en las periferias, que son las que menos han contribuido a esta crisis global. En estas regiones, hoy en día, muchas personas están viéndose obligadas a abandonar sus hogares, a menudo en un contexto en el que coexisten situaciones de pobreza económica, violencia, conflictos y degradación ambiental que no son fruto del azar, sino de unas relaciones históricas (y presentes) desiguales e injustas enmarcadas en el capitalismo patriarcal globalizado.
El vínculo entre la crisis climática y los conflictos es complejo y no siempre directo. No obstante, como ya demuestran casos concretos alrededor del planeta, la escasez de los recursos y la potenciación de las injusticias y desigualdades por las consecuencias del cambio climático, lo convierten en un tema de vital importancia para las generaciones presentes y futuras.
Lunes 7 de junio, 15.30 a 17.30h
Disponible interpretación ESPAÑOL/PORTUGUÉS y PORTUGUÉS/ESPAÑOL
- Mesa Inaugural: Emergencia climática y conflictividad desde una mirada ecofeminista.
Modera: Sandra Vicente, Periodista
En la mesa inaugural nos proponemos entender mejor la conexión entre la crisis climática y los conflictos, haciendo especial hincapié en el desplazamiento forzado de personas o el impacto en los territorios, los recursos y modos de vida, abordando este debate desde una perspectiva global y local. Para ello, haremos una introducción a esta realidad y una aproximación a las responsabilidades globales en las relaciones Norte-Sur en el marco de la justicia climática, así como a la aportación de las miradas ecologistas y feministas en este enfoque.
– Vínculo entre crisis climática, conflictos y desplazamientos con enfoque género (ESF, Beatriz Felipe)
– Justicia climática y responsabilidades del Norte global (Transnational Institute, Mònica Vargas)
– Una perspectiva crítica de los conflictos a partir del ecofeminismo (Mozambique, Teresa Cunha)
Lunes 7 de junio, 17.30 a 19.30h
Disponible interpretación ESP/PORT y PORT/ESP
- Mesa de intercambio de experiencias internacionales sobre crisis climática y conflictos.
Modera: Escola de Cultura de Pau
En la segunda mesa abordaremos experiencias internacionales que visibilizan estas realidades, centrándonos en varios conflictos relacionados con la extracción de recursos (muchos de ellos clave en las actividades que contribuyen a la crisis climática), conflictos debidos a la implementación de políticas climáticas que no tienen en cuenta los derechos humanos (construcción de hidroeléctricas, grandes centrales eólicas, biocombustibles, etc. o incluso de extracción de minerales para la industria renovable) así como en conflictos asociados a la movilidad humana.
– Acumulación primitiva y la crisis del extractivismo: El caso de Cabo Delgado en Mozambique (Boaventura Monjane)
– La transición energética en manos de quien? El caso de las macrohidroeléctricas en Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)
– Reasentamiento preventivo forzado: el caso de Enseada da Baleia, entre abandono y hostilidad (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)
Martes 8 de junio, 18 a 20h
- Mesa sobre conflictos derivados de las políticas climáticas en Cataluña y el Sur Global.
Modera: Enginyeria Sense Fronteres
Finalmente, en la tercera mesa nos concentramos en conflictos en Cataluña y el Sur Global y que también se relacionan con la crisis climática, en relación con políticas de descarbonización o proyectos de energías renovables planteados en los últimos años donde la soberanía de los territorios y las poblaciones afectadas no está en el centro del debate.
– Criminalización de personas defensoras en la lucha por su tierra y territorio: el caso de la comunidad de Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propuestas y alternativas desde la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistencias territoriales y planteamientos desde la soberanía popular (Fila cero con la Xarxa per la sobiranía energètica, la Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre otras plataformas de territorios y colectivos afectados en Cataluña)
Inscripciones
————————————————————————————————————————–
PORT
ALTA TENSÃO
Conferência Internacional sobre Emergência Climática e Conflitos
7 e 8 de Junho de 2021
Segunda-feira, 7 de Junho, 15h30 às 17h30
Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol
- Mesa Inaugural: Emergência climática e conflito numa perspectiva ecofeminista.
Moderadora: Sandra Vicente, jornalista
– Articulação entre crise climática, conflitos e deslocamento com enfoque de género (ESF, Beatriz Felipe)
– Justiça climática e responsabilidades do Norte global (Instituto Transnacional, Mònica Vargas)
– Uma perspectiva crítica dos conflitos com base no ecofeminismo (Moçambique, Teresa Cunha)
Segunda-feira, 7 de Junho, 17h30 às 19h30
Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol
- Mesa sobre intercâmbio de experiências internacionais sobre crises e conflitos climáticos.
Moderação: Escola de Cultura de Pau
– Acumulação primitiva e crise do extractivismo: O caso de Cabo Delgado em Moçambique (Boaventura Monjane)
– A transição energética nas mãos de quem? O caso das usinas hidroelétricas no Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)
– Reassentamento preventivo forçado: o caso da Enseada da Baleia, entre o abandono e a hostilidade (Rede Sul-Americana de Migração Ambiental, Giovanna Gini e Tatiana Mendonça Cardoso)
Terça-feira, 8 de Junho, das 18h às 20h
- Mesa redonda sobre conflitos derivados das políticas climáticas na Catalunha e no Sul Global.
Moderação: Enginyeria Sense Fronteres
– Criminalização de defensores na luta por suas terras e território: o caso da comunidade Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propostas e alternativas na perspectiva da justiça climática (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistência territorial e abordagens da soberania popular (Linha zero com a Xarxa per la Sobirania Energètica, a Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre outras plataformas de territórios e grupos afetados na Catalunha)
Inscripções
¿Es posible limitar el poder corporativo? Propuestas concretas para la garantía de derechos humanos y ambientales
Este viernes 28 de mayo a las 19:00 volvemos a la Lealtad Santsenca. Más de un año después de la última, hacemos una actividad presencial y la hacemos “a lo grande”!
Grande como la pregunta que queremos responder “Es posible limitar el poder corporativo?” La impunidad con que actúan las grandes transnacionales, pisando derechos humanos y ambientales mientras continúan saqueando y acumulando riquezas, hace pensar que su poder no conoce límites. Pero, allí no hay abusos, hay resistencia.
En el acto del viernes contaremos con invitadas de lujo que compartieron sus experiencias y trayectorias haciendo frente a las vulneraciones de las transnacionales en sus territorios, para detener las leyes que facilitan este modo de actuar o para fiscalizar las consecuencias de sus actos. Un acto en el que explorar cómo generar alianzas multiplicadoras que permitan tumbar la impunidad de estos gigantes.
Además, para celebrar estas luchas colectivas y la oportunidad de reencontrarnos, cerraremos el acto acompañadas de la música de Mónica Guiteras!
No lo pienses más e inscríbete a la actividad, hasta el viernes!
Viernes 28 de mayo, 19h // Lleialtat Santsenca (C/Olzinelles, 31)
Presentación y debate:
-Jennifer Chavarro Quino, ASOQUIMBO
-Erik Hagen, Western Sahara Resource Watch
-Adil Meléndez, Global Justice Association
-Mireia Lozano, investigadora en derechos humanos
-Mónica Vargas, Eix Empresa i DDHH de LaFede.cat
-Fernando Topo Saz, Campaña contra el Tratado de la Carta de la Energía
Concierto:
- Mònica Guiteras
Inscripciones
Dónde?
Pren el control de les teves dades energètiques
Des de fa poc anys, els habitatges a Espanya compten amb comptadors intel·ligents que registren el teu consum elèctric cada 15 minuts. Aquestes dades són enviades a la companyia distribuïdora i, ella li reenvia a l’empresa comercialitzadora perquè et cobri per l’energia consumida. Segona la tarifa que tinguis, l’energia consumida a certes hores del dia pot ser més cara que en d’altres i això es veu reflectit a la factura fina. Per això, encara que consumeixis una mateixa quantitat d’energia que una altra persona, el cost que pagues pot ser major si tens una tarifa que no s’adapta bé a les hores del dia on consumeixes més electricitat.
Amb els comptadors intel·ligents, és possible recollir dades que permeten trobar la tarifa que minimitza la despesa elèctrica. Lamentablement, no és massa senzill analitzar-los, ja que la quantitat de dades a tractar pot ser notable. Per això, dins el marc de projecte europeu EmpowerMed (Nº 847052) que lluita per empoderar dones contra la pobresa energètica, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), acompanyat de la UAB i ESF, ha desenvolupat una eina que permet reduir els costs de consum d’un any i valorar la tarifa que implicaria una menor despesa. Amb aquesta eina s’han avaluat ja més de 15 voluntàries que assisteixen als assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), oferint recomanacions per canviar de tarifa i ajustar la potència quan això suposa un estalvi.
Així mateix, si estàs interessada, IREC ofereix l’oportunitat de monitoritzar les condicions de temperatura i qualitat de l’aire de casa teva. Per això t’entregaríem dos sensors que col·locaries en diversos llocs a casa (allunyats sempre de fonts de calor com estufes o televisors). Els sensors ja estan programats per realitzar les mesures necessàries de manera que no cal que facis res més que deixar-los al mateix lloc durant 15 dies. Posteriorment, analitzarem les dades i t’entregarem un informe amb suggeriments per millorar les condicions interiors amb accions fàcils d’implementar.
T’agradaria col·laborar en la lluita contra la pobresa energètica? Vols deixar de pagar de més als vampirs de l’oligopoli energètic? Vols ser la següent i conèixer més sobre les condicions de casa teva i la millor tarifa per tu? El procés és senzill i només cal dur el DNI o NIE de la persona titular del contracte d’electricitat, respondre una enquesta i registra-se. Tens dues maneres de participar! Pots assistir als assessoraments col·lectius de l’APE i preguntar per nosaltres (estarem encantats de saber qui ets i resoldre dubtes). O bé contracta amb la Mariana Jiménez (mcjimenez@irec.cat) i procedim igualment però de forma telemàtica! 😊
Quin és el fil que connecta El Saltillo (Mèxic), Cartagena de Indias (Colòmbia) i Osorno (Xile)? En aquestes ciutats la gestió d’un bé comú com l’aigua està controlada per la multinacional Agbar/Suez, la qual exerceix vulneracions de drets humans i ambientals, fet que posa en alerta la seva població. La visió de l’aigua com a mercaderia de la que extreure benefici a costa de tot -una estratègia cuinada a casa nostra i exportada arreu- és una greu amenaça per la garantia d’accés al dret a l’aigua, per la preservació dels territoris, les seves comunitats i pràctiques culturals. Amb aquesta lliçó ben apresa, comunitats afectades i organitzacions de la societat civil plantem cara a aquestes privatitzacions i el modus operandi d’Agbar/Suez.
Al webinar del passat 25 de març vam tenir l’oportunitat de parlar amb representants d’aquests 3 casos que van compartir les seves lluites i respondre els nostres dubtes, però també ens van llançar una incòmoda pregunta: Quina responsabilitat assumim des del Nord amb els abusos de les transnacionals d’aquí? Amb quins mecanismes comptem o hem de comptar per obligar-les a retre comptes de les seves vulneracions dels Drets Humans? Com connecta l’organització comunitària enfront de la multinacional Agbar/Suez? I és que si continuen estirant aquest fil, trobarem que a casa nostra, a Catalunya, Agbar/Suez gestiona el 80% del mercat privat de l’aigua. El model de gestió de l’empresa, si bé és cert que de forma menys agressiva, també genera greus impactes aquí. La lluita per nous models públics-comunitaris de l’aigua és una causa global que camina cap a la garantia dels drets humans i ambientals, posant la vida al centre i recuperant el control i les relacions culturals amb un bé comú tan essencial com l’aigua.
Webinar Internacional “Privatización del agua en Latinoamérica”
Recupera el vídeo del webinar:
Fitxes AlertaDH:
Fitxa Empresa de Servicios Sanitarios de Los Lagos
Dijous 25 de març de 2021
18h CET (Barcelona), 14h GMT-3 (Osorno), 12h GMT-5 (Cartagena), 11h GMT-6 (Saltillo)
Osorno, Xile
María Inés Barrera, portaveu i coordinadora de MODATIMA
Nicolás Boixes Moreno, membre de l’equip tècnic de MODATIMA
Cartagena, Colòmbia
Adil José Meléndez Márquez, advocat defensor de drets humans i ambientals
Ron Rosenhart Rodriguez, assessor jurídic de Global Justice Association
Saltillo i Ramos Arizpe, Mèxic
Glòria Tobón, Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo Auas, A.C.
Juanita Gómez, Associació d’Art, Cultura, Ecologia i Història de la Valle de les Labores, A.C., Ramos Arizpe
La pandemia ha visibilizado la urgencia de la pobreza energética y las medidas impulsadas durante el Estado de Alarma deben quedarse y ampliarse en momentos posteriores de la crisis sociosanitaria.
En el marco de la semana europea contra la pobreza energética diferentes organizaciones y plataformas en defensa del derecho a la energía y a los suministros básicos se están manifestando para reclamar la atención urgente a situaciones como los cortes de suministro indiscriminados en barrios de todo el Estado. A la vez, reclaman la necesidad de contar con una medida de miras más largas, que garantice el suministro a las personas en situación de vulnerabilidad, más allá del 9 de mayo de 2021, cuando termina la protección actual prevista por el gobierno por causa de la pandemia.
En el resto de la UE las situaciones son diversas, pero el contexto coincide. Durante los meses más duros de la COVID-19 los Estados Miembros han impulsado medidas para garantizar los suministros de agua y energía, pero en la mayoría de casos las recetas están siendo insuficientes. De hecho algunas, a día de hoy, ya han terminado su plazo de existencia, volviendo a la desprotección de antes de la pandemia, cuando son ahora más necesarias que nunca: prohibición de corte de suministros, ampliación de los supuestos para acceder a bonos y tarifas sociales, supresión de intereses en los pagos atrasados, etc.
La pandemia ha desenterrado debates sobre el modelo productivo y energético en el que vivimos de un modo que ningún otro evento de estas características había conseguido en las últimas décadas. Se han despertado demandas históricas que ahora se presentan como legítimas, necesarias y urgentes a ojos de la ciudadanía y la opinión pública. Están en la agenda política, encima de la mesa de los que toman las decisiones, pero siguen habiendo fuerzas contrarias que pretenden frenar este enfoque de derechos y de defensa de los suministros básicos con vocación de servicio público y con participación activa de la ciudadanía, poniendo las personas afectadas en el centro.
En este marco Enginyeria Sense Fronteres junto a la coalición Right to Energy, ha publicado un policy paper que denuncia que, a menudo, es la misma forma en la que están concebidos los sistemas y modelos de gestión de los suministros básicos (por ejemplo la energía o el agua) la que imposibilita impulsar medidas de rescate real para la gente y no para los mercados. Las privatizaciones, la liberalización del sector, la mercantilización y financiarización de estos recursos y de las mismas grandes empresas que los gestionan, traen consigo la potencial generación de más desigualdad social, la destrucción ecológica, y en última instancia pérdida de soberanía y democracia en la gestión de los servicios básicos.
El modelo de gestión de estos servicios se ha puesto en entredicho desde que se entró en el Estado de Alarma y la ciudadanía se vio llevada a una convivencia mucho más intensa en el interior de sus casas: más horas, más cuidados y necesidades, más consumo, más gasto. Y más beneficios para estas compañías, que en la mayoría de los países de la UE responden a un modelo privatizado. Estas condiciones de partida han hecho que las medidas que se han tomado ante la situación del Estado de alarma se vean limitadas por este mismo funcionar. Ahora es tiempo de reflexionar, y revertir si hace falta, las dinámicas y condiciones que nos han llevado a no poder proteger a nuestra propia ciudadanía como la situación requiere.
Aquestes festes juga amb ESF!
Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.
Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.
Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.
Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!
Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!
Juga en aquest enllaç!
