Quan hi ha aigua per a tothom ningú es fixa en què hi ha darrere d’aquest recurs, però quan no se’n té accés comencen a aparèixer una sèrie de preguntes que caldrà prestar-hi atenció. Ja sigui a algun país del sud global com a casa nostra, la gestió de l’aigua mereix una important reflexió per saber qui en té accés, la gestió, el control i la garantia d’aquest bé comú. En definitiva, quins paràmetres s’han de tenir en compte per tal de garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament.
Us convidem a venir a veure i participar del teatre fòrum “Què hi ha darrere de l’aigua”. Una col·laboració entre la Xixa Teatre i Enginyeria Sense Fronteres el proper diumenge 1 de desembre a les 12h a la Plaça de l’E stació de La Floresta, a Sant Cugat del Vallès.
El primer paso hacia la privatización del Agua en El Salvador
Ariadna Donate – Voluntària del grup El Salvador
¿Te imaginas una década esperando una respuesta? Lxs salvadoreñxs llevan más de doce años de lucha por la aprobación de una Ley General de Agua que garantice su derecho humano y una gestión pública y democrática en un país que enfrenta una importante crisis hídrica que se agrava diariamente por el avance del Cambio Climático y de la ola neoliberal de políticas privatizadoras que arrasa y empobrece a América Latina.
El camino hasta este cruce fue largo y desesperante. La primera propuesta de Ley General de Aguas se presentó a la Asamblea Legislativa el 22 de marzo del 2006 por la Unidad Ecológica Salvadoreña (UNES) y Cáritas de El Salvador quienes trabajaron intensamente un año en un proceso participativo de consulta a las comunidades para el diseño de anteproyecto de ley. En 2011 y 2012 el Foro Nacional del Agua actualizó la propuesta incluyendo el derecho humano al agua reconocido por la ONU y los Ministerios de Gobierno competentes presentaron también su opción. Es en ese año que inició la discusión sobre la Ley de Aguas en la Comisión de Medioambiente y Cambio Climático de la Asamblea Legislativa y se logró avanzar con la aprobación de 92 artículos. En 2017, la Asociación Nacional de la Empresa Privada (ANEP) presentó su propuesta llamada “Ley Integral de Aguas” destinada a mercantilizar el bien hídrico y a entregarlo a las grandes industrias. Dos meses más tarde la Universidad Centroamericana Simeón Cañas (UCA) presentó una propuesta de institucionalidad del ente rector del agua poniendo atención a quiénes iban a ser los responsables de tomar decisiones sobre el Agua en el país. Un año más tarde, en junio de 2018, fortalecida la fracción de derecha de la Comisión se retomó el tema del Agua iniciado seis años antes y se tomaron cuatro nefastos acuerdos: descartar los 92 artículos avanzados en la discusión, dejar de ocupar de base la propuesta presentada por el Gobierno y usar la presentada por la empresa privada, no otorgar audiencias a las organizaciones de la sociedad civil y que una comisión técnica decida el contenido y redacción de los artículos que posteriormente se votarán. Ante la alarma social por estos acuerdos se convocaron varias marchas multitudinarias entre ellas la del 14 de junio por el sector estudiantil. Ante la presión de los grandes intereses empresariales de controlar el agua y de la resistencia de la población y el movimiento social la discusión quedó en el limbo durante meses donde la Comisión ha suspendido sesión tras sesión por razones diversas, las últimas incluso sin la presencia de la presidenta. Hasta hoy. Hoy creemos haber presenciado el primer paso real en el camino de la privatización del Agua en El Salvador.
El bloque de derecha ARENA, PCN y PDC provocaron esta mañana en la Comisión el llamado “madrugón”. Los partidos prepararon un acuerdo y de manera sorpresiva lo sometieron a una votación repentina. Así fue como se votó y aprobó que el sector privado tenga mayor voz y voto en las decisiones sobre el agua en el país quedando conformado el ente rector por los siguientes organismos: Ministerio de Medioambiente y Recursos Naturales, Ministerio de Agricultura, Municipalidades (COMURES), Universidad de El Salvador, Sector productivo agropecuario, Juntas de agua, Sector productivo industrial. Tres horas antes, mujeres defensoras parte de la Alianza Nacional contra la Privatización del agua denunciaron con contundencia el madrugón legislativo y rechazaron la participación de la ANEP en la autoridad hídrica y cualquier intento de privatizar este bien de todas.
Se abre la posibilidad de revertir esta decisión si este tema pasa a la sesión plenaria de la Asamblea el viernes y 43 de los 84 diputados votan en contra, o aun y siendo aprobado este acuerdo el Presidente de la República lo veta. En cualquier caso, el pueblo salvadoreño ha esperado más de doce años una respuesta y hoy que la oligarquía volvió a decantar la balanza hacia los intereses empresariales es probable que la indignación y las necesidades desencadenen importantes reivindicaciones y quizá en este cruce de caminos a los diputados que dieron este primer paso en el camino privatizador el pueblo los empuje a dar un paso atrás.
*Agradezco al compañero Luis González de la Unidad Ecológica Salvadoreña (UNES) por el repaso histórico sobre la carrera por la aprobación de una Ley de Aguas en El Salvador.
El passat 21 de febrer de 2019 l’Assamblea Legislativa de El Salvador va aprovar amb 77 vots l’exoneració de pagaments pendents amb ANDA (Administración Nacional de Acueductos y Alcantarillados) en concepte d’explotació privada als sistemes d’aigua comunitaris.
Però, què és el cobrament per explotació privada de l’aigua? Al 2006 el Govern de El Salvador va introduir mitjançant el Ministeri d’Economia l’Acord Executiu Núm. 980 que fonamenta el Decret Executiu Núm. 67 amb el que es fa vigent un increment de les tarifes del servei d’aigua potable. Aquesta mesura, avançava en el procés de privatització de l’aigua especificant el cobrament per l’explotació privada de l’aigua incloent una tarifa per a tots aquells que extreuen aigua del subsòl, de fonts i de rius. El Decret no va fer cap excepció per a les juntes d’aigua comunitàries, catalogant-les com un ens privat que es lucra de l’extracció de l’aigua.
A partir del 2014, les juntes comencen a rebre rebuts de cobraments per part d’ANDA. En alguns casos els cobraments van ser molt elevats donat el caràcter retroactiu de la mesura, amb rebuts que van arribar fins a 380.000 $.
Davant d’aquesta situació, el Foro del Agua va actuar amb la identificació d’una alternativa i l’acompanyament de les juntes d’aigua per a la seva declaració d’interés social i determinar que no es lucren de l’aigua, si no que conformen un servei que donen a les comunitats.
L’assessorament a les comunitats i les juntes d’aigua del Foro de l’Aigua ha fet que aquest 2019 s’hagi aprovat l’exoneració dels pagaments pendents a 2326 juntes administradores d’aigua potable. El dictamen favorable exonera també els cobraments futurs fins i tot per a les juntes que es formin posteriorment sempre que disposin de la declaració d’interés social.
El Foro de l’Aigua ha considerat aquesta fita com un èxit important assolit, així com pel reconeixement que ha fet l’Estat a les juntes d’aigua pel servei públic que realitzen.
“No tenemos miedo” recull part de la lluita contra la mineria a El Salvador, que va portar com a resultat la prohibició d’aquest tipus d’indústria a tot el país.
El pròxim dimarts 18 de desembre de 2018 de 18 a 21 h presentem a Can Batlló el documental amb la presència de Salvador Recinos, ambientalista, defensor de drets humans i membre de la Unitat Ecològica Salvadorenca, que ens explicarà de primera mà com ha estat aquesta lluita.
El documental narra la lluita de les comunitats del nord d’El Salvador, Centreamèrica, contra els projectes miners que buscaven autoritzacions per a l’explotació. La història avança des de l’experiència de Vidalina, lideresa comunitària, qui des dels seus inicis es va oposar i i va viure l’aprovació de l’única Llei que prohibeix la mineria en qualsevol expressió a escala mundial.
Us hi esperem!
AraVaDa… Com podem fer front a les multinacionals que volen fer-se amb la gestió de l’aigua?
Us convidem a venir a sentir de primera mà diferents estratègies de mobilització i incidència política a El Salvador i a Barcelona amb la finalitat de fer front a les multinacionals que volen fer-se amb la gestió de l’aigua. Parlarem amb Samuel Ventura, membre d’ACUA a El Salvador i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica.
I després ens quedarem a sopar a la seu!
Divendres 26 d’octubre de 2018
19 h, a la Seu d’Enginyeria Sense Fronteres
c/ Múrcia 24, baixos, Barcelona
Amb la col·laboració de
Casual celebració del Dia Mundial (Sense) Aigua a El Salvador
Ariadna Donate – Voluntària del grup El Salvador
El dia 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua, casualment un tall en el subministrament d’aigua va deixar algunes zones de San Salvador sense abastiment gran part del dia. L’accidentalitat de l’acció va corrompre la rutina dels habitants de la capital. Beure, rentar, cuinar, regar, netejar, dutxar-se. A la capital salvadorenya la cobertura d’aigua és del 96% segons ANDA, així que a diferència de la població de les zones rurals la majoria no realitzen cap esforç més que obrir l’aixeta per aconseguir el líquid vital. Però a San Salvador, qui va celebrar el Dia Mundial de l’Aigua?
Hi ha un grup de ciutadans que cada dia celebren i valoren seguir tenint aigua. Els integrants del Foro del Agua es van plantar al pati de l’Assemblea Legislativa per reivindicar la ratificació de la reforma de l’Article 69 de la Constitució que reconeixeria el Dret Humà a l’Aigua i a l’Alimentació. Estampant la seva mà pintada de blau en una pancarta amb el missatge “El Agua no se vende, se cuida y se defiende”, molts salvadorenys sumaren les seves mans a una lluita que casualment s’està allargant massa. La història de la reforma de l’article 69 és un conte tant interminable com casual. La reforma de qualsevol article de la Constitució Salvadorenya requereix que una legislatura de l’Assemblea aprovi la modificació i que la següent la ratifiqui. En aquest joc, la legislatura 2009-2012 va aprovar per majoria la reforma de l’article. Però casualment, la següent legislatura no va accedir mai a posar en agenda la ratificació, motiu pel qual l’esquerra va decidir tornar a proposar la reforma per una via especial d’aprovació i engegar el procés des de zero. La reforma fou aprovada de nou però aquesta vegada la legislatura actual, a menys de dos mesos de finalitzar el seu exercici, casualment tampoc l’ha ratificat ¿Què hi ha darrere d’aquest conte de casualitats?
El Foro del Agua destacà a l’acte la relació entre la indústria sucrera i la dreta salvadorenya. A l’informe de la Secretaría de Participación Ciudadana, Transparencia y Anticorrupción, que detalla els finançadors de partits polítics, es visibilitza l’històric finançament dels empresaris del sucre cap a la dreta. De casualitat sorprèn també l’augment de finançament a ARENA en 2013 i 2017 coincidint amb els casuals intents d’aprovació de lleis privatitzadores d’aigua: primer la coneguda Ley de Gestión Integrada de los Recursos Hídricos o Ley de los regantes i després la proposta de Ley Integral del Agua. Per tal de denunciar aquestes casualitats i exigir la ratificació de l’article de manera urgent el Foro del Agua va entregar una peça de correspondència a l’Assemblea, gràcies al suport del diputat del FMLN Rolando Matas.
Una vegada més els salvadorenys deixen clara la seva indignació mentre veuen com les seves llibertats es van afogant entre casualitats. De fet, probablement de totes elles l’única casualitat veritable fou el tall d’aigua que va interrompre la rutina dels habitants de la capital i que és el dia a dia de moltes famílies en altres zones. Aquest accident va ajudar a interpel·lar a tots els ciutadans en una lluita que més aviat que tard també serà innegablement la seva. Potser el dia que obrin l’aixeta i no caigui tan sols una gota, potser el dia que ja sigui massa tard.
Oferim places de pràctiques tècniques als projectes que desenvolupem a El Salvador en matèria d’aigua.
Si tens formació en Enginyeria Civil o Industrial i estàs pensant en realitzar el teu Treball Fi de Grau o Màster vinculat a la cooperació aquesta és una bona oportunitat! La nostra contrapart al país, ACUA, busca voluntaris per a recolzar-los en la realització de carpetes tècniques. Aquest pot ser el teu projecte!
Tens fins al 30 d’abril (1 d’abril estudiants de la UPC) per presentar-te! No ho deixis passar!
Tota la informació aquí.
La veu de les defensores de l’Aigua inunda el Puerto
Ariadna Donate – Voluntària del grup El Salvador
La defensa del recurs hídric al Salvador no defalleix després de més d’una dècada. Vam tenir una mostra de la forca d’aquest moviment el passat divendres 23 de febrer quan es van reunir al Malecón del Puerto de la Libertad més de 300 persones al 1r Encuentro de Juntas Rurales de Agua del Salvador sota el lema “Per la gestió pública i comunitària de l’Aigua”. El gran nombre d’assistents de totes les regions del país fou una mostra de la vitalitat dels més de 2300 sistemes d’abastiment autogestionat que resisteixen a l’amenaça neoliberal de privatitzar aquest bé bàsic per la vida. L’acte, impulsat pel Foro Nacional del Agua, va obrir l’espai a les defensores i defensors comunitaris perquè compartissin el seu testimoni i alcessin la veu en un clam a la protecció del vital líquid. En el transcurs del matí els líders i lideresses van exposar amb contundència diversos casos: l’intent d’expropiació per part de l’Alcaldia del sistema comunitari de Tacuba i l’empresonament de defensors, l’abús d’aigua per a reg exercit per l’empresa Textufil a Suchitoto i les amenaces a les defensores, l’apatia institucional davant la problemàtica de l’aigua a San Juan el Progreso i la intensa persecució de lideresses al municipi del Puerto de la Libertad per part de l’alcalde Miguel Jiménez com a estratègia per a apropiar-se del sistema d’aigua per al seu propi lucre. Davant d’aquestes amenaces s’han obert processos de denúncia davant les respectives instàncies judicials que desafortunadament segueixen sense resolució i evidencien la criminalització als defensors comunitaris. En els últims anys s’ha intensificat la persecució a líders i lideresses al Salvador. Per aquest motiu, el Foro considera vitals espais com aquest per tal de teixir relacions de solidaritat i suport entre les comunitats. L’objectiu és poder fer front amb determinació i unitat a la lluita per l’Aigua, i seguir inundant el país amb el seu clam.
El poble salvadoreny es manifesta contra la privatització de l’Aigua
Ariadna Donate – Voluntària del grup El Salvador
Des de fa més de 13 anys és latent a El Salvador el debat sobre la gestió del recurs hídric. A la desregulació i la desatenció de la política publica se li ha sumat en els últims 5 anys l’amenaça de posar en mans d’empreses privades la gestió de l’aigua. Al desembre la dreta salvadorenya va presentar de nou a l’Assemblea Legislativa una proposta de reforma de Ley de Asocio Público-privado per legalitzar els contractes entre l’Estat i les entitats privades per l’aprovisionament de béns o serveis públics, entre ells els educatius, de salut, d’aigua i centres penals. La modificació d’aquest marc legal obre la porta a la privatització del recurs hídric.
La Llei dels APP es crea el 2013 com a exigència de la Corporación del Milenio i del govern d’Estats Units per a desemborsar els fons del projecte Fomilenio II, donació de la cooperació estatunidenca per al desenvolupament. Avui, la reforma impulsada per la dreta pretén incloure els serveis d’educació, sanitat i centres penals que llavors van ser exclosos. Aquesta legislació permet que l’Estat sol·liciti préstecs per a la construcció d’infraestructura que posteriorment l’empresa privada podrà utilitzar per a oferir serveis a la població i amb això lucrar-se. Així, els ciutadans pagaran amb els seus impostos el préstec sol·licitat per l’Estat i doblement també la quota imposada pel servei que l’empresa privada ofereixi com per exemple l’aigua, enriquint al sector privat.
Amb l’objectiu de defensar el dret humà la Alianza Contra la Privatización del Agua impulsada pel Foro del Agua, que aglutina moviments socials en lluita per la defensa d’aquesta, va convocar dues manifestacions els passats 20 de desembre i 5 de gener convidant a les organitzacions socials a la mobilització. A la primera manifestació la iniciativa impulsada per un estimat de 700 persones de tots els territoris del país, va caminar fins a la casa presidencial a San Salvador per a entregar una peça de correspondència al President Salvador Sanchez Cerén del partit d’esquerra FMLN, exigint el veto a la reforma. La UMO (Unidad de Mantenimiento del Orden, policia antidisturbis) va barrar el pas a la protesta amb barricades, va llançar gas pebre per disuadir als manifestants i va carregar amb força contra ells deixant alguns ferits. Prèviament a l’inici de la marxa, la Aliança va emetre un comunicat expressant el seu rebuig a la reforma privatitzadora i exigint la ratificació de l’Article 69 de la Constitució Salvadorenya que reconeixeria el dret humà a l’aigua i l’alimentació. Així mateix, els moviments socials salvadorenys segueixen defensant després d’una dècada de lluita la seva proposta de Llei General d’Aigua que asseguraria l’accés a aigua segura per tots els habitants del país. Una vegada més els ciutadans segueixen fent front a l’intent de mercantilització d’aquest bé bàsic que posa en perill l’accessibilitat de milions de salvadorenys que viuen en condicions de pobresa i reconeix l’aigua com un privilegi, no com un dret fonamental.
Trobada internacional del Foro del Agua El Salvador
Ariadna Donate – Voluntària del grup El Salvador
La nostra gota d’aigua és important. Però amb una sola no podem regar les plantes de cafè, cuidar els animals, rentar roba ni hidratar-nos per estar sans. Per a això fa falta un xàfec. I és per això que ESF treballa dia a dia a El Salvador al costat de la seva contrapart ACUA per mantenir viva una xarxa d’agents que defensin el dret humà a l’aigua.
En el marc d’aquest projecte liderat pel Foro del Agua d’El Salvador, durant la setmana del 25 al 29 d’abril de 2017, va tenir lloc a San Salvador el Fòrum Internacional “Mecanismes de participació de la societat civil per a l’aplicació del Dret Humà a l’Aigua dins de la Gestió Pública i Comunitària”. El tècnic representant d’ESF, va compartir aquesta trobada amb representants del Foro del Agua El Salvador, la Red de Vigilancia Interamericana para la Defensa y Derecho al Agua (Red VIDA), la Plataforma de Acuerdos Público Comunitarios de las Américas (PAPC) y la Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento (AEOPAS).
L’objectiu d’aquesta trobada era promoure l’intercanvi d’experiències i recollir propostes alternatives sobre la gestió pública i comunitària d’aigua com a alternativa als APP (Asocios Públics-Privats), incidir en l’avenç i aprovació de la Llei General d’Aigües i liderar iniciatives d’incidència. En el marc d’aquest esdeveniment van tenir lloc: el Fòrum Internacional Mecanismes de participació de la societat civil per a l’aplicació del Dret Humà a l’Aigua des de la Gestió Pública i Comunitària; la Trobada Continental d’Intercanvi d’Experiències Conflictivitat i Amenaces a Defensores i Defensors del Dret Humà a l’Aigua; i visites territorials per conèixer problemàtiques, conflictes i pràctiques organitzatives al voltant de l’aigua en aquest país.
Més de 600.000 persones a El Salvador no tenen accés a aquest bé essencial i més d’1 milió tenen serveis hídrics deficients, és a dir: no tenen accés a aigua suficient, segura, acceptable, accessible i assequible. Això representaria aproximadament el 25 % de la població total del país. L’Estat salvadoreny té l’obligació, segons l’establert pels protocols internacionals, d’assegurar el dret humà a l’aigua. No obstant això, al país existeix un dany ambiental acumulat que impacta la disponibilitat d’aquesta i el seu govern no tan sols no facilita l’accés a aquest bé sinó que tal com reflecteix el manifest nascut d’aquesta trobada, obstrueix la gestió comunitària del recurs hídric. No podem oblidar que en aquesta rica Llatinoamèrica l’autogestió de l’aigua és una herència ancestral que ha permès a les seves comunitats més vulnerables accedir solidàriament a aquest recurs i sobreviure (mitjançant Juntes d’aigua a El Salvador, Aqüeductes Comunitaris a Colòmbia, Comitès d’Aigua a Bolívia i Sistemes Comunitaris a Mèxic, entre d’altres).
Els sistemes comunitaris d’aigua són els defensors dels béns hídrics i desenvolupen pràctiques de gestió participativa i solidària des dels seus usos i costums garantint-se, mitjançant la gestió col.lectiva, el dret a l’aigua. No obstant això, la gestió comunitària no és reconeguda ni socialment ni pels representants polítics. Contràriament, és perseguida i criminalitzada de diverses maneres: formes violentes de despulla de les infraestructures que han estat construïdes per les comunitats amb el seu treball comunitari (com la minga, el convite i l’ajuda mútua), amenaces d’expropiació dels sistemes, criminalització i judicialització dels defensors i defensores de l’aigua, sobreexplotació d’aqüífers, traves a les associacions comunals, persecució dels seus representants i privatització de serveis municipals. En una situació global de naturalesa complexa marcada per: l’apropiació i mercantilització del recurs, la disminució de les reserves d’aigua i l’augment de la demanda; aquests sistemes no reben cap suport de les autoritats locals, nacionals i les instàncies internacionals i pateixen constants amenaces per part dels Estats que haurien de protegir-los.
Davant del repte que suposa aquest context global es va destacar en aquesta trobada la fortalesa, capacitat de convocatòria i mobilització del Fòrum de l’Aigua d’El Salvador, la seva important articulació territorial (a través de mesas) així com la seva capacitat d’incidència cap al poder polític i legislatiu. També es va reconèixer el potencial i interès de ANDA (empresa estatal d’aigua) per donar suport a les juntes comunitàries. Davant d’aquesta situació es van plantejar les consultes populars com a mecanisme de legitimació i empoderament i la formació i capacitació per millorar l’eficiència del servei i protegir-se de l’expropiació. Per fer front a la criminalització i judicialització dels defensors i defensores de l’aigua serà necessari buscar mecanismes d’alerta primerenca així com de denúncia i defensa davant dels organismes pertinents. És imperiós mobilitzar la solidaritat local i internacional per no aïllar a aquests líders.
Sota el lema: “L’aigua no es ven, s’estima i es defensa!”, es va exigir el respecte al dret a l’autogestió dels Sistemes Comunitaris d’Aigua a El Salvador i tota Llatinoamèrica. Aquesta trobada va permetre estrènyer llaços entre els agents de canvi i seguir lluitant per portar una mica de pluja a tots els racons del país. Seguirem treballant junts per ser el xàfec que El Salvador necessita. Perquè sense aigua, no hi ha vida.
