Webinar sobre la pobresa energètica en nens i adolescents
El passat dijous 14 de maig va tenir lloc el webinar sobre la pobresa energètica en nens i adolescents. Les dos convidades Irene González d’Enginyeria Sense Fronteres i Saska Petrova, professora de la Universitat de Manchester explicaren la situació de la precarietat energètica i com afecta en adolescents e infants.
Irene González va explicar com el 30,8% dels infants i adolescents de Barcelona estarien en risc de pobresa i/o exclusió social segons dades a la ciutat de Barcelona. D’aquesta la situació de pobresa energètica té impactes diferencials i severs en infància i adolescència, per exemple en la salut mental amb estrés, aïllament; en la salut física amb malalties específiques, malnutrició i dificultats per curar-se; en educació amb dificultad de concentració, bullying i absentisme; i amb la seguretat per risc d’incendi o electrocució per desconexions irregulars.
Com a conclusió ens explicava com hi ha poques mesures específiques per afrontar la precarietat energètica a la infància i i que cal analitzar i tenir en compte en l’elaboració de polítiques públiques.
Podreu trobar tota la informació i dades a l’estudi “Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona”
Saska Petrova, ens va parlar sobre la precarietat energètica, com la pobresa energètica s’aborda sovint com un problema domèstic i com aquesta domesticació de la pobresa energètica l’exclou dels debats polítics i dels imaginaris soci-ecològics. Per tant hi ha que moure visió de la pobresa energètica d’una qüestió domèstica a una qüestió política.
Feliç diada de Sant Jordi 2020
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán
Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!
Deu llibres per entendre i canviar el món
Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat
El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.
TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.
Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio
La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.
Canvi climàtic / Yayo Herrero, María González y Berta Páramo
Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes. A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-
La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero
“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.
Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez
Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.
El Calibán y la Bruja / Silvia Federici
NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane
Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.
Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas
A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.
El Primer Festival Devreporter tanca el projecte europeu Frame, Voice, Report en el marc del qual s’han convocat les dues últimes beques de periodisme Devreporter, i presenta alguns dels reportatges becats. En total s’han produït 25 projectes periodístics sobre migracions, justícia ambiental i gènere que han estat becats amb 480.000 euros. Les beques han permès que 31 entitats i 66 periodistes hagin realitzat, fins el moment, 189 treballs periodístics i activitats relacionades amb ells. Aquests treballs periodístics s’han publicat o emès a més de 45 mitjans, la meitat catalans i espanyols, i la resta de tot el món. Tot i que encara no s’ha fet el recull de dades definitiu, l’audiència global estimada fins ara d’aquests treballs és de més de tres milions de persones.
El festival estava programat per al mes maig i havia de ser presencial però s’ha reformulat tenint en compte l’emergència generada pel COVID-19, i la situació de confinament. Tal i com afirma el vocal de comunicació de Lafede.cat, Andrés García Berrio, “aquests dies d’alt consum audiovisual i en els quals estem sentint molt que els virus no tenen fronteres, els reportatges devreporter poden ajudar-nos a aprofundir en el coneixement del món i la consciència internacionalista. Li hem de dir a la gent que deixi el Netflix i es connecti al festival devreporter”.
Les sessions es faran a través de la plataforma ZOOM, i simultàniament a al Facebook de LaFede, i en els propers dies publicarem les instruccions per a seguir-ho. Totes les xerrades quedaran gravades i publicades al canal de Youtube.
El festival s’obrirà el 21 d’abril amb un debat sobre el dret a l’aigua on participaran Míriam Planas, de la plataforma Aigua és Vida i membre d’Enginyeria sense fronteres (ESF), Ricardo Balderas, periodista mexicà, i Víctor Yustres, director del documental “Aigua Tèrbola” que explica el paper d’Agbar a Catalunya i a Mèxic, i que podrà veure’s després del debat. Les sessions es faran a través de la plataforma ZOOM, i simultàniament a al Facebook de LaFede, i en els propers dies publicarem les instruccions per a seguir-ho. Totes les xerrades quedaran gravades i publicades al canal de Youtube.
Al dia següent, el 22 d’abril, es podran visualitzar els reportatges ‘Les llavors de Berta Cáceres’ i ‘Alerta defensores’ que expliquen les amenaces a les dones defensores de drets humans a Amèrica Llatina.
El 28 d’abril el focus es posarà en el relat que es fa sobre les migracions amb un debat entre Anna Surinyach i José Colón, fotoperiodistes especialitzats en el tema que han fet servir les beques devreporter per mostrar les migracions des d’una òptica poc habitual, posant l’atenció en la mirada dels seus protagonistes i sense filtres, i des de la responsabilitat institucional. Immediatament després es podrà gaudir del docureportatge “Boza”, d’Anna Surinyach i Séverine Sajous. El 29 d’abril es podran veure “Misbah, el documental’ i ‘Amazics, una diàspora forçada’ que tracten sobre la comunitat pakistanesa i amaziga a Catalunya.
Finalment el 5 de maig tancarà el cicle la xerrada “El valor de les cures. Dones migrants cuidadores” amb la participació d’una periodista de La Directa, i de representants de Sindillar i l’ONG Cooperacció, responsables del documental “Cuidar entre terres. Qui sosté la vida quan les dones migren?”. Al dia següent, el 6 de maig, es podran visualitzar de tres treballs becats: ‘La vida después’,’Fugir per estimar i ser. Asil i resistències LGTBI del Marroc a Barcelona’ i ‘Now you are a woman’ que expliquen la persecució penal de les dones que avorten a El Salvador i del col·lectiu LGTBI al Marroc i a Kènia.
La lluita pel dret a l’aigua, una batalla contra Agbar a Mèxic
Avui, 22 de març, volem commemorar el dia Mundial de l’Aigua, ja que l’aigua és un dret i no una mercaderia. Des d’ESF apostem per un model públic de gestió i no sols en l’Estat Espanyol, sinó a tot el món.
A Mèxic, Saltillo i Veracruz són dues ciutats en les quals la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’empreses participades per la multinacional Aigües de Barcelona ha anat acompanyada de denúncies d’augments desorbitats de tarifes, talls del subministrament, irregularitats contractuals o impactes ambientals. Segons ha investigat el periodista Víctor Yustres, i que ens mostra en l’article “Les aigües tèrboles d’Agbar a Mèxic” publicat en El Salto.
L’entrada d’Agbar a Mèxic comença justament en Saltillo, capital de l’estat de Coahuila, i es remunta a l’any 2000, quan guanya l’alcaldia municipal de la ciutat Oscar Pimentel González, del conservador Partit Revolucionari Institucional (PRI). En aqueix moment, l’alcalde proposa una aliança del municipi amb una empresa multinacional per a lluitar contra l’escassetat d’aigua i millorar el servei. Contracta llavors a l’empresa Freese Nichols per a fer un estudi sobre la mena d’esquema de privatització més adequat per al municipi i més endavant contracta també a l’empresa auditora Arthur Anderson, que llavors era l’assessora comptable de totes les empreses del grup Aigües de Barcelona, per a conduir el procés de privatització. Finalment, el model triat és el d’empresa mixta.
Aigües de Barcelona va arribar a Saltillo sota la promesa que anava a “millorar l’accessibilitat de l’aigua per als habitants”. Ara, l’empresa es veu embolicada en un cercle de denúncies que varien entre violacions als drets humans, l’aprovació irregular de l’augment en la tarifa, una multa per cobraments indeguts a més de 200 usuaris i la rematada d’una paraestatal en bones condicions.
Segons dades recollides per l’Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo (AUAS) gràcies a una sol·licitud d’informació realitzada a Agsal, l’empresa efectua 100.000 corts d’aigua anuals per impagament, una xifra considerable tenint en compte que el total és d’uns 250.000 usuaris. Més de 15.000 usuaris domèstics, el 8% de la població, tindrien el servei d’aigua totalment suspès en el Saltillo.
En els dos primers anys de privatització, la companyia va realitzar cinc augments de tarifes per damunt de la inflació. Entre el 2001 i el 2015, els i les saltillenques van passar a pagar entre un 80 i un 230% més pel rebut de l’aigua.
L’eficiència del servei, un dels motius que van precipitar la privatització del servei, s’ha mantingut al voltant del 60% en aquests 19 anys. És a dir hi ha un 40% d’aigua extreta que es perd per fugides en el sistema o altres causes.
En un altre article El agua en el campo mexicano: una batalla por la vida, publicat en El Salto, ens parla dels activistes que des de Saltillo fins a Parres lluiten per conservar els brolladors i evitar la sobreexplotació, tal com explica Juan Gamboa, llaurador i líder comunitari de la zona, “la major part dels brolladors o s’han assecat o flueixen amb un cabal molt feble. Les agroindústries i empreses que gestionen l’aigua com a Aigües de Saltillo han xuplat ja la majoria de recursos hídrics, aquest és dels pocs que queden juntament amb els brolladors de Parres”.
El director del Comité de Defensa de l’Aigua de Parres, Felipe Rodríguez, explica que la sobreexplotació de l’aqüífer es dóna a partir de la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’Aigües de Barcelona, a través de l’empresa mixta Aigües del Saltillo (Agsal) en 2001. “Quan entra Agbar a gestionar l’aigua en la capital de l’estat, fa 20 perforacions en l’aqüífer Saltillo Sud per a proveir a la població de la ciutat. Això ha afectat els brolladors de General Cepeda, que s’han assecat, i als Parres, que corren perill”.
Daniela Pastrana, periodista mexicana especialitzada en drets humans explicava en aquesta entrevista en media.cat com “Les amenaces de les multinacionals són un problema estructural que afecta moltes parts del món. En països com Mèxic, moltes empreses s’aprofiten d’un sistema judicial molt feble i una elit política massa corrupta. Fan aquí el que en els seus propis països no s’atrevirien a fer”.
Jackie Campbell és defensora dels drets humans a la regió de Coahuila de Saragossa (Mèxico). Explica en una entrevista a La Directa com “les empreses estrangeres estan buidant l’aigua del país per a construir infraestructures i fer funcionar les seves empreses i com, per a combatre tot això, les comunitats i activistes han creat el col·lectiu Sí en la vida, en el qual participa actualment”.
“Aquest tipus d’intervencions porten el que es denomina les ciutats model, en el nostre cas denominada Derramadero. Aquest tipus de ciutat són ciutats construïdes per empreses, projectes inviables davant la manca d’aigua. […] Estan destruint els territoris de les comunitats, els estan espoliant l’aigua per a construir aquest tipus d’infraestructures”, explica l’activista Campbell.
Afegeix que amb el documental Aigua tèrbola: el negoci d’Agbar a Mèxic, finançat per la beca DevReporter, “mostrarem les vulneracions més importants que estem patint a Mèxic i és l’espoli de l’aigua. Aquesta vulneració, aquest robatori, l’estan patint, sobretot, les comunitats llauradores”.
En el documental també veurem les irregularitats del negoci de l’aigua a Espanya. I en l’article Poder, irregularidades y opacidad sin fronteras en el negocio del agua en España publicat a El Salto, el periodista Jordi Sans indaga quines són les companyies que acaparen la majoria de concessions en l’Estat. Aqualia —filial de la constructora i empresa de serveis històricament relacionada amb les germanes Koplowitz i propietat del multimilionari mexicà Carlos Slim des de 2016—, Acciona i Agbar (Societat General d’Aigües de Barcelona) que des del 2010 és una de les filials espanyoles de la companyia Suez, participada alhora en un 4,1% per Criteria, el hòlding d’inversions de La Caixa.
Pel que fa a la transparència, Agbar no advoca per exposar a la societat les seves accions i moviments sinó més aviat al contrari. Al maig de 2018 estava prevista una Multiconsulta no vinculant a Barcelona organitzada pel consistori que volia recollir l’opinió ciutadana sobre diferents qüestions. Una de les preguntes havia d’estar relacionada amb la gestió de l’aigua i Agbar va fer diferents moviments jurídics per a intentar suprimir la pregunta de la proposta de votació. Aquestes i altres actuacions d’Agbar per protegir el seu negoci es recullen en aquest reportatge a La Directa.
El 20 de novembre de 2019 el Tribunal Suprem dictava una sentència en la qual donava el vistiplau al procés de creació de l’empresa mixta —Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua— que ostenta la concessió en l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), propietat al 70% de Suez, 15% del AMB i 15% de Criteria. Amb aquesta decisió es tancava un capítol de huit anys en els tribunals després que en 2011 la multinacional signés amb la AMB la creació de la mixta que gestionaria el cicle de l’aigua sense concurs públic previ fins al 2047. L’acció es va rubricar, en canvi, a través d’un procediment negociat.
Miriam Planas, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, considera que la decisió de l’alt tribunal “assegura els interessos de les empreses”, acció que a la seva entendre ja havia fet altres vegades com en el cas del rescat a la banca. Planas reconeix que els “sorprenen molts els fonaments jurídics d’aquesta sentència, però no ens sorprèn tant l’actitud del Suprem”.
El treball periodístic per explicar els efectes de la privatització a Mèxic s’han fet també ressò en els mitjans de comunicació mexicans. Gràcies a la col·laboració amb el projecte periodístic PODER, s’han publicat dos reportatges a la Revista Proceso, escrits pel periodista Ricardo Balderas. El primer, Oderbrecht-Agbar: los negocios bajo el agua, explica les irregularitats que amaga el negoci de les dues transnacionals en la gestió de l’aigua al Port de Veracruz. Amb nou mil queixes davant la Procuraduría Federal del Consumidor (PROFECO) i setze ampares judicials presentades, el Grup MAS, format per Oderbrecht i InterAgbar de Mexico està al punt de mira de la ciutadania de Veracruz.
En un segon reportatge, La crisis de Agbar en Saltillo, s’explica com des de la privatització de l’aigua a mans d’Agbar l’any 2001 a la capital de Coahuila, l’empresa s’ha vist envoltada de denúncies de violaciones a drets humans, aprovacions irregulars d’augments de tarifes, multes per cobraments indeguts a més de 200 usuaris. L’article explica també com Agbar va intentar apoderar-se de l’aigua del municipi veí a Saltillo de Ramos Arizpe, però va ser expulsat poc més d’un any després per les protestes ciutadanes.
Aquest diumenge 22 de març, Dia Mundial de l’ #Aigua no us podeu perdre l’estrena en línia del documental #AiguaTèrbola “el negoci d’Agbar a Mèxic”
Quins impactes ha tingut Aigües de Barcelona a Mèxic des de la seva arribada el 2001? A través d’aquest cas concret, el documental explora el paper de les transnacionals com Agbar a països de Sud i com està aprofitant la suavitat normativa del context per als seus beneficis en el negoci de l’aigua. El documental també ens permetrà conèixer quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.
S’emetrà al #FestivalOnlineDDHH organitzat per Entre Fronteras. En directe a la seva pàgina de Facebook a partir de les 20h
El passat divendres 6 de març vam realitzar a la Lleialtat Santsenca, junt amb la Taula per Mèxic i l’Institut Català Internacional per la Pau, l’acte “Dones per un nou model energètic. Experiències a Mèxic i Catalunya”.
Vam comptar amb la presència de Teresa Castellanos i Samantha César del Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra y el Agua – Morelos, Puebla, Tlaxcala.
On ens van parlar del Proyecto Integral Morelos, el qual és una macroinfraestructura energètica projectada a la comunitat de Huexca , a l’estat mexicà de Morelos. Aquest projecte preveu dues centrals termoelèctriques i un gasoducte d’uns 160 quilòmetres que creuaria el territori de desenes de comunitats indígenes camperoles, així com les faldes del volcà “Popocacatépetl”, i altres autopistes i aqüeductes. Aquestes infraestructures serien explotades per empreses espanyoles, Abengoa en el cas de les centrals termoelèctriques, i Elecnor i Enagas (juntament amb la italiana Bonatti) pel que fa als gasoductes. En aquest darrer cas amb el finançament del govern espanyol a través del Fondo de Internacionalización de la Empresa española (FIEM).
Des del seu anunci aquest projecte ha comptat amb l’oposició de les diferents comunitats que hi veuen una amenaça pel seu estil de vida, la seva salut i per l’equilibri ambiental del territori. A través de diferents organitzacions com el “Frente de Pueblos en Defensa del Agua, Tierra y el Aire” han protagonitzat accions d’informació i sensibilització així com recursos legals per tal d’aturar el PIM.
La matinada del 20 de febrer de 2019 el destacat opositor al PIM Samir Flores va ser tirotejat a la porta del seu domicili a Amilcingo. Samir era un conegut activista comunitari, integrant de la “Asamblea Permanente de los Pueblos Indígenas”, del “Congreso Nacional Indígena” i els darrers anys havia estat una veu protagonista contra el PIM. El crim continua impune amb la investigació oberta, tot i que familiars i companyes no dubten a relacionar-ho amb la seva activitat opositora.
Vam comptar també amb la presència de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, que ens van explicar com el model energètic té fortes afectacions no només en la generació, sinó també en l’accés. A nivell mundial, hi ha 1100 milions de persones que no tenen accés a electricitat i moltes famílies aquí a Catalunya no tenen garantit accés a l’energia. A més ens trobem com està molt feminitzada la precarietat energètica. Com s’ha pogut veure en el dia a dia de l’APE. Com aquesta afecta especialment col·lectius de dones en risc: dones grans que viuen soles, treballadores domèstiques, famílies monomarentals..
I no només afecta més als col·lectius de dones sinó que al mateix temps la vinculació de les dones a les tasques de la llar és el doble que la dels homes. Al final són les dones les que deixen la feina al mercat laboral per cuidar, són les que encapçalen les cures de tot el que tingui a veure amb l’energia per la vida. L’absència o precarització de l’energia els afecta més perquè estan més vinculades.
Així a tall de conclusió, tot i que les afectacions són diferents, a nivell quantitatiu i qualitatiu, les afectacions d’aquest model de l’energia privat i oligopòlic tenen forts impactes sobre les dones tant al Sud, com el Nord global.
Manual de remunicipalització dels serveis públics de aigua
L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) i Enginyeria sense Fronteres (ESF) publiquen la versió catalana d’aquest Manual de remunicipalització dels serveis públics de l’aigua, la versió original del qual ha estat liderada per l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament (AEOPAS).
El manual té com a objectiu donar suport als ajuntaments que prenen la decisió de remunicipalitzar els serveis d’abastament i sanejament que, en el seu moment, foren privatitzats. És un document eminentment tècnic i jurídic que toca els aspectes clau d’una remunicipalització i aporta el cabal, el coneixement i l’experiència d’un grup d’experts en la matèria. La publicació d’aquest manual és d’una especial importància per la necessitat urgent de disposar d’una regulació adient, racional i urgent dels processos de reinternalització dels serveis públics, i en especial els de remunicipalització, per evitar la inseguretat jurídica en què estan tenint lloc.
Els autors del manual són Eulalio Ávila Cano, Secretari i Interventor-Tresorer de l’Administració Local de Categoria Superior; Valentín Merino Estrada, Doctor en Dret i Secretari d’Administració Local de Categoria Superior i Pilar Ortega Jiménez, Interventora-Tresorera d’Administració Local de Categoria Superior. A més també s’ha comptat amb la documentació aportada per la Federació de Serveis a la Ciu-tadania de Comissions Obreres i el suport constant de la Red Agua Pública. Per a l’edició catalana volem agrair especialment la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa.
El pots descarregar aquí
Presentació “Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic”
Dimecres 26 de febrer a les 19:00 als cinemes Girona, presentem el documental “Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic”, produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte “El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà”, finançat per la beca DevReporter.
Després de la projecció podrem gaudir d’una taula rodona amb:
- Mònica Vargas (Transnational Institute)
- Sandra Vicente (Taula Per Mèxic)
- Juan Martínez (Taula de l’Aigua de Terrassa)
- Jackie Campbell (activista pel dret a l’aigua a El Saltillo)
- Victor Yustres, (Periodista, Director del documental)
L’entrada és gratuïta però cal reservar a través d’aquest formulari.
On?
Nou estudi: La gestió dels sediments a la Conca de l’Ebre
El Delta de l’Ebre és la major zona humida de Catalunya, amb una superfície de 320 km2. Constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental, i avui dia ningú posa en dubte que s’ha convertit en una de les regions més emblemàtiques del nostre país.
Aquest estudi té per objecte l’anàlisi de la gestió dels sediments al Delta de l’Ebre, des d’una perspectiva jurídica. S’hi expliquen les principals característiques ambientals, socials i econòmiques que configuren aquesta regió, per endinsar-se posteriorment en la problemàtica de la regressió del Delta de l’Ebre.
L’estudi pretén fer una aproximació jurídica per a la protecció del Delta, ja que queda palès que una gestió inadequada dels sediments por repercutir negativament, no només en el propi riu Ebre, sinó també en la resta d’ecosistemes que l’envolten. S’ha investigat sobre les diferents normatives (europea, estatal, autonòmica i regional) que regulen aquesta temàtica, per veure quines vies de protecció hi trobem actualment.
Però sembla que la legislació no és suficient. També s’han volgut recopilar algunes de les iniciatives i experiències que han sorgit recentment per a protegir els ecosistemes deltaics, tant al Sud com al Nord global. Així, per exemple, l’estudi destaca la importància de teixir aliances amb altres xarxes amb presència a Catalunya, els aprenentatges del estudis realitzats a la Província d’Orellana, a l’Equador, o més recentment, la iniciativa regional per tal de gestionar els sediments al Delta del riu Danubi des d’una perspectiva de conca.
Aquest estudi alerta sobre els efectes dels impactes socials i ambientals a la Conca de l’Ebre i posa en valor i a debat algunes propostes i perspectives sorgides arreu del món amb mires de protegir els ecosistemes deltaics.
Portem els Drets Humans i la Justícia Global als instituts!
Guia per a la introducció de la justícia global, la igualtat de gènere i els drets humans en el currículum cientificotecnològic de secundària obligatòria i en la modalitat de Ciències i tecnologia de batxillerat
La “Guia per a la introducció de la justícia global, la igualtat de gènere i els drets humans en el currículum cientificotecnològic de secundària obligatòria i en la modalitat de Ciències i tecnologia de batxillerat” sorgeix de l’encàrrec de l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat per tal de crear una eina que proporcioni recursos al professorat per tal d’introduir la Justícia Global al currículum escolar de secundària. En l’elaboració hem col·laborat amb el programa municipal de Cooperació, Justícia Global, Pau i Drets Humans i amb l’equip directiu de l’Institut Baldiri Guilera.
Com a resultat, hem elaborat aquesta guia que divideix els recursos en 5 temàtiques actuals: el Dret humà a l’aigua i al sanejament, la pobresa energètica, les migracions climàtiques, les persones defensores del medi ambient i els minerals estratègics, residus electrònics i obsolescència programada. Tot això, contemplant els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. La guia, que segueix la meixa estructura per a cada tema per tal de ser més dinàmica, inclou una recopilació de recursos (documents, pàgines web d’interès, activitats d’associacions, documentals, curts, etc.) que el professorat pot utilitzar per incorporar aquestes temàtiques en la seva activitat docent.
L’elaboració d’aquesta guia representa per nosaltres una oportunitat per continuar ampliant el nostre àmbit d’actuació en activitats vinculades a l’Educació per al Desenvolupament a través de l’educació formal. A ESF creiem que hem de cooperar per a la consecució d’una societat internacional més justa, que es desenvolupi sense excloure cap persona i que alhora construeixi i posi en pràctica els drets humans fonamentals: econòmics, socials, culturals i ambientals, individuals i col·lectius, a tot el planeta.
La Guia ha estat elaborada per sensibilitzar, tant el professorat, com l’alumnat, de que la pobresa i les desigualtats entre països enriquits i empobrits, així com entre les persones, no són fenòmens casuals, sinó que hi ha relacions d’interdependència passades i presents, que s’han d’identificar amb claredat per ser eliminades i avançar cap a la justícia global.
