Pren el control de les teves dades energètiques
Des de fa poc anys, els habitatges a Espanya compten amb comptadors intel·ligents que registren el teu consum elèctric cada 15 minuts. Aquestes dades són enviades a la companyia distribuïdora i, ella li reenvia a l’empresa comercialitzadora perquè et cobri per l’energia consumida. Segona la tarifa que tinguis, l’energia consumida a certes hores del dia pot ser més cara que en d’altres i això es veu reflectit a la factura fina. Per això, encara que consumeixis una mateixa quantitat d’energia que una altra persona, el cost que pagues pot ser major si tens una tarifa que no s’adapta bé a les hores del dia on consumeixes més electricitat.
Amb els comptadors intel·ligents, és possible recollir dades que permeten trobar la tarifa que minimitza la despesa elèctrica. Lamentablement, no és massa senzill analitzar-los, ja que la quantitat de dades a tractar pot ser notable. Per això, dins el marc de projecte europeu EmpowerMed (Nº 847052) que lluita per empoderar dones contra la pobresa energètica, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), acompanyat de la UAB i ESF, ha desenvolupat una eina que permet reduir els costs de consum d’un any i valorar la tarifa que implicaria una menor despesa. Amb aquesta eina s’han avaluat ja més de 15 voluntàries que assisteixen als assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), oferint recomanacions per canviar de tarifa i ajustar la potència quan això suposa un estalvi.
Així mateix, si estàs interessada, IREC ofereix l’oportunitat de monitoritzar les condicions de temperatura i qualitat de l’aire de casa teva. Per això t’entregaríem dos sensors que col·locaries en diversos llocs a casa (allunyats sempre de fonts de calor com estufes o televisors). Els sensors ja estan programats per realitzar les mesures necessàries de manera que no cal que facis res més que deixar-los al mateix lloc durant 15 dies. Posteriorment, analitzarem les dades i t’entregarem un informe amb suggeriments per millorar les condicions interiors amb accions fàcils d’implementar.
T’agradaria col·laborar en la lluita contra la pobresa energètica? Vols deixar de pagar de més als vampirs de l’oligopoli energètic? Vols ser la següent i conèixer més sobre les condicions de casa teva i la millor tarifa per tu? El procés és senzill i només cal dur el DNI o NIE de la persona titular del contracte d’electricitat, respondre una enquesta i registra-se. Tens dues maneres de participar! Pots assistir als assessoraments col·lectius de l’APE i preguntar per nosaltres (estarem encantats de saber qui ets i resoldre dubtes). O bé contracta amb la Mariana Jiménez (mcjimenez@irec.cat) i procedim igualment però de forma telemàtica! 😊
Webinar Internacional “Privatización del agua en Latinoamérica”
Recupera el vídeo del webinar:
Quin és el fil que connecta El Saltillo (Mèxic), Cartagena de Indias (Colòmbia) i Osorno (Xile)? En aquestes ciutats la gestió d’un bé comú com l’aigua està controlada per la multinacional Agbar/Suez, la qual exerceix vulneracions de drets humans i ambientals, fet que posa en alerta la seva població. La visió de l’aigua com a mercaderia de la que extreure benefici a costa de tot -una estratègia cuinada a casa nostra i exportada arreu- és una greu amenaça per la garantia d’accés al dret a l’aigua, per la preservació dels territoris, les seves comunitats i pràctiques culturals. Amb aquesta lliçó ben apresa, comunitats afectades i organitzacions de la societat civil plantem cara a aquestes privatitzacions i el modus operandi d’Agbar/Suez.
Al webinar del proper 25 de març tindrem l’oportunitat de parlar amb representants d’aquests 3 casos que compartiran les seves lluites i respondran els nostres dubtes, però també ens llançaran una incòmoda pregunta. Quina responsabilitat assumim des del Nord amb els abusos de les transnacionals d’aquí? Amb quins mecanismes comptem o hem de comptar per obligar-les a retre comptes de les seves vulneracions dels Drets Humans? Com connecta l’organització comunitària enfront de la multinacional Agbar/Suez? I és que si continuen estirant aquest fil, trobarem que a casa nostra, a Catalunya, Agbar/Suez gestiona el 80% del mercat privat de l’aigua. El model de gestió de l’empresa, si bé és cert que de forma menys agressiva, també genera greus impactes aquí. La lluita per nous models públics-comunitaris de l’aigua és una causa global que camina cap a la garantia dels drets humans i ambientals, posant la vida al centre i recuperant el control i les relacions culturals amb un bé comú tan essencial com l’aigua.
Fitxes AlertaDH:
Fitxa Empresa de Servicios Sanitarios de Los Lagos
Dijous 25 de març de 2021
18h CET (Barcelona), 14h GMT-3 (Osorno), 12h GMT-5 (Cartagena), 11h GMT-6 (Saltillo)
Osorno, Xile
María Inés Barrera, portaveu i coordinadora de MODATIMA
Nicolás Boixes Moreno, membre de l’equip tècnic de MODATIMA
Cartagena, Colòmbia
Adil José Meléndez Márquez, advocat defensor de drets humans i ambientals
Ron Rosenhart Rodriguez, assessor jurídic de Global Justice Association
Saltillo i Ramos Arizpe, Mèxic
Glòria Tobón, Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo Auas, A.C.
Juanita Gómez, Associació d’Art, Cultura, Ecologia i Història de la Valle de les Labores, A.C., Ramos Arizpe
Presentem l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua”
L’aigua és un bé imprescindible per la vida i per això mateix hi ha qui la veu i la tracta com un gran negoci. Ja hem vist els resultats de tractar l’aigua com una mercaderia més, però quines polítiques de l’aigua podríem realitzar amb el criteri de garantir el sosteniment de la vida? És compatible respectar els límits físics de la natura amb maximitzar els beneficis privats? Existeixen fórmules més enllà de la gestió pública i la privada? Que pot aportar la mirada ecofeminista al debat sobre els models de gestió de l’aigua?
Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua“, que hem realitzat amb La Hidra Cooperativa i que vam tractar a l’acte de presentació de l’11 de març amb col·lectius i experiències que compartiran les seves reflexions i pràctiques sobre com interseccionen aigua, feminismes i comunitat.
Descàrrega aquí l’estudi
Instem als partits que poden conformar el proper govern de Catalunya a incorporar 10 mesures per l’aigua.
-
Entitats ecologistes i en defensa de l’aigua presenten un decàleg pel bon estat ecològic dels nostres ecosistemes fluvials, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i la gestió Pública i Democràtica de l’Aigua.
-
Calen mesures urgents davant la crisi global i l’emergència climàtica i ecològica.
Un ampli ventall d’organitzacions i entitats de Catalunya (Agora del Besòs, Aigua és Vida, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres, Grup de Defensa del Ter, Plataforma de Defensa de l’Ebre, Plataforma Preservem el Litoral del Maresme, Prou Sal, Taula de l’Aigua del Llobregat) han tornat a reivindicar el que ja van denunciar durant la campanya electoral: l’escassa presència de l’emergència climàtica en el debat polític, especialment d’una problemàtica clau a Catalunya, com és la de l’aigua.
En un decàleg de propostes, aquestes entitats s’han adreçat a tots els equips negociadors dels respectius partits polítics, per a què incorporin diversos aspectes relacionats amb l’aigua als possibles acords de govern. Les propostes van des de mesures urgents relacionades amb la planificació hidrològica i la salvaguarda d’ecosistemes, fins a la consideració plena de l’aigua com a Dret Humà.
Concretament, el decàleg presentat insta a incorporar el [1] Dret Humà a l’Aigua ì al Sanejament a la legislació catalana, [2] les mesures necessàries per a obtenir el bon estat ecològic de totes les masses d’aigua a Catalunya, [3] garantir el compliment estricte i prioritari dels cabals de manteniment, [4] única possibilitat d’accedir a les concessions de captació a les administacions o empreses públiques, [5] endegar un programa de modernització dels regadius on l’estalvi d’aigua generat es dirigeixi a garantir els cabals de manteniment, [6] complir el retorn de cabals al Ter, [7] fomentar la participació ciutadana amb la recuperació i readaptació dels Consell de Conca, [8] auditar l’explotació minera d’Iberpotash al tram mig de la conca del Llobregat, [9] modificar les normatives que dificulten els acords democràtics decidits pels plens municipals per a remunicipalitzar els serveis d’aigua i endegar una oficina de suport als municipis que vulguin recuperar la gestió directa de l’aigua i [10] adreçar els fons europeus per a la recuperació econòmica ‘Next Generation UE’ a reforçar el sector de la gestió pública, aconseguir el bon estat ecològic de totes les masses d’aigua i a implementar les mesures necessàries d’adaptació als efectes de la crisi global.
Es constitueix la Associació de Municipis i Entitats per una Energia Pública
Dimarts 23 de febrer, la Xarxa per la Sobirania Energètica, representada per Enginyeria Sense Fronteres, ha passat a formar part de la comissió executiva de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), amb la finalitat d’acompanyar-la en la recuperació de les xarxes de distribució i de vetllar perquè els criteris de sobirania energètica estiguin sempre en els objectius i en els processos de l’associació.
Impulsar la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia elèctrica; desenvolupar accions per promoure una transició energètica cap a un model energètic que sigui just, democràtic i sostenible, així com també assessorar els municipis que tinguin aquests mateixos interessos. Aquests són els principals objectius de la nova Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP).
Els representants de 74 municipis i 4 entitats han participat en l’acte de constitució celebrat avui a través d’una plataforma virtual. En primer lloc s’ha constituït l’Associació, s’han aprovat els Estatuts, s’han designat els municipis i entitats que ocuparan els càrrecs i els vocals que també formen part la Comissió Executiva. També s’ha acordat iniciar els tràmits necessaris per inscriure l’AMEP al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya.
La Xarxa per la sobirania energètica porta des de 2013 lluitant per recuperar el control les xarxes de distribució elèctrica i avançar cap a un model energètic més democràtic, renovable, distribuït, inclusiu i amb menys impactes socials i ambientals a nivell global. Hem estat testimonis, arreu d’Europa, de diversos projectes d’energia ciutadana que han estat possibles gràcies a l’exercici de la sobirania, el control ciutadà i la gestió de les xarxes. El poble de Schönau a Alemanya és un referent de la possibilitat real de que una cooperativa ciutadana recuperi la gestió de la xarxa elèctrica davant una gran empresa del sector, la multinacional sueca Vattenfall. També a Alemanya, les ciutats de Berlín i Hamburg han estat capaces de recuperar la xarxa de distribució elèctrica. Lamentablement, a l’Estat espanyol no existeix un mecanisme de concessió de la gestió de xarxa que permeti als municipis o altres actors de base ciutadana disputar-ne la gestió a les grans empreses de l’oligopoli de grans empreses. A Catalunya, Endesa Distribució s’emporta la major part del pastís de la distribució d’electricitat, i ho pot fer de per vida.
Celebrem la constitució d’aquest front municipal ampli i representatiu de tot el territori català, que tingui la voluntat i la valentia de recuperar el control sobre les xarxes de distribució i reconegui el potencial de desenvolupar projectes de sobirania energètica amb la capacitat de gestió de les xarxes. En tant que societat civil, ens comprometem a ser part activa d’aquest procés i vetllar pel compliment d’aquest objectiu en el camí cap a una transició energètica justa i que permeti el desenvolupament de la sobirania local i la resiliència de les comunitats davant els reptes de futur, que afrontarem com a conseqüència dels efectes de la pressió humana sobre el planeta.
La Xarxa per la sobirania energètica ha apostat des de l’inici per una energia comunitària local. Dues propostes municipalistes, PM15 i PM19, recullen propostes per impulsar la sobirania energètica local i encoratgen els municipis a posar-la en marxa. Recentment, i davant el sorgiment de les comunitats energètiques, n’hem fet una guia que explica quins són els criteris que, al nostre entendre, garanteixen el desenvolupament de la sobirania energètica en una comunitat energètica local). Posem a disposició de l’Associació de Municipis per l’Energia aquests recursos perquè esdevingui el motor municipal d’una transició energètica justa envers la sobirania energètica a Catalunya.
El Grup de Suport mutu de l’APE: una eina d’empoderament i de salut
Segons la Declaració Universal dels Drets Humans, “tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, tant per a ella com per a la seva família, salut i benestar, especialment pel que fa a l’alimentació, la vestimenta, l’habitatge, la assistència mèdica i els serveis socials necessaris “. De fet, l’accés a un habitatge adequat ha Estat reconegut com un dels determinants socials de les desigualtats en salut (Comissió per Reduir les Desigualtats Socials en Salut a Espanya) i s’han documentat diversos impactes negatius de la inseguretat residencial sobre la salut física i mental de les persones.
L’accés als subministraments bàsics es sens dubte un aspecte essencial d’un habitatge digne. L’aigua i l’energia no només possibiliten les tasques de cures i el confort tèrmic, entre altres necessitats vitals, sinó que també possibiliten la interacció i participació social a través d’l’ús d’aparells elèctrics. Un estudi exhaustiu realitzat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i el Grup d’Habitatge de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, mostra com l’accés inadequat o insuficient a l’habitatge i / o subministraments bàsics té forts impactes en la salut general, en la prevalença de trastorns crònics, en l’ús de serveis sanitaris i, especialment, en la salut mental. De fet, el 80% dels homes i el 79% de les dones entrevistades en aquest informe presentava riscos de patir problemes de salut mental, quan aquests indicadors en la població general són del 14,5% i del 19,5%, respectivament.
El no poder mantenir la casa a una temperatura adequada, no poder fer front de les factures o no poder, si més no, regularitzar els subministraments, genera forts sentiments d’ansietat, d’impotència i de culpa en les famílies, que es veuen obligades a lidiar amb aquests problemes de manera individual i, sovint, es senten estigmatitzades i faltes de suport. Conscients d’aquests malestar, proposem abordar-los de manera col·lectiva i política, amb l’objectiu últim d’aliviar la responsabilitat que actualment senten les famílies al propi sistema i model energètic, basant-nos en que l’accés als subministraments bàsics com un dret de les famílies que mai hauria de dependre de la seva capacitat de pagament.
El grup de suport mutu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica és un espai on ens ajuntem, compartim preocupacions i ens acompanyem des d’allò proper i el concret. Es tracta d’una eina d’empoderament, a l’igual que els assessoraments col·lectius quinzenals, però en aquest cas està pensat amb un funcionament que posa èmfasi en la salut i que es desenvolupa des d’un espai de seguretat i confiança més reduït, que generi aquesta xarxa en la qual sostenir, entre tots i totes, els malestars i impactes del model energètic en què vivim però también altres vulneracions i situacions fruit de tants altres eixos de desigualtat: la realitat material i econòmica de cadascú, el gènere, la diversitat funcional, l’edat, la situació de salut, etc. Es un lloc on segar aquestes cadenes que ens oprimeixen com a individus, sent conscients d’elles, generant benestar i dignitat de forma col·lectiva.
Precisament sobre la qüestió dels impactes de la pobresa energètica en la salut i l’empoderament de les persones afectades, el projecte europeu EmpowerMed, on participem com a ESF, està generant diferents intervencions en el si d’una xarxa de diferents entitats a nivell de l’Europa mediterrània, que treballem en aquesta línia, generant eines, espais i tallers per a incloure una mirada sobre l’afectació en la salut i el factor de la desigualtat de gènere, en la lluita contra la pobresa energètica.
Juntes encarem aquests últims dies per aconseguir l’òptim
A una setmana de finalitzar la campanya #AcosoDeEndesaAJuicio volem agrair la participació i el compromís de totes per fer-ho possible. En aquests poc més de trenta dies hem aconseguit superar el mínim necessari per portar a judici els cobradors d’Endesa per fer-se passar per funcionaris judicials.
Ens ajudeu a aconseguir l’òptim?
I recorda, les aportacions a Goteo tenen una desgravació de fins a un 80%, aprofita els avantatges fiscals!
Fes la teva aportació i/o comparteix a les xarxes socials!
Aquestes festes juga amb ESF!
Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.
Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.
Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.
Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!
Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!
Juga en aquest enllaç!
L’incendi al Gorg, conseqüència del racisme institucional
En el Dia Internacional dels Drets Humans denunciem com, més que mai, aquests s’han convertit en un privilegi
Ahir vam anar a dormir amb l’angoixa i la ràbia de veure com les flames a una nau industrial podien acabar amb vides de persones que s’han vist excloses de tot plegat.
Però per què arribem a aquest punt?
Aquests horribles esdeveniments són una conseqüència directa d’un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades. Tot plegat, drets humans que les institucions de tot nivell, municipals, autonòmiques, estatals, han vulnerat i vulneren sistemàticament. Els fets succeïts aquesta nit són la conseqüència d’haver privat a totes aquestes persones de drets fonamentals com: el dret a un habitatge digne, el dret a la seguretat social, el dret al treball, el dret a la salut, etc. La violació que condueix a situacions de pobresa o d’exclusió social i naturalment a la pèrdua de la dignitat humana. És obligació i deure de les administracions respectar, protegir i garantir l’accés a aquests drets.
Assenyalem també com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les administracions. En primer lloc, a l’Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol per promoure els discursos d’odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d’atenció (quan hi ha vides humanes en joc) cap a l’incivisme i la suposada delinqüència, i per liderar una política racista que nega els drets més bàsics, al padró, a l’atenció social o a un habitatge digne.
A la Generalitat de Catalunya per la manca de polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge per a totes les veïnes i pel col·lapse de la mesa d’emergència.
A l’Estat espanyol per negar-se a regularitzar les persones en situació administrativa irregular, fins i tot enmig d’una pandèmia, excloent i deixant encara més enrere milers de persones.
Denunciem el racisme institucional
Les polítiques estatals i europees migratòries i la Llei d’Estrangeria empenyen a moltes persones a la irregularitat, a la precarietat, a l’exclusió, a l’assetjament policial als espais públics, a l’explotació laboral i al constant perill de la deportació, previ pas pel CIE o sent víctima d’una deportació exprés, sense cap garantia jurídica. La violència de l’aparell deportador, les traves burocràtiques per aconseguir regularitzar la situació i la constant criminalització de la migració ens permeten afirmar que vivim en una societat estructuralment racista.
No permetrem la victimització i criminalització d’aquestes persones que són permanentment excloses i que ni en els moments d’urgència es tenen en compte les seves necessitats vitals. Es proposen solucions que mai no serien acceptables per a persones blanques però que sembla que siguin l’única opció per a les persones migrants.
És urgent que les administracions reconeguin primer el racisme com un dels factors principals que impedeixen l’accés als drets més bàsics, i que treballin en desenvolupar polítiques públiques efectives per a totes les persones, independentment del seu origen o la seva situació administrativa
Denunciem la precarietat habitacional
No tenir una llar digna i estable és una vulneració de drets. L’Estratègia integral per a l’abordatge i implementació del sensellarisme a Catalunya, que encara està pendent d’aprovació i implementació, parlava el 2017 de més de 53.000 persones en aquesta situació. La problemàtica s’agreuja i no hi ha una perspectiva optimista, perquè no hi ha cap consens de llarga durada ni compromís ferm dels diferents administracions públiques per combatre aquesta injustícia.
L’accés i el gaudi de l’habitatge han de ser contemplats com a drets essencials de totes les persones, però l’administració prioritza els interessos de les grans corporacions capitalistes per sobre de la lògica de la protecció social. Segons l’Agència d’Habitatge de Catalunya, les entitats bancàries i fons d’inversió són propietàries de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, els desnonaments s’executen diàriament i els mitjans de comunicació posen el focus mediàtic en les ocupacions, criminalitzant-les, enlloc d’abordar la problemática amb tota la seva complexitat i assenyalar tots els factors estructurals que la provoquen.
Es criminalitza a persones que veuen vulnerats els seus drets i dignitat. Famílies senceres, que no només pateixen la condició d’inestabilitat, sinó que a més son estigmatitzades i excloses de la societat des dels seus més petits racons: són assenyalats a l’escola, són acusats pels veïns, surten a la televisió com a criminals per intentar viure en condicions mínimes d’habitabilitat.
Es condemna a pares i mares pel fet d’intentar donar als seus fills condicions pel seu desenvolupament, oblidant la responsabilitat de les institucions de donar condicions de vida, salut, educació, treball i dignitat per a tothom tal com s’expressa en la Declaració Universal de Drets Humans.
Viure amb dignitat no és patir constantment d’una manca de recursos o del risc de ser desallotjats o afectats per un incendi.
El dret al lliure desenvolupament de la persona no es pot dur a terme si s’ha d’anar d’assentament en assentament, esperant el dia del proper desnonament.
Una vida digna no pot ser discriminada: no tolerem el fet que s’assenyali als nens, nenes, pares, veïnes, per les condicions del seu habitatge, especialment quan l’article 25 d’aquesta Declaració de Drets confereix el dret a l’habitatge que veiem violat en aquest i altres molts casos.
Per això denunciem que el crim no és en viure en un lloc que cau, és no tenir un altre lloc per anar-hi.
Des de fa anys el Moviment Popular de l’Habitatge lluita al carrer amb campanyes com l’Obra Social i promou lleis per solucionar l’emergència habitacional que patim (24/2015 RD 1/2019 11/2020…), però no s’estan complint, abocant a milers de persones al sensellarisme després de patir desnonaments. És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida i desenvolupar mecanismes perquè ningú perdi casa seva. I no només això, actualment no hi ha prou places en pisos d’emergència ni albergs per acollir les persones que no tenen alternativa habitacional i els dispositius d’urgència, oberts per exemple per la pandèmia de la Covid-19, evidencien que sovint s’actua amb respostes temporals i a curt termini. Cal una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi i els recursos d’emergència.
Per evitar situacions com la d’ahir, l’habitatge ha de deixar de ser una mercaderia.
Denunciem la pobresa energètica
Segons algunes informacions, el foc podria tenir el seu origen en una espelma que hauria caigut dins la nau. Les entitats que treballem per l’eradicació de la pobresa energètica portem anys denunciant la inseguretat que pateixen les persones que, per la seva situació de precarietat, es veuen forçades a ocupar per accedir a un habitatge o, en aquest cas, a un sostre.
L’accés als subministraments ha de ser universal i sense excepcions. Exigim que les administracions garanteixin els drets bàsics de totes les veïnes i estableixin protocols perquè els col·lectius més vulnerabilitzats puguin accedir als seus subministraments de forma regular, sigui quina sigui la seva situació dins de l’immoble. Alhora cal que la Generalitat estableixi el més aviat possible al seu cos de Bombers el llargament reclamat protocol de detecció de casos de pobresa energètica. Mentre no es duguin a terme accions contundents en aquest sentit, seguirem veient morts als nostres barris i pobles. Unes morts, per tant, que tenen responsables directes.
Drets humans com a privilegi
Avui, Dia internacional dels Drets Humans, contemplem un cop més com aquests han deixat de ser universals per convertir-se en un privilegi. En un premi que s’atorga a discreció segons el seguiment d’unes suposades normes socials o si s’encaixa dins d’unes determinades classificacions econòmiques, socials i culturals.
Denunciem el racisme institucional, la precarietat habitacional, l’exclusió social i la criminalització de les persones migrades. Amb la tristesa i la indignació davant la tragèdia que s’ha viscut aquesta nit a Badalona, que demà pot ser en qualsevol altre municipi de Catalunya, de l’estat o del món; però amb la solidaritat i el suport mutu en primer pla per a les persones que eren a la nau incendiada i per tal que mai més ningú hagi de patir situacions com aquesta,
Les organitzacions signants, exigim als poders públics:
– Regularització de totes les persones en situació administrativa irregular.
– Garantir l’accés als drets bàsics: Padró, habitatge, sanitat, educació, serveis socials, etc.
- Garantir la tutela i el suport al jovent migrant fins a la seva autonomia.
– Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions municipals i autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per perfil racial i de les deportacions forçoses.
– Pla de Xoc d’Habitatge liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el Govern de l’estat i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d’Emergències d’habitatge a zero i reallotjar totes les persones que viuen en espais temporals i/o precaris.
-Assegurar el dret de totes les persones a l’accés i gaudi d’un habitatge digne i desenvolupar eines efectives per combatre les diferents formes de discriminacions racistes, directes i indirectes.
– Garantir l’accés universal als subministraments bàsics per a tota la ciutadania implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d’aigua, llum i gas en situacions d’ocupació en precari.
– Establir un protocol de detecció de casos de pobresa energètica en el cos de Bombers de la Generalitat coordinat entre el Departament d’Interior i el d’Afers Socials i Família tal i com porten reclamant les organitzacions socials des de fa anys
El juez admite a trámite la querella presentada por la APE contra los cobradores de Endesa
Los hechos podrían ser constitutivos de delitos castigados con penas de hasta tres años de prisión.
La APE lanzamos campaña de micromecenazgo para hacer frente a los gastos del procedimiento.
Barcelona 09/12/2020
El pasado 30 de julio presentamos una querella contra DPS Consulting para denunciar lo que hace años venimos presenciando: el acoso que sufren familias en situación de vulnerabilidad por parte de las empresas como Endesa, que contratan este tipo de despachos para reclamar deudas impagadas de luz o de gas. Sus estrategias no tienen límite: Cartas, llamadas, amenazas con juicios falsos. Ahora, incluso, se han hecho pasar por funcionarios judiciales.
A finales de junio de 2020, en plena pandemia, Yolanda, una vecina vulnerable de Cubelles (Barcelona) recibe una llamada a su móvil. Al otro lado del teléfono, la persona se identifica como una funcionaria del poder judicial y le advierte que si no paga los más de 2.000 euros que debe a Endesa en menos de una semana, se le embargarán todas las cuentas e ingresos, incluidas prestaciones sociales, desde los mismos juzgados.
Yolanda, aterrada ante la perspectiva de perder los pocos ingresos con los que cuenta, consiguió grabar la llamada y trasladar a la Alianza contra la Pobreza Energética (APE) su contenido. Tras escuchar la conversación y realizar consultas a diferentes abogados, destapamos la verdad. La llamada provenía de DPS Consulting, un despacho de abogados y empresa de recobros contratada por Endesa para hacer el trabajo sucio: acosar y amedrentar a familias como Yolanda para pagar sus deudas, a pesar de conocer su situación de vulnerabilidad.
Ahora el juez ha visto indicios de delito y ha admitido a trámite la querella. Los hechos que denunciamos podrían ser constitutivos de los delitos de usurpación de funciones públicas, realización arbitraria del propio derecho y coacciones, castigados con penas de hasta tres años de prisión. Al tratarse de delitos no menores, el procedimiento contará con una fase de instrucción, que ya ha comenzado, y el juicio oral, un procedimiento que puede demorarse más de un año y medio.
Por primera vez se lleva a juicio el acoso que sufren las familias vulnerables por no poder pagar sus facturas de luz o de gas, prácticas de las que Endesa es responsable, por acción u omisión. Empresas como Endesa subcontratan supuestos despachos de abogados o empresas de recobro como DPS Consulting que, con prácticas extremadamente agresivas, presionan a las familias para conseguir cobrar facturas en nombre de la compañía.
DPS Consulting es una de las empresas que se ocupan de los recobros de la compañía eléctrica, así como de otras grandes suministradoras como Naturgy o Agbar.
Por todo esto, desde hoy, la APE, junto con Ingeniería Sin Fronteras Cataluña, lanzamos una campaña de micromecenazgo a través de la plataforma Goteo.org para costear los gastos del procedimiento, que pueden alcanzar los 3.000-5.000€ (en el caso de no acabar en condena y debamos hacer frente a los costes del mismo).
Con la campaña invitamos a la ciudadanía comprometida a hacer su aportación y ser partícipe de esta batalla contra el Oligopolio evitando que ninguna empresa de recobro contratada por Endesa o cualquier otra suministradora vuelva a acosar a familias vulnerables. Es el momento de que las compañías, que consienten la práctica de estas actuaciones, dejen de derivar la deuda de familias en situación de vulnerabilidad a terceros actores.
El caso de Yolanda lamentablemente no es un caso único pero sí un ejemplo clarísimo de qué significa ese acoso para miles de familias vulnerables que se ven en la tesitura de escoger entre pagar sus facturas de luz o llenar la nevera.
La APE no vamos a permitir que empresas como Endesa sigan actuando con impunidad acosando a familias vulnerables.
