Presentem l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres”
Enginyeria Sense Fronteres , juntament amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica, presentem l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres” el proper 30 de setembre a la Federació d’Entitats Calàbria 66 d’11h a 14h.
Amb aquest informe posarem llum sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica i analitzem a través de les dades dels municipis i també algunes facilitades per la Generalitat la protecció i l’abast de la llei. L’informe ha estat elaborat amb dades de 45 ajuntaments i 33 ens supramunicipals que, en conjunt, representen 693 municipis, és a dir, el 73% dels consistoris de Catalunya i el 83% de la població total.
La primera part de la jornada comptarà amb la presentació de les dades de l’informe a càrrec de Sergio Tirado, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, encarregat de fer l’anàlisi de les mateixes, i la Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la pobresa energètica que contextualitzarà l’informe i explicarà les conclusions i recomanacions del mateix.
En la segona part, organitzem una taula d’experiències amb la participació de Joan Cantos Villanueva, educador social dels serveis socials d’atenció primària del Consell Comarcal de l’Anoia, Lourdes Fort, Coordinadora de l’Àrea d’atenció a les persones del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Josep Miquel Beltran, Director gerent de l’IMSST de l’Ajuntament de Tarragona, Raquel Rodríguez, Coordinadora especialista en Drets Energètics del PAE de l’Ajuntament de Barcelona i Maria Campuzano, portaveu de l’APE.
Per a finalitzar, en la tercera part, organitzem una taula de debat amb la participació de representants de l’Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies, Yolanda Ferrer, Regidora delegada d’Igualtat i Benestar Social de l’Ajuntament de Rubí i l’Agnès Lladó, Alcaldessa de Figueres.
La Llei 24/2015, impulsada per la ciutadania organitzada a través d’una iniciativa legislativa popular és una de les Lleis més garantista d’Europa en el dret als subministraments bàsics. ¡No us perdeu la jornada de presentació d’aquest informe!
Inscriu-te gratuïtament a https://bit.ly/La24EnXifres i emporta’t un exemplar imprès de l’informe.
Us hi esperem!
INSCRIPCIONS
Crida a la mobilització massiva contra l’ampliació de l’aeroport el 19 de setembre a les 12 hores a Barcelona
S’estan organitzant columnas que vindran des de diferents punts del país amb l’objectiu d’aturar el projecte i qualsevol ampliació dels aeroports catalans.
Les entitats organitzadores i representants dels moviments socials han presentat la web ampliacionsno.cat amb els motius i demandes principals de la concentració, i informat dels tres blocs que mostraran la transversalitat d’aquesta lluita en el conjunt de la societat.
Barcelona, 7 de setembre de 2021.– Organitzacions de l’àmbit social, veïnal, ecologista, de la pagesia i econòmic convoquen al conjunt de la ciutadania a una concentració unitària autoritzada el diumenge 19 de setembre a les 12h al carrer Tarragona de Barcelona, en protesta per la decisió dels governs català i espanyol per ampliar l’aeroport de Barcelona – El Prat; amb l’objectiu d’aturar aquest projecte abans del 30 de setembre, termini límit que s’ha fixat el Consell de Ministres per aprovar-lo.
En una roda de premsa celebrada avui al col·legi de periodistes de Catalunya, les organitzacions han fet una crida a la mobilització massiva de la població per denunciar l’opacitat i l’arbitrarietat amb les quals els dos governs s’estan pronunciant sobre una inversió de 1.700 milions d’euros; amb total absència de justificació tècnica, social, ambiental, econòmica i financera, i que és contrària a l’interès general. Denuncien els impactes del que consideren un projecte especulatiu d’AENA, empresa de l’IBEX35, per tal d’intensificar un model econòmic injust, en crisi i d’irreversibles impactes ambientals.
Així mateix han presentat 5 demandes concretes per aturar aquest projecte i demanar fer un gir a les polítiques continuistes del govern de Pere Aragonès que, segons afirman, estan en favor dels interessos de grans capitals immobiliaris i del turisme massiu. Instan així a abordar de forma urgent els canvis estructurals que exigeix la profunda crisi social, econòmica i ambiental actual. D’altre banda, apel·len a la responsabilitat dels governs implicats, de gran part dels partits i mitjans de comunicació perquè deixin de silenciar i amagar els impactes reals que tindrà el projecte sota el debat reduccionista sobre l’estany de la Ricarda.
Per últim, les organitzacions han informat sobre les concentracions simultànies que es faran en contra de les ampliacions dels aeroports de Palma i Madrid, amb les quals s’ha coordinat per alçar una veu unitària contra aquests projectes.
Més informació: http://www.ampliacionsno.cat/
Més de 8.000 entitats i cooperatives impulsen la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans
La Proposta de Llei de creació d’un organisme d’avaluació de l’impacte sobre els drets humans de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior s’ha registrat al Parlament de Catalunya amb el suport de PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns
El Parlament ja s’ha posicionat fins a tres vegades a favor de la creació d’aquest Centre amb diferents resolucions des de l’any 2016.
Barcelona, 5 de juliol de 2021.- Nou acord polític de la societat civil per tirar endavant una proposta legislativa pionera al món. Avui s’ha registrat al Parlament de Catalunya la Proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans, amb el suport dels grups parlamentaris de Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem. La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a la creació d’aquest organisme pioner.
A la roda de premsa que s’ha celebrat al Parlament, Amaia Garcia, portaveu de les entitats promotores, ha expressat que “el futur Centre català d’Empresa i Drets Humans vetllarà perquè la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius i vulneri drets humans, especialment en els països més empobrits”.
El Centre català d’Empresa i Drets Humans és una proposta referent al món en l’avaluació de l’impacte sobre els drets humans i el desenvolupament sostenible de les operacions de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. En aquest sentit, Marco Aparicio, també portaveu del Grup ha assenyalat que “el Centre català d’Empresa i Drets Humans és un organisme públic, independent i amb participació de la societat civil que és únic i necessari; confiem que aviat esdevingui una realitat”. Aparicio ha destacat algunes de les funcions que tindria el Centre: investigar demandes de possibles vulneracions de drets de les empreses, acompanyar les comunitats afectades, demanar a les empreses que participin en processos d’esclariment d’aquestes investigacions i sancionar a les empreses que es neguin a respondre als requeriments d’informació.
El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta. Amb aquest Centre, Catalunya seria pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals que operen a Catalunya, tal i com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.
En què consisteix la proposta del Centre?
El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.
El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els drets humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.
Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal i com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior. La web AlertaDH recull diferents casos i exemples de vulneració de drets humans per part d’empreses catalanes, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.
Ampli suport social
Si fa un any la proposta estava impulsada per dues plataformes de segon nivell que representen unes 150 entitats, aquesta vegada són més de 8.000 les organitzacions socials que hi donen suport. La iniciativa té el suport dels principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, Mujeres Migrantes Diversas, Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.
Qui forma part del Grup impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.
descarrega el text de la llei
¿Es posible limitar el poder corporativo? Propuestas concretas para la garantía de derechos humanos y ambientales
Este viernes 28 de mayo a las 19:00 volvemos a la Lealtad Santsenca. Más de un año después de la última, hacemos una actividad presencial y la hacemos “a lo grande”!
Grande como la pregunta que queremos responder “Es posible limitar el poder corporativo?” La impunidad con que actúan las grandes transnacionales, pisando derechos humanos y ambientales mientras continúan saqueando y acumulando riquezas, hace pensar que su poder no conoce límites. Pero, allí no hay abusos, hay resistencia.
En el acto del viernes contaremos con invitadas de lujo que compartieron sus experiencias y trayectorias haciendo frente a las vulneraciones de las transnacionales en sus territorios, para detener las leyes que facilitan este modo de actuar o para fiscalizar las consecuencias de sus actos. Un acto en el que explorar cómo generar alianzas multiplicadoras que permitan tumbar la impunidad de estos gigantes.
Además, para celebrar estas luchas colectivas y la oportunidad de reencontrarnos, cerraremos el acto acompañadas de la música de Mónica Guiteras!
No lo pienses más e inscríbete a la actividad, hasta el viernes!
Viernes 28 de mayo, 19h // Lleialtat Santsenca (C/Olzinelles, 31)
Presentación y debate:
-Jennifer Chavarro Quino, ASOQUIMBO
-Erik Hagen, Western Sahara Resource Watch
-Adil Meléndez, Global Justice Association
-Mireia Lozano, investigadora en derechos humanos
-Mónica Vargas, Eix Empresa i DDHH de LaFede.cat
-Fernando Topo Saz, Campaña contra el Tratado de la Carta de la Energía
Concierto:
- Mònica Guiteras
Inscripciones
Dónde?
Pagar fins que faci mal, comunitats de Llatinoamèrica contra els abusos de Agbar
La gestió de l’aigua per part de la multinacional Agbar/Suez vulnera drets humans i ambientals arreu del món. Així ho hem denunciat durant els mesos de març i abril d’enguany a través d’una coordinació internacional entre organitzacions de Justícia Global i comunitats afectades de Cartagena (Colòmbia), Saltillo (Mèxic) i Osorno (Xile).
El tret de sortida el vam donar el 25 de març amb un webinar internacional en motiu del Dia Mundial de l’Aigua 2021. Vam comptar amb diferents representants de les ciutats llatinoamericanes i una fila zero formada pel Relator Especial de les Nacions Unides pel Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament, el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el grup català d’Empreses i Drets Humans de Lafede.cat.
Recupera el webinar aquí:
Durant aquest temps hem generat material divulgatiu i d’incidència sobre els tres casos analitzats. A la web d’Alerta Drets Humans -l’espai web del grup català d’Empresa i Drets Humans- podreu trobar informació detallada sobre les filials d’Agbar involucrades en les vulneracions de drets a les tres ciutats llatinoamericanes.
Fitxa del cas Cartagena. Fitxa empresa: Aguas de Cartagena
Fitxa del cas de Saltillo. Fitxa empresa: Aguas de Saltillo
Fitxa del cas d’Osorno. Fitxa empresa: ESSAL
També podeu descarregar el següent informe executiu, en català.
Aquest informe ha estat clau per agendar el seguit de reunions entre diferents institucions i representants polítics amb les persones afectades i representants llatinoamericans que hem realitzat el passat mes d’abril. Malgrat les reunions no s’han pogut fer de forma presencial donades les restriccions per la pandèmia de la COVID19, la virtualitat ens ha permès trobar-nos amb un gran nombre d’actors.
Aquestes reunions tenien un doble objectiu: mostrar les vulneracions de drets humans i de normativa internacional i local que efectua el grup Agbar/Suez a l’exterior, així com incidir en la responsabilitat de les institucions públiques europees en l’acció exterior d’una empresa de capital europeu.
En l’àmbit català, ens hem reunit amb la Regidoria d’Emergència Climàtica i la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’Àrea de Cooperació Internacional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb l’Àrea de Cooperació Internacional de la Diputació de Barcelona i amb la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
En l’àmbit europeu, ens hem reunit amb la diputada Mathilde Panot, vicepresidenta del grup parlamentari la France Insoumise i presidenta de la Comissió d’Investigació d’Aigua de l’Assemblea Popular Francesa.
També amb els eurodiputats Javier López (PSC) del grup Socialista, president de EUROLAT, membre de la comissió ENVI i la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic; Diana Riba (ERC) del grup Verd i membre d’EUROLAT i la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic; Ernest Urtasun (Catalunya en Comú) del Grup Verd i membre de la comissió d’assumptes econòmics; i la María Eugenia Rodríguez Palop (Unidas Podemos) del Grup de l’Esquerra i membre d’EUROLAT, de la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic i UE-Xile.
Entre les demandes efectuades als titulars d’obligacions, en destaquem les següents:
- Visites a terreny per verificar els impactes locals
- Donar suport a l’elaboració d’estudis tècnics independents que verifiquin els impactes ambientals i socioambientals a l’exterior causats per les empreses del Grup Agbar i la matriu Suez
- Instar al grup Agbar i la matriu Suez, així com al Govern Colombià, a respectar el dret a la consulta prèvia, lliure i informada recollida en el conveni 169 de la OIT
- Instar al grup Agbar i la matriu Suez a no interferir en els processos de caducitat del contracte d’ESSAL i retirar les amenaces d’arribar als tribunals d’arbitratge Instar a les diferents institucions públiques locals llatinoamericanes a exercir el seu deure de reparar els danys causats per les empreses i evitar més vulneracions de drets
- Instar a les institucions europees, franceses, catalanes i espanyoles a auditar i fiscalitzar l’acció exterior del Grup Agbar i la matriu Suez
- Instar a tots els governs locals i nacionals llatinoamericans, les institucions europees i les empreses involucrades a respectar el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament i els principis fonamentals dels Drets Humans
- Instar a les institucions europees a dotar-se de mecanismes per fer complir a les empreses amb capital europeu i les seves filials amb el respecte dels drets humans i la normativa internacional, europea i exterior
Les activistes, organitzacions i representants de les comunitats afectades valorem positivament la gira d’incidència realitzada i la preocupació que ha generat sobre els diferents actors.
Valorem la predisposició de la comissió d’investigació d’aigua de l’Assemblea Nacional Francesa a interlocutar directament amb Suez, instant la seva responsabilitat i la violació de normativa francesa i internacional. També destaquem l’interès dels i les eurodiputades a treballar de forma conjunta per comunicar als governs llatinoamericans les vulneracions explicades, explorar vies de reparació i treballar perquè la comunitat europea es doti de legislació amb capacitat sancionadora a empreses multinacionals de capital europeu com el Grup Agbar i la matriu Suez.
Seguirem molt atentament la consecució de les demandes efectuades i els compromisos presos pels diferents actors, amb l’objectiu de reparar els danys causats per les empreses i caminar cap a la fi de la impunitat de les multinacionals que operen sense cap tipus de fiscalització i control.
Pren el control de les teves dades energètiques
Des de fa poc anys, els habitatges a Espanya compten amb comptadors intel·ligents que registren el teu consum elèctric cada 15 minuts. Aquestes dades són enviades a la companyia distribuïdora i, ella li reenvia a l’empresa comercialitzadora perquè et cobri per l’energia consumida. Segona la tarifa que tinguis, l’energia consumida a certes hores del dia pot ser més cara que en d’altres i això es veu reflectit a la factura fina. Per això, encara que consumeixis una mateixa quantitat d’energia que una altra persona, el cost que pagues pot ser major si tens una tarifa que no s’adapta bé a les hores del dia on consumeixes més electricitat.
Amb els comptadors intel·ligents, és possible recollir dades que permeten trobar la tarifa que minimitza la despesa elèctrica. Lamentablement, no és massa senzill analitzar-los, ja que la quantitat de dades a tractar pot ser notable. Per això, dins el marc de projecte europeu EmpowerMed (Nº 847052) que lluita per empoderar dones contra la pobresa energètica, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), acompanyat de la UAB i ESF, ha desenvolupat una eina que permet reduir els costs de consum d’un any i valorar la tarifa que implicaria una menor despesa. Amb aquesta eina s’han avaluat ja més de 15 voluntàries que assisteixen als assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), oferint recomanacions per canviar de tarifa i ajustar la potència quan això suposa un estalvi.
Així mateix, si estàs interessada, IREC ofereix l’oportunitat de monitoritzar les condicions de temperatura i qualitat de l’aire de casa teva. Per això t’entregaríem dos sensors que col·locaries en diversos llocs a casa (allunyats sempre de fonts de calor com estufes o televisors). Els sensors ja estan programats per realitzar les mesures necessàries de manera que no cal que facis res més que deixar-los al mateix lloc durant 15 dies. Posteriorment, analitzarem les dades i t’entregarem un informe amb suggeriments per millorar les condicions interiors amb accions fàcils d’implementar.
T’agradaria col·laborar en la lluita contra la pobresa energètica? Vols deixar de pagar de més als vampirs de l’oligopoli energètic? Vols ser la següent i conèixer més sobre les condicions de casa teva i la millor tarifa per tu? El procés és senzill i només cal dur el DNI o NIE de la persona titular del contracte d’electricitat, respondre una enquesta i registra-se. Tens dues maneres de participar! Pots assistir als assessoraments col·lectius de l’APE i preguntar per nosaltres (estarem encantats de saber qui ets i resoldre dubtes). O bé contracta amb la Mariana Jiménez (mcjimenez@irec.cat) i procedim igualment però de forma telemàtica! 😊
Quin és el fil que connecta El Saltillo (Mèxic), Cartagena de Indias (Colòmbia) i Osorno (Xile)? En aquestes ciutats la gestió d’un bé comú com l’aigua està controlada per la multinacional Agbar/Suez, la qual exerceix vulneracions de drets humans i ambientals, fet que posa en alerta la seva població. La visió de l’aigua com a mercaderia de la que extreure benefici a costa de tot -una estratègia cuinada a casa nostra i exportada arreu- és una greu amenaça per la garantia d’accés al dret a l’aigua, per la preservació dels territoris, les seves comunitats i pràctiques culturals. Amb aquesta lliçó ben apresa, comunitats afectades i organitzacions de la societat civil plantem cara a aquestes privatitzacions i el modus operandi d’Agbar/Suez.
Al webinar del passat 25 de març vam tenir l’oportunitat de parlar amb representants d’aquests 3 casos que van compartir les seves lluites i respondre els nostres dubtes, però també ens van llançar una incòmoda pregunta: Quina responsabilitat assumim des del Nord amb els abusos de les transnacionals d’aquí? Amb quins mecanismes comptem o hem de comptar per obligar-les a retre comptes de les seves vulneracions dels Drets Humans? Com connecta l’organització comunitària enfront de la multinacional Agbar/Suez? I és que si continuen estirant aquest fil, trobarem que a casa nostra, a Catalunya, Agbar/Suez gestiona el 80% del mercat privat de l’aigua. El model de gestió de l’empresa, si bé és cert que de forma menys agressiva, també genera greus impactes aquí. La lluita per nous models públics-comunitaris de l’aigua és una causa global que camina cap a la garantia dels drets humans i ambientals, posant la vida al centre i recuperant el control i les relacions culturals amb un bé comú tan essencial com l’aigua.
Webinar Internacional “Privatización del agua en Latinoamérica”
Recupera el vídeo del webinar:
Fitxes AlertaDH:
Fitxa Empresa de Servicios Sanitarios de Los Lagos
Dijous 25 de març de 2021
18h CET (Barcelona), 14h GMT-3 (Osorno), 12h GMT-5 (Cartagena), 11h GMT-6 (Saltillo)
Osorno, Xile
María Inés Barrera, portaveu i coordinadora de MODATIMA
Nicolás Boixes Moreno, membre de l’equip tècnic de MODATIMA
Cartagena, Colòmbia
Adil José Meléndez Márquez, advocat defensor de drets humans i ambientals
Ron Rosenhart Rodriguez, assessor jurídic de Global Justice Association
Saltillo i Ramos Arizpe, Mèxic
Glòria Tobón, Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo Auas, A.C.
Juanita Gómez, Associació d’Art, Cultura, Ecologia i Història de la Valle de les Labores, A.C., Ramos Arizpe
Presentem l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua”
L’aigua és un bé imprescindible per la vida i per això mateix hi ha qui la veu i la tracta com un gran negoci. Ja hem vist els resultats de tractar l’aigua com una mercaderia més, però quines polítiques de l’aigua podríem realitzar amb el criteri de garantir el sosteniment de la vida? És compatible respectar els límits físics de la natura amb maximitzar els beneficis privats? Existeixen fórmules més enllà de la gestió pública i la privada? Que pot aportar la mirada ecofeminista al debat sobre els models de gestió de l’aigua?
Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua“, que hem realitzat amb La Hidra Cooperativa i que vam tractar a l’acte de presentació de l’11 de març amb col·lectius i experiències que compartiran les seves reflexions i pràctiques sobre com interseccionen aigua, feminismes i comunitat.
Descàrrega aquí l’estudi
El dret humà a l’aigua, aterrant el debat a Tarragona
El passat divendres 26 de maç va tenir lloc l’acte de presentació de l’ESFera 29, amb títol “La defensa de la gestió pública i democràtica de l’aigua. Anàlisi i eines per el debat a Tarrgona”, realitzada per la Isabel Vilaseca Boixareu, investigadora de CICrA Justicia Ambiental i activista del grup de Tarragona d’ESF.
L’estudi, emmarcat en el projecte d’EPD, “Un accés universal i una gestió més justa de l’aigua i l’energia a Tarragona i el Sud Global”, té com a objectiu principal fer una radiografia de la situació mundial, estatal i catalana de las gestió pública de l’aigua i situar Tarragona en aquest context, amb la finalitat última d’oferir algunes eines que ajudin a encarar la discussió sobre el tema entre moviments socials i administracions públiques d’aquesta ciutat.
L’estudi aspira a assumir vàries funcions: ser alhora un mapa conceptes bàsics, una retrospectiva històrica, un recull d’experiències locals i globals i una caixa d’eines jurídiques. Atès que està escrit des de dins dels moviments socials en defensa la gestió pública i democràtica de l’aigua a Catalunya, opera també com anàlisi introspectiu, com a revisió crítica del recorregut traçat fins ara i com a identificació de possibles passes futures. Així mateix, a l’estudi predomina una clara intenció de promoure un intercanvi horitzontal d’experiències i coneixements entre el sud i el nord global, així com donar a conèixer a Tarragona els aprenentatges adquirits en el marc dels projectes relacionats amb el dret humà a l’aigua, que ESF duu a terme a l’Equador.
La presentació de l’estudi va anar precedida de la intervenció del Dante Maschio Gastelaars, en la qual, a mode de introducció a la temàtica, va presentar els resultats de l’ESFera 25, escrita per ell mateix i publicada al 2019, en la qual es fa una anàlisi crítica sobre l’ODS6 de Nacions Unides.
Descarrega aquí l’estudi
Instem als partits que poden conformar el proper govern de Catalunya a incorporar 10 mesures per l’aigua.
-
Entitats ecologistes i en defensa de l’aigua presenten un decàleg pel bon estat ecològic dels nostres ecosistemes fluvials, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i la gestió Pública i Democràtica de l’Aigua.
-
Calen mesures urgents davant la crisi global i l’emergència climàtica i ecològica.
Un ampli ventall d’organitzacions i entitats de Catalunya (Agora del Besòs, Aigua és Vida, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres, Grup de Defensa del Ter, Plataforma de Defensa de l’Ebre, Plataforma Preservem el Litoral del Maresme, Prou Sal, Taula de l’Aigua del Llobregat) han tornat a reivindicar el que ja van denunciar durant la campanya electoral: l’escassa presència de l’emergència climàtica en el debat polític, especialment d’una problemàtica clau a Catalunya, com és la de l’aigua.
En un decàleg de propostes, aquestes entitats s’han adreçat a tots els equips negociadors dels respectius partits polítics, per a què incorporin diversos aspectes relacionats amb l’aigua als possibles acords de govern. Les propostes van des de mesures urgents relacionades amb la planificació hidrològica i la salvaguarda d’ecosistemes, fins a la consideració plena de l’aigua com a Dret Humà.
Concretament, el decàleg presentat insta a incorporar el [1] Dret Humà a l’Aigua ì al Sanejament a la legislació catalana, [2] les mesures necessàries per a obtenir el bon estat ecològic de totes les masses d’aigua a Catalunya, [3] garantir el compliment estricte i prioritari dels cabals de manteniment, [4] única possibilitat d’accedir a les concessions de captació a les administacions o empreses públiques, [5] endegar un programa de modernització dels regadius on l’estalvi d’aigua generat es dirigeixi a garantir els cabals de manteniment, [6] complir el retorn de cabals al Ter, [7] fomentar la participació ciutadana amb la recuperació i readaptació dels Consell de Conca, [8] auditar l’explotació minera d’Iberpotash al tram mig de la conca del Llobregat, [9] modificar les normatives que dificulten els acords democràtics decidits pels plens municipals per a remunicipalitzar els serveis d’aigua i endegar una oficina de suport als municipis que vulguin recuperar la gestió directa de l’aigua i [10] adreçar els fons europeus per a la recuperació econòmica ‘Next Generation UE’ a reforçar el sector de la gestió pública, aconseguir el bon estat ecològic de totes les masses d’aigua i a implementar les mesures necessàries d’adaptació als efectes de la crisi global.
