Projecció i debat del documental “Y lo poco que nos queda”

El divendres 16 d’octubre projectarem a través de Youtube el documental “Y lo poco que nos queda” i el debat posterior amb la intervenció de les dues directores, Ana G. Aupi i Raquel Rei.

L’activitat es va fer dins del programa de les Jornades per la Pau i la Cooperació 2020 de Santa Coloma de Gramanet

Durant el debat parlarem de com s’organitzen i lluiten les comunitats indígenes, especialment la de les dones guatemalenques, per fer front a l’empresa hidroelèctrica espanyola Hidralia.

Aquestes dones són les esposes dels presos polítics que també es reivindiquen com a preses polítiques com a part d’un càstig que l’Estat i les empreses transnacionals imposen per ser defensores i defensors del territori ancestral.

Aquest documental tracta de rescatar les veus de la resistència que sofreixen la repressió d’aquest nou model de penetració transnacional a Guatemala

El divendres 16 d’octubre a les 19.00h des d’Enginyeria Sense Fronteres oferirem un vídeo fòrum online amb la projecció del documental “Y lo poco que nos queda” dins de les Jornades per la Pau i la Cooperació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

També comptarem amb la intervenció de les seves dues directores: Ana G. Aupí i Raquel Rei per tal de descriure i debatre les problemàtiques plantejades al documental.

La projecció es farà en directe a través del nostre canal de Youtube

Aquest documental explica el cas del poble de Santa Cruz Barillas (Guatemala), en resistència davant un projecte hidroelèctric d’una empresa espanyola, amb impactes socioambiental nocius en el territori. El focus se situa en les dones protagonistes d’aquesta experiència, com a defensores de drets humans, dels rius i de la vida. Es planteja un documental que recorda la importància de l’aigua per a la vida (del planeta i de les persones), i el paper de les dones en aquesta lluita.

Presentem l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”

Analitzem la realitat existent aportant dades pròpies quantitatives i qualitatives per a aprofundir en la problemàtica de la pèrdua de l’habitatge, l’accés als subministraments i les conseqüències en la salut.

La PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona fem públic l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”.

Vídeo de la presentació pública del 23 de juliol de 2020

L’informe resumeix les coordenades que expliquen la situació d’emergència o crisi habitacional actual amb perspectiva històrica, a través de dades sobre la seva evolució, conjugant elements vinculats a les polítiques públiques, les lleis, i l’acció de la ciutadania.

Així mateix, l’informe aporta dades sobre quins són els col·lectius més afectats per la pèrdua de l’habitatge, com la pobresa energètica no és únicament una qüestió estacional i xifres sobres els impactes en la salut, no sols física sinó també mental d’aquestes problemàtiques, entre moltes altres. A més l’informe aporta recomanacions dirigides principalment a l’ajuntament de Barcelona però també a altres administracions per a revertir aquestes situacions.

En l’àmbit jurídic, en l’informe s’analitzen els avenços legals en matèria d’habitatge que s’han produït en els últims anys, tant en l’àmbit estatal, autonòmic i local així com pel que respecta a la pobresa energètica, començant per la liberalització a escala europea del sector i quin impacte ha tingut en les regulacions estatals i centrant-se també en les principals novetats dels últims anys encaminades a garantir l’accés als subministraments bàsics. Respecte al dret a la salut, es fa un recorregut al llarg dels diferents textos normatius de caràcter internacional que inclouen la protecció de la salut com a peça clau per a la consecució d’una vida digna.

A més, s’analitza el perfil sociològic i demogràfic de les persones que participen en la PAH Barcelona i l’APE amb problemes d’habitatge i d’accés als subministraments bàsics desglossada segons la problemàtica i s’avalua el seu impacte en la salut, complementades amb entrevistes personals a les pròpies persones que participen tant en la PAH com en l’APE.

Per a finalitzar, l’informe conclou amb les conclusions més rellevants derivades de l’anàlisi de dades i s’elaboren una sèrie de recomanacions per als diferents nivells de l’Administració pública, orientades a abordar la problemàtica que l’informe estudia.

Descarrega l’informe complet aquí.

En les últimes recerques s’havia posat el focus en la devastadora “bombolla immobiliària”, concretament, en l’informe de 2013 “Emergència habitacional en l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de Drets Humans”; en el de 2015, titulat “Emergència habitacional a Catalunya. Impacte de la crisi hipotecària en el dret a la salut i els drets dels nens”; i en 2016, en l’informe “Exclusió residencial al món local: Informe de la crisi hipotecària a Barcelona (2013-2016)”. Els tres permeten aprofundir, tant en el perfil sociodemogràfic de les famílies que van sofrir aquests processos com en el comportament de les entitats financeres, les condicions hipotecàries i l’impacte en la salut i la infància.

En el present Informe volem aprofundir en el treball iniciat a les “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona”, publicades en 2018. Tres estudis que avaluen la problemàtica de persones amb problemes d’habitatge, ja sigui per hipoteca, lloguer i/o ocupacions o subministraments, amb enfocament de gènere i impacte sobre la salut.

Vídeo de la presentació en roda de premsa el 16 de juliol de 2020

Debat sobre el documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa

El passat dilluns 1 de juny vam realitzar la projecció del documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa.

Vam comptar amb la presència online del director Victor Yustres i el periodista Ricardo Balderas pel posterior debat.

Dins del debat es van explicar l’origen del documental “Aigua Tèrbola” i com es vol donar continuïtat a la lluita d’ESF i altres moviments ciutadans tant pel territori català com per Mèxic. Ens van comentar com organitzar-nos i fer força per una gestió transparent, participada i pública, descobrint el paper dels mercaders de l’aigua als països del Sud i connectar les lluites que li planten cara.

El Ricardo Balderas, periodista de Poder a Mèxic, va contextualitzar el dret a l’aigua abans i després de l’arribada d’Agbar al país. Una història de cerca sense escrúpols del benefici, oblidant els DDHH i aliant-se amb la corrupció local. També ens va recordar els riscos que sofreixen persones defensores dels drets humans a Mèxic, un país on denunciar les transnacionals ja és més perillós que denunciar el crim organitzat. “La por no pot paralitzar-nos, però calen mesures de seguretat per reduir aquests riscos”, va puntualitzar el periodista.

Podeu veure tot el debat sobre el documental i conèixer el paper de les transnacionals com Agbar a països del Sud i quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.

Aquest documental està produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte ‘El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà’, finançat per la beca DevReporter.

Webinar sobre la pobresa energètica en nens i adolescents

El passat dijous 14 de maig va tenir lloc el webinar sobre la pobresa energètica en nens i adolescents. Les dos convidades Irene González d’Enginyeria Sense Fronteres i Saska Petrova, professora de la Universitat de Manchester explicaren la situació de la precarietat energètica i com afecta en adolescents e infants.

Irene González va explicar com el 30,8% dels infants i adolescents de Barcelona estarien en risc de pobresa i/o exclusió social segons dades a la ciutat de Barcelona. D’aquesta la situació de pobresa energètica té impactes diferencials i severs en infància i adolescència, per exemple en la salut mental amb estrés, aïllament; en la salut física amb malalties específiques, malnutrició i dificultats per curar-se; en educació amb dificultad de concentració, bullying i absentisme; i amb la seguretat per risc d’incendi o electrocució per desconexions irregulars.

Com a conclusió ens explicava com hi ha poques mesures específiques per afrontar la precarietat energètica a la infància i i que cal analitzar i tenir en compte en l’elaboració de polítiques públiques.

Podreu trobar tota la informació i dades a l’estudi “Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona”

Saska Petrova, ens va parlar sobre la precarietat energètica, com la pobresa energètica s’aborda sovint com un problema domèstic i com aquesta domesticació de la pobresa energètica l’exclou dels debats polítics i dels imaginaris soci-ecològics. Per tant hi ha que moure visió de la pobresa energètica d’una qüestió domèstica a una qüestió política.

Podeu descarregar les presentacions aquí.

Energy precarity on children

Energy precarity among young people

La precarietat energètica amenaça els drets dels infants a Barcelona

Enginyeria Sense Fronteres presenta l’estudi “Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona: Una mirada des dels drets energètics de la infància”

El 15% de les llars amb infants de la ciutat no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern, arribant al 35% a districtes com Nou Barris.

Efectes en la salut física i mental, el rendiment educatiu o la seguretat, entre les conclusions de l’estudi.

L’actual emergència sanitària i les mesures per dificultar la transmissió del Covid-19 ha centrat l’atenció cap a les cases, on gran part de la població passa els seus dies de confinament. Un altre debat que ha ocupat l’agenda mediàtica ha estat la necessitat de permetre les sortides dels infants, un col·lectiu especialment sensible pel que fa a la protecció dels seus drets. Però, que passa quan els infants viuen en habitatges amb els subministraments bàsics amenaçats?

Aquest és el contingut de l’estudi de Irene González Pijuan per a Enginyeria Sense Fronteres, en el que revisant l’àmplia bibliografia i altres estudis i a través d’una metodologia qualitativa i participada, intenta respondre a aquestes preguntes. La dificultat per definir la Pobresa Energètica amb uns criteris compartits és la primera dificultat per mesurar l’abast de la situació. En qualsevol cas podem comptar que a Catalunya són unes 380.000 les famílies que destinen més d’un 10% dels ingressos familiars a la despesa energètica. A la ciutat de Barcelona, el 15% de les llars amb infants no es poden permetre mantenir una temperatura adequada a l’habitatge durant els mesos més freds, superant el 30% a Ciutat Vella i Nou Barris. Aquests mateixos districtes són els que tenen un percentatge més alt, per sobre del 25%, de llars amb infants que tenen factures endarrerides del subministraments, una dada que a la ciutat té una mitjana del 13%.

Viure en aquesta situació té conseqüències de molts tipus entre la població més jove. Pel que fa a la salut física els principals efectes són la major freqüència, intensitat i permanència de malalties respiratòries com l’asma i la bronquitis, així com els problemes relacionats amb una nutrició inadequada. La població adolescent és la més afectada per les situacions d’estrés, culpabilitat o estigma, que pot estar relacionat per exemple amb la manca d’higiene personal. Segons l’estudi els adolescents sota precarietat energètica tenen 5 vegades més possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental que la resta de població de la seva edat. Respecte al rendiment educatiu, la major propensió a la malaltia es tradueix en un major absentisme, mentre que la limitació de recursos energètics dificulta, si no impossibilita, desenvolupar les tasques previstes per realitzar a casa.

L’estudi para especial atenció a l’amenaça per la pròpia seguretat dels infants i adolescents que suposa el tall d’aquests subministraments. Al tractar-se de recursos imprescindibles per cobrir les necessitats bàsiques, les famílies utilitzen alternatives menys segures per cobrir-les. Un exemple d’això són les estufes de llenya o butà, els brasers o l’accés irregular a la xarxa elèctrica, amb el gran risc d’electrocucions, incendis o intoxicacions que això suposa. Segons una enquesta realitzada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica a 160 famílies amb accés irregular als subministraments, al 70% d’aquests habitatges hi viuen menors d’edat.

La investigació de la Irene González Pijuan no només analitza i denuncia l’actual situació sinó que també inclou propostes per tal de superar-la. La principal és la millora dels sistemes de detecció, ja que una gran part dels casos passen inadvertits a l’actual circuit. La intenció seria comptar amb els centres educatius i els seus professionals, amb els protocols i la formació necessària, per tal de detectar aquests casos i poder intervenir des de les administracions.

Descarrega l’estudi

La lluita pel dret a l’aigua, una batalla contra Agbar a Mèxic

Avui, 22 de març, volem commemorar el dia Mundial de l’Aigua, ja que l’aigua és un dret i no una mercaderia. Des d’ESF apostem per un model públic de gestió i no sols en l’Estat Espanyol, sinó a tot el món.

A Mèxic, Saltillo i Veracruz són dues ciutats en les quals la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’empreses participades per la multinacional Aigües de Barcelona ha anat acompanyada de denúncies d’augments desorbitats de tarifes, talls del subministrament, irregularitats contractuals o impactes ambientals. Segons ha investigat el periodista Víctor Yustres, i que ens mostra en l’article “Les aigües tèrboles d’Agbar a Mèxic” publicat en El Salto.

L’entrada d’Agbar a Mèxic comença justament en Saltillo, capital de l’estat de Coahuila, i es remunta a l’any 2000, quan guanya l’alcaldia municipal de la ciutat Oscar Pimentel González, del conservador Partit Revolucionari Institucional (PRI). En aqueix moment, l’alcalde proposa una aliança del municipi amb una empresa multinacional per a lluitar contra l’escassetat d’aigua i millorar el servei. Contracta llavors a l’empresa Freese Nichols per a fer un estudi sobre la mena d’esquema de privatització més adequat per al municipi i més endavant contracta també a l’empresa auditora Arthur Anderson, que llavors era l’assessora comptable de totes les empreses del grup Aigües de Barcelona, per a conduir el procés de privatització. Finalment, el model triat és el d’empresa mixta.

Aigües de Barcelona va arribar a Saltillo sota la promesa que anava a “millorar l’accessibilitat de l’aigua per als habitants”. Ara, l’empresa es veu embolicada en un cercle de denúncies que varien entre violacions als drets humans, l’aprovació irregular de l’augment en la tarifa, una multa per cobraments indeguts a més de 200 usuaris i la rematada d’una paraestatal en bones condicions.

Segons dades recollides per l’Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo (AUAS) gràcies a una sol·licitud d’informació realitzada a Agsal, l’empresa efectua 100.000 corts d’aigua anuals per impagament, una xifra considerable tenint en compte que el total és d’uns 250.000 usuaris. Més de 15.000 usuaris domèstics, el 8% de la població, tindrien el servei d’aigua totalment suspès en el Saltillo.

En els dos primers anys de privatització, la companyia va realitzar cinc augments de tarifes per damunt de la inflació. Entre el 2001 i el 2015, els i les saltillenques van passar a pagar entre un 80 i un 230% més pel rebut de l’aigua.

L’eficiència del servei, un dels motius que van precipitar la privatització del servei, s’ha mantingut al voltant del 60% en aquests 19 anys. És a dir hi ha un 40% d’aigua extreta que es perd per fugides en el sistema o altres causes.

En un altre article El agua en el campo mexicano: una batalla por la vida, publicat en El Salto, ens parla dels activistes que des de Saltillo fins a Parres lluiten per conservar els brolladors i evitar la sobreexplotació, tal com explica Juan Gamboa, llaurador i líder comunitari de la zona, “la major part dels brolladors o s’han assecat o flueixen amb un cabal molt feble. Les agroindústries i empreses que gestionen l’aigua com a Aigües de Saltillo han xuplat ja la majoria de recursos hídrics, aquest és dels pocs que queden juntament amb els brolladors de Parres”.

El director del Comité de Defensa de l’Aigua de Parres, Felipe Rodríguez, explica que la sobreexplotació de l’aqüífer es dóna a partir de la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’Aigües de Barcelona, a través de l’empresa mixta Aigües del Saltillo (Agsal) en 2001. “Quan entra Agbar a gestionar l’aigua en la capital de l’estat, fa 20 perforacions en l’aqüífer Saltillo Sud per a proveir a la població de la ciutat. Això ha afectat els brolladors de General Cepeda, que s’han assecat, i als Parres, que corren perill”.

Daniela Pastrana, periodista mexicana especialitzada en drets humans explicava en aquesta entrevista en media.cat com “Les amenaces de les multinacionals són un problema estructural que afecta moltes parts del món. En països com Mèxic, moltes empreses s’aprofiten d’un sistema judicial molt feble i una elit política massa corrupta. Fan aquí el que en els seus propis països no s’atrevirien a fer”.

Jackie Campbell és defensora dels drets humans a la regió de Coahuila de Saragossa (Mèxico). Explica en una entrevista a La Directa com “les empreses estrangeres estan buidant l’aigua del país per a construir infraestructures i fer funcionar les seves empreses i com, per a combatre tot això, les comunitats i activistes han creat el col·lectiu Sí en la vida, en el qual participa actualment”.

“Aquest tipus d’intervencions porten el que es denomina les ciutats model, en el nostre cas denominada Derramadero. Aquest tipus de ciutat són ciutats construïdes per empreses, projectes inviables davant la manca d’aigua. […] Estan destruint els territoris de les comunitats, els estan espoliant l’aigua per a construir aquest tipus d’infraestructures”, explica l’activista Campbell.

Afegeix que amb el documental Aigua tèrbola: el negoci d’Agbar a Mèxic, finançat per la beca DevReporter, “mostrarem les vulneracions més importants que estem patint a Mèxic i és l’espoli de l’aigua. Aquesta vulneració, aquest robatori, l’estan patint, sobretot, les comunitats llauradores”.

En el documental també veurem les irregularitats del negoci de l’aigua a Espanya. I en l’article Poder, irregularidades y opacidad sin fronteras en el negocio del agua en España publicat a El Salto, el periodista Jordi Sans indaga quines són les companyies que acaparen la majoria de concessions en l’Estat. Aqualia —filial de la constructora i empresa de serveis històricament relacionada amb les germanes Koplowitz i propietat del multimilionari mexicà Carlos Slim des de 2016—, Acciona i Agbar (Societat General d’Aigües de Barcelona) que des del 2010 és una de les filials espanyoles de la companyia Suez, participada alhora en un 4,1% per Criteria, el hòlding d’inversions de La Caixa.

Pel que fa a la transparència, Agbar no advoca per exposar a la societat les seves accions i moviments sinó més aviat al contrari. Al maig de 2018 estava prevista una Multiconsulta no vinculant a Barcelona organitzada pel consistori que volia recollir l’opinió ciutadana sobre diferents qüestions. Una de les preguntes havia d’estar relacionada amb la gestió de l’aigua i Agbar va fer diferents moviments jurídics per a intentar suprimir la pregunta de la proposta de votació. Aquestes i altres actuacions d’Agbar per protegir el seu negoci es recullen en aquest reportatge a La Directa.

El 20 de novembre de 2019 el Tribunal Suprem dictava una sentència en la qual donava el vistiplau al procés de creació de l’empresa mixta —Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua— que ostenta la concessió en l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), propietat al 70% de Suez, 15% del AMB i 15% de Criteria. Amb aquesta decisió es tancava un capítol de huit anys en els tribunals després que en 2011 la multinacional signés amb la AMB la creació de la mixta que gestionaria el cicle de l’aigua sense concurs públic previ fins al 2047. L’acció es va rubricar, en canvi, a través d’un procediment negociat.

Miriam Planas, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, considera que la decisió de l’alt tribunal “assegura els interessos de les empreses”, acció que a la seva entendre ja havia fet altres vegades com en el cas del rescat a la banca. Planas reconeix que els “sorprenen molts els fonaments jurídics d’aquesta sentència, però no ens sorprèn tant l’actitud del Suprem”.

El treball periodístic per explicar els efectes de la privatització a Mèxic s’han fet també ressò en els mitjans de comunicació mexicans. Gràcies a la col·laboració amb el projecte periodístic PODER, s’han publicat dos reportatges a la Revista Proceso, escrits pel periodista Ricardo Balderas. El primer, Oderbrecht-Agbar: los negocios bajo el agua, explica les irregularitats que amaga el negoci de les dues transnacionals en la gestió de l’aigua al Port de Veracruz. Amb nou mil queixes davant la Procuraduría Federal del Consumidor (PROFECO) i setze ampares judicials presentades, el Grup MAS, format per Oderbrecht i InterAgbar de Mexico està al punt de mira de la ciutadania de Veracruz.

En un segon reportatge, La crisis de Agbar en Saltillo, s’explica com des de la privatització de l’aigua a mans d’Agbar l’any 2001 a la capital de Coahuila, l’empresa s’ha vist envoltada de denúncies de violaciones a drets humans, aprovacions irregulars d’augments de tarifes, multes per cobraments indeguts a més de 200 usuaris. L’article explica també com Agbar va intentar apoderar-se de l’aigua del municipi veí a Saltillo de Ramos Arizpe, però va ser expulsat poc més d’un any després per les protestes ciutadanes.

Recull ponències: Trobada internacional cap a la fi de la pobresa energètica

A continuació trobareu els vídeos que recullen les ponències i debats de la Trobada internacional d’experiències i pràctiques per una transició energètica: cap a la fi de la pobresa energètica, realitzada els passats 8 i 9 de novembre a Barcelona

Apertura de les jornades i benvinguda

Enginyeria Sense Fronteres i Fundació Rosa Luxemburg

BLOC I. Model energètic al Sud i al Nord Global

Taula inaugural. La pobresa energètica en un context d’emergència climàtica global i cap a una transició energètica justa

Sam Mason. Trade Unions for Energy Democracy – TUED (Internacional)
Guillaume Durivaux. European Public Service Union – EPSU (Europa)
Juan Carlos Flores. Red Nacional de Resistencia civil (Mèxic)
Paca Blanco. Red de mujeres por una transición energética ecofeminista (estat espanyol)
Maria Campuzano. Aliança contra la Pobresa Energètica -APE (Catalunya)

BLOC II. Dificultats, amenaces i oportunitats del model energètic actual

Taula. Iniciatives que transformen el model energètic actual

Elizabeth Peredo. Observatorio boliviano del camio climàtico y desarrollo (Bolívia)
Alfons Pérez, Xarxa per la Sobirania Energètica – Xse (Catalunya)
James Angel. Switched On London (Regne Unit)
Maitane Arri, Trantsizio Energetikoa eta Demokrazia – Tradener (País Basc)
Rosa Fraga. Plataforma por un Nuevo Modelo Energético – Px1NME (estat espanyol)

Taula. Lleis i normatives com a eines per a garantir els drets davant situacions de pobresa energètica

Valérie Gonçalvès. Droit à l’énergie- SOS Future (França)
Josep Babot, Grup promotor Llei 24/2015 (Catalunya)
Clémence Hutin. Right to energy coalition (Bèlgica)
Mafalda Sousa. Zero (Portugal)
Pablo Messina, Comuna (Uruguai)

BLOC III. Aprenentatges d’empoderament energètic des de la base i la cura de la vida. Presentació d’experiències

Taula. Afectad@s pel model energètic: el pas a l’apoderament i a l’acció

Stefan Goemaere. Samenlevingsopbouw (Bèlgica)
Gianluca Cavallaro-Ng. Fuel poverty action (Regne Unit)
Tonia Katerini. Stop Auctions (Grècia)
Joao Camargo. Climáximo (Portugal)
Thelma Cabrera. Comité de Desarrollo Campesino – CODECA (Guatemala)
Bettina Cruz. Red Nacional de Resistencia Civil (Mèxic)

Debat. Quin model(s) energètic(s) necessitem per a garantir el dret a l’energia al Nord i al Sud global?

Jornades: Com garantim el dret a l’habitatge i l’energia des dels municipis?

Amb l’objectiu de debatre sobre mecanismes de protecció del dret a l’habitatge i l’energia, organitzem unes jornades per compartir eines innovadores en l’àmbit dels desnonaments i els talls de subministraments. També reflexionarem sobre nous reptes a nivell jurídic i social. Les jornades estan adreçades a tècnics/ques municipals i entitats socials i co-organitzem l’Observatori DESC.

INSCRIPCIONS

PROGRAMA

Dijous 28 de novembre

9h-9.30h. Obertura, Joan Uribe, Gerent Consorci Serveis Socials de Barcelona

Bloc 1. Reptes i eines per evitar la pèrdua de l’habitatge i la manca de subministraments bàsics

9.30-11.30h. Com fer front a la pèrdua d’habitatge?

9.30h-10.30h. Taula 1. Aturar els desnonaments en base a les lleis actuals.

Guillem Domingo, Grup Promotor Llei 24/2015
Alejandra Jacinto, advocada de CAES (Madrid)
Guillem Soler, magistrat del jutjat de primera instància 1 de Barcelona, membre d’Àgora Judicial.

10.30h-11.30h. Taula 2. Desnonaments oberts, desallotjaments extrajudicials i assetjament immobiliari.

Núria Monfort, advocada de Iacta Cooperativa
Fuensanta Alcalá, Directora Tècnica de la Unitat de Disciplina d’Habitatge, Ajuntament de Barcelona
Irene Escorihuela, jurista i Directora Observatori DESC.

11.30h-12h. Pausa-cafè.

12.00h-14.00h. Com prevenir els talls de subministraments i les situacions de sobreendeutament?

Taula 3. Aturar els talls de subministraments i els deutes en base a les lleis actuals

Maria Campuzano Guerra, portaveu de l’Aliança contra la pobresa energètica
Irene Pérez, tècnica del Servei Rubí Brilla de l’Ajuntament de Rubí
Dani Ruiz, Sìndic de Greuges, Defensor de les Persones

Taula 4. Protocols de detecció i actuació de persones en situació de pobresa energètica

Rubèn Estela García Cap d’Unitat Operativa de Desenvolupament, Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament
Jordi Riba Cebrián, Responsable de l’Àrea de Treball Social. Institut Català de la Salut
Irene González Pijuán, Investigadora d’Enginyeria sense Fronteres

Divendres 29 de novembre

Bloc 2. Nous serveis municipals per aturar els desnonaments i els talls de subministraments

9.30h-11.30h.Taula 4. Experiències habitatge:

Nacho Collado, advocat i investigador, SIPHO (València).
Judith Corbacho, Coordinadora dels SIPHOs (Barcelona).
Adelina Cabrera, advocada, SIPHO (Mancomunitat de l’Horta Sud).
Gemma Barba, treballadora Social OLH Esplugues de Ll. i membre de la Comissió D’Habitatge del Col·legi Oficial de Treball Social.

11.30h-12h. Pausa-cafè.

12h-13.30h. Taula 5. Experiències pobresa energètica:

Núria Salas, Responsable Punts d’assessorament Energètic (Barcelona)
Rubén López Almagro, formador y comunicación de Socaire (Madrid)
Salvador Moncayo Granados, Coordinador Técnico en AeioLuz (Valencia)

13.30h-14h. Tancament, Salvador Milà, Director Àrea Presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

LLOC

Quan hi ha aigua per a tothom ningú es fixa en què hi ha darrere d’aquest recurs, però quan no se’n té accés comencen a aparèixer una sèrie de preguntes que caldrà prestar-hi atenció. Ja sigui a algun país del sud global com a casa nostra, la gestió de l’aigua mereix una important reflexió per saber qui en té accés, la gestió, el control i la garantia d’aquest bé comú. En definitiva, quins paràmetres s’han de tenir en compte per tal de garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament.