2a Escola Popular Ecofeminista: confiança, reconeixement, seguretat i aprenentatges en femení plural.

Els passats 18, 21 i 23 de juny es va dur a terme la segona Escola Popular Ecofeminista i, en definitiva, la creació d’un espai de confiança i aprenentatge que roman encara a dia d’avui i té capacitat de replicabilitat. L’escola, pensada i impulsada des de la pedagogia de les oprimides, va constar de tres sessions de dues hores i mitja, amb disponibilitat d’espai de canguratge, en format presencial i complint les mesures de seguretat per la COVID19. 

Hi van participar més de 15 dones (que al seu torn fan de multiplicadores a les seves xarxes), membres i alumnes de l’escola d’adults La Troca, membres de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica, de Sindillar, del col·lectiu Xera, etc. Per a la seva preparació es va partir de l’experiència de l’anterior Escola Popular Ecofeminista, de la qual va sorgir un grup motor, i es va plantejar continuar amb la proposta d’escola popular, per promoure els aprenentatges que parteixen de l’experiència en primera persona, provinents d’encarnar i aflorar els diferents malestars i vulneracions que patim segons els eixos de desigualtat que ens travessen: gènere, racialització, edat, diversitat funcional, etc. 

Es va comptar també amb ponents de Sindillar, així com de l’APE, i de manera virtual amb la participació i testimonis del Moviment d’Afectades per Preses del Brasil (MAB per les seves sigles en portugués) i de col·lectius com Arran de Terra, entre d’altres. L’objectiu de l’escola ha estat generar un procés de formació i empoderament, posant al centre els diferents sabers, trencant amb la cultura dels experts i generant un espai de seguretat i confiança. 

L’Escola és un espai no mixt que prioritza la participació de dones afectades/vulnerabilitzades per desigualtats estructurals com el model energètic, les cadenes globals de cures, l’emergència climàtica o la crisi sociosanitària que no hagin fet abans aquesta formació. Dones migrades, dones sense estudis/ingressos baixos, dones grans vivint soles, mares solteres, dones amb diversitat funcional, així com també altres dones en tota la seva diversitat, de manera que el grup-classe aporti també experiències i vivències diferents que puguin enriquir el col·lectiu. L’objectiu ha estat el d’entendre i analitzar els impactes del sistema en què viuen les participants i com es relaciona el model energètic, productiu, econòmic, etc. amb la resta d’estructures de poder que generen violències masclistes. Hem intentat respondre a preguntes com: Per què el model de gestió dels serveis bàsics (aigua, energia, etc.) li serveix al capitalisme i al patriarcat? Per què els grans poders han extret històricament riquesa, valor, hores, recursos, etc. de les dones i de la natura? En aquesta línia, s’ha intentat, amb l’experiència de totes les participants, donar valor als sabers que ja estan dins nostre i com les opressions ens han donat la intel·ligència col·lectiva per rebel·lar-nos, teixint xarxa de suport mutu entre defensores (s’identifiquin o no com a tal).

La primera de les sessions va consistir a presentar l’espai d’acollida i confiança, així com compartir qui som i què esperàvem de l’escola. Ens vam imaginar en un espai segur i plaent, on desitjaríem transportar-nos, i ràpidament van aparèixer espais de calma, cura, descans i recolliment, que els treballs i les condicions de vida actual tot sovint no permeten. També vam poder compartir diferents imatges que podem associar al sosteniment de la vida, contraposant-les amb aquelles que associem a la devastació, a la mort, a l’extracció de recursos o explotació i precarització de les persones i els seus modes de vida. Des d’aquesta pluja de conceptes vam poder entendre idees clau com l’ecodependència i la interdependència, és a dir, que les persones necessitem els ecosistemes i el medi ambient, així com d’altres persones i cures, per poder viure dignament.

La segona sessió de l’escola ens va permetre aflorar les ferides i els dolors del cos-territori. Es van realitzar uns mapes dels nostres cossos on vam poder marcar aquelles zones que ens recorden malestars (físics, emocionals, simbòlics) i quina relació tenen amb el món en què vivim. Com aterren aquests dolors a la nostra família, casa, barri, poble, país/ regió/ continent, etc? Percebem diferències entre les afectacions? Posteriorment vam poder escoltar els testimonis de defensores del territori d’aquí i d’arreu, plantejant estratègies per a revertir aquests impactes en la vida de les persones i el planeta.

El tercer dia l’escola es va centrar en la visibilització i la cura, i ens va permetre generar un Mur(al) de referents i de reconeixements. Quines persones (dones) ens inspiren i per què? Qui les veu/cuida/reconeix? Veure i ser vistes és essencial per a donar valor al treball invisibilitzat de les dones així com a l’explotació de la natura.

Gràcies a l’escola les alumnes han pogut entrar a treballar temàtiques com el treball invisibilitzat de les dones, la destrucció de l’entorn i dels modes de vida per part de les grans empreses transnacionals que controlen els serveis bàsics, o el sosteniment de la vida que històricament han proveït una majoria de dones, tant al Nord com al Sud Global. També s’ha realitzat una sessió d’aprenentatges conjunts i avaluació amb les formadores de la Troca, tant quantitativa com qualitativa, que pretén generar aquesta onada multiplicadora per a la continuïtat d’aquesta iniciativa, amb el grup motor de voluntàries, amb les anteriors o actuals participants, així com amb noves actores que mostren interès per la temàtica ecofeminista.

Al llarg d’aquest any hem treballat conjuntament amb un grup d’estudiants de l’Escola Guinardó, dins un projecte d’aprenentatge i servei comunitari, per difondre la problemàtica de la pobresa energètica.

El projecte ha culminat amb l’organització d’una jornada al carrer, al barri del Guinardó, per a sensibilitzar al veïnat sobre la pobresa energètica. Al llarg de la jornada l’alumnat es va anar apropant a la ciutadania per explicar, amb díptics i un roll up, què és la pobresa energètica i quines conseqüències té, i com poder fer-hi front.

Compartim un vídeo resum i algunes de les fotografies de la jornada.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres estem molt contentes del resultat d’aquest projecte d’Aprenentatge i Servei comunitari amb l’alumnat de l’Escola Guinardó, sens dubte ha estat una molt bona oportunitat per a conscienciar tant en els més joves com en el veïnat del Guinardó sobra la pobresa energètica. Un projecte enriquidor globalment que esperem poder estendre a altres escoles i barris del territori.

Amb la col·laboració de:

¿Es posible limitar el poder corporativo? Propuestas concretas para la garantía de derechos humanos y ambientales

Este viernes 28 de mayo a las 19:00 volvemos a la Lealtad Santsenca. Más de un año después de la última, hacemos una actividad presencial y la hacemos “a lo grande”!

Grande como la pregunta que queremos responder “Es posible limitar el poder corporativo?” La impunidad con que actúan las grandes transnacionales, pisando derechos humanos y ambientales mientras continúan saqueando y acumulando riquezas, hace pensar que su poder no conoce límites. Pero, allí no hay abusos, hay resistencia.

En el acto del viernes contaremos con invitadas de lujo que compartieron sus experiencias y trayectorias haciendo frente a las vulneraciones de las transnacionales en sus territorios, para detener las leyes que facilitan este modo de actuar o para fiscalizar las consecuencias de sus actos. Un acto en el que explorar cómo generar alianzas multiplicadoras que permitan tumbar la impunidad de estos gigantes.

 Además, para celebrar estas luchas colectivas y la oportunidad de reencontrarnos, cerraremos el acto acompañadas de la música de Mónica Guiteras!

No lo pienses más e inscríbete a la actividad, hasta el viernes!

Viernes 28 de mayo, 19h //  Lleialtat Santsenca (C/Olzinelles, 31) 

Presentación y debate:

-Jennifer Chavarro Quino, ASOQUIMBO

-Erik Hagen, Western Sahara Resource Watch 

-Adil Meléndez, Global Justice Association

-Mireia Lozano, investigadora en derechos humanos 

-Mónica Vargas, Eix Empresa i DDHH de LaFede.cat

-Fernando Topo Saz, Campaña contra el Tratado de la Carta de la Energía

Concierto:

• Mònica Guiteras

Inscripciones

Dónde?

L’alumnat de l’Escola Guinardó explica al barri què és la pobresa energètica

A través d’un projecte d’aprenentatge i servei comunitari, les alumnes han preparat un vídeo de difusió sobre la problemàtica

Horta-Guinardó és un dels districtes més afectats de Barcelona i les estudiants han compartit amb les veïnes els efectes de la pobresa energètica

Un grup d’estudiants de l’Escola Guinardó han treballat conjuntament amb Enginyeria Sense Fronteres en un projecte d’aprenentatge i servei comunitari per difondre al seu entorn la problemàtica de la pobresa energètica. Després d’unes sessions introductòries, l’alumnat va decidir elaborar un vídeo explicant el fenomen, en el qual s’inclouen situacions pràctiques dels efectes de la pobresa energètica en les famílies que la pateixen. Al vídeo s’hi pot accedir mitjançant un codi qr, que s’ha repartit a moltes veïnes del barri en una jornada al carrer davant del Mercat del Guinardó. A més, també van dissenyar un pòster que ha servit per cridar l’atenció a la gent que s’apropava a fer la seva compra quotidiana.

El projecte culminarà amb la representació de l’obra de teatre L’Apagada, a càrrec de Xucrut Teatre, una peça que explica la vida d’una família que es troba a l’atur i que té dificultats per fer front a les seves factures de subministraments bàsics. La representació, que serà gratuïta i per la qual caldrà reservar entrada, tindrà lloc al Centre Cívic Navas el proper 23 de juliol de 2021. Més informació aquí: https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/navas.

Amb la col·laboració de:

CONVOCATÒRIA PER A COBRIR SUBSTITUCIÓ TEMPORAL PLAÇA AUXILIAR PROJECTES seu Barcelona

Enginyeria Sense Fronteres és una Organització No Governamental dedicada a la cooperació al Desenvolupament, que busca posar la tecnologia al servei del desenvolupament per construir una societat mundial justa i solidària.

A ESF promovem tant projectes i programes de desenvolupament al sud, com accions d’educació, sensibilització, investigació i incidència al Nord. Les nostres accions són possibles gràcies al treball del voluntariat, el suport de personal contractat i els ajuts que aporten socis, particulars, institucions i subvencions públiques.

OBJETIUS GENERALS

Donar suport a l’àrea de Projectes Sud de l’Associació.

FUNCIONS A DESENVOLUPAR

• Suport en la preparació de formulacions per a finançadors

• Suport a la resolució dels requeriments de finançador

• Revisió d’informes tècnics. Impressió i preparació de lliurament en l’informe (virtual/presencial), Revisió fonts de verificació
• Revisió d’ informes econòmics, del compendi de factures i Gestió factures Nord

• Suport a la dinamització d’activitats en diversos municipis en coordinació amb el voluntariat i els ajuntaments

• Gestió del mail institucional

PERFIL DEMANAT

El lloc requereix una persona amb sensibilitat envers l’associacionisme i la cooperació internacional. Es demana:

1) Sensibilitat, formació I experiència en associacionisme i voluntariat.

2) Capacitat organitzativa i de gestió.

3) Persona endreçada, metòdica i resolutiva.

Es valorarà experiència prèvia/formació en el àmbit de la gestió de projectes de cooperació aixì com experiència com a soci/a actiu/va d’ESF o organitzacions afins.

CONDICIONS DE L’OFERTA

Lloc de treball: Seu d’ESF a Barcelona combinat amb teletreball d’ acord a l’ actual context de pandèmia.

Dedicació: 25 hores/setmana. Remuneració: 1042,50 euros/mes bruts  Durada: 7 mesos (substitució temporal baixa maternal) Incorporació: Inicis de Juny

REFERÈNCIES PER CONTACTES

Les persones interessades poden enviar el seu Currículum Vitae i una carta de motivacions a projectes@esf-cat.org en format pdf. indicant la referència REF:AUXPROJECTES21

Abans del 23 Abril del 2021

DESCARREGA L’OFERTA

Resposta davant la denúncia d’“Abogados Catalanes por la Constitución”: una acusació sense fonamentació jurídica ni ètica

El passat 15 de març alguns mitjans de comunicació van publicar que s’havia presentat una denúncia davant de Fiscalia que implica les nostres entitats i es signa sota la denominació d’”Abogados catalanes por la Constitución”, una entitat vinculada a Societat Civil Catalana i els grans poders econòmics que fa ús del poder judicial per perjudicar els seus adversaris polítics.

Sobre els fets que es denuncien

La denúncia atribueix possibles delictes a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la regidora Laura Pérez, les ex-regidores Laia Ortiz i Gala Pin i la directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, en relació amb un conveni de col·laboració que es desenvolupa des de 2012 -per tant, previ a l’arribada de Barcelona en Comú a l’Ajuntament- i que està justificat i auditat anualment.

Com en altres ocasions, com a entitats que treballem en la defensa dels drets socials, ens preguntem si val la pena adreçar algun tipus d’esforç a respondre una acció mancada d’una mínima raonabilitat jurídica i, en conseqüència, d’una mínima actitud ètica. Ara bé, la novetat aquesta vegada és el mitjà que s’utilitza: ja no estem davant d’una informació aïllada, no contrastada i posteriorment difosa per xarxes o per algun diari, sinó que el soroll es vol crear a través d’acusacions greus de tipus penal, podríem dir fent ús del lawfare. Sigui com sigui, ens limitarem una vegada més a exposar una senzilla explicació que, en condicions normals, hauria de servir per esgotar el recorregut d’aquest tipus d’actuacions.

No és la primera vegada que aquestes campanyes polítiques de desprestigi, sovint orquestrades pels lobbies econòmics, embruten la feina de defensa de drets que fem les entitats de drets humans. Més enllà de l’evident atac polític a l’Ajuntament de Barcelona, aquesta denúncia, 9 anys després de l’inici del projecte, no la podem deslligar de la tasca de les entitats sotasignants i altres col·lectius en defensa de l’habitatge i l’energia. És evident que es vol coartar la feina dels moviments socials que lluiten per garantir drets per a totes.

El nostre paper com a organitzacions de defensa dels drets humans

Aquest cop han estat quatre les entitats socials a les quals es pretén perjudicar. L’Observatori DESC és una organització amb més de 20 anys de vida que és internacionalment reconeguda per la vàlua de la seva tasca en defensa dels drets humans en general i dels drets socials en particular. En el marc d’aquesta trajectòria, l’any 2012, durant el mandat de Xavier Trias (CiU), l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un conveni de col·laboració que ha estat reeditat fins arribar a l’actualitat i que ha permès un intens treball al voltant de la defensa del dret a l’habitatge i als subministraments bàsics. Així doncs, l’actual consistori únicament ha continuat un projecte que ja portava en execució 4 anys, atès que la situació d’emergència habitacional i pobresa energètica es perpetuava a la ciutat.

Cal recordar que, en les darreres edicions, aquest projecte ha enxarxat la feina de l’Observatori DESC i d’Enginyeria Sense Fronteres, associació amb més de 25 anys de trajectòria que treballa per garantir l’accés universal als serveis bàsics, acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les poblacions. Conjuntament amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, hem abordat la problemàtica de les vulneracions del dret a l’habitatge i la pobresa energètica.

El projecte “Dret a l’habitatge i a l’energia: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic social” té com a finalitat oferir respostes a persones i/o famílies que es troben immerses o ja han patit processos de desnonaments o bé que es troben en risc de patir-lo, així com aquelles que no poden garantir l’accés als seus drets energètics. Com a aportació ben tangible, les actuacions que inclou el projecte permeten: disposar d’una base de dades estadística sobre les vulneracions diàries d’aquests drets, realitzar recerca; publicar informes anuals sobre l’estat del dret a l’habitatge i a l’energia (consulteu aquí el darrer); analitzar i fer incidència sobre les noves lleis o polítiques que poden vulnerar drets o que poden protegir-los; col·laborar a formular propostes legals i de política pública per la garantia d’aquests; elaborar documents amb eines jurídiques per defensar el dret a l’habitatge i l’energia; identificar els actors i interessos que controlen el mercat de l’habitatge i l’energia; reforçar en xarxes internacionals la protecció d’aquests drets, etc.

Sobre les subvencions a projectes

Els convenis són mecanismes de col·laboració recollits per llei i àmpliament coneguts (Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic) que els ajuntaments i totes les administracions públiques tenen al seu abast com a eina per abordar el compliment de les seves competències, comptant amb la feina d’entitats socials o de qualsevol tipus. L’Ajuntament de Barcelona té actualment convenis amb diverses entitats socials, culturals i d’altres, que es poden consultar al registre administratiu corresponent, a més de subvencions en règim de concurrència competitiva. La seva aplicació comporta un estricte procediment periòdic de justificació, amb el filtre d’una auditoria independent, el qual les diferents reedicions del projecte han superat sense cap tipus d’incident, incloent el control dels diferents grups polítics amb representació al Ple del consistori.

Pensem que no cal alimentar una nova polèmica artificial. En el propi escrit de denúncia, de la seva total inconsistència es conclou una intencionalitat merament política i un ús esbiaixat de les denúncies davant la Fiscalia. Les entitats socials som aquí afectades per danys col·laterals, però estem orgulloses i convençudes de la feina que fa el sector social i que des de les administracions s’hi doni suport.

Lamentem per tant l’actuació de l’associació “Abogados Catalanes por la Constitución”, que suposa un nou intent de debilitar la defensa dels drets socials d’amplis sectors de la població i la capacitat per qüestionar els interessos de determinats actors privilegiats. Estem, però, convençudes que aquests intents no tindran més ressò del que mereixen. Qualsevol persona que vulgui conèixer a fons la tasca que realitzem pot consultar les nostres webs (web Enginyeria Sense Fronteres, web Observatori DESC, web PAH Barcelona, web Aliança contra la Pobresa Energètica).

Aquestes festes juga amb ESF!

Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.

Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.

Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.

Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!

Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!

Juga en aquest enllaç!

L’incendi al Gorg, conseqüència del racisme institucional

En el Dia Internacional dels Drets Humans denunciem com, més que mai, aquests s’han convertit en un privilegi

Ahir vam anar a dormir amb l’angoixa i la ràbia de veure com les flames a una nau industrial podien acabar amb vides de persones que s’han vist excloses de tot plegat.

Però per què arribem a aquest punt?

Aquests horribles esdeveniments són una conseqüència directa d’un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades. Tot plegat, drets humans que les institucions de tot nivell, municipals, autonòmiques, estatals, han vulnerat i vulneren sistemàticament. Els fets succeïts aquesta nit són la conseqüència d’haver privat a totes aquestes persones de drets fonamentals com: el dret a un habitatge digne, el dret a la seguretat social, el dret al treball, el dret a la salut, etc. La violació que condueix a situacions de pobresa o d’exclusió social i naturalment a la pèrdua de la dignitat humana. És obligació i deure de les administracions respectar, protegir i garantir l’accés a aquests drets. 

Assenyalem també com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les administracions. En primer lloc, a l’Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol per promoure els discursos d’odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d’atenció (quan hi ha vides humanes en joc) cap a l’incivisme i la suposada delinqüència, i per liderar una política racista que nega els drets més bàsics, al padró, a l’atenció social o a un habitatge digne.

A la Generalitat de Catalunya per la manca de polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge per a totes les veïnes i pel col·lapse de la mesa d’emergència.

A l’Estat espanyol per negar-se a regularitzar les persones en situació administrativa irregular, fins i tot enmig d’una pandèmia, excloent i deixant encara més enrere milers de persones. 

Denunciem el racisme institucional

Les polítiques estatals i europees migratòries i la Llei d’Estrangeria empenyen a moltes persones a la irregularitat, a la precarietat, a l’exclusió, a l’assetjament policial als espais públics, a l’explotació laboral i al constant perill de la deportació, previ pas pel CIE o sent víctima d’una deportació exprés, sense cap garantia jurídica. La violència de l’aparell deportador, les traves burocràtiques per aconseguir regularitzar la situació i la constant  criminalització de la migració ens permeten afirmar que vivim en una societat estructuralment racista.

No permetrem la victimització i criminalització d’aquestes persones que són permanentment excloses i que ni en els moments d’urgència es tenen en compte les seves necessitats vitals. Es proposen solucions que mai no serien acceptables per a persones blanques però que sembla que siguin l’única opció per a les persones migrants. 

És urgent que les administracions reconeguin primer el racisme com un dels factors principals que impedeixen l’accés als drets més bàsics, i que treballin en desenvolupar polítiques públiques efectives per a totes les persones, independentment del seu origen o la seva situació administrativa

Denunciem la precarietat habitacional

No tenir una llar digna i estable és una vulneració de drets. L’Estratègia integral per a l’abordatge i implementació del sensellarisme a Catalunya, que encara està pendent d’aprovació i implementació, parlava el 2017 de més de 53.000 persones en aquesta situació. La problemàtica s’agreuja i no hi ha una perspectiva optimista, perquè no hi ha cap consens de llarga durada ni compromís ferm dels diferents administracions públiques per combatre aquesta injustícia.

L’accés i el gaudi de l’habitatge han de ser contemplats com a drets essencials de totes les persones, però l’administració prioritza els interessos de les grans corporacions capitalistes per sobre de la lògica de la protecció social. Segons l’Agència d’Habitatge de Catalunya, les entitats bancàries i fons d’inversió són propietàries de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, els desnonaments s’executen diàriament i els mitjans de comunicació posen el focus mediàtic en les ocupacions, criminalitzant-les, enlloc d’abordar la problemática amb tota la seva complexitat i assenyalar tots els factors estructurals que la provoquen.

Es criminalitza a persones que veuen vulnerats els seus drets i dignitat. Famílies senceres, que no només pateixen la condició d’inestabilitat, sinó que a més son estigmatitzades i excloses de la societat des dels seus més petits racons: són assenyalats a l’escola, són acusats pels veïns, surten a la televisió com a criminals per intentar viure en condicions mínimes d’habitabilitat.

Es condemna a pares i mares pel fet d’intentar donar als seus fills condicions pel seu desenvolupament, oblidant la responsabilitat de les institucions de donar condicions de vida, salut, educació, treball i dignitat per a tothom tal com s’expressa en la Declaració Universal de Drets Humans.

Viure amb dignitat no és patir constantment d’una manca de recursos o del risc de ser desallotjats o afectats per un incendi.

El dret al lliure desenvolupament de la persona no es pot dur a terme si s’ha d’anar d’assentament en assentament, esperant el dia del proper desnonament.

Una vida digna no pot ser discriminada: no tolerem el fet que s’assenyali als nens, nenes, pares, veïnes, per les condicions del seu habitatge, especialment quan l’article 25 d’aquesta Declaració de Drets confereix el dret a l’habitatge que veiem violat en aquest i altres molts casos.

Per això denunciem que el crim no és en viure en un lloc que cau, és no tenir un altre lloc per anar-hi.

Des de fa anys el Moviment Popular de l’Habitatge lluita al carrer amb campanyes com l’Obra Social i promou lleis per solucionar l’emergència habitacional que patim (24/2015 RD 1/2019 11/2020…), però no s’estan complint, abocant a milers de persones al sensellarisme després de patir desnonaments. És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida i desenvolupar mecanismes perquè ningú perdi casa seva. I no només això, actualment no hi ha prou places en pisos d’emergència ni albergs per acollir les persones que no tenen alternativa habitacional i els dispositius d’urgència, oberts per exemple per la pandèmia de la Covid-19, evidencien que sovint s’actua amb respostes temporals i a curt termini. Cal una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi i els recursos d’emergència.

Per evitar situacions com la d’ahir, l’habitatge ha de deixar de ser una mercaderia.

Denunciem la pobresa energètica

Segons algunes informacions, el foc podria tenir el seu origen en una espelma que hauria caigut dins la nau. Les entitats que treballem per l’eradicació de la pobresa energètica portem anys denunciant la inseguretat que pateixen les persones que, per la seva situació de precarietat, es veuen forçades a ocupar per accedir a un habitatge o, en aquest cas, a un sostre.

L’accés als subministraments ha de ser universal i sense excepcions. Exigim que les administracions garanteixin els drets bàsics de totes les veïnes i estableixin protocols perquè els col·lectius més vulnerabilitzats puguin accedir als seus subministraments de forma regular, sigui quina sigui la seva situació dins de l’immoble. Alhora cal que la Generalitat estableixi el més aviat possible al seu cos de Bombers el llargament reclamat protocol de detecció de casos de pobresa energètica. Mentre no es duguin a terme accions contundents en aquest sentit, seguirem veient morts als nostres barris i pobles. Unes morts, per tant, que tenen responsables directes.

Drets humans com a privilegi

Avui, Dia internacional dels Drets Humans, contemplem un cop més com aquests han deixat de ser universals per convertir-se en un privilegi. En un premi que s’atorga a discreció segons el seguiment d’unes suposades normes socials o si s’encaixa dins d’unes determinades classificacions econòmiques, socials i culturals.

Denunciem el racisme institucional, la precarietat habitacional, l’exclusió social i la criminalització de les persones migrades. Amb la tristesa i la indignació davant la tragèdia que s’ha viscut aquesta nit a Badalona, que demà pot ser en qualsevol altre municipi de Catalunya, de l’estat o del món; però amb la solidaritat i el suport mutu en primer pla per a les persones que eren a la nau incendiada i per tal que mai més ningú hagi de patir situacions com aquesta,

Les organitzacions signants, exigim als poders públics:

– Regularització de totes les persones en situació administrativa irregular.

– Garantir l’accés als drets bàsics: Padró, habitatge, sanitat, educació, serveis socials, etc.

• Garantir la tutela i el suport al jovent migrant fins a la seva autonomia.

– Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions municipals i autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per perfil racial i de les deportacions forçoses.

– Pla de Xoc d’Habitatge liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el Govern de l’estat i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d’Emergències d’habitatge a zero i reallotjar totes les persones que viuen en espais temporals i/o precaris.

-Assegurar el dret de totes les persones a l’accés i gaudi d’un habitatge digne i desenvolupar eines efectives per combatre les diferents formes de discriminacions racistes, directes i indirectes.

– Garantir l’accés universal als subministraments bàsics per a tota la ciutadania implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d’aigua, llum i gas en situacions d’ocupació en precari.

– Establir un protocol de detecció de casos de pobresa energètica en el cos de Bombers de la Generalitat coordinat entre el Departament d’Interior i el d’Afers Socials i Família tal i com porten reclamant les organitzacions socials des de fa anys

El juez admite a trámite la querella presentada por la APE contra los cobradores de Endesa

Los hechos podrían ser constitutivos de delitos castigados con penas de hasta tres años de prisión.

La APE lanzamos campaña de micromecenazgo para hacer frente a los gastos del procedimiento.

Barcelona 09/12/2020
El pasado 30 de julio presentamos una querella contra DPS Consulting para denunciar lo que hace años venimos presenciando: el acoso que sufren familias en situación de vulnerabilidad por parte de las empresas como Endesa, que contratan este tipo de despachos para reclamar deudas impagadas de luz o de gas. Sus estrategias no tienen límite: Cartas, llamadas, amenazas con juicios falsos. Ahora, incluso, se han hecho pasar por funcionarios judiciales. 

A finales de junio de 2020, en plena pandemia, Yolanda, una vecina vulnerable de Cubelles (Barcelona) recibe una llamada a su móvil. Al otro lado del teléfono, la persona se identifica como una funcionaria del poder judicial y le advierte que si no paga los más de 2.000 euros que debe a Endesa en menos de una semana, se le embargarán todas las cuentas e ingresos, incluidas prestaciones sociales, desde los mismos juzgados.
Yolanda, aterrada ante la perspectiva de perder los pocos ingresos con los que cuenta, consiguió grabar la llamada y trasladar a la Alianza contra la Pobreza Energética (APE) su contenido. Tras escuchar la conversación y realizar consultas a diferentes abogados, destapamos la verdad. La llamada provenía de DPS Consulting, un despacho de abogados y empresa de recobros contratada por Endesa para hacer el trabajo sucio: acosar y amedrentar a familias como Yolanda para pagar sus deudas, a pesar de conocer su situación de vulnerabilidad.

Ahora el juez ha visto indicios de delito y ha admitido a trámite la querella. Los hechos que denunciamos podrían ser constitutivos de los delitos de usurpación de funciones públicas, realización arbitraria del propio derecho y coacciones, castigados con penas de hasta tres años de prisión. Al tratarse de delitos no menores, el procedimiento contará con una fase de instrucción, que ya ha comenzado, y el juicio oral, un procedimiento que puede demorarse más de un año y medio. 

Por primera vez se lleva a juicio el acoso que sufren las familias vulnerables por no poder pagar sus facturas de luz o de gas, prácticas de las que Endesa es responsable, por acción u omisión. Empresas como Endesa subcontratan supuestos despachos de abogados o empresas de recobro como DPS Consulting que, con prácticas extremadamente agresivas, presionan a las familias para conseguir cobrar facturas en nombre de la compañía.
DPS Consulting es una de las empresas que se ocupan de los recobros de la compañía eléctrica, así como de otras grandes suministradoras como Naturgy o Agbar.

Por todo esto, desde hoy, la APE, junto con Ingeniería Sin Fronteras Cataluña, lanzamos una campaña de micromecenazgo a través de la plataforma Goteo.org para costear los gastos del procedimiento, que pueden alcanzar los 3.000-5.000€ (en el caso de no acabar en condena y debamos hacer frente a los costes del mismo). 

Con la campaña invitamos a la ciudadanía comprometida a hacer su aportación y ser partícipe de esta batalla contra el Oligopolio evitando que ninguna empresa de recobro contratada por Endesa o cualquier otra suministradora vuelva a acosar a familias vulnerables. Es el momento de que las compañías, que consienten la práctica de estas actuaciones, dejen de derivar la deuda de familias en situación de vulnerabilidad a terceros actores. 

El caso de Yolanda lamentablemente no es un caso único pero sí un ejemplo clarísimo de qué significa ese acoso para miles de familias vulnerables que se ven en la tesitura de escoger entre pagar sus facturas de luz o llenar la nevera.

La APE no vamos a permitir que empresas como Endesa sigan actuando con impunidad acosando a familias vulnerables. 

Acte de “Des de les Comunitats Energètiques Locals construïm sobirania energètica”

El proper dimarts 1 de desembre a les 18 hores, us convidem a l’acte “Des de les Comunitats Energètiques Locals construïm sobirania energètica”, organitzat per la Xarxa per la sobirania energètica juntament amb Enginyeria Sense Fronteres, l’Observatori del Deute en la Globalització i Ecologistes en Acció.

? Lloc: https://zoom.us/j/98211220884

? Directe: https://youtu.be/BnmKEA7r_Gw

✍ Inscripció prèvia necessària: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSf3mjk5jarJwsi5vwdll4BdrUT8HOhMNdAFwi8cw7VaSGVMiw/viewform?usp=sf_link

En aquest acte presentarem el document “Comunitats Locals Energètiques. Ciutadania per la sobirania energètica”. Aquest document és el treball realitzat entre persones de diferents col·lectius compromesos amb la transició energètica, partint dels fonaments de l’empoderament de les persones i la democratització, camí cap a la democràcia participativa d’arrel, del sistema energètic en concret i del sistema social en general, i en el sistema de govern a tots els nivells. La sobirania no és només una qüestió de democràcia i de drets, sinó de responsabilitats: “que les nostres decisions no afectin negativament a tercers” i a ser possible, que afectin positivament.

D’aquesta manera, s’ofereix una guia informativa i orientativa sobre les Comunitats Energètiques Locals per tal d’establir els fonaments democràtics de sobirania energètica en aquelles agrupacions de persones que pretenguin desenvolupar-ne una. Es tracta per tant, d’una guia que ofereix una mirada política de les CELs, i no merament tècnica.

En l’acte, a més de la presentació del document, comptarem amb Txetxu Ezkurra Loyola que ens explicarà l’experiència pràctica d’Energia Gares, i amb Maria Crehuet i Wennberg de Micropobles, la qual ens explicarà les diferents experiències i projectes en matèria de Comunitats Energètiques Locals que s’estan duent a terme al llarg del territori català