Aquestes festes juga amb ESF!

Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.

Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.

Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.

Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!

Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!

Juga en aquest enllaç!

L’incendi al Gorg, conseqüència del racisme institucional

En el Dia Internacional dels Drets Humans denunciem com, més que mai, aquests s’han convertit en un privilegi

Ahir vam anar a dormir amb l’angoixa i la ràbia de veure com les flames a una nau industrial podien acabar amb vides de persones que s’han vist excloses de tot plegat.

Però per què arribem a aquest punt?

Aquests horribles esdeveniments són una conseqüència directa d’un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades. Tot plegat, drets humans que les institucions de tot nivell, municipals, autonòmiques, estatals, han vulnerat i vulneren sistemàticament. Els fets succeïts aquesta nit són la conseqüència d’haver privat a totes aquestes persones de drets fonamentals com: el dret a un habitatge digne, el dret a la seguretat social, el dret al treball, el dret a la salut, etc. La violació que condueix a situacions de pobresa o d’exclusió social i naturalment a la pèrdua de la dignitat humana. És obligació i deure de les administracions respectar, protegir i garantir l’accés a aquests drets. 

Assenyalem també com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les administracions. En primer lloc, a l’Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol per promoure els discursos d’odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d’atenció (quan hi ha vides humanes en joc) cap a l’incivisme i la suposada delinqüència, i per liderar una política racista que nega els drets més bàsics, al padró, a l’atenció social o a un habitatge digne.

A la Generalitat de Catalunya per la manca de polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge per a totes les veïnes i pel col·lapse de la mesa d’emergència.

A l’Estat espanyol per negar-se a regularitzar les persones en situació administrativa irregular, fins i tot enmig d’una pandèmia, excloent i deixant encara més enrere milers de persones. 

Denunciem el racisme institucional

Les polítiques estatals i europees migratòries i la Llei d’Estrangeria empenyen a moltes persones a la irregularitat, a la precarietat, a l’exclusió, a l’assetjament policial als espais públics, a l’explotació laboral i al constant perill de la deportació, previ pas pel CIE o sent víctima d’una deportació exprés, sense cap garantia jurídica. La violència de l’aparell deportador, les traves burocràtiques per aconseguir regularitzar la situació i la constant  criminalització de la migració ens permeten afirmar que vivim en una societat estructuralment racista.

No permetrem la victimització i criminalització d’aquestes persones que són permanentment excloses i que ni en els moments d’urgència es tenen en compte les seves necessitats vitals. Es proposen solucions que mai no serien acceptables per a persones blanques però que sembla que siguin l’única opció per a les persones migrants. 

És urgent que les administracions reconeguin primer el racisme com un dels factors principals que impedeixen l’accés als drets més bàsics, i que treballin en desenvolupar polítiques públiques efectives per a totes les persones, independentment del seu origen o la seva situació administrativa

Denunciem la precarietat habitacional

No tenir una llar digna i estable és una vulneració de drets. L’Estratègia integral per a l’abordatge i implementació del sensellarisme a Catalunya, que encara està pendent d’aprovació i implementació, parlava el 2017 de més de 53.000 persones en aquesta situació. La problemàtica s’agreuja i no hi ha una perspectiva optimista, perquè no hi ha cap consens de llarga durada ni compromís ferm dels diferents administracions públiques per combatre aquesta injustícia.

L’accés i el gaudi de l’habitatge han de ser contemplats com a drets essencials de totes les persones, però l’administració prioritza els interessos de les grans corporacions capitalistes per sobre de la lògica de la protecció social. Segons l’Agència d’Habitatge de Catalunya, les entitats bancàries i fons d’inversió són propietàries de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, els desnonaments s’executen diàriament i els mitjans de comunicació posen el focus mediàtic en les ocupacions, criminalitzant-les, enlloc d’abordar la problemática amb tota la seva complexitat i assenyalar tots els factors estructurals que la provoquen.

Es criminalitza a persones que veuen vulnerats els seus drets i dignitat. Famílies senceres, que no només pateixen la condició d’inestabilitat, sinó que a més son estigmatitzades i excloses de la societat des dels seus més petits racons: són assenyalats a l’escola, són acusats pels veïns, surten a la televisió com a criminals per intentar viure en condicions mínimes d’habitabilitat.

Es condemna a pares i mares pel fet d’intentar donar als seus fills condicions pel seu desenvolupament, oblidant la responsabilitat de les institucions de donar condicions de vida, salut, educació, treball i dignitat per a tothom tal com s’expressa en la Declaració Universal de Drets Humans.

Viure amb dignitat no és patir constantment d’una manca de recursos o del risc de ser desallotjats o afectats per un incendi.

El dret al lliure desenvolupament de la persona no es pot dur a terme si s’ha d’anar d’assentament en assentament, esperant el dia del proper desnonament.

Una vida digna no pot ser discriminada: no tolerem el fet que s’assenyali als nens, nenes, pares, veïnes, per les condicions del seu habitatge, especialment quan l’article 25 d’aquesta Declaració de Drets confereix el dret a l’habitatge que veiem violat en aquest i altres molts casos.

Per això denunciem que el crim no és en viure en un lloc que cau, és no tenir un altre lloc per anar-hi.

Des de fa anys el Moviment Popular de l’Habitatge lluita al carrer amb campanyes com l’Obra Social i promou lleis per solucionar l’emergència habitacional que patim (24/2015 RD 1/2019 11/2020…), però no s’estan complint, abocant a milers de persones al sensellarisme després de patir desnonaments. És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida i desenvolupar mecanismes perquè ningú perdi casa seva. I no només això, actualment no hi ha prou places en pisos d’emergència ni albergs per acollir les persones que no tenen alternativa habitacional i els dispositius d’urgència, oberts per exemple per la pandèmia de la Covid-19, evidencien que sovint s’actua amb respostes temporals i a curt termini. Cal una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi i els recursos d’emergència.

Per evitar situacions com la d’ahir, l’habitatge ha de deixar de ser una mercaderia.

Denunciem la pobresa energètica

Segons algunes informacions, el foc podria tenir el seu origen en una espelma que hauria caigut dins la nau. Les entitats que treballem per l’eradicació de la pobresa energètica portem anys denunciant la inseguretat que pateixen les persones que, per la seva situació de precarietat, es veuen forçades a ocupar per accedir a un habitatge o, en aquest cas, a un sostre.

L’accés als subministraments ha de ser universal i sense excepcions. Exigim que les administracions garanteixin els drets bàsics de totes les veïnes i estableixin protocols perquè els col·lectius més vulnerabilitzats puguin accedir als seus subministraments de forma regular, sigui quina sigui la seva situació dins de l’immoble. Alhora cal que la Generalitat estableixi el més aviat possible al seu cos de Bombers el llargament reclamat protocol de detecció de casos de pobresa energètica. Mentre no es duguin a terme accions contundents en aquest sentit, seguirem veient morts als nostres barris i pobles. Unes morts, per tant, que tenen responsables directes.

Drets humans com a privilegi

Avui, Dia internacional dels Drets Humans, contemplem un cop més com aquests han deixat de ser universals per convertir-se en un privilegi. En un premi que s’atorga a discreció segons el seguiment d’unes suposades normes socials o si s’encaixa dins d’unes determinades classificacions econòmiques, socials i culturals.

Denunciem el racisme institucional, la precarietat habitacional, l’exclusió social i la criminalització de les persones migrades. Amb la tristesa i la indignació davant la tragèdia que s’ha viscut aquesta nit a Badalona, que demà pot ser en qualsevol altre municipi de Catalunya, de l’estat o del món; però amb la solidaritat i el suport mutu en primer pla per a les persones que eren a la nau incendiada i per tal que mai més ningú hagi de patir situacions com aquesta,

Les organitzacions signants, exigim als poders públics:

– Regularització de totes les persones en situació administrativa irregular.

– Garantir l’accés als drets bàsics: Padró, habitatge, sanitat, educació, serveis socials, etc.

• Garantir la tutela i el suport al jovent migrant fins a la seva autonomia.

– Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions municipals i autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per perfil racial i de les deportacions forçoses.

– Pla de Xoc d’Habitatge liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el Govern de l’estat i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d’Emergències d’habitatge a zero i reallotjar totes les persones que viuen en espais temporals i/o precaris.

-Assegurar el dret de totes les persones a l’accés i gaudi d’un habitatge digne i desenvolupar eines efectives per combatre les diferents formes de discriminacions racistes, directes i indirectes.

– Garantir l’accés universal als subministraments bàsics per a tota la ciutadania implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d’aigua, llum i gas en situacions d’ocupació en precari.

– Establir un protocol de detecció de casos de pobresa energètica en el cos de Bombers de la Generalitat coordinat entre el Departament d’Interior i el d’Afers Socials i Família tal i com porten reclamant les organitzacions socials des de fa anys

El juez admite a trámite la querella presentada por la APE contra los cobradores de Endesa

Los hechos podrían ser constitutivos de delitos castigados con penas de hasta tres años de prisión.

La APE lanzamos campaña de micromecenazgo para hacer frente a los gastos del procedimiento.

Barcelona 09/12/2020
El pasado 30 de julio presentamos una querella contra DPS Consulting para denunciar lo que hace años venimos presenciando: el acoso que sufren familias en situación de vulnerabilidad por parte de las empresas como Endesa, que contratan este tipo de despachos para reclamar deudas impagadas de luz o de gas. Sus estrategias no tienen límite: Cartas, llamadas, amenazas con juicios falsos. Ahora, incluso, se han hecho pasar por funcionarios judiciales. 

A finales de junio de 2020, en plena pandemia, Yolanda, una vecina vulnerable de Cubelles (Barcelona) recibe una llamada a su móvil. Al otro lado del teléfono, la persona se identifica como una funcionaria del poder judicial y le advierte que si no paga los más de 2.000 euros que debe a Endesa en menos de una semana, se le embargarán todas las cuentas e ingresos, incluidas prestaciones sociales, desde los mismos juzgados.
Yolanda, aterrada ante la perspectiva de perder los pocos ingresos con los que cuenta, consiguió grabar la llamada y trasladar a la Alianza contra la Pobreza Energética (APE) su contenido. Tras escuchar la conversación y realizar consultas a diferentes abogados, destapamos la verdad. La llamada provenía de DPS Consulting, un despacho de abogados y empresa de recobros contratada por Endesa para hacer el trabajo sucio: acosar y amedrentar a familias como Yolanda para pagar sus deudas, a pesar de conocer su situación de vulnerabilidad.

Ahora el juez ha visto indicios de delito y ha admitido a trámite la querella. Los hechos que denunciamos podrían ser constitutivos de los delitos de usurpación de funciones públicas, realización arbitraria del propio derecho y coacciones, castigados con penas de hasta tres años de prisión. Al tratarse de delitos no menores, el procedimiento contará con una fase de instrucción, que ya ha comenzado, y el juicio oral, un procedimiento que puede demorarse más de un año y medio. 

Por primera vez se lleva a juicio el acoso que sufren las familias vulnerables por no poder pagar sus facturas de luz o de gas, prácticas de las que Endesa es responsable, por acción u omisión. Empresas como Endesa subcontratan supuestos despachos de abogados o empresas de recobro como DPS Consulting que, con prácticas extremadamente agresivas, presionan a las familias para conseguir cobrar facturas en nombre de la compañía.
DPS Consulting es una de las empresas que se ocupan de los recobros de la compañía eléctrica, así como de otras grandes suministradoras como Naturgy o Agbar.

Por todo esto, desde hoy, la APE, junto con Ingeniería Sin Fronteras Cataluña, lanzamos una campaña de micromecenazgo a través de la plataforma Goteo.org para costear los gastos del procedimiento, que pueden alcanzar los 3.000-5.000€ (en el caso de no acabar en condena y debamos hacer frente a los costes del mismo). 

Con la campaña invitamos a la ciudadanía comprometida a hacer su aportación y ser partícipe de esta batalla contra el Oligopolio evitando que ninguna empresa de recobro contratada por Endesa o cualquier otra suministradora vuelva a acosar a familias vulnerables. Es el momento de que las compañías, que consienten la práctica de estas actuaciones, dejen de derivar la deuda de familias en situación de vulnerabilidad a terceros actores. 

El caso de Yolanda lamentablemente no es un caso único pero sí un ejemplo clarísimo de qué significa ese acoso para miles de familias vulnerables que se ven en la tesitura de escoger entre pagar sus facturas de luz o llenar la nevera.

La APE no vamos a permitir que empresas como Endesa sigan actuando con impunidad acosando a familias vulnerables. 

Acte de “Des de les Comunitats Energètiques Locals construïm sobirania energètica”

El proper dimarts 1 de desembre a les 18 hores, us convidem a l’acte “Des de les Comunitats Energètiques Locals construïm sobirania energètica”, organitzat per la Xarxa per la sobirania energètica juntament amb Enginyeria Sense Fronteres, l’Observatori del Deute en la Globalització i Ecologistes en Acció.

📍 Lloc: https://zoom.us/j/98211220884

🔴 Directe: https://youtu.be/BnmKEA7r_Gw

✍ Inscripció prèvia necessària: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSf3mjk5jarJwsi5vwdll4BdrUT8HOhMNdAFwi8cw7VaSGVMiw/viewform?usp=sf_link

En aquest acte presentarem el document “Comunitats Locals Energètiques. Ciutadania per la sobirania energètica”. Aquest document és el treball realitzat entre persones de diferents col·lectius compromesos amb la transició energètica, partint dels fonaments de l’empoderament de les persones i la democratització, camí cap a la democràcia participativa d’arrel, del sistema energètic en concret i del sistema social en general, i en el sistema de govern a tots els nivells. La sobirania no és només una qüestió de democràcia i de drets, sinó de responsabilitats: “que les nostres decisions no afectin negativament a tercers” i a ser possible, que afectin positivament.

D’aquesta manera, s’ofereix una guia informativa i orientativa sobre les Comunitats Energètiques Locals per tal d’establir els fonaments democràtics de sobirania energètica en aquelles agrupacions de persones que pretenguin desenvolupar-ne una. Es tracta per tant, d’una guia que ofereix una mirada política de les CELs, i no merament tècnica.

En l’acte, a més de la presentació del document, comptarem amb Txetxu Ezkurra Loyola que ens explicarà l’experiència pràctica d’Energia Gares, i amb Maria Crehuet i Wennberg de Micropobles, la qual ens explicarà les diferents experiències i projectes en matèria de Comunitats Energètiques Locals que s’estan duent a terme al llarg del territori català

[COMUNICAT] Declaració de la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs

Al Ministerio de Transición Ecológica y el Reto Demográfico, el Ministerio de Sanidad del Gobierno de España, els Departaments de Territori i Sostenibilitat, d’Indústria i de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Àrea Metropolitana de Barcelona,el Consorci del Besòs, els Ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona:

Declaració de la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs

Vers un acord social per l’aigua davant el canvi climàtic, en defensa dels nostres rius i aqüífers, i d’una gestió pública i democràtica de l’aigua; renaturalitzem la Conca del Besòs 

El passat dissabte 14 de novembre es celebrava la primera Àgora dels Moviments Socioambientals del Besòs per denunciar que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) patim greus problemes de sanejament de l’aigua i degradació dels ecosistemes associats al riu Besòs.

La construcció massiva a les conques del Besòs i del Llobregat -aprovada al Pla General Metropolità franquista de 1976 i que continua amb la mateixa inèrcia creixentista fins a dia d’avui- ha comportat que el sanejament de l’aigua de l’AMB sigui insuficient amb les infraestructures actuals. Les deficiències es fan especialment paleses els dies de pluja, quan les depuradores sovint col·lapsen i les aigües contaminades, amb fecals i sòlids grans  de tota mena, s’estenen per la conca i a través de sobreeixidors són abocats al mar sense tractament adequat.

El 2010 les Nacions Unides van reconèixer El Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS). Aquest dret contempla 5 dimensions que s’han de respectar pel seu gaudi: accessibilitat, disponibilitat, assequibilitat, qualitat i adequació cultural. A l’AMB, l’empresa gestora del cicle integral de l’aigua, Aigües de Barcelona -controlada per la multinacional Agbar/Suez- vulnera la dimensió de qualitat relativa al dret al sanejament. A les conques del Besòs i del Llobregat patim episodis de contaminació de les masses d’aigua natural per culpa d’un sistema de sanejament molt insuficient, amb conseqüències desastroses pels ecosistemes. 

L’empresa inverteix en grans campanyes publicitàries anunciant l’eficiència de la seva gestió, però la realitat és que en ple segle XXI a l’AMB no comptem amb una xarxa de clavegueram dual que separi les aigües de pluja de les residuals. El sistema unitari actual no respon a les necessitats de sanejament i qualitat del servei. L’obsolescència o infradimensionament del col·lector-interceptor de Llevant, del Barcelonès Nord, provoca vessaments d’aigües fecals a mar cada cada vegada amb més freqüència, i que son visibles sense haver plogut. A tot això, cal sumar l’impacte econòmic i ambiental de les enormes pèrdues de la xarxa d’aigua potable. Al Besòs, l’empresa tampoc inverteix en infraestructures. Les depuradores no tenen un sistema terciari de depuració i l’estació de bombament de la desembocadura del Besòs no compta amb un sistema de desodorificació. 

Tots aquests problemes se sumen a la sobreexplotació i contaminació dels aqüífers amb  purins, pesticides i fertilitzants, a la contaminació fecal per les filtracions del clavegueram i als desastres ecològics que suposen els vessaments industrials puntuals com el causat per l’empresa DITECSA SA,  a Montornès del Vallès el desembre de l’any passat. L’Àgora denunciem els vessaments d’aigües industrials al riu Besòs procedents de la Central Tèrmica de Cicle Combinat (Endesa Generación SA) i la incineradora TERSA, que arrosseguen biocides, greixos, dissolvents, desincrustants i agua de refrigeració de les escòries, amb una temperatura i un pH que afecten greument la qualitat química i biològica del tram final del riu.

Per tot plegat, l’Àgora del Besòs instem a totes les administracions competents a prendre totes les mesures que estiguin al seu abast per tal d’evitar la contaminació constant de les aigües del Besòs, dels seus aqüífers, de les aigües litorals i platges, de la contaminació atmosfèrica, dels sòls i ecosistemes associats. 

Els instem, també, a la implementació d’una moratòria urbanística per tal d’aturar la imminent proliferació de promocions que impliquen un creixement desmesurat i comporten uns increments de la incapacitat de sanejar les aigües, de la contaminació atmosfèrica, de la impermeabilització del sòl i de la destrucció dels espais públics i naturals. L’única actuació acceptable és la renaturalització de la conca del Besòs. Cal tenir en compte que el riu Besòs no pot cumplir la funció subsidiaria d’espai verd i esbarjo de qualitat, que la ciutadania no troba a les seves ciutats per la priorització de la promoció immobiliària sobre la preservació dels espais verds de qualitat que garanteixin la biodiversitat i un ambient saludable, i que conformin una barrera natural que contraresti la contaminació urbana que patim.  

Fem una crida a les forces polítiques que ens governen perquè facin tot el possible per incorporar a la legislació catalana i estatal normatives que evitin falsedats, tan perilloses per al medi ambient, com la promoció de tovalloletes incorrectament qualificades com a “biodegradables” o la fabricació de productes de plàstic d’un sòl ús. És imprescindible aturar el consum desenfrenat davant la incapacitat de gestionar les tones i tones de residus que causen la contaminació de l’aire, del sòl, dels rius i del mar.   

Finalment, l’Àgora del Besòs anunciem l’inici d’un procés, de la mà dels grups socioambientals de la Conca del Llobregat,  per a la celebració d’un Parlament Ciutadà Metropolità com a eina d’incidència metropolitana. L’objectiu és la validació de propostes que instin les administracions competents a prendre les mesures necessàries envers la justícia social i la regeneració ambiental i ecològica de les zones humides, dels marjals, dels aiguamolls, dels boscos de ribera i dels aqüífers, que tan urgentment requereixen la conca del Besòs, la conca del Llobregat i el Pla Metropolità de Barcelona.

Totes aquestes demandes les fem avui, 19 de novembre, Dia Mundial del Sanejament de l’Aigua. Data clau per conscienciar sobre la importància del sanejament de l’aigua. Avui dia, 2.300 milions de persones no tenen accés a serveis bàsics de sanejament. Uns 1.000 nens i nenes moren cada dia per la falta d’aigua potable i d’un sanejament adequat. 

Entitats i organitzacions que firmen la declaració: 

• Aigua és Vida
• Aire Net
• Associació per la defensa del Corredor-Montnegre i el Baix Montseny
• Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals i altres Síndromes de Sensibilització Central (APQUIRA)
• Associació Veïnal Sant Joan Baptista
• Associació de Veïns i Veïnes del barri del Besòs
• Associació de Veïns i Veïnes del barri del  Maresme de Barcelona
• Associació La Xopera de Sant Fost de Campsentelles
• Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres 
• Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA)
• Ateneu de Gallecs
• Badalona Mar
• Badalona pel Clima
• Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)
• Ecologistes en Acció
• Espai Besòs
• Els Verds de Badalona
• Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet (FAVGram)
• La Horda
• La Forja Badalona
• La Marea Verde SAB
• Mollet pel Futur
• Montcada Som-Rius
• Montgat Net
• Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB
• Parlament Ciutadà
• Platoniq
• Plataforma d’Entitats i Veïns/es de la Mina
• Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC)
• Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià
• Plataforma per a la Defensa de Gallecs
• Plataforma Tanquem Can Mata
• Rebel·lió o Extinció Gramenet
• SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet
• Stop Crematori SAB
• Taula de l’Aigua de Mollet
• Viu la Riera
• Salvem el Calderí

Per més informació, contactar amb:

Alex Ovejero (La Marea Verde SAB) 637 181 389 

Eva Marquez (Badalona Mar) 654 75 78 22 

Silvina Frucella (AireNet) 634 60 88 97  

Dante Maschio (Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica) 640 79 70 90     

MANIFEST MORATÒRIA ALS TALLS DE SUBMINISTRAMENTS

El Govern central ha acordat no prorrogar la moratòria de talls de subministraments en totes les llars de l’Estat en una decisió que pot comportar conseqüències nefastes. Després del Consell de Ministres celebrat el passat 29 de setembre, s’ha anunciat l’ampliació temporal de l’anomenat “escut social”, una sèrie de mesures excepcionals davant de la crisi de la COVID-19, però que ha deixat fora la garantia dels subministraments d’energia i aigua. Aquesta mesura, més necessària que mai en plena pandèmia, afecta totes les persones en el seu habitatge habitual i deixarà a milers de famílies i a la població més precària (migrants, dones, joves i pensionistes) a costa de les companyies, que podrien iniciar una onada de talls de subministraments.

La població més vulnerable, que ha patit històricament les pitjors conseqüències de les crisis d’un sistema depredador de la vida, veu novament com, davant l’actual situació de la COVID, queda completament desprotegida davant el gran oligopoli energètic. Un abandó que provoca la vulneració del dret a una vida digna, a l’abastament de subministraments tan bàsics com l’aigua, l’electricitat o una temperatura adequada en les seves llars.

Les organitzacions i moviments socials signants d’aquest manifest exigim a l’Executiu de Pedro Sánchez una rectificació immediata, i que aprovi com més aviat una pròrroga indefinida de la prohibició de talls en l’àmbit domèstic fins que no s’inclogui el principi de precaució en la legislació espanyola en matèria de pobresa energètica. Doncs considerem insuficient la nova categorització de consumidor vulnerable que estableix el nou Reial Decret-llei 30/2020.

En cas de no atendre’s aquestes peticions, suposaria que novament les administracions públiques es desentenen dels milers de famílies vulnerables de tot l’Estat que podran patir talls en els seus domicilis. Moltes d’elles han vist com queien els seus ingressos mentre les seves factures s’han incrementat durant el confinament (ja que les famílies han passat més temps en les seves llars i les tasques de cura o atenció a la malaltia també requereixen més energia) i no estan podent fer front als pagaments.

Un fet que sembla protegir en exclusiva a les comercialitzadores, que segons elles s’enfronten a impagaments que “han d’absorbir” i que això seria un problema, ja que no poden deixar de fer front als pagaments del sistema elèctric. Unes afirmacions falses, ja que han generat un sistema tarifari que les protegeix a costa de totes. Prova d’això és com han establert fórmules d’autoprotecció, com per exemple, la manera de cobrir les pèrdues d’energia que es produeixen per transport, distribució, errors de mesura i fraus. Aquestes pèrdues, xifrades en una mitjana del 15% de l’energia que es produeix, es reparteixen entre les persones usuàries, que abonen un percentatge de les mateixes depenent de la seva tarifa. Això sembla una “assegurança per pèrdues” pagat per les persones consumidores; tot i que, tenint en compte que segons la CNMC s’ha anat produint un increment del frau en les seves diferents modalitats, que costa uns 150 milions d’euros anuals als consumidors i que principalment provenen d’empreses i grans consumidors, i en molta menor mesura (aproximadament l’1%) d’habitatges. A més, moltes d’aquestes llars, tot i haver intentat regularitzar el subministrament perquè volen pagar les seves factures, han rebut una negativa al respecte per part de les grans companyies subministradores.

La prohibició de talls és una mesura de mínims i és inacceptable que no es prorrogui. Recollida originalment en el Reial Decret-llei 8/2020, al juliol es va decidir ampliar la protecció fins al 30 de setembre i no ha estat renovada novament. Tot i que el Consell de Ministres ha donat llum verda a l’extensió de la cobertura del bo social elèctric amb la introducció de nous supòsits, com ja ha estat manifestat en múltiples ocasions, el bo social és una mesura que no ofereix solucions reals a les persones que pateixen la pobresa energètica, atès que moltes d’elles segueixen sense poder fer front a les seves factures, tot i comptar amb els corresponents descomptes. A més, no abasta les factures de gas ni d’aigua, augmentant el grau de desprotecció d’aquestes famílies. En aquest sentit, encara que es va introduir la figura del bo social tèrmic, la realitat és que es tracta d’una dotació única anual molt reduïda (entre 25 i 123,94 €), subjecte a disponibilitat pressupostària i a la qual moltes persones, malgrat realitzar els tràmits establerts, no han pogut accedir al dia d’avui.

Fa gairebé un any i mig, el Ministeri per a la Transició Energètica va presentar l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024, en la qual s’incloïa el principi de precaució com una de les principals mesures a impulsar. Aquest consisteix bàsicament a imposar a les companyies la impossibilitat de tallar qualsevol subministrament fins que l’empresa no consulti amb els Serveis Socials competents la situació econòmica de la família afectada i es tingui la certesa que no es tracta d’una família vulnerable. 

Les organitzacions signants reclamem que fins que no s’estableixi de manera efectiva el principi de precaució en la legislació espanyola en matèria de pobresa energètica, es prorrogui de manera indefinida la prohibició de talls en l’àmbit domèstic, més encara quan ens trobem enmig d’una pandèmia mundial i a les portes d’una gran crisi social i econòmica. 

No deixar ningú enrere significa garantir els subministraments a totes les persones i a totes les famílies en plena pandèmia. No hi ha habitatge digne sense subministraments. Exigim fets i drets, no meres paraules.

Agora dels Moviments Socio-Ambientals del Besòs

Dissabte 14 de Novembre 2.020. 

Horari 10.30 – 13.45 Hores. On-line.

Inscriu-te a l’Àgora Besòs On-line: www.bit.ly/AgoraBesos

Moltes decisions importants es prenen en el marc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), més enllà dels límits municipals. El govern de l’AMB és desconegut però té un gran impacte per les més de 3 milions de persones que hi vivim. 

És aquí on s’identifica la necessitat de construir una eina metropolitana de pressió política que serveixi per als moviments socials i ambientals. Ara mateix existeixen diverses iniciatives dels moviments que cal enxarxar. Els conflictes entorn l’aigua i els creixements urbanístics poden servir per aconseguir unir forces i incidir conjuntament allà on cal. 

A la conca del Besòs existeixen diversos moviments que lluiten per a fer front a problemes de contaminació del mar, del riu, de l’aire, dels impactes dels creixements urbanístics desmesurats que impermeabilitzen el sòl i destrueixen espais públics que podrien ser espais verds o de sobirania alimentària. D’altra banda, el Besòs, tot i la gran superfície urbanitzada que ocupa les seves zones inundables, té un gran potencial de connexió ecològica entre el mar, la Serralada Marina, Collserola, el Montseny i  Corredor Montnegre que cal preservar. Així mateix, existeixen greus problemes de sanejament molt notables quan plou, on les depuradores col·lapsen i aboquen un munt de residus i contaminants a mar. D’altra banda, l’aigua als municipis de la conca del Besòs i tota l’AMB són gestionats per una empresa mixta controlada per una multinacional francesa. Un model de gestió de l’aigua que el 80% de la ciutadania de l’AMB no desitja. En definitiva, existeixen un conjunt de conflictes socioambientals on diferents moviments porten anys reclamant solucions i fent propostes de millora a unes administracions que es topen diferents sostres de cristall, entre ells la opaca AMB. 

A la conca veïna del Llobregat, els moviments socials i ambientals han teixit un moviment socioambiental constituït com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet que precisament camina en aquesta línia. 

Per tot plegat, organitzem aquesta primera Àgora del Besòs amb l’objectiu de proposar un enxarxament de moviments socioambientals de la conca que contacti amb els que estan al Sud de l’AMB, a la conca del Llobregat, per explorar vincles comuns i trobar les eines i maneres d’incidir políticament. 

Entitats convocants: Aigua és Vida, Aire Net, Associació per la defensa del Corredor-Montnegre i el Baix Montseny, Associació Veïnal Sant Joan Baptista, Associació de Veïns i Veïnes del barri del Besòs, Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA), Badalona Mar, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris, Ecologistes en Acció, Espai Besòs, Els Verds de Badalona, Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet (FAVGram), La Horda, Marea Verde SAB, Mollet pel Futur, Montcada Som-Rius, Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB, Platoniq, Plataforma d’Entitats i Veïns/es de la Mina, Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, Stop Crematori SAB, Viu la Riera. 

Projecció i debat del documental “Y lo poco que nos queda”

El divendres 16 d’octubre projectarem a través de Youtube el documental “Y lo poco que nos queda” i el debat posterior amb la intervenció de les dues directores, Ana G. Aupi i Raquel Rei.

L’activitat es va fer dins del programa de les Jornades per la Pau i la Cooperació 2020 de Santa Coloma de Gramanet

Durant el debat parlarem de com s’organitzen i lluiten les comunitats indígenes, especialment la de les dones guatemalenques, per fer front a l’empresa hidroelèctrica espanyola Hidralia.

Aquestes dones són les esposes dels presos polítics que també es reivindiquen com a preses polítiques com a part d’un càstig que l’Estat i les empreses transnacionals imposen per ser defensores i defensors del territori ancestral.

Aquest documental tracta de rescatar les veus de la resistència que sofreixen la repressió d’aquest nou model de penetració transnacional a Guatemala

El divendres 16 d’octubre a les 19.00h des d’Enginyeria Sense Fronteres oferirem un vídeo fòrum online amb la projecció del documental “Y lo poco que nos queda” dins de les Jornades per la Pau i la Cooperació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

També comptarem amb la intervenció de les seves dues directores: Ana G. Aupí i Raquel Rei per tal de descriure i debatre les problemàtiques plantejades al documental.

La projecció es farà en directe a través del nostre canal de Youtube

Aquest documental explica el cas del poble de Santa Cruz Barillas (Guatemala), en resistència davant un projecte hidroelèctric d’una empresa espanyola, amb impactes socioambiental nocius en el territori. El focus se situa en les dones protagonistes d’aquesta experiència, com a defensores de drets humans, dels rius i de la vida. Es planteja un documental que recorda la importància de l’aigua per a la vida (del planeta i de les persones), i el paper de les dones en aquesta lluita.

Presentem l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”

Analitzem la realitat existent aportant dades pròpies quantitatives i qualitatives per a aprofundir en la problemàtica de la pèrdua de l’habitatge, l’accés als subministraments i les conseqüències en la salut.

La PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona fem públic l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”.

Vídeo de la presentació pública del 23 de juliol de 2020

L’informe resumeix les coordenades que expliquen la situació d’emergència o crisi habitacional actual amb perspectiva històrica, a través de dades sobre la seva evolució, conjugant elements vinculats a les polítiques públiques, les lleis, i l’acció de la ciutadania.

Així mateix, l’informe aporta dades sobre quins són els col·lectius més afectats per la pèrdua de l’habitatge, com la pobresa energètica no és únicament una qüestió estacional i xifres sobres els impactes en la salut, no sols física sinó també mental d’aquestes problemàtiques, entre moltes altres. A més l’informe aporta recomanacions dirigides principalment a l’ajuntament de Barcelona però també a altres administracions per a revertir aquestes situacions.

En l’àmbit jurídic, en l’informe s’analitzen els avenços legals en matèria d’habitatge que s’han produït en els últims anys, tant en l’àmbit estatal, autonòmic i local així com pel que respecta a la pobresa energètica, començant per la liberalització a escala europea del sector i quin impacte ha tingut en les regulacions estatals i centrant-se també en les principals novetats dels últims anys encaminades a garantir l’accés als subministraments bàsics. Respecte al dret a la salut, es fa un recorregut al llarg dels diferents textos normatius de caràcter internacional que inclouen la protecció de la salut com a peça clau per a la consecució d’una vida digna.

A més, s’analitza el perfil sociològic i demogràfic de les persones que participen en la PAH Barcelona i l’APE amb problemes d’habitatge i d’accés als subministraments bàsics desglossada segons la problemàtica i s’avalua el seu impacte en la salut, complementades amb entrevistes personals a les pròpies persones que participen tant en la PAH com en l’APE.

Per a finalitzar, l’informe conclou amb les conclusions més rellevants derivades de l’anàlisi de dades i s’elaboren una sèrie de recomanacions per als diferents nivells de l’Administració pública, orientades a abordar la problemàtica que l’informe estudia.

Descarrega l’informe complet aquí.

En les últimes recerques s’havia posat el focus en la devastadora “bombolla immobiliària”, concretament, en l’informe de 2013 “Emergència habitacional en l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de Drets Humans”; en el de 2015, titulat “Emergència habitacional a Catalunya. Impacte de la crisi hipotecària en el dret a la salut i els drets dels nens”; i en 2016, en l’informe “Exclusió residencial al món local: Informe de la crisi hipotecària a Barcelona (2013-2016)”. Els tres permeten aprofundir, tant en el perfil sociodemogràfic de les famílies que van sofrir aquests processos com en el comportament de les entitats financeres, les condicions hipotecàries i l’impacte en la salut i la infància.

En el present Informe volem aprofundir en el treball iniciat a les “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona”, publicades en 2018. Tres estudis que avaluen la problemàtica de persones amb problemes d’habitatge, ja sigui per hipoteca, lloguer i/o ocupacions o subministraments, amb enfocament de gènere i impacte sobre la salut.

Vídeo de la presentació en roda de premsa el 16 de juliol de 2020