Presentem la memòria d’activitats i econòmica 2019. Un recull dels projectes i campanyes que hem dut a terme al llarg de l’any passat.
Presentem com cada any, la memòria d’activitats de l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una fotografia de tot el que hem fet, pensat i provocat juntes des de la nostra entitat durant l’any 2019.
Ha estat un any en què hem produït videoclips, estudis, documentals, mobilitzacions, obres de teatre. Hem estat a fires, cinemes, mercats, abocadors. Hem caminat per rius, muntanyes, barris. Hem parlat a juntes comunitàries, oficines elèctriques, parlaments, ràdios. Hem treballat amb la nostra gent de l’Equador, del Perú, El Salvador i Moçambic, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, amb companyes i companys de tot el món, gràcies a totes les xarxes, aliances i complicitats en les que ens recolzem. Enguany, fins i tot, hem pensat que calia fer un pas endavant i aproximar-nos a un país com Colòmbia, immers en un complicadíssim però necessari procés de pau, en el que potser podem aportar el nostre granet de sorra. I malgrat això, tot és poc per aconseguir els canvis que pensem que cal generar en aquest món per acabar amb les injustícies i les desigualtats.
Però el 2019 és l’any que vam ser conscients que el nostre temps s’acabava com a societat. Per fi, vam entendre les dimensions de l’emergència climàtica i com condicionava tot allò pel que venim treballant des de fa 27 anys. Si no fem res, com a societat global, la sequera comprometrà més encara la disponibilitat de recursos hídrics, i el dret humà a l’aigua se’n ressentirà. Si no abordem una transició energètica justa, que descarbonitzi a marxes forçades la nostra economia sense deixar ningú enrere, la pobresa energètica assetjarà a moltes famílies més. Si no imaginem i ens organitzem per tenir ciutats integradores, amb serveis de qualitat i a l’accés de tothom, els residus, la mobilitat o la manca d’accés a l’habitatge les farà inhabitables. Si no aconseguim una agricultura que aconsegueixi donar feina i aliments a les famílies camperoles de tot el món, malgrat l’augment de temperatures, tampoc les ciutats del Nord o del Sud seran la solució per a ningú.
L’emergència climàtica ens reafirma en tot allò que hem vingut fent i alhora posa data de caducitat als nostres esforços. Tenim poc més d’una dècada per canviar el cor d’un sistema profundament injust. Afortunadament, hem vist com milers de persones s’han unit a una mobilització per canviar-ho tot. Nosaltres ja hi érem, amb una altra pancarta, només esperem que vosaltres també us hi sumeu i continuem caminant juntes.
Presentem l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”
Analitzem la realitat existent aportant dades pròpies quantitatives i qualitatives per a aprofundir en la problemàtica de la pèrdua de l’habitatge, l’accés als subministraments i les conseqüències en la salut.
La PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona fem públic l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”.
Vídeo de la presentació pública del 23 de juliol de 2020
L’informe resumeix les coordenades que expliquen la situació d’emergència o crisi habitacional actual amb perspectiva històrica, a través de dades sobre la seva evolució, conjugant elements vinculats a les polítiques públiques, les lleis, i l’acció de la ciutadania.
Així mateix, l’informe aporta dades sobre quins són els col·lectius més afectats per la pèrdua de l’habitatge, com la pobresa energètica no és únicament una qüestió estacional i xifres sobres els impactes en la salut, no sols física sinó també mental d’aquestes problemàtiques, entre moltes altres. A més l’informe aporta recomanacions dirigides principalment a l’ajuntament de Barcelona però també a altres administracions per a revertir aquestes situacions.
En l’àmbit jurídic, en l’informe s’analitzen els avenços legals en matèria d’habitatge que s’han produït en els últims anys, tant en l’àmbit estatal, autonòmic i local així com pel que respecta a la pobresa energètica, començant per la liberalització a escala europea del sector i quin impacte ha tingut en les regulacions estatals i centrant-se també en les principals novetats dels últims anys encaminades a garantir l’accés als subministraments bàsics. Respecte al dret a la salut, es fa un recorregut al llarg dels diferents textos normatius de caràcter internacional que inclouen la protecció de la salut com a peça clau per a la consecució d’una vida digna.
A més, s’analitza el perfil sociològic i demogràfic de les persones que participen en la PAH Barcelona i l’APE amb problemes d’habitatge i d’accés als subministraments bàsics desglossada segons la problemàtica i s’avalua el seu impacte en la salut, complementades amb entrevistes personals a les pròpies persones que participen tant en la PAH com en l’APE.
Per a finalitzar, l’informe conclou amb les conclusions més rellevants derivades de l’anàlisi de dades i s’elaboren una sèrie de recomanacions per als diferents nivells de l’Administració pública, orientades a abordar la problemàtica que l’informe estudia.
Descarrega l’informe complet aquí.
En les últimes recerques s’havia posat el focus en la devastadora “bombolla immobiliària”, concretament, en l’informe de 2013 “Emergència habitacional en l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de Drets Humans”; en el de 2015, titulat “Emergència habitacional a Catalunya. Impacte de la crisi hipotecària en el dret a la salut i els drets dels nens”; i en 2016, en l’informe “Exclusió residencial al món local: Informe de la crisi hipotecària a Barcelona (2013-2016)”. Els tres permeten aprofundir, tant en el perfil sociodemogràfic de les famílies que van sofrir aquests processos com en el comportament de les entitats financeres, les condicions hipotecàries i l’impacte en la salut i la infància.
En el present Informe volem aprofundir en el treball iniciat a les “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona”, publicades en 2018. Tres estudis que avaluen la problemàtica de persones amb problemes d’habitatge, ja sigui per hipoteca, lloguer i/o ocupacions o subministraments, amb enfocament de gènere i impacte sobre la salut.
Vídeo de la presentació en roda de premsa el 16 de juliol de 2020
Obrim convocatòria per a treballar en l’estudi “Perspectiva Ecofeminista i Interseccional en la co-governaça de l’aigua”
Enginyeria Sense Fronteres obre convocatòria per a treballar en l’estudi d’aigua: “Perspectiva Ecofeminista i Interseccional en la co-governaça de l’aigua”.
Aquest estudi pretén ser un primer diagnòstic de les experiències més recents de gestió de l’aigua amb participació ciutadana des d’una perspectiva que integri el marc ecofeminista a l’hora d’analitzar la gestió dels béns comuns, amb l’objectiu fonamental d’introduir la perspectiva de gènere i interseccional en l’anàlisi.
Si estàs interessat/da consulta els termes de referència, tens fins al 30 de juny per presentar-te!
Entrega i producte esperat
Cal entregar un estudi final i un article-resum del mateix estudi per a facilitar-ne la difusió i col·laboració en les tasques de difusió.
Pagament
El pagament es farà un cop publicat i presentat l’informe mitjançant transferència bancària.
Pagament: 2.500,00€ (a aquesta quantitat li seran aplicats els impostos corresponents)
Candidatures
Les persones o entitats interessades poden enviar una carta de motivació i el seu Currículum Vitae (o experiència de l’entitat) en arxiu pdf a: aigua@esf-cat.org indicant la referència REF: 27/EstudiAigua.
Data límit de presentació de candidatures: 30 de juny de 2020.
Seminari sobre l’estratègia de gènere en el sector agrícola a la província d’Inhambane
Els dies 5 i 6 desembre de 2019 va tenir lloc el II Seminari sobre l’Estratègia de Gènere en el Sector Agrari (EGSA) a la província d’Inhambane. Es va presentar el projecte “Enfortir les capacitats de la UNAC, autoritats locals i líders comunitaris per a l’apoderament polític, públic i econòmic de les dones pageses a la província d’Inhambane i el desenvolupament integral de les comunitats del districte de Funhalouro”, secundat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Vam poder compartir les experiències i conclusions dels monitoratges realitzats durant l’any 2019 per a la implementació de l’estratègia de gènere en el sector pagès. A més, es van establir noves eines perquè els tècnics del govern facin costat a les pageses de la província a superar els desafiaments als quals s’enfronten en el seu dia a dia.
En el seminari vam tenir la presència dels tècnics del govern dels sectors agropecuari i gènere dels 14 districtes de la província, així com personal de les institucions públiques provincials i de les unions districtuals de pagesos/as.
El projecte continua amb el suport institucional per a la implementació de la EGSA (Estratègia de Gènere en el Sector Agrari).La EGSA té tres línies d’acció per a introduir la perspectiva de gènere en les activitats agropecuàries:
– Augment de la producció i productivitat agrària, seguretat alimentària i nutricional i l’accés i control dels recursos naturals i productius.
– Accés als mercats i serveis financers.
– Desenvolupament i Enfortiment Institucional.
Debat sobre el documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa
El passat dilluns 1 de juny vam realitzar la projecció del documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa.
Vam comptar amb la presència online del director Victor Yustres i el periodista Ricardo Balderas pel posterior debat.
Dins del debat es van explicar l’origen del documental “Aigua Tèrbola” i com es vol donar continuïtat a la lluita d’ESF i altres moviments ciutadans tant pel territori català com per Mèxic. Ens van comentar com organitzar-nos i fer força per una gestió transparent, participada i pública, descobrint el paper dels mercaders de l’aigua als països del Sud i connectar les lluites que li planten cara.
El Ricardo Balderas, periodista de Poder a Mèxic, va contextualitzar el dret a l’aigua abans i després de l’arribada d’Agbar al país. Una història de cerca sense escrúpols del benefici, oblidant els DDHH i aliant-se amb la corrupció local. També ens va recordar els riscos que sofreixen persones defensores dels drets humans a Mèxic, un país on denunciar les transnacionals ja és més perillós que denunciar el crim organitzat. “La por no pot paralitzar-nos, però calen mesures de seguretat per reduir aquests riscos”, va puntualitzar el periodista.
Podeu veure tot el debat sobre el documental i conèixer el paper de les transnacionals com Agbar a països del Sud i quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.
Aquest documental està produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte ‘El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà’, finançat per la beca DevReporter.
Més de 220 organitzacions i membres de la societat civil sol·liciten a Teresa Ribera i al Govern d’Espanya que abandoni el Tractat sobre la Carta de l’Energia (TCE), un acord d’inversions per al sector energètic signat el 1995 per l’Estat espanyol
- El Tractat permet als inversors denunciar els Estats i reclamar sumes astronòmiques si consideren que les seves lleis han disminuït els seus beneficis econòmics presents o futurs.
- Espanya ja ha estat condemnada a pagar 1.036 milions d’euros i els inversors reclamen més de 8.000 milions, gairebé l’equivalent al PIB de la Rioja.
- En un escenari d’emergència sanitària per la COVID-19, les mesures del Govern per a lluitar contra la pobresa energètica podrien desencadenar demandes milionàries contra Espanya per part dels inversors.
Consulta la carta i les signatures: Carta oberta per sortir del TCE.
La campanya estatal ‘No als Tractats de Comerç i Inversió’, ha lliurat una carta a la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic en la qual demana la sortida d’Espanya del Tractat sobre la Carta de l’Energia (TCE). La carta ha estat signada per més de 220 organitzacions, sindicats i representants de la societat civil, acadèmiques i acadèmics, juristes i figures polítiques a títol individual.
La reivindicació central és que Espanya abandoni un tractat ratificat el 1994 a esquena de la ciutadania i sense debat públic. El TCE, que inicialment va néixer per garantir el subministrament energètic a Europa occidental després de la caiguda del mur de Berlín, s’ha girat en contra dels Estats signants i s’ha convertit en un colador de reclamacions milionàries. A través d’un mecanisme de solució de controvèrsies inversor-Estat (ISDS per les seves sigles en anglès), permet a les multinacionals i inversors demandar als Estats si aquestes consideren que les mesures legislatives van en contra dels seus beneficis econòmics presents o futurs.
En un escenari d’emergència sanitària i social, les últimes lleis proposades per lluitar contra el canvi climàtic o les mesures adoptades per lluitar contra la pobresa energètica -com allargar el bo social o prohibir els talls de subministraments- podrien desencadenar una onada de demandes per part de grans inversors sota el TCE. No seria la primera vegada. Bulgària i Hongria ja han patit demandes milionàries per intentar garantir preus assequibles en l’electricitat per a la ciutadania.
De fet, Espanya ja ha estat condemnada a pagar 1.036 milions d’euros (gairebé set vegades el pressupost que el Govern s’ha compromès a aportar al Fons Verd Europeu sobre el clima) i els inversors reclamen més de 8.000 milions d’euros. Els diners per pagar aquestes inversions sortiria dels pressupostos generals de l’Estat, és a dir, de les arques públiques o es computaria com a deute. Tampoc es descarta una pujada en la factura de la llum com ja va passar en el cas Castor.
Espanya: rècord de demandes
Espanya és el país que més demandes acumula sota el TCE: 47 en total, interposades per la política de retallades a les renovables entre 2011 i 2014. La paradoxa és que tots els demandants són empreses o inversors vinculats als combustibles fòssils, que van invertir sent conscients de l’escenari de crisi del país.
En altres països s’han donat situacions similars. L’empresa alemanya Uniper ha declarat que demandarà Holanda pel tancament de les centrals elèctriques de carbó en 2030, una acció que forma part de l’estratègia nacional de reducció de gasos d’efecte hivernacle.
Amb aquests precedents, el TCE podria truncar la futura Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica espanyola. És previsible imaginar un escenari en què l’Estat espanyol sigui objecte d’una onada de demandes milionàries per la posada en marxa del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), o per les seves mesures adoptades en la pandèmia de la COVID-19.
Una reforma abocada al fracàs
La petició d’abandonar el Tractat per part de la societat civil es realitza unes setmanes abans que comenci la segona ronda de negociació, entre el 7 i el 10 de juliol, per a la modernització del TCE. Un procés que, tal com han manifestat organitzacions de tota Europa, no donarà lloc a un tractat respectuós amb el clima, el medi ambient i el benestar de les persones.
Fins avui, les peces clau que fan del TCE un tractat extremadament asimètric que atempta contra la sobirania dels Estats, els pressupostos públics, i qualsevol intent per frenar l’emergència climàtica, no estan sobre la taula. L’agenda de negociació no contempla la fi de la protecció de les inversions en combustibles fòssils i energia nuclear, l’exclusió dels mecanismes de solució de controvèrsies entre inversors i Estats ISDS, o la incorporació d’objectius climàtics i ambientals vinculants.
Les organitzacions socials i ambientals signants de la carta alerten que sota el TCE les inversions relacionades amb el sector dels combustibles fòssils i energia nuclear estan altament protegides. Les multinacionals i inversors estrangers ja estan utilitzant aquest tractat per a qüestionar i obstaculitzar les mesures d’acció climàtica i transició energètica justa com: l’abandó de les fonts d’energia contaminants, l’impuls de les renovables, o la reducció del cost de la factura de la llum a les persones més vulnerables.
Estado de emergencia por la COVID19 en Maputo
En Mozambique el Gobierno decretó el estado de emergencia e instauró medidas como: no aglomeraciones de más de 10 personas, restricción severa en el sector comercial, reducción de funcionariado presencial y prohibición de todos los eventos, actividades deportivas y misas.
Actualmente existen 209 casos de coronavirus confirmados, 109 recuperados y 2 muertos. 44 de los confirmados en la ciudad de Maputo, la segunda provincia más afectada después de Cabo Delgado con 131 casos, donde desarrollamos nuestros proyectos de cooperación.
Como sucede en todo el mundo, en la ciudad de Maputo, la regla no es una excepción y la restricción en la circulación de personas es notoria, así como el miedo de establecer diferentes contactos es visible en los rostros de las personas. Un enfoque simple a los gestos cordiales habituales de saludar a la persona cambia su rostro. Esto es cierto en todos los lugares donde es posible cumplir con estas medidas, porque hay muchos lugares en los que, a pesar de las recomendaciones, las personas no obedecen las nuevas reglas impuestas porque es difícil, como es el caso de las paradas de las “chapas” (autobuses y microbuses), instituciones públicas, bancos, etc. para acceder a los servicios.
Obviamente, la gente que no sigue estas medidas no es por simple ignorancia, muchos lo saben, pero no tienen alternativa por el propio contexto del país.
En el caso de nuestros técnicos, que tienen su propio medios de transporte, notan los cambios en el lugar de trabajo donde deben mantener la distancia y se turnan para acudir a la oficina. También se siente un ambiente diferente en el edificio de Cáritas donde se encuentra la oficina de ESF debido a la falta de circulación de personas. Ahora es normal llegar a la entrada y pasar por la desinfección de manos, luego ir a la oficina, pasar por la desinfección de zapatos no cruzarte con ninguna persona, lo que en sí mismo es un indicador de un gran cambio en el lugar.
Para el pago de impuestos y las gestiones bancarias, el contable Alberto Chirindza tiene que hacer largas colas y hay una aglomeración incalculable de personas, agravada por la demora en la asistencia debido a la reducción de personal en las instituciones y no se puede atender de manera rápida y sencilla.
Por su parte, el técnico Isildo Nhantumbo realiza alguna tarea de seguimiento de los proyectos que no implica trabajar en equipo como el monitoreo de las composteras durante el proceso de compostaje, que en la situación actual requiere más días el trabajo, ya que normalmente se realiza con un equipo de 6 personas.
Se percibe en las personas la ansiedad de volver a la normalidad del trabajo, de vivir juntos, de una relación cariñosa y atenta, pero también se desconoce cuándo este virus se controlará mínimamente para volver a la nueva normalidad, caracterizado por la desinfección constante de manos nunca antes visto en la historia de Mozambique que supera los momentos de las epidemias cíclicas de cólera que el país ha sufrido.
Además, cabe recordar también el desafío que supone trabajar desde casa con la atención que debe prestar a su familia y otras tareas domésticas.
El Presidente de la República acaba de extender el período del Estado de Emergencia hasta el próximo 30 de junio, así que este será de nuevo un mes de distancia social con muchas restricciones y cuidados. Esta situación provoca que la mayoría de la sociedad mozambiqueña que vive al día, se encuentre ante el dilema de decidir si morir de hambre en casa o morir de COVID-19 en la calle buscándose el sustento diario.
A este gran desafío nos enfrentamos en Mozambique donde la situación continúa siendo muy incierta.
The Future is Public, l’economia al servei de la gent
El passat 4 i 5 de desembre ens vam trobar activistes i acadèmiques de tot el món a Amsterdam a la conferència internacional “The Future Is Public. Democratic ownership of the economy”. La trobada fou en el barri popular de Bijlmermeer, tradicionalment oblidat per les institucions, i on hi conviuen més de 100 cultures diferents, les quals lluiten contra el procés de gentrificació del barri, pel dret a la vivenda i pel dret a l’educació.
Les organitzacions amfitriones de la conferència foren el TransNational Institute(TNI) i De 99 Van Amsterdam. I ESF érem una de les entitats organitzadores, junt a desenes d’altres entitats i moviments socials d’arreu del món.
La trobada va versar al voltant de la necessitat de recuperar els serveis públics per al conjunt de la població, sobre els diferents processos i lluites de remunicipalització que tenim arreu del món, i com això s’enfoca des del que s’anomena com al “nou municipalisme”, i sobretot com s’enfoca des d’una prisma ecofeminista.
ESF vam aportar la nostra experiència i trajectòria per a la recuperació dels serveis bàsics, aigua i energia tan al Sud Global, com a Catalunya, amb diverses intervencions durant la conferència, i amb la participació en la taula rodona final: Reflexions sobre propers passos i el que ens uneix, el camí a seguir. També vam co-organitzar un taller sobre perspectiva de gènere i serveis públics. Podeu consultar el programa complet aquí.
Vam presentar la campanya de remunicipalització de l’aigua a Barcelona i Catalunya, i també desde la Taula de l’Aigua de Terrassa es va presentar l’experiència de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa. I conjuntament vam presentar un article sobre aquesta experiència de democratització de l’aigua, que va ser un dels 15 working papers aportats per a la reflexió durant la conferència. Recentment s’ha publicat un extracte de l’article a la web Open Democracy amb el títol Water should be a common good not a commodity. Catalonia is showing how.
Vam poder tenir l’oportunitat de parlar sobre les Proposta Municipalista de la Xarxa per la sobirania energètica, que en breus es presentarà en anglès. On expliquem tot un seguit de mesures que es poden prendre per tal d’encaminar-se cap a la sobirania energètica des dels municipis, des de l’òptica de les institucions i/o els moviments socials.
Així com també vam poder aportar la nostra visió i la feina que estem fent al voltant de la comercialitzadora pública de Barcelona
Vam co-organitzar un taller amb l’Observatori del Deute en la Globalització sobre perspectiva de gènere en els serveis públics, on vam poder reflexionar sobre com construir serveis públics que treballin activament per una justícia de gènere a través d’activitats, mesures i polítiques. EL taller parteix de la voluntat de superar i revertir el biaix de gènere històric (divisió sexual i internacional del treball, etc.) presents al capitalisme heteropatriarcal, disminuir les desigualtats de gènere i empoderar i promoure la inclusió de les dones. L’objectiu és repensar els serveis públics per tal de donar resposta equitativament a les necessitats d’homes i dones i aconseguir una responsabilitat col·lectiva sobre les cures i sobre la defensa dels serveis bàsics
Com a resultat de les reflexions dutes a terme durant la conferència, s’ha escrit un informe sobre la mateixa, que detalla 7 passos per construir una economia democràtica, i que us recomanem molt llegir perquè recull molts dels reclams que des d’Enginyeria Sense Fronteres i els moviments socials catalans fa temps que denunciem, la necessitat de democratitzar els serveis públics, la d’entomar mesures per fer front a l’emergència climàtica i de construir serveis públics que siguin feministes.
Vídeo: Enfortint l’emprenedoria i el moviment associatiu de les dones camperoles de la ciutat d’Inhambane
Aquest projecte va ser realitzat a Inhabane (Moçambic) durant el 2019 i el seu objectiu va ser el suport a un grup de dones camperoles de la província en la cració de l’associació “Movimento de Mulheres Pro Desenvolvimiento Rural do Distrito de Inhabane”. L’associació potencia les seves capacitats com a productores agràries i proporcionar noves formes d’accés a la renda. El projecte va ser finançat per l’Ajuntament de Barcelona i implementat per la UNAC (Uniao Nacional de Camponenses) i la ESHTI (Escola Superior de Hosteleria y Turismo), amb la col·laboració d’ESF i ASF.
Webinar sobre la pobresa energètica en nens i adolescents
El passat dijous 14 de maig va tenir lloc el webinar sobre la pobresa energètica en nens i adolescents. Les dos convidades Irene González d’Enginyeria Sense Fronteres i Saska Petrova, professora de la Universitat de Manchester explicaren la situació de la precarietat energètica i com afecta en adolescents e infants.
Irene González va explicar com el 30,8% dels infants i adolescents de Barcelona estarien en risc de pobresa i/o exclusió social segons dades a la ciutat de Barcelona. D’aquesta la situació de pobresa energètica té impactes diferencials i severs en infància i adolescència, per exemple en la salut mental amb estrés, aïllament; en la salut física amb malalties específiques, malnutrició i dificultats per curar-se; en educació amb dificultad de concentració, bullying i absentisme; i amb la seguretat per risc d’incendi o electrocució per desconexions irregulars.
Com a conclusió ens explicava com hi ha poques mesures específiques per afrontar la precarietat energètica a la infància i i que cal analitzar i tenir en compte en l’elaboració de polítiques públiques.
Podreu trobar tota la informació i dades a l’estudi “Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona”
Saska Petrova, ens va parlar sobre la precarietat energètica, com la pobresa energètica s’aborda sovint com un problema domèstic i com aquesta domesticació de la pobresa energètica l’exclou dels debats polítics i dels imaginaris soci-ecològics. Per tant hi ha que moure visió de la pobresa energètica d’una qüestió domèstica a una qüestió política.
Podeu descarregar les presentacions aquí.
Energy precarity among young people
