CONVOCATÒRIA/TALLER: Parlament Ciutadà Metropolità
Aquest dissabte 24 d’octubre a les 10:45h el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica (MAPiD) participarà al taller online: Parlament Ciutadà Metropolità, que s’encabeix en la jornada contra l’especulació urbanística organitzada per SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. L’acte se celebrarà per videoconferència i conté diferents tallers monotemàtics amb una assemblea oberta posterior de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet.
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet i el MAPiD col·laborem en aquesta jornada perquè els creixements urbanístics que ens estan imposant degradaran encara més un territori ja molt vulnerable. Cada vegada són més freqüents els episodis de contaminació de rius, platges i mar quan cauen quatre gotes. Els nostres sistemes de sanejament no poden suportar el creixement demogràfic que els hi estem imposant. No té cap sentit seguir creixent amb els problemes ambientals que tenim avui dia.
El taller que proposem s’emmarca en el projecte del (Co)Incidim que vam engegar el gener passat. Les signatàries del Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB ens hem unit i hem creat una plataforma digital de codi obert i lliure per pensar entre totes com recuperar la governança de l’aigua i obrir el llarg camí cap a la democratització de l’AMB.
En aquest procés hem identificat que som moltes les organitzacions que lluitem per models alternatius, garantistes de drets humans i ambientals, però tenim un sostre de vidre que és el govern de l’AMB.
Per què no enxarxar-nos i unir forces per reclamar allò que se’ns nega i és essencial? Per què no dotar-nos de poder legislatiu i reclamar les nostres propostes fonamentades amb el coneixement situat que tenim? Per què hem de delegar decisions cabdals sobre les nostres vides a tercers que no representen l’interès comú?
Si vols aprofundir en aquestes qüestions, inscriu-te a la Jornada i al nostre taller en el següent enllaç: https://sosbaixllobregat.cat/inscriviu-vos-al-24-doctubre/
Per les que us apunteu, és recomanable que assistiu en nom de la vostra entitat/organització, i porteu informació sobre la feina que feu i les propostes que faríeu en un hipotètic Parlament Ciutadà Metropolità.
Estructura del Taller:
- Què és un Parlament Ciutadà?
- L’experiència de Terrassa
- Ronda de presentacions d’entitats, lluites i propostes
- Proposta de procés: (Co)Incidim
- espai participatiu: mapeja la teva entitat i fes propostes per l’AMB!
Projecció i debat del documental “Y lo poco que nos queda”
El divendres 16 d’octubre projectarem a través de Youtube el documental “Y lo poco que nos queda” i el debat posterior amb la intervenció de les dues directores, Ana G. Aupi i Raquel Rei.
L’activitat es va fer dins del programa de les Jornades per la Pau i la Cooperació 2020 de Santa Coloma de Gramanet
Durant el debat parlarem de com s’organitzen i lluiten les comunitats indígenes, especialment la de les dones guatemalenques, per fer front a l’empresa hidroelèctrica espanyola Hidralia.
Aquestes dones són les esposes dels presos polítics que també es reivindiquen com a preses polítiques com a part d’un càstig que l’Estat i les empreses transnacionals imposen per ser defensores i defensors del territori ancestral.
Aquest documental tracta de rescatar les veus de la resistència que sofreixen la repressió d’aquest nou model de penetració transnacional a Guatemala
El divendres 16 d’octubre a les 19.00h des d’Enginyeria Sense Fronteres oferirem un vídeo fòrum online amb la projecció del documental “Y lo poco que nos queda” dins de les Jornades per la Pau i la Cooperació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
També comptarem amb la intervenció de les seves dues directores: Ana G. Aupí i Raquel Rei per tal de descriure i debatre les problemàtiques plantejades al documental.
La projecció es farà en directe a través del nostre canal de Youtube
Aquest documental explica el cas del poble de Santa Cruz Barillas (Guatemala), en resistència davant un projecte hidroelèctric d’una empresa espanyola, amb impactes socioambiental nocius en el territori. El focus se situa en les dones protagonistes d’aquesta experiència, com a defensores de drets humans, dels rius i de la vida. Es planteja un documental que recorda la importància de l’aigua per a la vida (del planeta i de les persones), i el paper de les dones en aquesta lluita.
Com ha afectat la COVID19 als projectes d’ESF a Moçambic?
Actualment tenim dos projectes a les províncies d’Inhambane i Maputo.
Concretament el projecte que fem a Maputo es basa en temes de medi ambient amb gestió de residus orgànics i compostatge. Treballem amb les escoles i comunitats de la ciutat de Maputo per sensibilitzar sobre el bon ús del residu orgànic.
A l’abril, quan començaren a augmentar els casos de coronavirus a Moçambic, el President de la República va anunciar un estat d’emergència i una sèrie de mesures a seguir per contenir la propagació del virus.
La COVID19 va afectar negativament les activitats de terreny d’ESF. A Maputo vam haver de suspendre l’establiment de les composteras i la seva monitòria.
Durant algun temps vam estar parats fins a trobar formes d’adaptació a la “nova realitat”. Treballarem conjuntament per establir unes noves mesures al nostre lloc de treball, seguint el protocol de neteja de mans, mascaretes i reducció del nombre de participants de 6 a 3, per poder mantenir les distàncies de seguretat.
La crisi sanitària de la Covid19 a El Salvador
La història d’El Salvador ve caracteritzada per constants conflictes interns pel territori, essent la Guerra Civil acabada el 1992 la darrera confrontació bèl·lica rellevant. Avui dia, el país afronta l’existència de les maras que tenen com a objectiu el control sobre els territoris. En aquest context i la manca de regulació estatal, el dret humà a l’aigua no està garantit i hi ha una clara vulneració que es pot il·lustrar amb els següents exemples:
- Fins el 2016, el 40% de la població de Nejapa no té accés a aigua potable, tot i que la regió abasta el segon aqüífer més gran del país. El recurs és privatitzat per la Coca-cola, entre d’altres.
- El 2017 es prohibeix la mineria metàl·lica al país, ja que la indústria és causant de la contaminació de les aigües, tot deixant la població sense recurs.
- Tot i existir una Ley Integral del Agua redactada aquesta encara no ha estat aprovada
El Salvador és un país centreamericà que es troba lluny d’assolir una verdadera seguretat hídrica. En general, el problema de l’abastament d’aigua potable de les col·lectivitats rurals és més difícil que el de les ciutats. La dispersió de la població i la manca d’un pla estatal, així com l’escassa voluntat política, són alguns factors que aguditzen i compliquen considerablement la solució del problema. A més, el seu marc jurídic i institucional es troba fragmentat i genera un xoc de competències entre entitats. El Salvador necessita una llei que asseguri a la ciutadania el dret a l’aigua.
Taula comparativa d’El Salvador i Catalunya de dades demogràfiques i sobre el recurs hídric.
PRECEDENTS POLÍTICS 2019
En el context polític de 2019, s’ha agreujat la situació sobretot per les retallades en el sector de la sanitat, per l’increment de desigualtats a causa de les retallades al sector social i pel silenci davant les desaparicions i assassinats.
El juny de 2019 inicia amb una victòria electoral del candidat de dretes Nayib Bukele. Durant el seu mandat s’han produït diversos fets en detriment de la població i els seus drets:
- Deficient gestió en els àmbits de SALUT I D’AIGUA: Desmantellament de la Reforma Integral de Salut: tancament d’Equips Comunitaris de Salut (ECOS) i acomiadament del personal encarregat de les estratègies de control de malalties. Les morts a finals del 2019 per dengue, pneumònia i diarrea augmenten una mitjana del 46% respecte finals de 2018.
- Silenci davant la INSEGURETAT CIVIL: No posicionament envers les persones migrants (inclosos infants) detingudes, perseguides i engarjolades a la frontera dels EEUU. Durant l’any 2019 hi ha 2.390 assassinats i 3.202 persones reportades com a desaparegudes. No hi ha dades de la quantitat de persones desaparegudes que després són trobades amb vida.
- Retallades als SERVEIS BÀSICS: Es produeix un encariment dels subministraments bàsics: El gas s’encareix per unes 100.000 famílies, en retallar 9 milions de dòlars de subsidi.
- Increment de les DESIGUALTATS: El tancament de cinc secretaries de Casa Presidencial dedicades a l’àrea social. Desmuntatge de programes socials i econòmics per la població vulnerable. El Govern de Bukele colpeja 20 programes: 15 es tanquen i 5 tenen retallades pressupostàries, tot i que alguns per llei no es poden tocar. Al juny, en acomiadar personal públic i retallar en serveis i sous, la població es veu afectada monetàriament i hi ha una desaccelerada econòmica, amb gran afectació a les classes mitjanes i baixes.
- Manca de TRANSPARÈNCIA: Anunci d’obres públiques de manera precipitada (quatre dies després de la presa de possessió). Préstec de 389 MUSD del Fons Monetari Internacional (FMI).
DURANT LA COVID-19
La crisi sanitària de la COVID-19 no s’ha gestionat de la manera òptima: s’ha aprofitat per fer polítiques de repressió i de divisió dins la societat. Un exemple molt clar és que el número d’infectats i la quantitat de persones tancades en centres de quarantena no es correspon de manera proporcional. I és que 7/10 salvadorencs viu de l’economia informal i s’han vist forçats a incomplir la quarentena domiciliar decretada per l’estat, qui no té suficient partida pressupostària per a mitigar la crisi. Les Juntes d’Aigua (JdA) s’han vist afectades per la suspensió de pagaments de serveis bàsics anunciada el 18 de març. Les JdA operen autogestionadament sense superàvit i la suspensió del seu pagament implica que no es pugui garantir la cloració de l’aigua per tal de potabilitzar-la
SALUT: No es garanteix el dret sanitari: Manca material i equips mèdics, els serveis d’atenció telefònic es troben col·lapsats, manca difusió i sensibilització a la població sobre mesures d’higiene, així com recursos pel sanejament, no se sectoritza als centres de quarentena (CCC)… Tot i que el 100% de CCC compten amb accés a inodors i rentamans, es desconeix en quines condicions estan i si hi ha instal·lacions per a dutxar-se. Per tots aquests motius, es requereix la intervenció internacional, on diverses ONGs (UNICEF, PROVIDA, EDUCO, Cruz Roja… ) aporten els seus recursos.
ALIMENTACIÓ: Es detecten 630.000 persones amb inseguretat alimentària. Els col·lectius més afectats són els petits productors i jornalers de cafè, aqüicultors i pescadors. El 46% de tota la població investigada gasta més de el 75% de l’ingrés familiar en aliments. Tot i haver ajudes per part del govern, com ara el Programa de Bienestar Social, no són suficients i arriben amb retard per a moltes famílies.
SEGURETAT CIVIL: Augmenta la inseguretat nacional: Increment de les deportacions nord-americanes i CCC col·lapsats, detencions arbitràries segons perfil ètnic, manca de transparència als centres de quarentena, manca de mecanismes de denúncia de violacions als DDHH…
AIGUA: Més del 20% de la població rural és proveïda per Juntes Rurals d’Aigua (JRA), el funcionament del qual depèn del pagament mensual efectuat pels usuaris. Com que no és efectiu, hi ha risc de suspensió del servei a les llars. Les JRA no compten amb un suport econòmic que els permeti garantir el seu funcionament regular sense ingressos
ECONOMIA: 7/10 salvadorenys viu de l’economia informal. La situació fiscal és cada cop més restrictiva per finançar mesures com ara la sustentació de llocs de treball, o la promoció d’inversions. Per tant, cal precisar els grups amb majors condicions de vulnerabilitat per ser atesos prioritàriament. Malgrat això, la capacitat pressupostària estatal està endeutada per 30 anys amb el FMI i, per això, està limitada
DADES
Les dades mostren com s’ha aprofitat la pandèmia per controlar el dret al lliure moviment. La taxa de mortalitat no supera el 3%
Presentem la memòria d’activitats i econòmica 2019. Un recull dels projectes i campanyes que hem dut a terme al llarg de l’any passat.
Presentem com cada any, la memòria d’activitats de l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una fotografia de tot el que hem fet, pensat i provocat juntes des de la nostra entitat durant l’any 2019.
Ha estat un any en què hem produït videoclips, estudis, documentals, mobilitzacions, obres de teatre. Hem estat a fires, cinemes, mercats, abocadors. Hem caminat per rius, muntanyes, barris. Hem parlat a juntes comunitàries, oficines elèctriques, parlaments, ràdios. Hem treballat amb la nostra gent de l’Equador, del Perú, El Salvador i Moçambic, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, amb companyes i companys de tot el món, gràcies a totes les xarxes, aliances i complicitats en les que ens recolzem. Enguany, fins i tot, hem pensat que calia fer un pas endavant i aproximar-nos a un país com Colòmbia, immers en un complicadíssim però necessari procés de pau, en el que potser podem aportar el nostre granet de sorra. I malgrat això, tot és poc per aconseguir els canvis que pensem que cal generar en aquest món per acabar amb les injustícies i les desigualtats.
Però el 2019 és l’any que vam ser conscients que el nostre temps s’acabava com a societat. Per fi, vam entendre les dimensions de l’emergència climàtica i com condicionava tot allò pel que venim treballant des de fa 27 anys. Si no fem res, com a societat global, la sequera comprometrà més encara la disponibilitat de recursos hídrics, i el dret humà a l’aigua se’n ressentirà. Si no abordem una transició energètica justa, que descarbonitzi a marxes forçades la nostra economia sense deixar ningú enrere, la pobresa energètica assetjarà a moltes famílies més. Si no imaginem i ens organitzem per tenir ciutats integradores, amb serveis de qualitat i a l’accés de tothom, els residus, la mobilitat o la manca d’accés a l’habitatge les farà inhabitables. Si no aconseguim una agricultura que aconsegueixi donar feina i aliments a les famílies camperoles de tot el món, malgrat l’augment de temperatures, tampoc les ciutats del Nord o del Sud seran la solució per a ningú.
L’emergència climàtica ens reafirma en tot allò que hem vingut fent i alhora posa data de caducitat als nostres esforços. Tenim poc més d’una dècada per canviar el cor d’un sistema profundament injust. Afortunadament, hem vist com milers de persones s’han unit a una mobilització per canviar-ho tot. Nosaltres ja hi érem, amb una altra pancarta, només esperem que vosaltres també us hi sumeu i continuem caminant juntes.
Presentem l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”
Analitzem la realitat existent aportant dades pròpies quantitatives i qualitatives per a aprofundir en la problemàtica de la pèrdua de l’habitatge, l’accés als subministraments i les conseqüències en la salut.
La PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona fem públic l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”.
Vídeo de la presentació pública del 23 de juliol de 2020
L’informe resumeix les coordenades que expliquen la situació d’emergència o crisi habitacional actual amb perspectiva històrica, a través de dades sobre la seva evolució, conjugant elements vinculats a les polítiques públiques, les lleis, i l’acció de la ciutadania.
Així mateix, l’informe aporta dades sobre quins són els col·lectius més afectats per la pèrdua de l’habitatge, com la pobresa energètica no és únicament una qüestió estacional i xifres sobres els impactes en la salut, no sols física sinó també mental d’aquestes problemàtiques, entre moltes altres. A més l’informe aporta recomanacions dirigides principalment a l’ajuntament de Barcelona però també a altres administracions per a revertir aquestes situacions.
En l’àmbit jurídic, en l’informe s’analitzen els avenços legals en matèria d’habitatge que s’han produït en els últims anys, tant en l’àmbit estatal, autonòmic i local així com pel que respecta a la pobresa energètica, començant per la liberalització a escala europea del sector i quin impacte ha tingut en les regulacions estatals i centrant-se també en les principals novetats dels últims anys encaminades a garantir l’accés als subministraments bàsics. Respecte al dret a la salut, es fa un recorregut al llarg dels diferents textos normatius de caràcter internacional que inclouen la protecció de la salut com a peça clau per a la consecució d’una vida digna.
A més, s’analitza el perfil sociològic i demogràfic de les persones que participen en la PAH Barcelona i l’APE amb problemes d’habitatge i d’accés als subministraments bàsics desglossada segons la problemàtica i s’avalua el seu impacte en la salut, complementades amb entrevistes personals a les pròpies persones que participen tant en la PAH com en l’APE.
Per a finalitzar, l’informe conclou amb les conclusions més rellevants derivades de l’anàlisi de dades i s’elaboren una sèrie de recomanacions per als diferents nivells de l’Administració pública, orientades a abordar la problemàtica que l’informe estudia.
Descarrega l’informe complet aquí.
En les últimes recerques s’havia posat el focus en la devastadora “bombolla immobiliària”, concretament, en l’informe de 2013 “Emergència habitacional en l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de Drets Humans”; en el de 2015, titulat “Emergència habitacional a Catalunya. Impacte de la crisi hipotecària en el dret a la salut i els drets dels nens”; i en 2016, en l’informe “Exclusió residencial al món local: Informe de la crisi hipotecària a Barcelona (2013-2016)”. Els tres permeten aprofundir, tant en el perfil sociodemogràfic de les famílies que van sofrir aquests processos com en el comportament de les entitats financeres, les condicions hipotecàries i l’impacte en la salut i la infància.
En el present Informe volem aprofundir en el treball iniciat a les “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona”, publicades en 2018. Tres estudis que avaluen la problemàtica de persones amb problemes d’habitatge, ja sigui per hipoteca, lloguer i/o ocupacions o subministraments, amb enfocament de gènere i impacte sobre la salut.
Vídeo de la presentació en roda de premsa el 16 de juliol de 2020
Obrim convocatòria per a treballar en l’estudi “Perspectiva Ecofeminista i Interseccional en la co-governaça de l’aigua”
Enginyeria Sense Fronteres obre convocatòria per a treballar en l’estudi d’aigua: “Perspectiva Ecofeminista i Interseccional en la co-governaça de l’aigua”.
Aquest estudi pretén ser un primer diagnòstic de les experiències més recents de gestió de l’aigua amb participació ciutadana des d’una perspectiva que integri el marc ecofeminista a l’hora d’analitzar la gestió dels béns comuns, amb l’objectiu fonamental d’introduir la perspectiva de gènere i interseccional en l’anàlisi.
Si estàs interessat/da consulta els termes de referència, tens fins al 30 de juny per presentar-te!
Entrega i producte esperat
Cal entregar un estudi final i un article-resum del mateix estudi per a facilitar-ne la difusió i col·laboració en les tasques de difusió.
Pagament
El pagament es farà un cop publicat i presentat l’informe mitjançant transferència bancària.
Pagament: 2.500,00€ (a aquesta quantitat li seran aplicats els impostos corresponents)
Candidatures
Les persones o entitats interessades poden enviar una carta de motivació i el seu Currículum Vitae (o experiència de l’entitat) en arxiu pdf a: aigua@esf-cat.org indicant la referència REF: 27/EstudiAigua.
Data límit de presentació de candidatures: 30 de juny de 2020.
Seminari sobre l’estratègia de gènere en el sector agrícola a la província d’Inhambane
Els dies 5 i 6 desembre de 2019 va tenir lloc el II Seminari sobre l’Estratègia de Gènere en el Sector Agrari (EGSA) a la província d’Inhambane. Es va presentar el projecte “Enfortir les capacitats de la UNAC, autoritats locals i líders comunitaris per a l’apoderament polític, públic i econòmic de les dones pageses a la província d’Inhambane i el desenvolupament integral de les comunitats del districte de Funhalouro”, secundat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Vam poder compartir les experiències i conclusions dels monitoratges realitzats durant l’any 2019 per a la implementació de l’estratègia de gènere en el sector pagès. A més, es van establir noves eines perquè els tècnics del govern facin costat a les pageses de la província a superar els desafiaments als quals s’enfronten en el seu dia a dia.
En el seminari vam tenir la presència dels tècnics del govern dels sectors agropecuari i gènere dels 14 districtes de la província, així com personal de les institucions públiques provincials i de les unions districtuals de pagesos/as.
El projecte continua amb el suport institucional per a la implementació de la EGSA (Estratègia de Gènere en el Sector Agrari).La EGSA té tres línies d’acció per a introduir la perspectiva de gènere en les activitats agropecuàries:
– Augment de la producció i productivitat agrària, seguretat alimentària i nutricional i l’accés i control dels recursos naturals i productius.
– Accés als mercats i serveis financers.
– Desenvolupament i Enfortiment Institucional.
Debat sobre el documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa
El passat dilluns 1 de juny vam realitzar la projecció del documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa.
Vam comptar amb la presència online del director Victor Yustres i el periodista Ricardo Balderas pel posterior debat.
Dins del debat es van explicar l’origen del documental “Aigua Tèrbola” i com es vol donar continuïtat a la lluita d’ESF i altres moviments ciutadans tant pel territori català com per Mèxic. Ens van comentar com organitzar-nos i fer força per una gestió transparent, participada i pública, descobrint el paper dels mercaders de l’aigua als països del Sud i connectar les lluites que li planten cara.
El Ricardo Balderas, periodista de Poder a Mèxic, va contextualitzar el dret a l’aigua abans i després de l’arribada d’Agbar al país. Una història de cerca sense escrúpols del benefici, oblidant els DDHH i aliant-se amb la corrupció local. També ens va recordar els riscos que sofreixen persones defensores dels drets humans a Mèxic, un país on denunciar les transnacionals ja és més perillós que denunciar el crim organitzat. “La por no pot paralitzar-nos, però calen mesures de seguretat per reduir aquests riscos”, va puntualitzar el periodista.
Podeu veure tot el debat sobre el documental i conèixer el paper de les transnacionals com Agbar a països del Sud i quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.
Aquest documental està produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte ‘El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà’, finançat per la beca DevReporter.
