Según la Declaración Universal de los Derechos Humanos, “toda persona tiene derecho a un nivel de vida que asegure, tanto para ella como para su familia, salud y bienestar, especialmente en lo que concierne a la alimentación, la vestimenta, la vivienda, la asistencia médica y los servicios sociales necesarios”. De hecho, el acceso a una vivienda adecuada ha sido reconocido como uno de los determinantes sociales de las desigualdades en salud (Comisión para Reducir las Desigualdades Sociales en Salud en España) y se han documentado diversos impactos negativos de la inseguridad residencial sobre la salud física y mental de las personas.
El acceso a los suministros básicos es sin duda un aspecto esencial de una vivienda digna. El agua y la energía no solo posibilitan las tareas de cuidados y el confort térmico, entre otras necesidades vitales, sino que también posibilitan la interacción y participación social a través del uso de aparatos eléctricos. Un estudio exhaustivo realizado por la Plataforma de Afectadxs por la Hipoteca (PAH), la Alianza contra la Pobreza Energética (APE), Enginyeria Sense Fronteres y el Grupo de Vivienda de la Agencia de Salud Pública muestra cómo el acceso inadecuado o insuficiente a la viviendo y/o suministros básicos tiene fuertes impactos en la salud general, en la prevalencia de trastornos crónicos, en el uso de servicios sanitarios y, especialmente, en la salud mental. De hecho, el 80% de los hombres y el 79% de las mujeres entrevistadas en este informe presentaba riesgos de sufrir problemas de salud mental, cuando estos indicadores en la población general son del 14,5% y del 19,5%, respectivamente.
El no poder mantener la casa a una temperatura adecuada, no poder hacer frente a las facturas o no poder siquiera regularizar los suministros genera fuertes sentimientos de ansiedad, de impotencia y de culpa en las familias, que se ven obligadas a lidiar con estos problemas de forma individual y, a menudo, se sienten estigmatizadas y faltas de apoyo. Conscientes de estos malestares, proponemos abordarlos de manera colectiva y desde lo político, con el objetivo último de trasladar la responsabilidad que actualmente sienten las familias al modelo energético, basándonos en que el acceso a los suministros básicos es un derecho de las familias que nunca debería depender de su capacidad de pago.
El grupo de apoyo mutuo es un espacio donde nos juntamos, compartimos preocupaciones y nos acompañamos desde lo cercano y lo concreto. Se trata de una herramienta de empoderamiento, igual que los asesoramientos colectivos quincenales, pero en esta ocasión con un funcionamiento que pone énfasis en la salud y que se desarrolla desde un espacio de seguridad y confianza más reducido, que va generando esa red en la que sostener, entre tod@s, los malestares e impactos del modelo energético en el que vivimos pero también otras vulneraciones y situaciones fruto de tantos otros ejes de desigualdad: la realidad material y económica de cada un@, el género, la diversidad funcional, la edad, la situación de salud. Es un lugar donde segar esas cadenas que nos oprimen como individuos, siendo conscientes de ellas, generando bienestar y dignidad de forma colectiva.
Tres mujeres que sufren pobreza energética levantan la voz contra el gobierno exigiendo una nueva moratoria de cortes de suministro.
EmpowerMed con la colaboración de la Alianza contra la Pobreza Energética presenta una serie de vídeos dando visibilidad a las familias que sufren cortes de suministros.
Desde que el 1 de octubre decayó la moratoria de cortes de suministro muchos hogares acontecen, una vez más, desprotegidas ante cortes indiscriminados de agua, luz y gas por parte de las compañías.
Miles de familias vulnerables quedan expuestas a vivir sin los servicios básicos cuando, en tiempos de pandemia por la COVID-19 hemos visto como tanto el agua, la luz o el gas son imprescindibles para mantener una buena higiene. Una situación que se suma a la precariedad laboral e inestabilidad económica, que desgraciadamente, está lejos de mejorar.
Desde EmpowerMed y la Alianza contra la Pobreza Energética vemos que desde que empezó la pandemia las medidas del gobierno de PSOE y Podemos ante la pobreza energética son totalmente insuficientes, y dan la espalda a miles de familias que no pueden pagar las facturas del agua, la luz o el gas. Desde los movimientos sociales pedimos que se implemente esta moratoria de cortes de suministros.
Como hemos visto en los últimos estudios realizados en que hemos colaborado “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020” y “ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat” las mujeres, son las que más se ven afectadas de manera desproporcionada por la pobreza energética.
Juani, Arancha y Paca son tres mujeres de Madrid que se han visto afectadas por la pobreza energética y se encuentran expuestas a posibles cortes de suministros al no poder hacer frente a las facturas. Las tres lo tienen claro, quieren que la moratoria de cortes de suministros se recupere, ahora más que nunca es necesario que las familias que no pueden pagar sus facturas no se queden detrás, el gobierno no les puede dar la espalda.
Juani, desempleada, afectada por posibles cortes de suministros y desahucio, exige en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes de suministro y paran los desahucios en plena pandemia. Esta crisis no la podemos volver a pagar nosotros.
Arancha, desempleada y afectada por posibles cortes de suministros. Arancha pide en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes, los suministros de agua, luz y gas son básicos y vitales.
Paca, afectada de pobreza energética, exige en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes, no pueden dejar desprotegidas a miles de familias que no pueden hacer frente a las facturas.
Tres dones que pateixen pobresa energètica alcen la veu contra el govern exigint una nova moratòria de talls de subministrament.
EmpowerMed amb la col·laboració de l’Aliança contra la Pobresa Energètica presenta una sèrie de vídeos donant visibilitat a les famílies que pateixen talls de subministraments.
Des de que l’1 d’octubre va decaure la moratòria de talls de subministrament moltes llars esdevenen, un cop més, desprotegides davant talls indiscriminats d’aigua, llum i gas per part de les companyies.
Milers de famílies vulnerables queden exposades a viure sense els serveis bàsics quan, en temps de pandèmia per la COVID-19 hem vist com tant l’aigua, la llum o el gas son imprescindibles per mantenir una bona higiene. Una situació que se suma a la precarietat laboral i inestabilitat econòmica, que desgraciadament, està lluny de millorar.
Des d’EmpowerMed i l’Aliança contra la Pobresa Energètica hem vist com les mesures del govern de PSOE i Podemos davant la pobresa energètica, des de que va començar la pandèmia, son totalment insuficients i donen l’esquena a milers de famílies que no poden pagar les factures de l’aigua, la llum o el gas. Des dels moviments socials demanem que s’implementi aquesta moratòria de talls de subministraments.
Com hem vist en els darrers estudis realitzats en què hem col·laborat “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020” i “ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat” les dones, son les que més es veuen afectades de manera desproporcionada per la pobresa energètica.
Juani, Arancha i Paca són tres dones de Madrid que s’han vist afectades per la pobresa energètica i es troben exposades a possibles talls de subministraments al no poder fer front a les factures. Les tres ho tenen clar, volen que la moratòria de talls de subministraments es recuperi, ara més que mai és necessari que les famílies que no poden pagar les seves factures no es queden darrere, el govern no les pot donar l’esquena.
Juani, desocupada, afectada per possibles talls de subministraments i desnonament, exigeix al govern que torni la moratòria de talls de subministrament i aturen els desnonaments en plena pandèmia. Aquesta crisi no la podem tornar a pagar nosaltres.
Arancha, desocupada i afectada per possibles talls de subministraments. Arancha demana al govern que torni la moratòria de talls, els subministraments d’aigua, llum i gas són bàsics i vitals.
Paca, afectada de pobresa energètica, exigeix al govern que torni la moratòria de talls, no poden deixar desprotegides a milers de famílies que no poden fer front a les factures.
EmpowerMed, empoderar contra la pobresa energètica des d’una perspectiva de gènere.
França, Itàlia, Croàcia, Eslovènia, Albània i l’Estat Espanyol, seran els països on es duran a terme activitats com assessoraments col·lectius per reduir la despesa energètica i mesures del confort tèrmic a les llars.
Estem en plena segona onada de la COVID 19 i, de nou, s’han pres mesures que tenen un gran impacte en la vida social i material de la població i que parteixen de la recomanació de fer el màxim de vida a la llar. Mesures que no han estat acompanyades de suport ni econòmic ni emocional a les famílies i que, de nou, impacten de manera desigual a la població. Segons dades proporcionades pel diari Crític i Storydata, la COVID ha afectat més durament els barris més densament poblats i amb menys renda per càpita, sobretot a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a l’eix Vic Manlleu i Lleida i barris agraris de Ponent.
La pobresa energètica, fortament lligada a la llar i a la situació econòmica de les famílies, també ha crescut des del primer confinament. El Diari Público afirmava que les sol·licituds del bo social estatal per al descompte en la factura de la llum havien crescut un 191% en dos anys, a ritme de vora 200 usuaris per dia durant la pandèmia. Malauradament, en aquest context, el Govern de l’Estat Espanyol va aixecar el 30 de setembre la moratòria de talls d’aigua, llum i gas desencadenant processos de tall de subministraments que havien quedat aturats i generant que, enmig d’una segona onada de coronavirus, les famílies rebin de nou amenaces de tall a casa seva.
En aquest context, Enginyeria Sense Fronteres, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, impulsen el projecte europeu EmpowerMed, que té com a objectiu empoderar les llars en situació de pobresa energètica des de la perspectiva de gènere i dels impactes en la salut. El projecte es desenvolupa de manera simultània a França, Itàlia, Croàcia, Eslovènia, Albània i l’Estat Espanyol, on es duran a terme activitats com assessoraments col·lectius, mesures del confort tèrmic a les llars, assessoraments per a reduir la despesa energètica i grups de suport mutu amb més de 1.500 llars de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Segons Lidija Zivcic, de l’associació Focus a Eslovènia, EmpowerMed duu a terme accions orientades a fer front a la pobresa energètica en llars en situació de vulnerabilitat, centrant-se en les dones. Les dones, especialment en llars monomarentals, es veuen afectades de manera desproporcionada per la pobresa energètica, per tant el seu empoderament és necessari per a fer-hi front.
També l’entitat WECF, d’Alemanya, experta en gènere del projecte, afirma en veu de Katharina Habsbrunner que la pandèmia i les seves conseqüències han fet augmentar considerablament la pobresa energètica i han reforçat les desigualtats de gènere. També, la pobresa energètica no només afecta econòmicament les famílies sinó que impacta en la seva salut i el seu benestar.
De fet, el vincle entre pobresa energètica i salut està fortament documentat, tant a nivell de salut física com de salut mental. Sumat al fet de viure amb temperatures inadequades, no poder fer front als subministraments i viure l’assetjament per part de les companyies té forts impactes en el benestar de les famílies, ocasionant pèrdua d’autoestima, aïllament i depressió. En aquest sentit, la principal innovació que representa el projecte EmpowerMed, i que resulta clau en el context actual, és la perspectiva col·lectiva en l’abordatge de la pobresa energètica. Així, la intervenció no pivota al voltant de l’eficiència energètica, sinó al voltant del dret als subministraments i de la generació de força col·lectiva a través dels assessoraments participats. Busca fugir de la concepció de que la pobresa energètica és un problema individual i estigmatitzant i que per tant la solució és l’estalvi energètic per a contribuir a construir el dret a l’energia conjuntament amb les llars afectades. I és que hi ha famílies que s’han vist empeses a “estalviar” en allò que era essencial i de primera necessitat. Sortir d’aquest assenyalament i crear un nou imaginari col·lectiu sobre la vivència i coneixement en primera persona de les persones afectades, és també un dels objectius del projecte.
Com hem dit, estem vivint un context complex que està tenint forts impactes en les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, està accentuant les desigualtats de gènere i ha interromput molts dels suports socials i emocionals a les nostres vides. Calen, per tant, intervencions que s’orientin cap a l’apoderament, des d’una perspectiva de gènere, que combatin els estigmes i que treballin per no perdre el treball, el suport col·lectiu i la perspectiva de drets.
