Crónica: Jornada de presentació de l’informe La lluita contra la pobresa energètica al món municipal

El passat 30 de setembre va tenir lloc la presentació de l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres”, a la Federació d’Entitats Calabria 66. 

La jornada tenia com a objectiu donar a conèixer el contingut de l’informe i en especial fer retorn als ajuntaments, consells comarcals i altres ens supramunicipals que van respondre a la petició d’informació pública, promoguda per l’Aliança contra la pobresa energètica (APE) i Enginyeria sense Fronteres (ESF), per obtenir les dades que han estat la base de l’informe. A tal efecte, es van organitzar dues taules amb participació de les administracions, amb l’objectiu de permetre a aquestes entitats intercanviar experiències i fer propostes de millora en el futur.  

A la jornada hi van participar presencialment 60 persones en representació de 12 Ajuntaments, 9 Consells comarcals i 13 entitats diferents, mentre que prop d’una cinquantena de persones van seguir la retransmissió online de l’esdeveniment.  

A la primera part de la jornada, el Sergio Tirado, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor de l’estudi, va presentar les dades obtingudes en l’estudi, i, seguidament, la Maria Campuzano, portaveu de l’APE, va explicar el seu context i va presentar les conclusions i recomanacions que s’extreuen d’aquest.

En aquest espai, es van compartir dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica, que permeten analitzar l’abast i el nivell de protecció que garanteix la llei, així com detectar les llacunes d’informació que existeixen i les dificultats que tenen els serveis socials per aplicar-la. Es van posar de manifest dades tan rellevants com el nombre de talls evitats gràcies a la norma. En aquest sentit,  s’estima que a Catalunya, des de la vigència de la llei, com a mínim s’han aconseguit aturar 200.000 talls de subministrament i s’han protegit a més de 100.000 famílies. Aquestes xifres demostren que la Llei 24/2015 funciona. 

En el torn de preguntes i debat, van participar membres d’ajuntaments i consells comarcals que van coincidir en la importància i eficàcia de la Llei, però, a la vegada, van posar sobre la taula les dificultats de la seva aplicació. Moltes d’aquestes dificultats estan associades a la manca d’instruccions clares sobre com gestionar el gran volum d’informació que faciliten les companyies subministradores, sovint de forma desordenada i sense una periodicitat definida. Entre els obstacles més freqüents, es va fer referència també a les dificultats per  identificar les persones que, tot i no ser usuàries de serveis socials, consten als llistats facilitats per les companyies. Per últim, diverses intervencions van posar sobre la taula la sobrecàrrega de treball de serveis socials. 

La segona part de la jornada va consistir  en una taula d’experiències amb representants tècnics de diferents ajuntaments i consells comarcals. En ella hi van participar Joan Cantos Villanueva, educador social dels serveis socials d’atenció primària del Consell Comarcal de l’Anoia; Lourdes Fort, Coordinadora de l’Àrea d’atenció a les persones del Consell Comarcal del Pla d’Urgell; Josep Miquel Beltran, Director gerent de l’IMSST de l’Ajuntament de Tarragona; Raquel Rodríguez; Coordinadora especialista en Drets Energètics del PAE de l’Ajuntament de Barcelona i Maria Campuzano, portaveu de l’APE.

El representant de l’Ajuntament de Tarragona va parlar sobre el protocol per a la instal·lació de comptadors socials d’aigua per persones en risc d’exclusió residencial i en situació d’ocupació en precari. Aquest protocol, aprovat recentment pel consistori tarragoní, té origen en un protocol provisional que es va implementar durant el període confinament amb motiu/arran del tancament de les fonts públiques.

El Consell Comarcal de l’Anoia va transmetre les dificultats que experimenten pel que fa a la gestió dels llistats facilitats per les companyies subministradores. Igualment, va fer propostes de millora encaminades a la centralització de la informació, a través de, per exemple, una base de dades electrònica que pugui ser consultada tant per les companyies com pels serveis socials o la creació d’una figura que operi com a  mediadora entre la companyia i serveis socials. 

Des del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, van compartir la seva experiència en la gestió de la pobresa energètica, tenint en compte les dificultats que suposa un context amb població més dispersa. Des d’aquest ens, es va remarcar amb preocupació que el volum de feina administrativa no permet fer polítiques preventives. També es va compartir el projecte Associació Leader Ponent, un servei d’assessoria energètica destinat principalment a ens municipals i comerços, però també a alguns particulars, que estan tirant endavant amb altres consells comarcals del territori.

L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, va fer èmfasi en la importància de la recopilació de dades per poder analitzar quines són les problemàtiques més comunes i, a la vegada, detectar buits i millores en el servei. En aquesta línia, va explicar com el consistori, des de ben aviat, va apostar per la implementació d’un aplicatiu informàtic que, tot i que inicialment va significar un esforç molt gran, a la llarga els ha permès automatitzar processos i donar respostes ràpides com, per exemple, passar a un servei 100% telefònic en el context de pandèmia.  

L’Ajuntament de Sallent va exposar la seva experiència amb el protocol d’instal·lació de comptadors socials de llum. Si bé la instal·lació d’aquests comptadors és un dels compromisos assumits per Endesa a través del conveni signat, el març de 2021, amb el Govern de la Generalitat, de moment Sallent ha estat l’únic ajuntament de Catalunya que ha aconseguit la instal·lació de 6 comptadors per part de la companyia.

Per últim, l’APE va destacar el paper de les entitats promotores de la Llei en el seguiment de l’aplicació d’aquesta. Va posar de manifest com les entitats han assumit que aprovar una Llei no canvia la realitat d’un dia per l’altre i que cal estar darrere l’administració i les empreses, dia a dia, per fer-la complir. 

En acabar les intervencions, es va obrir un torn de paraules on es van fer reflexions sobre la importància de què els ajuntaments empadronin les persones en situació d’ocupació en precari, ja que encara hi ha molts consistoris que no ho fan. Es va remarcar la importància de treballar conjuntament amb les oficines d’habitatge i la necessitat de què, des de la Generalitat, es faci un traspàs als serveis socials dels acords del conveni signat amb Endesa. Es va reivindicar insistentment la necessitat de dotar a les administracions públiques de recursos suficients per aplicar la Llei 24/2015 i promoure la creació de serveis especialitzats en assessoria energètica als municipis amb el suport de la Generalitat. Es va llançar la proposta de signar convenis amb els gremis d’instal.ladors per tal de poder facilitar la gestió de la instal·lació de comptadors socials de llum. Es va considerar també molt necessari el desplegament de campanyes comunicatives sobre drets energètics. En l’àmbit estatal, es va apuntar a la imperiosa necessitat de promoure mesures més ambicioses que el bo social, com per exemple, la implementació d’una tarifa social progressiva, en funció dels ingressos de la família. 

La jornada es va tancar amb una taula de debat que va comptar  amb la participació de l’Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies; la Yolanda Ferrer, Regidora delegada d’Igualtat i Benestar Social de l’Ajuntament de Rubí i l’Esther Marcos, Regidora de Comerç i mercats Festes Cooperació Noves tecnologies Sostenibilitat Promoció de la salut Gent gran i Diversitat funcional.

Des de la Generalitat, es va aportar informació sobre l’estat en què es troba l’aplicació del conveni signat amb Endesa el març de 2021. Entre els avenços, es va fer públic que, durant el mes d’octubre, Endesa enviarà una carta  a  més de 35.000 famílies, confirmant-los la condonació del deute, tal com es va comprometre la companyia en l’esmentat conveni. En la mateixa direcció, va traslladar el compromís de fer front al deute acumulat durant el 2021, així com de crear un òrgan gestor que ha de donar suport als ajuntaments i ens supramunicipals en la implementació de la Llei.

Des de l’Ajuntament de Rubí, es va fer èmfasi en el paper essencial dels municipis en la lluita contra la pobresa energètica i es va compartir el protocol d’instal·lació de comptadors socials d’aigua que es va posar en marxa el 2014, abans que entrés en vigor la Llei 24/2015.

Per últim, l’Ajuntament de Figueres va compartir la seva preocupació pels talls de llum per culpa del mal estat de la xarxa de distribució que afecten barris com El colobret. Així mateix, va transmetre a la Generalitat la proposta de fer servir els Fons Europeus per dotar els ajuntaments de recursos destinats a la lluita contra la pobresa energètica.

Descarrega l’informe

 Nominada la iniciativa dels Assessoraments Col·lectius de l’APE en el marc del projecte europeu d’ESF “EmpowerMed”

L’equip d’ESF i EmpowerMed estem molt contentes d’anunciar que els assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la tècnica del projecte EmpowerMed des d’on aquests es repliquen a nivell europeu, és una de les tres candidatures finalistes als Premis d’Energia Sostenible de la UE 2021 a la categoria “Woman in energy”. El guardó reconeix aquells projectes liderats per dones que, si es repliquen, ajuden a avançar en la transició energètica justa a Europa i contribueixen als objectius europeus d’energia i el clima.

El treball d’EmpowerMed es centra principalment en l’apoderament de les dones mitjançant assessories col·lectives, entre d’altres actuacions, que reuneixen persones afectades per pobresa energètica en l’objectiu de transferir i intercanviar coneixements i habilitats per fer-hi front.

Els assessoraments col·lectius de l’APE formen part d’aquest projecte europeu en l’intent de replicar aquesta metodologia en altres països i contextos, ajudant a crear xarxes d’igual a igual, a través de les quals les persones es donen suport mutu i treballen conjuntament per buscar solucions a la pobresa energètica. A aquestes assemblees col·lectives hi participen unes 500 persones afectades cada any, amb una majoria de dones.

Aquesta nominació com a finalistes dels premis de la UE per a l’Energia Sostenible, reconeix el treball conjunt en la lluita contra la pobresa energètica a les zones costaneres del Mediterrani, i en especial l’històric treball de l’APE i les persones afectades en la defensa dels seus drets. Si voleu donar suport a la candidatura, sota el nom de la nostra tècnica Mònica Guiteras, ho podeu fer al següent enllaç.

votacions

Pren el control de les teves dades energètiques

Des de fa poc anys, els habitatges a Espanya compten amb comptadors intel·ligents que registren el teu consum elèctric cada 15 minuts. Aquestes dades són enviades a la companyia distribuïdora i, ella li reenvia a l’empresa comercialitzadora perquè et cobri per l’energia consumida. Segona la tarifa que tinguis, l’energia consumida a certes hores del dia pot ser més cara que en d’altres i això es veu reflectit a la factura fina. Per això, encara que consumeixis una mateixa quantitat d’energia que una altra persona, el cost que pagues pot ser major si tens una tarifa que no s’adapta bé a les hores del dia on consumeixes més electricitat.

Amb els comptadors intel·ligents, és possible recollir dades que permeten trobar la tarifa que minimitza la despesa elèctrica. Lamentablement, no és massa senzill analitzar-los, ja que la quantitat de dades a tractar pot ser notable. Per això, dins el marc de projecte europeu EmpowerMed (Nº 847052) que lluita per empoderar dones contra la pobresa energètica, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), acompanyat de la UAB i ESF, ha desenvolupat una eina que permet reduir els costs de consum d’un any i valorar la tarifa que implicaria una menor despesa. Amb aquesta eina s’han avaluat ja més de 15 voluntàries que assisteixen als assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), oferint recomanacions per canviar de tarifa i ajustar la potència quan això suposa un estalvi.

Així mateix, si estàs interessada, IREC ofereix l’oportunitat de monitoritzar les condicions de temperatura i qualitat de l’aire de casa teva. Per això t’entregaríem dos sensors que col·locaries en diversos llocs a casa (allunyats sempre de fonts de calor com estufes o televisors). Els sensors ja estan programats per realitzar les mesures necessàries de manera que no cal que facis res més que deixar-los al mateix lloc durant 15 dies. Posteriorment, analitzarem les dades i t’entregarem un informe amb suggeriments per millorar les condicions interiors amb accions fàcils d’implementar.

T’agradaria col·laborar en la lluita contra la pobresa energètica? Vols deixar de pagar de més als vampirs de l’oligopoli energètic? Vols ser la següent i conèixer més sobre les condicions de casa teva i la millor tarifa per tu? El procés és senzill i només cal dur el DNI o NIE de la persona titular del contracte d’electricitat, respondre una enquesta i registra-se. Tens dues maneres de participar! Pots assistir als assessoraments col·lectius de l’APE i preguntar per nosaltres (estarem encantats de saber qui ets i resoldre dubtes). O bé contracta amb la Mariana Jiménez (mcjimenez@irec.cat) i procedim igualment però de forma telemàtica! 😊

El Grup de Suport mutu de l’APE: una eina d’empoderament i de salut

Segons la Declaració Universal dels Drets Humans, “tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, tant per a ella com per a la seva família, salut i benestar, especialment pel que fa a l’alimentació, la vestimenta, l’habitatge, la assistència mèdica i els serveis socials necessaris “. De fet, l’accés a un habitatge adequat ha Estat reconegut com un dels determinants socials de les desigualtats en salut (Comissió per Reduir les Desigualtats Socials en Salut a Espanya) i s’han documentat diversos impactes negatius de la inseguretat residencial sobre la salut física i mental de les persones.

L’accés als subministraments bàsics es sens dubte un aspecte essencial d’un habitatge digne. L’aigua i l’energia no només possibiliten les tasques de cures i el confort tèrmic, entre altres necessitats vitals, sinó que també possibiliten la interacció i participació social a través d’l’ús d’aparells elèctrics. Un estudi exhaustiu realitzat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i el Grup d’Habitatge de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, mostra com l’accés inadequat o insuficient a l’habitatge i / o subministraments bàsics té forts impactes en la salut general, en la prevalença de trastorns crònics, en l’ús de serveis sanitaris i, especialment, en la salut mental. De fet, el 80% dels homes i el 79% de les dones entrevistades en aquest informe presentava riscos de patir problemes de salut mental, quan aquests indicadors en la població general són del 14,5% i del 19,5%, respectivament.

El no poder mantenir la casa a una temperatura adequada, no poder fer front de les factures o no poder, si més no, regularitzar els subministraments, genera forts sentiments d’ansietat, d’impotència i de culpa en les famílies, que es veuen obligades a lidiar amb aquests problemes de manera individual i, sovint, es senten estigmatitzades i faltes de suport. Conscients d’aquests malestar, proposem abordar-los de manera col·lectiva i política, amb l’objectiu últim d’aliviar la responsabilitat que actualment senten les famílies al propi sistema i model energètic, basant-nos en que l’accés als subministraments bàsics com un dret de les famílies que mai hauria de dependre de la seva capacitat de pagament.

El grup de suport mutu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica és un espai on ens ajuntem, compartim preocupacions i ens acompanyem des d’allò proper i el concret. Es tracta d’una eina d’empoderament, a l’igual que els assessoraments col·lectius quinzenals, però en aquest cas està pensat amb un funcionament que posa èmfasi en la salut i que es desenvolupa des d’un espai de seguretat i confiança més reduït, que generi aquesta xarxa en la qual sostenir, entre tots i totes, els malestars i impactes del model energètic en què vivim però también altres vulneracions i situacions fruit de tants altres eixos de desigualtat: la realitat material i econòmica de cadascú, el gènere, la diversitat funcional, l’edat, la situació de salut, etc. Es un lloc on segar aquestes cadenes que ens oprimeixen com a individus, sent conscients d’elles, generant benestar i dignitat de forma col·lectiva.

Precisament sobre la qüestió dels impactes de la pobresa energètica en la salut i l’empoderament de les persones afectades, el projecte europeu EmpowerMed, on participem com a ESF, està generant diferents intervencions en el si d’una xarxa de diferents entitats a nivell de l’Europa mediterrània, que treballem en aquesta línia, generant eines, espais i tallers per a incloure una mirada sobre l’afectació en la salut i el factor de la desigualtat de gènere, en la lluita contra la pobresa energètica.

Tres mujeres que sufren pobreza energética levantan la voz contra el gobierno exigiendo una nueva moratoria de cortes de suministro.

EmpowerMed con la colaboración de la Alianza contra la Pobreza Energética presenta una serie de vídeos dando visibilidad a las familias que sufren cortes de suministros.

Desde que el 1 de octubre decayó la moratoria de cortes de suministro muchos hogares acontecen, una vez más, desprotegidas ante cortes indiscriminados de agua, luz y gas por parte de las compañías.

Miles de familias vulnerables quedan expuestas a vivir sin los servicios básicos cuando, en tiempos de pandemia por la COVID-19 hemos visto como tanto el agua, la luz o el gas son imprescindibles para mantener una buena higiene. Una situación que se suma a la precariedad laboral e inestabilidad económica, que desgraciadamente, está lejos de mejorar.

Desde EmpowerMed y la Alianza contra la Pobreza Energética vemos que desde que empezó la pandemia las medidas del gobierno de PSOE y Podemos ante la pobreza energética son totalmente insuficientes, y dan la espalda a miles de familias que no pueden pagar las facturas del agua, la luz o el gas. Desde los movimientos sociales pedimos que se implemente esta moratoria de cortes de suministros.

Como hemos visto en los últimos estudios realizados en que hemos colaborado “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020” y  “ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat” las mujeres, son las que más se ven afectadas de manera desproporcionada por la pobreza energética.

Juani, Arancha y Paca son tres mujeres de Madrid que se han visto afectadas por la pobreza energética y se encuentran expuestas a posibles cortes de suministros al no poder hacer frente a las facturas. Las tres lo tienen claro, quieren que la moratoria de cortes de suministros se recupere, ahora más que nunca es necesario que las familias que no pueden pagar sus facturas no se queden detrás, el gobierno no les puede dar la espalda.

Juani, desempleada, afectada por posibles cortes de suministros y desahucio, exige en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes de suministro y paran los desahucios en plena pandemia. Esta crisis no la podemos volver a pagar nosotros.

Arancha, desempleada y afectada por posibles cortes de suministros. Arancha pide en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes, los suministros de agua, luz y gas son básicos y vitales.

Paca, afectada de pobreza energética, exige en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes, no pueden dejar desprotegidas a miles de familias que no pueden hacer frente a las facturas.

Tres dones que pateixen pobresa energètica alcen la veu contra el govern exigint una nova moratòria de talls de subministrament.

EmpowerMed amb la col·laboració de l’Aliança contra la Pobresa Energètica presenta una sèrie de vídeos donant visibilitat a les famílies que pateixen talls de subministraments.

Des de que l’1 d’octubre va decaure la moratòria de talls de subministrament moltes llars esdevenen, un cop més, desprotegides davant talls indiscriminats d’aigua, llum i gas per part de les companyies.

Milers de famílies vulnerables queden exposades a viure sense els serveis bàsics quan, en temps de pandèmia per la COVID-19 hem vist com tant l’aigua, la llum o el gas son imprescindibles per mantenir una bona higiene. Una situació que se suma a la precarietat laboral i inestabilitat econòmica, que desgraciadament, està lluny de millorar.

Des d’EmpowerMed i l’Aliança contra la Pobresa Energètica hem vist com les mesures del govern de PSOE i Podemos davant la pobresa energètica, des de que va començar la pandèmia, son totalment insuficients i donen l’esquena a milers de famílies que no poden pagar les factures de l’aigua, la llum o el gas. Des dels moviments socials demanem que s’implementi aquesta moratòria de talls de subministraments.

Com hem vist en els darrers estudis realitzats en què hem col·laborat “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020” i “ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat” les dones, son les que més es veuen afectades de manera desproporcionada per la pobresa energètica.

Juani, Arancha i Paca són tres dones de Madrid que s’han vist afectades per la pobresa energètica i es troben exposades a possibles talls de subministraments al no poder fer front a les factures. Les tres ho tenen clar, volen que la moratòria de talls de subministraments es recuperi, ara més que mai és necessari que les famílies que no poden pagar les seves factures no es queden darrere, el govern no les pot donar l’esquena.

Juani, desocupada, afectada per possibles talls de subministraments i desnonament, exigeix al govern que torni la moratòria de talls de subministrament i aturen els desnonaments en plena pandèmia. Aquesta crisi no la podem tornar a pagar nosaltres. 

Arancha, desocupada i afectada per possibles talls de subministraments. Arancha demana al govern que torni la moratòria de talls, els subministraments d’aigua, llum i gas són bàsics i vitals.

Paca, afectada de pobresa energètica, exigeix al govern que torni la moratòria de talls, no poden deixar desprotegides a milers de famílies que no poden fer front a les factures.

EmpowerMed, empoderar contra la pobresa energètica des d’una perspectiva de gènere.

França, Itàlia, Croàcia, Eslovènia, Albània i l’Estat Espanyol, seran els països on es duran a terme activitats com assessoraments col·lectius per reduir la despesa energètica i mesures del confort tèrmic a les llars.

Estem en plena segona onada de la COVID 19 i, de nou, s’han pres mesures que tenen un gran impacte en la vida social i material de la població i que parteixen de la recomanació de fer el màxim de vida a la llar. Mesures que no han estat acompanyades de suport ni econòmic ni emocional a les famílies i que, de nou, impacten de manera desigual a la població. Segons dades proporcionades pel diari Crític i Storydata, la COVID ha afectat més durament els barris més densament poblats i amb menys renda per càpita, sobretot a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a l’eix Vic Manlleu i Lleida i barris agraris de Ponent.

La pobresa energètica, fortament lligada a la llar i a la situació econòmica de les famílies, també ha crescut des del primer confinament. El Diari Público afirmava que les sol·licituds del bo social estatal per al descompte en la factura de la llum havien crescut un 191% en dos anys, a ritme de vora 200 usuaris per dia durant la pandèmia. Malauradament, en aquest context, el Govern de l’Estat Espanyol va aixecar el 30 de setembre la moratòria de talls d’aigua, llum i gas desencadenant processos de tall de subministraments que havien quedat aturats i generant que, enmig d’una segona onada de coronavirus, les famílies rebin de nou amenaces de tall a casa seva.

En aquest context, Enginyeria Sense Fronteres, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, impulsen el projecte europeu EmpowerMed, que té com a objectiu empoderar les llars en situació de pobresa energètica des de la perspectiva de gènere i dels impactes en la salut. El projecte es desenvolupa de manera simultània a França, Itàlia, Croàcia, Eslovènia, Albània i l’Estat Espanyol, on es duran a terme activitats com assessoraments col·lectius, mesures del confort tèrmic a les llars, assessoraments per a reduir la despesa energètica i grups de suport mutu amb més de 1.500 llars de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Segons Lidija Zivcic, de l’associació Focus a Eslovènia, EmpowerMed duu a terme accions orientades a fer front a la pobresa energètica en llars en situació de vulnerabilitat, centrant-se en les dones. Les dones, especialment en llars monomarentals, es veuen afectades de manera desproporcionada per la pobresa energètica, per tant el seu empoderament és necessari per a fer-hi front. 

També l’entitat WECF, d’Alemanya, experta en gènere del projecte, afirma en veu de Katharina Habsbrunner que la pandèmia i les seves conseqüències han fet augmentar considerablament la pobresa energètica i han reforçat les desigualtats de gènere. També, la pobresa energètica no només afecta econòmicament les famílies sinó que impacta en la seva salut i el seu benestar.

De fet, el vincle entre pobresa energètica i salut està fortament documentat, tant a nivell de salut física com de salut mental. Sumat al fet de viure amb temperatures inadequades, no poder fer front als subministraments i viure l’assetjament per part de les companyies té forts impactes en el benestar de les famílies, ocasionant pèrdua d’autoestima, aïllament i depressió. En aquest sentit, la principal innovació que representa el projecte EmpowerMed, i que resulta clau en el context actual, és la perspectiva col·lectiva en l’abordatge de la pobresa energètica. Així, la intervenció no pivota al voltant de l’eficiència energètica, sinó al voltant del dret als subministraments i de la generació de força col·lectiva a través dels assessoraments participats. Busca fugir de la concepció de que la pobresa energètica és un problema individual i estigmatitzant i que per tant la solució és l’estalvi energètic per a contribuir a construir el dret a l’energia conjuntament amb les llars afectades. I és que hi ha famílies que s’han vist empeses a “estalviar” en allò que era essencial i de primera necessitat. Sortir d’aquest assenyalament i crear un nou imaginari col·lectiu sobre la vivència i coneixement en primera persona de les persones afectades, és també un dels objectius del projecte.

Com hem dit, estem vivint un context complex que està tenint forts impactes en les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, està accentuant les desigualtats de gènere i ha interromput molts dels suports socials i emocionals a les nostres vides. Calen, per tant, intervencions que s’orientin cap a l’apoderament, des d’una perspectiva de gènere, que combatin els estigmes i que treballin per no perdre el treball, el suport col·lectiu i la perspectiva de drets.