Què ens diu l’informe sobre l’apagada del 28A?

Què ens diu l’informe sobre l’apagada del 28A?

Un sistema sense garanties, una gestió opaca i un model energètic que posa els beneficis per davant del servei públic.

Aquesta setmana s’ha donat a conèixer l’informe de conclusions sobre quins factors van conduir a l’apagada del passat 28 d’abril.

Tot i que segueix havent-hi incerteses, hi ha certes reflexions que des d’ESF volem compartir amb vosaltres:

Com ja s’apuntava, el que va passar va ser una espècie de “tempesta perfecta” en què van fallar diversos factors i tot plegat va provocar una caiguda general. A més, es desmunten dos rumors falsos que van circular els dies posteriors: ni un excés de renovables va originar la crisi, ni més energia nuclear probablement l’hagués evitada.

Pel que sembla, una gran oscil·lació en la macrocentral d’Iberdrola a Badajoz (més pròpia de les nuclears o el gas fòssil) es va trobar amb un sistema incapaç d’absorbir l’energia reactiva, necessària pel correcte funcionament del sistema. La pregunta és: perquè no en va ser capaç?

Més enllà de qüestions tècniques, la resposta la trobem en les conseqüències estructurals d’un model de gestió privatitzat, que prioritza el lucre en un servei essencial per a la vida.

Concretament, l’informe revela que nou de les deu centrals tèrmiques (nuclear, gas i carbó) que cobren anualment 2.700 milions d’euros per estabilitzar el sistema van incomplir amb aquesta tasca. L’altra, directament no funcionava.

No sabem de qui són propietat perquè han exigit ser anonimitzades i els seus noms no apareixen a l’informe, però el que sí sabem és que molt probablement siguin de l’Oligopoli, que copa la propietat d’aquest tipus de centrals.

Per la seva part, Iberdrola ha iniciat una guerra oberta amb Red Eléctrica de España (REE), a qui acusa de ser la responsable de l’apagada, però ha demanat que el seu nom no aparegui a l’informe que vam conèixer ahir.

El sistema elèctric és complex i hi intervenen molts actors, és cert. Però, no seria més adequat que aquests actors operessin sota la màxima de l’interès públic? La fallada en cadena i les posteriors conseqüències ens mostren els perills d’una generació concentrada en poques plantes i poques mans.

L’informe és només un primer pas. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència té ara la potestat de convertir les seves conclusions en sancions per a aquelles empreses que no van complir amb les seves obligacions. Eventualment, la crisi es pot acabar judicialitzant, així que passaran anys abans no hi hagi una conclusió a tot plegat.

Mentrestant, és el moment de demanar transparència, control públic i reclamar un servei que tingui com a objectiu principal el benestar de la ciutadania i no els dividends dels accionistes.

Mira el vídeo que hem fet sobre l’informe: https://youtube.com/shorts/aQ3-wrEiVmM