La transició energètica i els seus impactes, des del Sud Global
Publiquem una sèrie de càpsules de vídeo gravades durant la conferència “El nostre futur és públic”
Les entrevistes recullen les veus d’activistes de Xile, Mèxic i Bolívia que lluiten per a una transició energètica justa
Entre el 30 de novembre i el 2 de desembre de l’any passat membres de les campanyes d’Energia i Indústries Extractives i d’Aigua d’ESF vam viatjar a la conferència internacional “El nostre futur és públic”, celebrada a Santiago de Xile. L’objectiu de la trobada, que va reunir al voltant de 300 representants de moviments socials i organitzacions de la societat civil de tot el planeta, es va centrar en el desenvolupament d’estratègies i narratives per a enfortir els serveis públics per a la realització dels drets econòmics, socials i culturals i fer front als efectes del canvi climàtic.
L’estada ens va permetre establir llaços amb diferents iniciatives que, com ESF, treballem per a una transició energètica justa, tant des d’un punt de vista ambiental com social. D’aquest enxarxament n’han sortit una sèrie d’entrevistes en càpsules de vídeo que ens mostren com diferents organitzacions lluiten contra els impactes de l’actual model energètic.
A tots els entrevistats se’ls van realitzar les mateixes preguntes: com impacta el model energètic en el teu territori? Quines són les vostres reivindicacions per a una transició energètica justa? És important treballar conjuntament entre les organitzacions a nivell global?
El primer dels entrevistats és en Jassir Saa, de Chiloé Libre del Saqueo Energético. L’Arxipèlag de Chiloé es troba al sud de Xile, a la Regió de Los Lagos, que està patint els impactes dels macro-projectes de generació eòlica, que moviments com els d’en Jassir denuncien.
A continuació, la Mónica Montalvo, de “La Sandía Digital” i de la campanya “Luces de las resistencias” de Mèxic, ens explica que és possible construir alternatives energètiques, comunitàries, democràtiques, justes i sostenibles” i reflexiona al voltant de la urgència de pensar en una transició energètica popular, solidària i justa.
Per últim, la Tania Ricaldi, del “Grupo de Trabajo Cambio Climático y Justicia“, a Bolívia, comparteix la visió d’aquesta xarxa.
El viatge a Santiago de Xile va servir doncs com a punt de partida per establir relacions que de ben segur enfortirem al llarg dels propers anys, en la línia de tancar aliances globals que treballin per una transició energètica justa, que aposti per l’energia com a dret humà i bé comú i no com a mercaderia.
