Us desitgem una feliç diada de Sant Jordi!

Un any més des d’Enginyeria Sense Fronteres us volem desitjar una bona diada de Sant Jordi, aquest cop ho volem fer a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Ivonne Navarro Varas, que darrerament ha il·lustrat el llibre que hem treballat conjuntament amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica “I es va fer la llum” sobre pobresa energètica en la infància.

Sant Jordi és una data per compartir i gaudir i cada cop més anem recuperant-la en tota la seva normalitat. Aquest any també us hem preparat aquestes recomanacions literàries de les persones que formem part d’ESF. Lectures que segur ens empenyeran a canviar la nostra mirada sobre el món i com ens hi relacionem i generar d’aquesta manera una energia transformadora per a continuar garantint els nostres drets més essencials.

Bona lectura!

1) O Caçador de Elefantes Invisíveis – Mia Couto

L’estil és sobri i precís, els temes són varis i diversos, el lloc des del qual l’autor veu el món i el retrata en aquest llibre és tan ampli que tot cap en ell. Entre la història del pobre ancià, o millor dit, d’un pobre ancià que rep a una infermera a la seva casa en el servei de detecció de Covid 19, i, cap al final del llibre, la conversa de les estàtues que baixen dels seus pedestals, baixen i no són derrocades, per a parlar dels mals i malentesos d’aquest món, entre l’una i l’altra d’aquestes històries el lector es troba amb personatges i escenes que no abandonaran aviat la seva memòria. Mia Couto torna a un gènere literari que ha practicat amb reconegut mestratge des de la seva primera obra en prosa, la col·lecció Vozes Anoitecidas, de 1987.

2) Col·lapse – Jared Diamond

Jared Diamond es pregunta com unes societats que han desaparegut sense deixar empremta de la seva evolució han aconseguit una pròspera civilització material i cultural. A través dels seus amplis coneixements en sociologia, economia, lingüística, biologia o antropologia, Diamond tracta d’explicar la desaparició de societats del passat i es pregunta si podem aprendre la lliçó i evitar desastres semblants en el futur.

El punt de partida és una rigorosa recerca dels casos de cultures que no han perdurat: històries tràgiques com la dels maies, la de l’Illa de Pasqua o la dels indis anasazi a Amèrica del Nord; històries menys terribles com la d’Islàndia o del Japó, cultures que han sabut reaccionar amb èxit a desafiaments ambientals; històries també de vencedors i vençuts, com el cas de la República Dominicana i d’Haití, dos pobles que malgrat compartir el mateix medi ambient han evolucionat de maneres molt diferents, i finalment històries encara obertes com les de la Xina o Austràlia, que estan buscant solucions innovadores als seus desafiaments ecològics i socials.

Quina lliçó podem aprendre del passat? Està el nostre futur en perill? Les respostes que ofereix aquest llibre no són catastròfiques, però al mateix temps ens adverteixen de la urgència de prendre decisions com més aviat millor si volem continuar admirant les ruïnes d’altres pobles que ens han precedit.

3) La virtut a la muntanya. Vindicació d’un alpinisme lent, il·lustrat i anticapitalista – Pablo Batalla Cueto

En el dia d’avui, captiu i desarmat l’exèrcit humanista, les tropes utilitàries aconsegueixen els seus últims objectius militars. Margaret Thatcher guanya batalles després de morta i cada vegada succeeix menys, com volia Montaigne, que sigui el gaudir, i no el posseir, la qual cosa ens fa feliços. Tot ho malbarata aquesta apoteosi, i també s’està apoderant de la pràctica de l’alpinisme. En l’actualitat, ocorre per exemple que al mateix temps que els clubs de muntanya minven en afiliació, veuen incrementar-se dramàticament la mitjana d’edat dels seus membres i desesperen per atreure saba jove que garanteixi la seva supervivència, aquests mateixos joves abarroten maratons de muntanya que, amb freqüència, reben diversos milers de sol·licituds per a tot just unes desenes o centenars de places. Els runners s’han anat ensenyorint dels camins i dels grans espais naturals: de competir es tracta aquests dies; de no deixar de fer-ho en cap moment; de fins i tot l’oci convertir en negoci.

És contra aquest thatcherisme alpinista que s’alça aquest assaig i en defensa d’un muntanyisme lent, perquè en el deixant del manifest Slow mountain de Juanjo Garbizu, fa seva la convicció que gens bo s’ha aconseguit mai a correcuita, que només en el camp semàntic de la paciència s’aconsegueix la excelsitud humanística i que la velocitat arruïna i idiotitza. Il·lustrat també, perquè no ho és aquest alpinisme precipitat que buscant l’apagament dels sentits renúncia a l’aprenentatge que a través d’ells s’obté; que no busca conèixer, sinó que el coneguin; que no s’atreveix a saber, perquè no s’atreveix a detenir-se ni a renunciar als llorers equívocs de l’èxit esportiu. I anticapitalista a més, perquè només tal pot ser l’exercici total, sincer, d’aquests principis que col·lideixen inconscientment amb els què animen i sostenen la tirania del capital.

4) Primavera silenciosa – Rachel Carson

Primavera silenciosa (1962), de la biòloga marina i zoòloga estatunidenca Rachel Louise Carson (1907-1964), és un llibre que cal conèixer ja que aborda un dels problemes més greus que va produir el segle XX: la contaminació que sofreix la Terra. Utilitzant un llenguatge transparent, el rigor propi de la millor anàlisi científica i exemples esfereidors, Carson va denunciar els efectes nocius que per a la naturalesa tenia l’ocupació massiva de productes químics com els pesticides, el DDT en particular. Es tracta, per consegüent, d’un llibre de ciència que va més enllà de l’univers científic per a endinsar-se en el turbulent món de “el social”. La seva transcendència va ser tal que avui és considerat un dels principals responsables de l’aparició dels moviments ecologistes a favor de la conservació de la naturalesa. De fet, Primavera silenciosa va aconseguir el que pocs textos científics aconsegueixen: il·luminar els nostres coneixements de processos que tenen lloc en la naturalesa i despertar l’interès de la societat tant per la ciència que és necessària per a comprendre el que succeeix en el nostre planeta, com per la situació present i futura de la vida que existeix en ell.

5) Germanet: Miñán – Ibrahima Baldi

Aquesta història arrenca així: «Estic a Europa però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Baldi va néixer a Guinea, però es va veure forçat a abandonar la seva casa per a anar a buscar al seu germà petit. No va sortir per a perseguir un somni. Va abandonar la seva llar per a trobar a la persona que més volia.

Una mirada ingènua, castigada, arrebatadorament poètica i, en definitiva, única. La de qui ha sofert tot i, no obstant això, té el poder de convertir-lo en una cosa útil. En una cosa bella.

6) Els trossos de fusta de Déu – Ousmane Sembène

El 10 d’octubre de 1947, els 20.000 ferroviaris de la línia Dakar (el Senegal) – Bamako (Mali) es van declarar en vaga. Un duríssim enfrontament, gresol de diferents i variades lluites -anticolonial, obrera, feminista…- que durarà cinc mesos i que marcarà un punt d’inflexió en les relacions entre la població i l’administració colonial. I que, sobretot, representarà una terrible experiència per als vaguistes i les seves famílies. Podrà imposar-se la solidaritat a la repressió i la fam, a la dissensió, la traïció i els dubtes? A través de les magistrals pàgines d’aquesta novel·la, l’Àfrica revolucionària ens deixa sentir el seu crit rebel, brodades per Sembène amb l’agilitat d’un director de cinema, descrivint cada escena amb mesura, amb justesa de to, amb traços ferms, sense odi. Desbordant en cada pàgina, en cada situació mostrada, un profund humanisme revolucionari.

7) Brúixoles sobre Àfrica – Africaye

El propòsit de Brúixoles sobre Àfrica. Mirades per a desaprendre la regió subsahariana és donar a conèixer una part de la diversa realitat africana, aprofundint així en els temes que Africaye aborda des de la seva creació en 2015. El llibre es compon d’aportacions que analitzen, des d’una mirada crítica i amb caràcter divulgatiu, la complexa realitat de la regió subsahariana. Dirigida a un públic general, s’estructura en sis parts diferenciades: un examen crític de la construcció simbòlica i material d’Àfrica dins del sistema internacional; una mostra dels nous reversos de la colonització, la descolonització i els feminismes africans; dues parts anàlogues que mostren les polítiques contra la regió (la Françafrique, balanç sobre el deute, relacions amb la Xina) i des de la regió (democràcies, activisme feminista, acolliment de refugiats, mitjans de comunicació i moviments socials); debats sobre violència política armada, la seva resolució i la construcció de la pau; i la revisió crítica d’algunes de les polítiques que afecten la població africana i afrodescendient de la diàspora a Espanya.

8) Fusta d’eucaliptus cremada, d’Enattu Domingo

Fusta d’eucaliptus cremada ens capbussa en les vivències inoblidables d’una nena de set anys a l’Etiòpia rural de principis dels anys 2000 abans de ser adoptada per una família catalana. Ja d’adulta, se segueix preguntant el perquè de les condicions de vida de la població etíop rural de la qual ella va formar part de petita -,especialment les de les dones-, a la vegada que analitza com es viu amb més d’una identitat i què significa perdre i recuperar la llengua de la infància. La riquesa del testimoni de l’autora pot ajudar a deconstruir les visions paternalistes i eurocentristes que encara imperen arreu, acostant el lector al nomadisme de l’autora i fent-lo viatjar amb ella a través dels diferents nivells de narració intercalats. Fusta d’eucaliptus cremada és un d’aquells textos que es llegeixen d’una glopada, necessari i imprescindible per entendre el nostre món.