ESFeres33: El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament davant l’emergència climàtica: Diagnosi, debats i propostes per l’Àrea Metropolitana de Barcelona

ESFeres33: El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament davant l’emergència climàtica: Diagnosi, debats i propostes per l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Donada la situació de sequera anunciada pel Servei Meteorològic, des de les entitats Enginyeria Sense Fronteres, Ecologistes en Acció, i amb el suport d’Aigua és Vida presentem l’estudi “El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament davant l’emergència climàtica: diagnosi, debatis i propostes per l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. En aquest estudi analitzem els efectes de la crisi climàtica sobre els usos i el cicle de l’aigua, com la situació de falta de pluja i baixada del nivell dels embassaments al 55% en què ens trobem, quin impacte tindrà sobre l’AMB i quins són els plans de l’administració per adaptar-nos-hi. L’estudi conclou amb la proposta d’un llistat de mesures concretes d’adaptació de l’aigua al canvi climàtic per a l’AMB.

El risc de garantia d’abastament d’aigua i sanejament s’agreuja de forma diferenciada en la conca mediterrània, on es preveu un augment de la temperatura mínima mitjana anual que, conjuntament amb una disminució de les precipitacions i pluges més intenses, converteixen la Mediterrània en un dels punts calents (climate change hotspots) més vulnerables als efectes del canvi climàtic. A l’AMB, el canvi climàtic impacta sobre el cicle de l’aigua i es manifesta generant vulnerabilitats ambientals i socials que posen en risc la garantia de drets humans i la preservació dels ecosistemes hídrics.

L’estudi mostra com els impactes del canvi climàtic comporten la reducció dels cabals dels rius, la disminució de la qualitat dels aqüífers, afectacions al sistema de sanejament o l’increment del rebut de l’aigua i, per tant, generen un risc per la garantia del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS) a l’AMB. Només en el període entre 2011-2016, el preu del subministrament de l’aigua ha augmentat prop del 40% a l’AMB. L’any 2016, al voltant d’unes 116.000 llars (8,9% del total) es podien identificar com “hidrovulnerables” i entre l’any 2008 i 2015 es va tallar l’aigua a 75.000 famílies. Tot això vol dir que l’assequibilitat del dret a l’aigua no està garantida. L’estudi posa en rellevància la necessitat de garantir un mínim vital per protegir la població de la pobresa hídrica en un context de canvi climàtic.

A partir de diferents veus procedents de l’àmbit acadèmic, institucional i de moviments socials i plataformes ciutadanes, l’informe aporta una comprensió ecosistèmica i amplia de la gestió de l’aigua i la vulnerabilitat de l’AMB als efectes de la crisi climàtica sobre els ecosistemes hídrics i sobre la garantia del dret a l’aigua. També aporta una anàlisi dels plans de l’administració per fer front a l’emergència climàtica, així com les nostres recomanacions i propostes per adaptar l’aigua a la crisi climàtica a l’AMB. L’informe planteja propostes des de dues perspectives: polítiques per satisfer demandes i polítiques per planificar demandes, posant l’accent en la segona a fi de promoure una Nova Cultura de l’Aigua que tingui en compte les fonts de vida, l’equilibri territorial i l’impacte ambiental i social.

Descarrega l’estudi


Mira aquí el vídeo de la presentació