2a Escola Popular Ecofeminista: confiança, reconeixement, seguretat i aprenentatges en femení plural. 

2a Escola Popular Ecofeminista: confiança, reconeixement, seguretat i aprenentatges en femení plural.

Els passats 18, 21 i 23 de juny es va dur a terme la segona Escola Popular Ecofeminista i, en definitiva, la creació d’un espai de confiança i aprenentatge que roman encara a dia d’avui i té capacitat de replicabilitat. L’escola, pensada i impulsada des de la pedagogia de les oprimides, va constar de tres sessions de dues hores i mitja, amb disponibilitat d’espai de canguratge, en format presencial i complint les mesures de seguretat per la COVID19. 

Hi van participar més de 15 dones (que al seu torn fan de multiplicadores a les seves xarxes), membres i alumnes de l’escola d’adults La Troca, membres de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica, de Sindillar, del col·lectiu Xera, etc. Per a la seva preparació es va partir de l’experiència de l’anterior Escola Popular Ecofeminista, de la qual va sorgir un grup motor, i es va plantejar continuar amb la proposta d’escola popular, per promoure els aprenentatges que parteixen de l’experiència en primera persona, provinents d’encarnar i aflorar els diferents malestars i vulneracions que patim segons els eixos de desigualtat que ens travessen: gènere, racialització, edat, diversitat funcional, etc. 

Es va comptar també amb ponents de Sindillar, així com de l’APE, i de manera virtual amb la participació i testimonis del Moviment d’Afectades per Preses del Brasil (MAB per les seves sigles en portugués) i de col·lectius com Arran de Terra, entre d’altres. L’objectiu de l’escola ha estat generar un procés de formació i empoderament, posant al centre els diferents sabers, trencant amb la cultura dels experts i generant un espai de seguretat i confiança. 

L’Escola és un espai no mixt que prioritza la participació de dones afectades/vulnerabilitzades per desigualtats estructurals com el model energètic, les cadenes globals de cures, l’emergència climàtica o la crisi sociosanitària que no hagin fet abans aquesta formació. Dones migrades, dones sense estudis/ingressos baixos, dones grans vivint soles, mares solteres, dones amb diversitat funcional, així com també altres dones en tota la seva diversitat, de manera que el grup-classe aporti també experiències i vivències diferents que puguin enriquir el col·lectiu. L’objectiu ha estat el d’entendre i analitzar els impactes del sistema en què viuen les participants i com es relaciona el model energètic, productiu, econòmic, etc. amb la resta d’estructures de poder que generen violències masclistes. Hem intentat respondre a preguntes com: Per què el model de gestió dels serveis bàsics (aigua, energia, etc.) li serveix al capitalisme i al patriarcat? Per què els grans poders han extret històricament riquesa, valor, hores, recursos, etc. de les dones i de la natura? En aquesta línia, s’ha intentat, amb l’experiència de totes les participants, donar valor als sabers que ja estan dins nostre i com les opressions ens han donat la intel·ligència col·lectiva per rebel·lar-nos, teixint xarxa de suport mutu entre defensores (s’identifiquin o no com a tal).

La primera de les sessions va consistir a presentar l’espai d’acollida i confiança, així com compartir qui som i què esperàvem de l’escola. Ens vam imaginar en un espai segur i plaent, on desitjaríem transportar-nos, i ràpidament van aparèixer espais de calma, cura, descans i recolliment, que els treballs i les condicions de vida actual tot sovint no permeten. També vam poder compartir diferents imatges que podem associar al sosteniment de la vida, contraposant-les amb aquelles que associem a la devastació, a la mort, a l’extracció de recursos o explotació i precarització de les persones i els seus modes de vida. Des d’aquesta pluja de conceptes vam poder entendre idees clau com l’ecodependència i la interdependència, és a dir, que les persones necessitem els ecosistemes i el medi ambient, així com d’altres persones i cures, per poder viure dignament.

La segona sessió de l’escola ens va permetre aflorar les ferides i els dolors del cos-territori. Es van realitzar uns mapes dels nostres cossos on vam poder marcar aquelles zones que ens recorden malestars (físics, emocionals, simbòlics) i quina relació tenen amb el món en què vivim. Com aterren aquests dolors a la nostra família, casa, barri, poble, país/ regió/ continent, etc? Percebem diferències entre les afectacions? Posteriorment vam poder escoltar els testimonis de defensores del territori d’aquí i d’arreu, plantejant estratègies per a revertir aquests impactes en la vida de les persones i el planeta.

El tercer dia l’escola es va centrar en la visibilització i la cura, i ens va permetre generar un Mur(al) de referents i de reconeixements. Quines persones (dones) ens inspiren i per què? Qui les veu/cuida/reconeix? Veure i ser vistes és essencial per a donar valor al treball invisibilitzat de les dones així com a l’explotació de la natura.

Gràcies a l’escola les alumnes han pogut entrar a treballar temàtiques com el treball invisibilitzat de les dones, la destrucció de l’entorn i dels modes de vida per part de les grans empreses transnacionals que controlen els serveis bàsics, o el sosteniment de la vida que històricament han proveït una majoria de dones, tant al Nord com al Sud Global. També s’ha realitzat una sessió d’aprenentatges conjunts i avaluació amb les formadores de la Troca, tant quantitativa com qualitativa, que pretén generar aquesta onada multiplicadora per a la continuïtat d’aquesta iniciativa, amb el grup motor de voluntàries, amb les anteriors o actuals participants, així com amb noves actores que mostren interès per la temàtica ecofeminista.