EmpowerMed, empoderar contra la pobresa energètica des d’una perspectiva de gènere.

EmpowerMed, empoderar contra la pobresa energètica des d’una perspectiva de gènere.

França, Itàlia, Croàcia, Eslovènia, Albània i l’Estat Espanyol, seran els països on es duran a terme activitats com assessoraments col·lectius per reduir la despesa energètica i mesures del confort tèrmic a les llars.

Estem en plena segona onada de la COVID 19 i, de nou, s’han pres mesures que tenen un gran impacte en la vida social i material de la població i que parteixen de la recomanació de fer el màxim de vida a la llar. Mesures que no han estat acompanyades de suport ni econòmic ni emocional a les famílies i que, de nou, impacten de manera desigual a la població. Segons dades proporcionades pel diari Crític i Storydata, la COVID ha afectat més durament els barris més densament poblats i amb menys renda per càpita, sobretot a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a l’eix Vic Manlleu i Lleida i barris agraris de Ponent.

La pobresa energètica, fortament lligada a la llar i a la situació econòmica de les famílies, també ha crescut des del primer confinament. El Diari Público afirmava que les sol·licituds del bo social estatal per al descompte en la factura de la llum havien crescut un 191% en dos anys, a ritme de vora 200 usuaris per dia durant la pandèmia. Malauradament, en aquest context, el Govern de l’Estat Espanyol va aixecar el 30 de setembre la moratòria de talls d’aigua, llum i gas desencadenant processos de tall de subministraments que havien quedat aturats i generant que, enmig d’una segona onada de coronavirus, les famílies rebin de nou amenaces de tall a casa seva.

En aquest context, Enginyeria Sense Fronteres, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, impulsen el projecte europeu EmpowerMed, que té com a objectiu empoderar les llars en situació de pobresa energètica des de la perspectiva de gènere i dels impactes en la salut. El projecte es desenvolupa de manera simultània a França, Itàlia, Croàcia, Eslovènia, Albània i l’Estat Espanyol, on es duran a terme activitats com assessoraments col·lectius, mesures del confort tèrmic a les llars, assessoraments per a reduir la despesa energètica i grups de suport mutu amb més de 1.500 llars de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Segons Lidija Zivcic, de l’associació Focus a Eslovènia, EmpowerMed duu a terme accions orientades a fer front a la pobresa energètica en llars en situació de vulnerabilitat, centrant-se en les dones. Les dones, especialment en llars monomarentals, es veuen afectades de manera desproporcionada per la pobresa energètica, per tant el seu empoderament és necessari per a fer-hi front. 

També l’entitat WECF, d’Alemanya, experta en gènere del projecte, afirma en veu de Katharina Habsbrunner que la pandèmia i les seves conseqüències han fet augmentar considerablament la pobresa energètica i han reforçat les desigualtats de gènere. També, la pobresa energètica no només afecta econòmicament les famílies sinó que impacta en la seva salut i el seu benestar.

De fet, el vincle entre pobresa energètica i salut està fortament documentat, tant a nivell de salut física com de salut mental. Sumat al fet de viure amb temperatures inadequades, no poder fer front als subministraments i viure l’assetjament per part de les companyies té forts impactes en el benestar de les famílies, ocasionant pèrdua d’autoestima, aïllament i depressió. En aquest sentit, la principal innovació que representa el projecte EmpowerMed, i que resulta clau en el context actual, és la perspectiva col·lectiva en l’abordatge de la pobresa energètica. Així, la intervenció no pivota al voltant de l’eficiència energètica, sinó al voltant del dret als subministraments i de la generació de força col·lectiva a través dels assessoraments participats. Busca fugir de la concepció de que la pobresa energètica és un problema individual i estigmatitzant i que per tant la solució és l’estalvi energètic per a contribuir a construir el dret a l’energia conjuntament amb les llars afectades. I és que hi ha famílies que s’han vist empeses a “estalviar” en allò que era essencial i de primera necessitat. Sortir d’aquest assenyalament i crear un nou imaginari col·lectiu sobre la vivència i coneixement en primera persona de les persones afectades, és també un dels objectius del projecte.

Com hem dit, estem vivint un context complex que està tenint forts impactes en les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, està accentuant les desigualtats de gènere i ha interromput molts dels suports socials i emocionals a les nostres vides. Calen, per tant, intervencions que s’orientin cap a l’apoderament, des d’una perspectiva de gènere, que combatin els estigmes i que treballin per no perdre el treball, el suport col·lectiu i la perspectiva de drets.