La lluita pel dret a l’aigua, una batalla contra Agbar a Mèxic

Avui, 22 de març, volem commemorar el dia Mundial de l’Aigua, ja que l’aigua és un dret i no una mercaderia. Des d’ESF apostem per un model públic de gestió i no sols en l’Estat Espanyol, sinó a tot el món.

A Mèxic, Saltillo i Veracruz són dues ciutats en les quals la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’empreses participades per la multinacional Aigües de Barcelona ha anat acompanyada de denúncies d’augments desorbitats de tarifes, talls del subministrament, irregularitats contractuals o impactes ambientals. Segons ha investigat el periodista Víctor Yustres, i que ens mostra en l’article “Les aigües tèrboles d’Agbar a Mèxic” publicat en El Salto.

L’entrada d’Agbar a Mèxic comença justament en Saltillo, capital de l’estat de Coahuila, i es remunta a l’any 2000, quan guanya l’alcaldia municipal de la ciutat Oscar Pimentel González, del conservador Partit Revolucionari Institucional (PRI). En aqueix moment, l’alcalde proposa una aliança del municipi amb una empresa multinacional per a lluitar contra l’escassetat d’aigua i millorar el servei. Contracta llavors a l’empresa Freese Nichols per a fer un estudi sobre la mena d’esquema de privatització més adequat per al municipi i més endavant contracta també a l’empresa auditora Arthur Anderson, que llavors era l’assessora comptable de totes les empreses del grup Aigües de Barcelona, per a conduir el procés de privatització. Finalment, el model triat és el d’empresa mixta.

 

 

Aigües de Barcelona va arribar a Saltillo sota la promesa que anava a “millorar l’accessibilitat de l’aigua per als habitants”. Ara, l’empresa es veu embolicada en un cercle de denúncies que varien entre violacions als drets humans, l’aprovació irregular de l’augment en la tarifa, una multa per cobraments indeguts a més de 200 usuaris i la rematada d’una paraestatal en bones condicions.

Segons dades recollides per l’Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo (AUAS) gràcies a una sol·licitud d’informació realitzada a Agsal, l’empresa efectua 100.000 corts d’aigua anuals per impagament, una xifra considerable tenint en compte que el total és d’uns 250.000 usuaris. Més de 15.000 usuaris domèstics, el 8% de la població, tindrien el servei d’aigua totalment suspès en el Saltillo.

En els dos primers anys de privatització, la companyia va realitzar cinc augments de tarifes per damunt de la inflació. Entre el 2001 i el 2015, els i les saltillenques van passar a pagar entre un 80 i un 230% més pel rebut de l’aigua.

L’eficiència del servei, un dels motius que van precipitar la privatització del servei, s’ha mantingut al voltant del 60% en aquests 19 anys. És a dir hi ha un 40% d’aigua extreta que es perd per fugides en el sistema o altres causes.

En un altre article El agua en el campo mexicano: una batalla por la vida, publicat en El Salto, ens parla dels activistes que des de Saltillo fins a Parres lluiten per conservar els brolladors i evitar la sobreexplotació, tal com explica Juan Gamboa, llaurador i líder comunitari de la zona, “la major part dels brolladors o s’han assecat o flueixen amb un cabal molt feble. Les agroindústries i empreses que gestionen l’aigua com a Aigües de Saltillo han xuplat ja la majoria de recursos hídrics, aquest és dels pocs que queden juntament amb els brolladors de Parres”.

El director del Comité de Defensa de l’Aigua de Parres, Felipe Rodríguez, explica que la sobreexplotació de l’aqüífer es dóna a partir de la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’Aigües de Barcelona, a través de l’empresa mixta Aigües del Saltillo (Agsal) en 2001. “Quan entra Agbar a gestionar l’aigua en la capital de l’estat, fa 20 perforacions en l’aqüífer Saltillo Sud per a proveir a la població de la ciutat. Això ha afectat els brolladors de General Cepeda, que s’han assecat, i als Parres, que corren perill”.

Daniela Pastrana, periodista mexicana especialitzada en drets humans explicava en aquesta entrevista en media.cat com “Les amenaces de les multinacionals són un problema estructural que afecta moltes parts del món. En països com Mèxic, moltes empreses s’aprofiten d’un sistema judicial molt feble i una elit política massa corrupta. Fan aquí el que en els seus propis països no s’atrevirien a fer”.

Jackie Campbell és defensora dels drets humans a la regió de Coahuila de Saragossa (Mèxico). Explica en una entrevista a La Directa com “les empreses estrangeres estan buidant l’aigua del país per a construir infraestructures i fer funcionar les seves empreses i com, per a combatre tot això, les comunitats i activistes han creat el col·lectiu Sí en la vida, en el qual participa actualment”.

“Aquest tipus d’intervencions porten el que es denomina les ciutats model, en el nostre cas denominada Derramadero. Aquest tipus de ciutat són ciutats construïdes per empreses, projectes inviables davant la manca d’aigua. […] Estan destruint els territoris de les comunitats, els estan espoliant l’aigua per a construir aquest tipus d’infraestructures”, explica l’activista Campbell.

Afegeix que amb el documental Aigua tèrbola: el negoci d’Agbar a Mèxic, finançat per la beca DevReporter, “mostrarem les vulneracions més importants que estem patint a Mèxic i és l’espoli de l’aigua. Aquesta vulneració, aquest robatori, l’estan patint, sobretot, les comunitats llauradores”.

En el documental també veurem les irregularitats del negoci de l’aigua a Espanya. I en l’article Poder, irregularidades y opacidad sin fronteras en el negocio del agua en España publicat a El Salto, el periodista Jordi Sans indaga quines són les companyies que acaparen la majoria de concessions en l’Estat. Aqualia —filial de la constructora i empresa de serveis històricament relacionada amb les germanes Koplowitz i propietat del multimilionari mexicà Carlos Slim des de 2016—, Acciona i Agbar (Societat General d’Aigües de Barcelona) que des del 2010 és una de les filials espanyoles de la companyia Suez, participada alhora en un 4,1% per Criteria, el hòlding d’inversions de La Caixa.

Pel que fa a la transparència, Agbar no advoca per exposar a la societat les seves accions i moviments sinó més aviat al contrari. Al maig de 2018 estava prevista una Multiconsulta no vinculant a Barcelona organitzada pel consistori que volia recollir l’opinió ciutadana sobre diferents qüestions. Una de les preguntes havia d’estar relacionada amb la gestió de l’aigua i Agbar va fer diferents moviments jurídics per a intentar suprimir la pregunta de la proposta de votació. Aquestes i altres actuacions d’Agbar per protegir el seu negoci es recullen en aquest reportatge a La Directa.

El 20 de novembre de 2019 el Tribunal Suprem dictava una sentència en la qual donava el vistiplau al procés de creació de l’empresa mixta —Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua— que ostenta la concessió en l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), propietat al 70% de Suez, 15% del AMB i 15% de Criteria. Amb aquesta decisió es tancava un capítol de huit anys en els tribunals després que en 2011 la multinacional signés amb la AMB la creació de la mixta que gestionaria el cicle de l’aigua sense concurs públic previ fins al 2047. L’acció es va rubricar, en canvi, a través d’un procediment negociat.

Miriam Planas, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, considera que la decisió de l’alt tribunal “assegura els interessos de les empreses”, acció que a la seva entendre ja havia fet altres vegades com en el cas del rescat a la banca. Planas reconeix que els “sorprenen molts els fonaments jurídics d’aquesta sentència, però no ens sorprèn tant l’actitud del Suprem”.

El treball periodístic per explicar els efectes de la privatització a Mèxic s’han fet també ressò en els mitjans de comunicació mexicans. Gràcies a la col·laboració amb el projecte periodístic PODER, s’han publicat dos reportatges a la Revista Proceso, escrits pel periodista Ricardo Balderas. El primer, Oderbrecht-Agbar: los negocios bajo el agua, explica les irregularitats que amaga el negoci de les dues transnacionals en la gestió de l’aigua al Port de Veracruz. Amb nou mil queixes davant la Procuraduría Federal del Consumidor (PROFECO) i setze ampares judicials presentades, el Grup MAS, format per Oderbrecht i InterAgbar de Mexico està al punt de mira de la ciutadania de Veracruz.

En un segon reportatge, La crisis de Agbar en Saltillo, s’explica com des de la privatització de l’aigua a mans d’Agbar l’any 2001 a la capital de Coahuila, l’empresa s’ha vist envoltada de denúncies de violaciones a drets humans, aprovacions irregulars d’augments de tarifes, multes per cobraments indeguts a més de 200 usuaris. L’article explica també com Agbar va intentar apoderar-se de l’aigua del municipi veí a Saltillo de Ramos Arizpe, però va ser expulsat poc més d’un any després per les protestes ciutadanes.

Aquest diumenge 22 de març, Dia Mundial de l’ #Aigua no us podeu perdre l’estrena en línia del documental #AiguaTèrbola “el negoci d’Agbar a Mèxic”

Quins impactes ha tingut Aigües de Barcelona a Mèxic des de la seva arribada el 2001? A través d’aquest cas concret, el documental explora el paper de les transnacionals com Agbar a països de Sud i com està aprofitant la suavitat normativa del context per als seus beneficis en el negoci de l’aigua. El documental també ens permetrà conèixer quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.

S’emetrà al #FestivalOnlineDDHH organitzat per Entre Fronteras. En directe a la seva pàgina de Facebook a partir de les 20h

COMUNICAT: Enginyeria Sense Fronteres davant l’emergència sanitària del coronavirus.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres volem comunicar que, davant de la situació d’excepcionalitat i seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, hem decidit anul·lar totes les nostres activitats públiques de les properes setmanes i implementar el teletreball per totes les alliberades, tant a Catalunya com a terreny.

És una responsabilitat individual i col·lectiva prendre totes les mesures que puguin alentir la propagació del virus i protegir així tant la capacitat del sistema sanitari com els col·lectius més vulnerables. Volem aprofitar per fer arribar el nostre agraïment a les professionals dels serveis de salut, així com a tota la resta de treballadores que seguiran fent possible amb les seves tasques el sosteniment de la vida.

Durant aquestes setmanes ens podreu contactar a través del correu electrònic i us anirem informant de la previsió d’activitats futures d’acord amb l’evolució de la situació i les recomanacions de les autoritats sanitàries.

Comunicat de Lafede

El passat divendres 6 de març vam realitzar a la Lleialtat Santsenca, junt amb la Taula per Mèxic i l’Institut Català Internacional per la Pau, l’acte “Dones per un nou model energètic. Experiències a Mèxic i Catalunya”.

Vam comptar amb la presència de Teresa Castellanos i Samantha César del Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra y el Agua – Morelos, Puebla, Tlaxcala.

On ens van parlar del Proyecto Integral Morelos, el qual és una macroinfraestructura energètica projectada a la comunitat de Huexca , a l’estat mexicà de Morelos. Aquest projecte preveu dues centrals termoelèctriques i un gasoducte d’uns 160 quilòmetres que creuaria el territori de desenes de comunitats indígenes camperoles, així com les faldes del volcà “Popocacatépetl”, i altres autopistes i aqüeductes. Aquestes infraestructures serien explotades per empreses espanyoles, Abengoa en el cas de les centrals termoelèctriques, i Elecnor i Enagas (juntament amb la italiana Bonatti) pel que fa als gasoductes. En aquest darrer cas amb el finançament del govern espanyol a través del Fondo de Internacionalización de la Empresa española (FIEM).

Des del seu anunci aquest projecte ha comptat amb l’oposició de les diferents comunitats que hi veuen una amenaça pel seu estil de vida, la seva salut i per l’equilibri ambiental del territori. A través de diferents organitzacions com el “Frente de Pueblos en Defensa del Agua, Tierra y el Aire” han protagonitzat accions d’informació i sensibilització així com recursos legals per tal d’aturar el PIM.

La matinada del 20 de febrer de 2019 el destacat opositor al PIM Samir Flores va ser tirotejat a la porta del seu domicili a Amilcingo. Samir era un conegut activista comunitari, integrant de la “Asamblea Permanente de los Pueblos Indígenas”, del “Congreso Nacional Indígena” i els darrers anys havia estat una veu protagonista contra el PIM. El crim continua impune amb la investigació oberta, tot i que familiars i companyes no dubten a relacionar-ho amb la seva activitat opositora.

Vam comptar també amb la presència de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, que ens van explicar com el model energètic té fortes afectacions no només en la generació, sinó també en l’accés. A nivell mundial, hi ha 1100 milions de persones que no tenen accés a electricitat i moltes famílies aquí a Catalunya no tenen garantit accés a l’energia. A més ens trobem com està molt feminitzada la precarietat energètica. Com s’ha pogut veure en el dia a dia de l’APE. Com aquesta afecta especialment col·lectius de dones en risc: dones grans que viuen soles, treballadores domèstiques, famílies monomarentals..

I no només afecta més als col·lectius de dones sinó que al mateix temps la vinculació de les dones a les tasques de la llar és el doble que la dels homes. Al final són les dones les que deixen la feina al mercat laboral per cuidar, són les que encapçalen les cures de tot el que tingui a veure amb l’energia per la vida. L’absència o precarització de l’energia els afecta més perquè estan més vinculades.

Així a tall de conclusió, tot i que les afectacions són diferents, a nivell quantitatiu i qualitatiu, les afectacions d’aquest model de l’energia privat i oligopòlic tenen forts impactes sobre les dones tant al Sud, com el Nord global.

El “making off” de un proceso de empoderamiento

Amaneció nublado y con amenaza de lluvia, lo que después de días de mucho calor no debería ser un mal plan, pero resulta que hoy era día de grabación de las cápsulas de video y eso convertía a la lluvia en un muy mal plan.

Vestirse rápido, peinar a la nena, acompañarla a la escuela y regresar a casa a desayunar. Momento para compartir los 15 minutos del desayuno con mi pareja y el ordenador portátil, ya que aún debía terminar el power point para la presentación de la ESCUELA DE FORMACIÓN DE LÍDERES Y LIDERESAS NORTE AMAZÓNICAS EN LA GESTIÓN COMUNITARIA DEL AGUA. Repasar los guiones de las cápsulas de video quedaba para la media hora de margen antes de iniciar el evento de la escuela de formación.

Llegué puntual a la oficina, tenía 30 minutos de reloj para revisar, modificar e imprimir los guiones. Conecto el portátil y suena el teléfono, un mensaje. Miro el número, es Alicia, la vicepresidenta de la Asociación de Juntas de Agua. Me informa que ya hay gente en el lugar del evento. Le llamo y le digo que estaré allí puntual, pero que aún quedan 25 minutos para que inicie el evento.

Al fin logré concentrarme, tenía 20 minutos. Suena el timbre de la oficina, llegó el equipo de grabación que, como iban temprano, decidieron venir primero a la oficina. Obviando toda regla y protocolo frente al coronavirus, saludo con beso en la mejilla y les ofrezco una taza de café sin limpiarme las manos con gel antiséptico.

Quedan 10 minutos para que inicie el evento y el lugar se encuentra a unos 8 minutos de la oficina. No sirve de nada retomar la tarea, mejor me llevo el portátil y la impresora al evento.

Llegamos con 2 minutos de anticipación a la hora programada, como si de un reloj suizo se hubiera tratado nuestro traslado, y con 32 minutos respecto la hora en que finalmente inició el evento. No importaba, los 30 minutos extras ganados por la impuntualidad generalizada de la gente tampoco podrían dedicarse a los guiones.

Se acabó el evento, era momento de grabaciones. En ese momento ya llovía fuerte. Las grabaciones serían en interior, sobre fondo monocolor y pasando calor. Silvia y Mónica se mostraban inquietas, cuchicheaban, risas nerviosas, lo de hablar delante de una cámara no les gustaba y no hacían nada para disimularlo. Niles se mostraba firme, nunca mostraría una debilidad ante el resto de compañeras y compañeros. Jonathan era el novato, aparentaba tranquilidad ante el resto, pero también se le notaba cierto nerviosismo.

Entre las 4 conversaban sobre cuando les grabaron en el curso de líderes liderazgo de la ROSCGAE en Cayambe. Mónica decía “Yo no participé, porqué dijeron que solo grababan a los presidentes y yo soy una usuaria, ni socia soy”. Silvia añadió “Claro, igual yo, tampoco soy socia. Si yo estoy en eso del agua es porqué un día me olvidé de entregar una convocatoria a mi esposo y para que no nos multaran acudí a la reunión, con la mala suerte de que ese día había elección de directiva. Y… salí de secretaria de la Junta de Agua”. Niles, a quien si habían grabado decía “Ustedes que se escondieron y por eso no les grabaron. Luego cuando vieron que se equivocaron, bien dijeron que éramos todas las personas iguales, presidentes, presidentas, usuarios o usuarias, que a todas nos grabarían”. Cada una de ellas se burlaba de las otras compañeras. El límite entre la distensión y el bullying podía ser muy fino para una persona ajena, solo ellas conocían esos límites.

Mientras conversaban decidí obviar el tema guiones. A estas alturas mi única esperanza era depositar toda mi confianza en Silvia, Mónica, Niles y Jonathan. Pero por si acaso, les entregué unas preguntas tipo para que las pensaran durante los siguientes 10 minutos… quizás no estaba depositando el 100% de mi confianza en ellas.

Empezamos. El equipo de grabación, grabaría. Las compañeras participarían alternativamente, respondiendo a las preguntas que yo les haría sin limitación de tiempo ni contenido. Inicia Silvia. Continúa Mónica. Parece que será más difícil de lo que preveíamos todas… Sigue Jonathan. Finaliza la primera ronda Niles.

Hacemos una pausa larga, conversamos un rato y nos mostramos distendidos mientras nos servimos un refrigerio. Silvia nos comenta que “Desde que empecé a participar en la Junta, luego me he ido involucrando en más cosas. Ahora estoy como parte del Consejo de Participación Ciudadana y Control Social en mi parroquia”. Jonathan pregunta “¿En la parroquia habrá eso?”. Niles le responde “Haberlo lo hay”, dejando más preguntas en el aire si cabe. Mónica se muestra sorprendida “Ah, no sabía que estabas en eso Silvia. Haberme dicho, yo si sabía que estabas también me animaba a controlar lo que hacen desde la parroquia”. Cómo esas personas que hablaban tan bien lejos de una cámara se quedaban heladas frente a ella. Cómo esas ideas que fluían tan fácilmente alrededor de un refrigerio se enquistaban y salían a trompicones frente a la cámara.

Plan B… adiós guiones y cualquier tipo de encasillamiento previo. Datos reales y sus respectivas impresiones, desde sus experiencias. “6 de cada 10 mujeres han sufrido violencia de género en Ecuador. Valóralo y cuéntanos desde tu experiencia”. Silvia “Uau… esto es mucho. Muchísimo. Pero es así. Cuando recorremos las comunidades lo vemos a diario, las mujeres somos discriminadas. Algunas compañeras son golpeadas en los hogares… y los maridos no les permiten salir. Pero si ellas no participan, ellas no conocen sus derechos y no son conscientes de lo que se pierden”. Me emociono internamente. Realmente hemos logrado que Silvia haya explotado su vocación de liderazgo y que esté motivada a seguir explotándola.

Es turno de Mónica. “Además de violencia física, existen otros tipos de violencia. Qué propones hacer si una compañera de la Asociación sufre violencia de género”. Mónica “Realmente es un dato alarmante… Nosotras trabajamos por la gestión del agua, pero también tenemos la obligación de apoyar a nuestras compañeras mujeres cuando sufren violencia. Nos toca estar a su lado, apoyarles y acompañarlas en el proceso de denuncia. Los cambios pasan por empoderarnos como mujeres, por reclamar los espacios de participación y que los hombres nos cedan también nuestro espacio”. Se me escapa una lágrima interna… Hemos perdido 1 hora tontamente antes ciñéndonos a un guión, cuando realmente estas mujeres tenían la película más que clara.

El video de reivindicación feminista era solo de mujeres. Como hacemos para que Niles y Jonathan participen en otros aspectos a este nivel. “Los sectores rurales son los menos favorecidos en cobertura de agua, saneamiento e higiene versus los sectores urbanos”. Jonathan “Es totalmente injusto… nosotros somos quienes peor agua tenemos, quienes más contaminada tenemos el agua, quienes más pagamos por el servicio de agua… pero quienes menos cobertura tenemos. La Asociación velamos por eso, para que se haga justicia entre los sectores urbanos y rurales, entre los hombres y las mujeres. Y nos implicamos y cuidamos la Naturaleza, por eso coordinamos los procesos de monitoreo ambiental, porque si no fuera por las Juntas de Agua, aquí ni urbanos ni rurales beberían agua”. Éste era el nuevo… pues el nuevo tiene clara la película.

Ahora toca el turno de Niles. Si seguimos en esta línea rápido acabamos las grabaciones por hoy. “Solo el 24.8% de niños, niñas y adolescentes de la Amazonía cubren simultáneamente los servicios de agua, saneamiento e higiene. La medai Nacional es del 50.1%”. Niles “¿Qué si es injusto? Pues claro que es injusto. Totalmente. Aquí tenemos el petróleo del país, sufrimos las afectaciones de la extracción de petróleo y, en cambio, somos los menos atendidos en nuestros derechos. Y especialmente injusto es si estamos hablando de niños, niñas y adolescentes. Son el futuro, si les perjudicados a ellos, estamos perjudicando nuestro futuro”. Sabía que Niles no me podía fallar.

Ya es pasado mediodía. Las ganas de comer aprietan. Pero todas nos sentimos satisfechas. El equipo de grabación tiene material suficiente para las cápsulas de video. Silvia, Mónica, Niles y Jonathan se han acabado sintiendo muy cómodas y tienen ganas de verse en la pantalla, seguramente la de los celulares. Yo estoy satisfecho por lo que estamos logrando en este proceso, dar voz a un sector rural y a determinados colectivos de la Amazonía que ha sido históricamente vulnerados.

Després de la setmana europea contra la pobresa energètica, la lluita no s’atura

La lluita contra la pobresa energètica no s’atura. La passada setmana va ser la setmana d’accions contra la pobresa energètica a nivell de la Unió Europea. Des d’Enginyeria Sense Fronteres ens vam unir a la concentració que l’Aliança contra la Pobresa Energètica i diferents col·lectius i moviments en la defensa dels drets humans i en lluita contra l’emergència climàtica van convocar davant Endesa el passat dimecres 19 de febrer. L’acció plantejava la denúncia del model energètic actual, que deixa enrere no només les persones sinó també el medi ambient. I davant això, exigeix la responsabilitat d’empreses com Endesa, que és una de les principals empreses de l’oligopoli i la comercialitzadora i distribuïdora que concentra més clients a Catalunya, a part de ser l’empresa de l’Estat espanyol que més contamina.

Precisament, en el marc del projecte europeu #EmpowerMed, i en una primera fase de diagnosi, des d’ESF estem estudiant experiències prèvies d’iniciatives, mecanismes, projectes o polítiques que han tingut com a objectiu la reducció de la pobresa energètica a nivell de la UE. El projecte #EmpowerMed se centra en la lluita contra la pobresa energètica a la UE, amb un especial èmfasi en l’afectació en les dones i en la salut, i s’emmarca en la proposició de models i receptes que plantegin l’empoderament de les persones afectades. En aquest sentit, a la primera fase del projecte s’estan analitzant els contextos de diferents àrees pilot com Barcelona, però també als altres països on s’està implementant el projecte: Itàlia, França, Croàcia, Eslovènia i Albània. Una de les primeres conclusions d’aquesta diagnosi és que la perspectiva de gènere està en un estadi molt iniciàtic en les eines per a la lluita contra la pobresa energètica que s’han implementat a la UE, i que moltes d’elles perpetuen la divisió sexual del treball i els estererotips de gènere. Per la seva banda, la inclusió de l’empoderament de les persones afectades i l’estudi dels impactes en la salut en aquestes iniciatives o mecanismes, és pràcticament inexistent arreu de la UE. És per aquest motiu que experiències com les de l’Aliança contra la Pobresa Energètica són essencials per a la construcció de nous models de gestió dels subministraments bàsics que posin la vida al centre.

En aquesta linia, des d’ESF seguim treballant perquè estem convençudes que l’energia és un dret: és la nostra dignitat, ens hi va la vida. No sabem del cert si aquest any hi ha hagut cap mort a Catalunya per causa de la pobresa energètica. El que sí sabem és que la pobresa energètica afecta la salut de les persones que la pateixen, especialment en edats i col·lectius vulnerabilitzats, com la infància i adolescència, les persones grans, amb diversitat funcional, etc. Les eines que tenim per afrontar la pitjor de les conseqüències – les morts per pobresa energètica- no han estat implementades en la seva totalitat. Recentment la premsa s’ha fet ressò de que el protocol que l’Aliança contra la Pobresa Energètica i un col·lectiu de Bombers van presentar fa gairebé 4 anys, encara no està sent implementat pels Bombers de la Generalitat. No obstant, aquesta mesura si que està en marxa a Bombers de Barcelona, que van detectar 257 casos de risc de pobresa energètica el 2017 -es va aplicar durant mig any-, 423 casos el 2018 i 420 casos el 2019. 

I és per això que des d’ESF estem donant cobertura a les diferents escales d’incidència per a la garantia dels subministraments bàsics, posant pes sobre aquelles qüestions relacionades amb una perspectiva de drets i ecofeminista. Aquest inici de 2020 hem participat a xarxes europees i internacionals com la coalició “Right to Energy”, per la defensa del reconeixement del Dret a l’energia, o la xarxa Engager, per reforçar el treball de la comunitat internacional i l’àmbit de la recerca acadèmica en la lluita contra la pobresa energètica. A nivell de l’Estat espanyol seguim donant seguiment a l’enxarxament en la perspectiva ecofeminista, amb la participació a la Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista.

 

L’energia és un dret, i cal que ho recordem no només la setmana europea de lluita contra la pobresa energètica, sinó durant tot l’any!

 

Dones per un nou model energètic, experiències a Mèxic i Catalunya.

Intervindran:
– Teresa Castellanos i Samantha César, Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra y el Agua – Morelos, Puebla, Tlaxcala
– Maria Campuzano, Aliança contra la Pobresa Energètica
– Plataforma Cel Net

Presenta:
– Sandra Vicente, Periodista.

En homenatge a #SamirVive, en el primer aniversari de l’assassinat d’aquest defensor dels Drets Humans, per oposar-se a un megaprojecte gasístic d’empreses espanyoles a Mèxic, que amenaça el territori i les comunitats. #JusticiaParaSamir

 

On?

El Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) és un programa destinat a la formació del Voluntariat d’ESF.

Amb aquest programa les voluntàries viuen en primera persona la realitat del país que els acull. Solen ser estades de curta durada (dos mesos) amb un component tècnic i aplicat, que permeten conèixer i compartir el dia a dia de les comunitats amb què ESF i les seves contraparts col·laboren.

Algunes característiques importants que has de conèixer si vols participar del PCR:

  • No són experiències aïllades i puntuals, sinó que es vinculen directament amb els programes de cooperació per al desenvolupament d’ESF. Per tant el PCR té el compromís de participar com a voluntària a ESF un cop passada la seva estada a terreny.
  • Si no es diu el contrari cada PCR haurà d’assumir el cost de les despeses derivades del viatge: bitllet de vol, assegurança (obligatòria), despeses de manutenció i allotjament.
  • El PCR es compromet a participar del grup de voluntàries corresponent.
  • El PCR es compromet a assistir a la formació que es programi abans de viatjar.
  • El PCR es compromet a fer-se sòcia d’ESF abans de viatjar.

Aquestes són les convocatòries obertes en aquest moment. Si estàs interessada en més d’una, envia tants correus com places vulguis presentar-te:

 

El Salvador – “Defensa per una bona gestió dels sistemes comunitaris d’aigua pública a El Salvador” (en castellano)

Perú – “Teixint xarxes d’emprenedories socials i solidàries amb dones urbanes i rurals”  (en castellano)

Moçambic – “Compostatge, Educació i Acció Ambiental: experiència pilot al Jardí Botànic Tunduru (Maputo)” (en castellano)

Equador – “Optimitzar i enfortir el model de gestió de l’aigua en un context de Canvi Climàtic”

Data límit: 19 de març

Clàusula informativa:

T’informem que l’Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), responsable del tractament de les dades que ens facilitis, amb correu contacta@esf-cat.org i telèfon 933 022 753, tractem les dades de les persones candidates amb l’única finalitat de selecció de personal. Les dades són tractades sota mesures de seguretat i no seran cedides a tercers. Pots fer ús del teu dret de consulta, cancel·lació, rectificació o supressió de les teves dades en qualsevol moment, i consultar informació sobre la nostra política de protecció de dades aquí.

Correus que envien el CV:

Entenem que al enviar-nos el teu CV, estàs conforme en que el guardem i t’informem de futures places que tinguem. Les teves dades seran guardades sota la responsabilitat de l’Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), amb correu contacta@esf-cat.org i telèfon 933 022 753, les dades són tractades sota mesures de seguretat i no seran cedides a tercers. Pots fer ús del teu dret de consulta, cancel·lació, ratificació o supressió de les teves dades en qualsevol moment contactant-nos, i per més informació pots consultar sobre la nostra política de protecció de dades aquí

El estudio sobre el Cambio Climático en la Provincia de Orellana tiene por objeto la generación de un mayor conocimiento sobre el cambio climático y sus efectos concretos en Orellana (Ecuador). Se espera que el documento sea de utilidad en el proceso de toma de decisiones para la planificación y desarrollo de políticas y planes locales. Su desarrollo se enmarcó en la consultoría parte del proyecto “Empoderamiento de las comunidades y Juntas de Agua para la toma de decisiones inclusivas en torno a la gestión del agua en un contexto de cambio climático en Orellana (Ecuador)” ejecutado por el Gobierno Autónomo Descentralizado de la Provincia de Orellana (GADPO) en coordinación con la Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres.

Este estudio comprende y complementa información recogida en el marco de las actividades previas de la misma consultoría, tales como capacitaciones, un estudio sobre la percepción social de la población de Orellana sobre cambio climático y otro estudio científico-técnico sobre las evidencias del cambio climático en la provincia de Orellana.

El primer apartado consiste en una breve descripción del cambio climático (definiciones, causas y consecuencias). También incluye un resumen del marco normativo a nivel internacional y nacional, y la caracterización climática de la provincia de Orellana. En el segundo apartado se presentan la metodología utilizada y las limitaciones del estudio. En el tercer apartado se detalla la percepción de la población sobre diferentes aspectos del cambio climático y se presentan los resultados del análisis de las series históricas de datos meteorológicos con el objetivo de determinar las condiciones de referencia y los cambios observados en las precipitaciones y la temperatura. En tercer lugar, se desarrolla una discusión sobre los resultados obtenidos y se comparan los resultados del análisis de la percepción con los del análisis de los datos de las estaciones meteorológicas. Para finalizar el estudio, se detallan las conclusiones de la actividad de análisis de la percepción de la población, del estudio de los datos meteorológicos y del análisis bibliográfico. Por último, se hacen unas recomendaciones generales para mejorar progresivamente el conocimiento que se tiene sobre el cambio climático en Orellana, así como para limitar los impactos del cambio climático.

descarga aquí el estudio