Programa d’aigua i sanejament i enfortiment institucional de la UNAC al Districte de Funhalouro

Presentació del projecte

El Programa d’aigua, sanejament i enfortiment institucional de la UNAC al Districte de Funhalouro és una actuació de tres anys de durada en el marc de la convocatòria de programes de 2010 de l’ACCD. La primera anualitat va ser executada fins al 2013, la segona en 2014 i la tercera s’ha dut a terme des de gener del 2015 fins al mes d’abril de 2016.

El Programa presenta dues línies d’actuació: la primera pretén millorar l’accés a l’aigua (usos domèstics i productius) i al sanejament en comunitats rurals; la segona, busca el reforç institucional a la UNAC a nivell de districte i provincial.

Context i antecedents

La UNAC i ESF van establir els primers contactes durant l’any 2007, moment en el qual ESF estava duent a terme un assessoria tècnica a la província d’Inhambane en l’àmbit del conveni de l’ACCD amb la Direcció Provincial de Salut d’Inhambane (DPSI).

Durant el 2008, i amb vista a les futures possibles actuacions d’ESF a la província d’Inhambane, aquesta va dur a terme una detallada identificació. El resultat va ser la definició conjuntament amb la UNAC d’un proposta de projecte la qual es va presentar a la convocatòria de 2009 de projectes de cooperació al desenvolupament de l’ACCD, sent finalment aprovada.

De 2006 fins a 2009, l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (ACCD) va dur a terme el Programa de Cooperació Directa amb la Direcció Provincial de Salut d’Inhambane (DPSI). Una de les línies del Programa va consistir en la millora de les d’infraestructures d’aigua, sanejament i energia en centres de salut rurals. Durant els tres anys del programa, Enginyeria Sense Fronteres, en la seva feina d’assistència tècnica a la DPSI, va identificar la manca de serveis bàsics que també patia la població de les comunitats, sobretot dels districtes més interiors de la província.

Amb la voluntat de no abandonar la província, ni desaprofitar els coneixements i experiència adquirida durant aquesta etapa prèvia, es va dur a terme una detallada identificació durant la qual ESF es va reunir amb institucions governamentals locals (DPOPHI, DPSI, Governs dels Districtes), organitzacions no governamentals nacionals i internacionals treballant a la Província d’Inhambane (UNAC, Kulima, Malhalhe, Care, Oxfam Austràlia, IRD i Celim-Càritas) i va dur a terme visites a associacions locals de base.

A nivell d’organitzacions no governamentals, es va identificar una limitada activitat en el sector aigua en el Districte de Funhalouro. Per contra, es van identificar organitzacions moçambiqueses treballant en projectes de desenvolupament local comunitari basats en l’associativisme, millora de les pràctiques agrícoles, etc.

Les institucions responsables de millorar la cobertura d’aigua i sanejament (Departament d’Aigua Rural de la Direcció Provincial d’Obres Públiques d’Inhambane i l’Institut Nacional de Gestió de Catàstrofes) treballen a tota la província, però la limitació de recursos fa que la seva activitat sigui més reduïda en determinades zones com és el cas dels Districte de Funhalouro, Mabote i Panda.

Fruit d’aquella identificació és va definir junt amb la UNAC, contrapart moçambiquesa d’ESF, El Projecte Pilot d’Aigua Rural al Districte de Funhalouro. El citat projecte es va presentar a la convocatòria 2009 de projecte de cooperació al desenvolupament de l’ACCD i va ser aprovat per la seva implementació. Tenint en consideració totes les premisses esmentades es va decidir per treballar en el sector aigua i sanejament (aigua per ús de boca i productiu), millorant les pràctiques agrícoles i reforçant les associacions locals de camperols amb el suport i implicació dels governs locals. El gener de 2010, la UNAC i ESF van iniciar la implementació de citat projecte pilot.

Ubicació geogràfica

La província d’Inhambane es troba a la regió sud de Moçambic. La seva capital, Inhambane, es localitza a uns 480km de Maputo, la capital del país. El districte de Funhalouro, amb una superfície de 13.653 km2, està situat a la zona central de la província d’Inhambane, envoltat pels districtes de Panda, Massinga, Morrumbene, Homoine, Mabote, Inhassoro, Vinlankulos i la província de Gaza.

El clima és de tipus tropical semi àrid, caracteritzat per dos períodes: un sec d’abril a novembre i un plujós de desembre a març. Compta amb una precipitació mitjana de 500 a 800mm, amb una evapotranspiració molt elevada (ET > 1500 mm) i unes temperatures mitjanes anuals de 24ºC. A més, no és travessat per cap riu, tot i ser banyat pel riu Changane (de molt elevada salinitat) al límit amb el districte de Chigubo de la província de Gaza.

Anàlisi i justificació de l’acció

La Província d’Inhambane està formada per 14 districtes dels quals Funhalouro és un dels que presenta una cobertura d’aigua més baixa. Les pròpies característiques de la regió a nivell geogràfic (difícil accés), climatològic (llargs períodes de sequera i temperatures mitjanes anuals superiors a 24ºC), hidrològic (no existència de rius, aigua subterrània localment salada i nivell freàtic a elevades profunditats), comunitari (dèbil resposta dels comitès d’aigua i limitada representativitat de la dona) i institucional (una dèbil administració local en termes humans i materials) dificulten les possibilitats de desenvolupament de les comunitats rurals a mig i llarg termini.

Tenint en consideració totes les premisses esmentades es va decidir treballar en el sector aigua i sanejament (aigua per ús de boca i productiu), millorant les pràctiques agrícoles i reforçant les associacions locals de camperols amb el suport i implicació dels governs locals.

Les problemàtiques i necessitats de les persones destinatàries que l’actuació pretén abordar es poden esquematitzar de la següent manera:

  • limitat accés a aigua potable en quantitat i qualitat
  • dèbil conscienciació pels aspectes de sanejament
  • limitat aprofitament de l’aigua de pluja
  • limitat aprofitament i ús dels recursos locals disponibles
  • producció d’aliments per autoconsum no assegurada
  • dèbil gestió i manteniment de les fonts d’aigua
  • dèbil paper de la dona en la gestió de les fonts d’aigua
  • dèbil paper de l’administració local respecte a la planificació i gestió de les fonts d’aigua
  • dèbil seguiment dels comitès d’aigua de les comunitats
  • dèbil representació institucional de la massa camperola, al districte en concret i província en general.

La tendència a les polítiques regionals apunten a una descentralització dels serveis d’aigua i sanejament. Allò que podria considerar-se a priori una bona oportunitat per millorar la participació dels poders locals i la població en la gestió, tant dels recursos hídrics com dels esmentats serveis, suposa alhora una sèrie de riscos que amenacen l’accés universal al sanejament i a l’aigua potable en quantitat i qualitat.

En efecte, la descentralització, realitzada seguint les premisses de l’ajustament estructural, la pressió per alliberar comercialment els serveis públics i reduir el paper de l’Estat, condueixen en la pràctica a la segregació dels col·lectius d’usuaris i de les zones rendibles econòmicament dels sistemes nacionals, la seva privatització i el trencament de la solidaritat que un sistema a escala país pot garantir.

A més, aquest procés esdevé en un escenari institucional extremadament feble, amb una manca manifesta de mitjans econòmics i de capacitats locals per a assegurar la gestió de serveis i recursos de manera sostenible i eficient. Manquen a molts països del Sud les institucions o els espais encarregats d’assegurar el bon ús d’un bé comú com és l’aigua, davant els interessos econòmics presents (productius, immobiliaris, etc.), legítims però no prioritaris. Sense oblidar aquests, cal en qualsevol cas garantir la igualtat d’oportunitats per accedir-hi i fer realment sostenible la seva gestió i ús.

A les zones rurals, aquelles que concentren els índex de cobertura dels serveis més baixos, on els recursos es troben més concentrats i on els poders públics locals són més febles tècnica, econòmica i democràticament. La construcció d’espais polítics des de la societat civil es fa necessària en el procés de reforç de l’estat de dret, i de l’aparició i legitimació de les institucions que garanteixin l’accés i l’ús just dels recursos hídrics, com un element clau per al desenvolupament humà i la governabilitat als països del Sud.

A Moçambic, ESF vol treballar per la millora de les condicions de vida i la reducció de la pobresa, i en concret en el cas del Districte de Funhalouro, augmentar l’accés als serveis bàsics de la població rural.

En paral·lel es busca l’enfortiment de la societat civil per mitjà de l’enfortiment institucional de la UNAC al Districte de Funhalouro en concret i la Província d’Inhambane en general. La UNAC treballa en pro dels drets dels camperols i aquests representen el grup més nombrós en diferència en les zones rurals de tot el país.

Estratègia i metodologia d’intervenció

L’estratègia de cooperació a Moçambic s’emmarca dins l’àrea de treball d’Aigua i governabilitat.

En la primera línia se seleccionen les comunitats beneficiàries, es realitzen els Diagnòstics Rurals Participatius (DRP’s) en aquestes, els seus resultats defineixen les tecnologies a aplicar, es creen els Comitès d’Aigua (CdA) i s’executen les obres hidràuliques, amb el posterior seguiment dels CdAs. Aquestes activitats es repeteixen de manera cíclica en els 3 anys de programa.

En paral·lel es du a terme una formació agropecuària prioritzant els recursos localment disponibles, així com el posterior acompanyament tècnic a les comunitats. Per la millora de la planificació i gestió dels recursos hídrics es creen capacitats a nivell provincial i Districtal per l’ús d’eines SIG.

La segona línia consisteix en l’enfortiment de la Unió de Districte de Camperols de Funhalouro i del Nucli Provincial (ambdós òrgans de la UNAC representants dels camperols a diferents nivells). Es realitzen formacions i intercanvis d’experiències dins i fora de la Província. Aquesta línia pretén reforçar la veu dels camperols envers els governs locals i actors de la societat civil.

Igualment, en aquest apartat de l’enfortiment es desenvolupen activitats d’educació i sensibilització lligades al gènere amb l’objectiu de potenciar les dones a formar part dels àmbits de decisió.

Beneficiaris/àries i impactes esperats

Prenent en consideració els diferents grups que conformarien les persones destinatàries:

  • Comunitats rurals: en valors aproximació és parlaria de 5.880 beneficiaris, segons les dades que té registrat el SDPI segons el cens del cens de la localitat al 2007 juntament amb l’actualització realitzada per l’equip de la UNAC / ESF. Així es contempla tota la població rural de les comunitats que seran beneficiades pel Programa al voltant de tot el districte de Funhalouro.
  • Sector camperol: El reforç institucional a la Unió Districtal de Camperols de Funhalouro (UDCF, format per 12 membres) així com el recolzament al Nucli Provincial (NP, 2 membres) tindria l’efecte directe de l’enfortiment de la massa camperola, a llarg termini això sí. El procés de legalització de les associacions no és quelcom ràpid. En el districte existeixen 42 associacions de camperols de les quals només 6 estan legalitzades. L’actuació pretén aconseguir augmentar a 8 associacions legalitzades, és a dir, que es legalitzin dues més, en aquest període.
  • Administració local: Per part de l’administració s’entén el Servei del Districte de Planificació i Infraestructures de Funhalouro (SDPI) i el Departament d’Aigua i Sanejament de la Direcció Provincial d’Obres Públiques i Habitatge d’Inhambane (DAS – DPOPHI). A nivell de la UNAC, es capacitarien els tècnics de l’equip de treball. En total serien 5 tècnics.

Torna a l’ideari dels Projectes a Moçambic