Millora de la Gestió dels Residus Sòlids Urbans mitjançant la consolidació del teixit associatiu al Districte Municipal de Ka-Maxakeni.

Presentació del projecte

El projecte té com a objectiu continuar a treballar en favor de la millora de les condicions de vida al Districte de Ka-Maxakeni. Per a aquest objectiu es planteja treballar en la consolidació del programes de residus a la Ràdio Comunitària al barri de Maxaquene “A” per mitjà de l’apropiació i participació de la comunitat (incloent actors com la població, les autoritats locals, el grups minoritaris), i esdevingui una eina de treball de les associacions que treballen al districte i una via per a la promoció d’activitats relacionades a la GRSU al districte.

Havent identificat la deficient gestió dels residus sòlids urbans com una de les principals problemàtiques que viu el Districte, se li dedicarà atenció especial, promocionant les bones pràctiques a través de la conscienciació de la població, la millora en l’eficiència de la recollida a nivell de llar i el paper dels alumnes de les escoles com a potencials activistes locals, aixi com el enfortiment de les associacions que treballen al districte.

Context i antecedents

L’any 2007, en el marc d’un Programa de Cooperació directa amb l’ACCD, es va iniciar una identificació en els barris de teixit informal de Maputo. Es va concretar en una intervenció a Maxaquene “A” a nivell pilot, en la qual es van implementar obres de millora en sanejament amb la construcció de canalitzacions de drenatge i latrines. A nivell social es va treballar amb associacions de joves del barri per difondre bones pràctiques higièniques, salubritat i de gestió de residus. En aquest període es van executar 450 metres de drenatge (secundari i terciari) i 23 latrines a més de les campanyes de sensibilització i de bones pràctiques entre la població.

A partir de la experiència del projecte pilot es va identificar la necessitat de realitzar un pla urbanístic de tot el barri de Maxaquene “A” a través d’ un procés participatiu amb la gent del barri, tot promovent la seva implementació.

Així doncs el 2009, s’inicià el Programa Barris de Maxaquene “A” en el qual es va començar a treballar amb el Municipi introduint campanyes de sensibilització i treball amb la població del barri, com la dels drets i deures dels ciutadans. També es van construir 300 metres de drenatge secundari i 60 latrines. En el procés d’elaboració del Pla Urbanístic es va crear el comitè tècnic encarregat de l’elaboració del mateix i del comitè d’acompanyament, un òrgan de coordinació dels diferents actors presents al barri. Aquest procés va durar fins a principis del 2011.

El procés d’aprovació del pla de reordenament coincideix amb un replantejament de l’estratègia d’actuació d’ESF en el barri de Maxaquene A, per tal de valorar les línies de treball seguides fins al moment i la continuació futura. De les conclusions extretes de l’avaluació, va sorgir la necessitat de realitzar una nova identificació del projecte en el mes de maig de 2011. Com a conseqüència d’aquella identificació es va iniciar el treball Kuwuka-JDA, sòcia local fins l’any 2015. Actualment les dues organitzacions treballem en coordinació a terreny. Al mateix temps, les entitats centren les seves tasques en projectes de promoció dels Drets i Deures en termes urbanístics de la població de Maxaquene A, així com en la provisió d’eines que li permetin afrontar la situació urbanística actual en condicions favorables. Així s’ha estat treballant l’any 2012 en un projecte basat en el contacte directe amb la comunitat, en la formació a líders i representants i en la sensibilització comunitària. L’any 2013 s’ha realitzat un projecte de curta durada (4 mesos), en el qual s’ha consolidat la feina de l’any anterior i s’ha treballat en l’enfortiment de la Plataforma d’OCBs. Aquesta Plataforma va ser creada l’any 2012 i es considerava important aprofundir en les diverses facetes d’aquesta nova organització.

Com a conseqüència de l’actuació de l’any 2013 se’n deriven el projecte realitzat l’any 2014, focalitzat en la capacitació i la consolidació de l’estructura interna de la Plataforma i que ha permès la formació dels membres en “Elaboració de Projectes Socials” i la continuació del creixement del grup. És cert que es tracta d’un repte que implica temps i un creixement progressiu, però la dinàmica en la que actualment es troba la Plataforma és positiva. Al mateix temps, l’any 2014, com a conseqüència de la formació esmentada, es va realitzar un exercici pràctic on es va disposar un petit finançament per a rebre propostes dels diferents grups creats a les formacions. La proposta guanyadora va ser en relació a la gestió de residus al barri, donant peu a entrevistes a la comunitat i jornades de sensibilització realitzades per 15 activistes de les OCB’s previament formats. Aquell projecte que va durar del mes d’abril fins a finals de setembre de 2014 també va permetre realitzar una identifiació profunda sobre la implementació de la ràdio comunitària que va derivar en un Treball Final de Grau de l’estudiant de la UPC Ferran Llamas i un Treball Final de Màster del tècnic expatriat, Alvaro Garcia.

L’any 2015 va ser el de la implantació de la Ràdio Comunitària i de la Identificació de l’àrea de Residus Sòlids per part de ESF i amb la participació de diversitat de actors. Cal dir que ESF s’ha convertit en un actor de implementació i de participació als espais de discussió i decisió que li ha portat a tenir un coneixement més profund de la realitat del Districte. Així el 2016 s’està treballant amb les mateixes línies que es presenten en aquest informe, significant una evolució progressiva de la intervenció.

Ubicació geogràfica

La ciutat de Maputo, capital de Moçambic, ocupa una extensió de 346 km² i compta amb uns 1.092.315 habitants (cens 2007) presentant una densitat poblacional de 3.170 habitants/km². La ciutat s’ha desenvolupat de forma dual; hi ha un barri anomenat “ciutat de ciment” i per altra banda els barris perifèrics, sent en aquests últims, on es concentra el 90% de la població de la ciutat (districtes Nlhamankulu, KaMavota, KaMaxakeni i KaMubukwane). Aquests barris es caracteritzen per la falta d’accés a serveis urbans, índexs de pobresa superiors al 50% (Perfil Municipal Cidade de Maputo 2010) i un difícil accés al mercat laboral formal que deixa a la població en situació de vulnerabilitat i impossibilitat d’estabilitat econòmica i social. Molts barris d’aquests districtes veuen com, a més de la inexistència d’aquests serveis bàsics, la no millora ni participació de les autoritats municipals per falta de capacitat i/o voluntat els deixa en una situació d’estancament i progressiu retrocés.

Unitat administrativa Nº Habitants ( 2007) Barris/Poblacions
Districte Municipal KaMaxakeni 222.756 Mafalala; Maxaquene A,B,C i D; Polana Caniço A i B i Urbanização

Anàlisi i justificació de l’acció

El Districte Muncipal Ka-Maxakeni es veu afectat per diverses problemàtiques: falta d’accés a serveis de sanejament, ineficient gestió dels residus urbans, densificació urbanística i vulnerabilitat en front de processos urbanístics que són decidits i executats aliens a la realitat del barri. Tot això fa pensar en la necessitat de crear mecanismes per a l’articulació i participació dels habitants en aquests processos.La societat civil, les micro-organitzacions que operen en un territori concret tenen la capacitat de ser protagonistes de processos de desenvolupament endògens amb una repercussió directa sobre la vida de la comunitat que representen. Després de diversos anys on ESF ha treballat amb organitzacions del barri s’ha determinat la importància de proveir eines que fortifiquin les capacitats d’aquestes associacions. Així, consolidar la ràdio comunitària al barri es converteix en una oportunitat on poder treballar en favor de la cohesió social i la participació per promocionar el dret a condicions de vida dignes.

Al mateix temps treballar conjuntament amb les autoritats locals és un element, per una banda, necessari en termes logístics, i per l’altra essencial a l’hora d’articular tots els actors en favor d’una mateixa finalitat; el desenvolupament del districte. Les ràdios comunitàries tenen la possibilitat de convertir-se en un espai de trobada, de discussió i reflexió i on prendre decisions i crear plans de treball. Per això es centrarà l’actuació en dos àmbits; difondre l’existència i de la ràdio al temps que es creen canals i vincles de participació i, treballar en la creació de programes harmonitzats amb la realitat del barri i les àrees de treball de les organitzacions, que són al cap i a la fi, les gestores i responsables del mitjà de comunicació comunitari.

La Gestió de Residus Sòlids Urbans és una de les principals deficiències que viu el districte i la ciutat de Maputo en general. Es tracta d’una responsabilitat que s’estén del municipi a les autoritats locals fins a la població. Però la realitat és que el Municipi, les empreses de recollida primària i les diferents estratègies que adopten són insuficients, i per altra banda, la població no és gens conscient de l’impacte que la mala gestió té en la seva vida. Es tracta d’un problema que costa concretar qui hauria de donar el primer pas. És a dir; si el municipi proveïnt de millors serveis de recollida i gestió, o la població prenent consciència i començant a tenir paràmetres de comportament més favorables. Així, es pretén tractar aquesta problemàtica des de les dues vessants; millorar l’eficiència de la recollida primària mitjançant l’enfortiment de la societat civil, les sevae organitzacions i treballar en la conscienciació per a la bona gestió.

Estratègia i metodologia d’intervenció

El projecte pretén alinear-se amb les següents línies: educació, ciutadania, salut i cultura, per via del treball sobre els drets socials, empoderament i participació de la població en les seves problemàtiques i aspectes vitals contribuirà per a contribuir a la consecució de les fites marcades a nivell municipi i país.

Els processos de comunicació són centrals en les pràctiques d’empoderament a través de les quals les persones comprenen els seus problemes, consideren i discuteixen idees, negocien i participen en debats a nivell comunitari i nacional. Aquest és el rol que juga la Comunicació pel Canvi Social. Generar espais de reflexió i debat sobre les problemàtiques que afecten al barri com són el sanejament, el dret a la terra, la Gestió de Residus Sòlids, violència, VIH/Sida, entre altres, per establir un posicionament comú per part de la població que enfortirà la seva capacitat de demanda i solució.

En termes de salut i lluita contra malalties infeccioses amb gran incidència sobre la població, es considera que el VIH/SIDA, la Tuberculosis i la Malària tenen una incidència major sobre famílies pobres, reduint considerablement la productivitat de la seva mà d’obra, donada la morbidesa que imposen als individus afectats i als infectats directament. El mitjà que pretén desenvolupar aquest projecte serà una eina que afavoreixi la divulgació de mitjans preventius per aquestes i altres malalties. Són diverses les organitzacions membres de la Plataforma que treballen aquesta àrea, així que probablement serà una de les àrees que es decidirà treballar per crear nous programes de ràdio.

La població civil és i ha de ser un actor clau a l’hora de promoure un canvi social en benefici del col·lectiu. El temps que es porta treballant al barri de Maxaquene A ha mostrat les diverses deficiències que viuen les veïnes i veïns del barri i que afecten la seva vida diària. També s’ha constatat l’existència de gran nombre d’organitzacions comunitàries (OCBs) i la voluntat d’aquestes de treballar en favor del benestar de la comunitat. Però la realitat mostra una incapacitat d’aquestes de poder actuar de manera notòria i continuada. Així es conclou la necessitat que aquestes organitzacions disposin dels mitjans necessaris per a desenvolupar la seva feina, des de coneixements tècnics que els permetin identificar i dissenyar projectes que puguin ser finançats per institucions moçambiqueses, fins a l’establiment de xarxes comunitàries on es generin sinèrgies i intercanvis amb tot tipus d’actors, bé siguin OCBs d’altres barris com tècnics especialistes en temaris concrets.

Des de la constitució de la Plataforma d’OCBs l’any 2012, es porta treballant en la creació i consolidació d’aquesta agrupació d’OCBs. La Plataforma és concebuda pels membres de les OCBs com una via de creixement de les seves organitzacions i de l’impacte de la seva feina al barri i la ciutat de Maputo.

Pel que fa a la gestió de residus sòlids s’aborda des de tres vessants; per una banda treball amb l’administració pública (encarregada de les microempreses de recollida primària), per altra banda amb el treball directe amb les microempreses de recollida primària i per l’altra amb la feina amb els alumnes de les escoles secundàries i primàries del Districte. Les empreses de recollida primària són aquelles que fan la recollida a nivell de casa, mitjançant carretes que s’enduen la brossa fins als grans contenidors (responsabilitat del municipi que són gestionats per una empresa privada que en té la concessió). S’han aixecat les problemàtiques de la comunitat en relació a la recollida primària i s’ha determinat que hi ha falta de coordinació entre la microempresa i la població sobre horaris de recollida. Novament apareix la força d’un sistema de comunicació com és la ràdio on, després d’un treball conjunt entre els responsables d’aquesta i els de l’empresa de recollida, es podrien difondre tant horaris com les problemàtiques que els dos grups afronten. Per la banda dels alumnes, es considera que la influència dels més joves (i l’alta proporció de població d’aquesta franja d’edat) és molt elevada. Així, es formarà als estudiants de les escoles secundàries per a convertir-se en disseminadors de la informació a les escoles primàries, el que permetria contactar amb els 8 barris del districte i un número de persones molt elevat, que després replicarien el missatge a casa.

Beneficiaris/àries i impactes esperats

De manera immediata, la població beneficiaria serà un percentatge molt elevat de la població del Districte nº 3 Ka-Maxakeni, ja que la cobertura del projecte de KUTENGA té com a persones beneficiàries tots els veïns i veïnes

En el projecte hi participen les cooperatives i les seves sòcies. En la seva totalitat, COMSOL son 7 dones de entre 40 y 60 anys que fan d’aquesta el seu mitjà de vida i KUTENGA 14 joves (3 dones i 11 homes).

Un altre dels principals beneficiaris serà la Plataforma d’OCBs del barri, ja que li permetrà augmentar la seva presència al barri i al districte, així com el nombre d’organitzacions participants. Aquesta presència es traduirà en una major consideració per part de les autoritats locals. En la actualitat ja s’estan desenvolupant activitats conjuntes com ho són les jornades de neteja mensuals que s’organitzen entre la Plataforma i l’Administració del Districte.

Torna a l’ideari dels Projectes a Moçambic