Enfortiment de la societat civil per la participació activa en la promoció de la bona governació dels recursos extractius a Moçambic

Presentació del projecte

El projecte proposat consisteix en l’enfortiment a la societat civil per a la millora de la governació i de la democràcia participativa. El projecte té un enfocament de desenvolupament del coneixement, a través de la capacitació de la societat civil, de l’intercanvi d’experiències, de la recollida d’evidències i el registre i sistematització d’informació. D’altra banda, pretén millorar la participació i estimular les xarxes establint aliances i grups de la societat civil fortes a nivell provincial, i fent ús dels mitjans de comunicació. Finalment el projecte facilitarà el diàleg entre la societat civil i el govern, a través d’una participació profunda de la societat civil en el monitoreig, la incidència i el debat sobre les polítiques del sector extractiu. Les plataformes de la societat civil són el mitjà on la societat civil pot tenir una veu única articulada per tenir més influència en fer sentir i ampliar les preocupacions de les comunitats locals.

Per aquesta raó es pretén enfortir a les organitzacions de la societat civil (OSC) perquè la seva capacitat d’incidència i influència en la presa de decisions sigui incrementada. Inicialment es realitzarà un aixecament de les necessitats formatives segons les especificitats de cada província, per capacitar i proveir d’eines a representants de les OSC en cadascuna de les províncies afectades. L’enfortiment de les capacitats de la societat civil es considera un factor clau perquè aquesta pugui participar en el diàleg de forma qualificada. En relació a la participació de la societat civil, serà creat un mecanisme en què les organitzacions de les plataformes provincials es relacionaran entre si, compartint i intercanviant informació i experiències, que també seran intercanviades amb la plataforma nacional, per a una incidència concertada. La plataforma nacional podrà donar suport tècnic sobre temes d’incidència, legislació, enfocament basat en evidències. Un dels objectius serà establir mecanismes de treball en xarxa, creant una base de dades amb grups virtuals, realitzant seminaris conjunts per al debat dels temes candents i, també, per determinar com abordar les necessitats de les plataformes provincials i nacional des del punt de vista de matèries per a les capacitacions. El seguiment més detallat de les activitats realitzades a nivell de les províncies es realitzarà a Cabo Delgado lloc que és una de les províncies més afectades per la indústria extractiva i on ja existeix un mínim d’organitzacions de la societat civil treballant en aquest assumpte. Així mateix, el projecte s’articularà amb altres actors de cooperació, específicament amb el programa de governació de ActionAid a Cabo Delgado, en els pilars de Participació de la Societat Civil i Justícia Fiscal, atès que aquest programa té objectius similars als del present projecte. Es providenciarà l’intercanvi d’informació i la concertació de posicions entre els grups temàtics, evitant la duplicació d’esforços. Finalment, les experiències treballades en les accions del projecte alimentaran una estratègia comunicativa que les parts implementadoras difondran entre les xarxes internacionals.

Context i antecedents

Les indústries extractives (petroli, gas i mineria en general) han estat considerades per les Institucions Financeres Internacionals (IFI) durant la dècada dels noranta com un sector productiu amb un potencial enorme per a l’eradicació de la pobresa, donada la seva capacitat per generar ingressos monetaris i pal·liar, eventualment, els desequilibris econòmics produïts pel deute extern, entre altres factors. La realitat ha estat molt diferent: molts informes internacionals revelen el paper que aquestes activitats han jugat en la reactivació de conflictes pel control de les matèries primeres, com s’han consolidat les pràctiques de corrupció, entre altres impactes negatius. Ha estat la pressió ciutadana als països empobrits, coordinada amb els moviments socials del Nord, l’única que puntualment ha fet evolucionar aquesta situació i pot transformar aquest tipus d’activitat en una font de riquesa per a aquells països, respectuosa amb el medi ambient i les cultures i formes de vida humana presents. El govern de Moçambic concep la recerca, producció i el desenvolupament dels recursos naturals no renovables, juntament amb el desenvolupament associat a les indústries extractives, com una forma atractiva per al desenvolupament del país. No obstant això les comunitats locals afectades pel desenvolupament de les indústries extractives tendeixen a veure les seves estratègies de subsistència dramàticament canviades a causa dels impactes socials i ambientals. De la mateixa forma, la biodiversitat del país es veu fortament amenaçada. Aquests dos casos són exemples vius del que ocorre en les explotació de carbó en Moatize i Changara en Tete i de sorres pesades en Moma, Nampula. En moltes ocasions, aquestes inversions van associades a impactes negatius per a les comunitats locals; entre elles la violació dels drets de les comunitats rurals més pobres. A més, aquests projectes porten impactes ambientals acumulatius, adversos i irreversibles fent les comunitats rurals més pobres fins i tot del que eren abans. La legislació de Moçambic reconeix els drets de les comunitats afectades i de les parts interessades. No obstant això, un dels majors desafiaments és la implementació de la legislació, com la realització de consultes prèvies a les comunitats, o la capacitat d’aquestes per participar en aquests processos i així exigir els seus drets, entre altres factors. En molts casos, aquestes comunitats acaben per ser retirades de les seves zones d’origen i reasentadas en altres llocs sense la compensació adequada. És en aquest context que la societat civil està cridada a contribuir perquè les comunitats locals siguin empoderadas i coneguin els seus drets per usar-los en les negociacions tant amb el govern com amb les empreses. Això només serà possible si la societat civil està capacitada i enfortida per poder empoderar les comunitats locals perquè aquestes estiguin preparades per enfrontar el desafiament que els és imposat per la indústria extractiva, i que aquesta forma aquest procés reverteixi en el seu benefici. Addicionalment, la societat civil podrà incidir en els processos de presa de decisions en nom de les comunitats locals i donant veu als quals no solen tenir-la.

La indústria extractiva és una activitat emergent a Moçambic gràcies als descobriments d’abundants recursos extractius tals com a carbó mineral, sorres pesades, ferro, sulfats, hidrocarburs, entre d’altres. Aquests recursos atreuen inversió directa de l’estranger en forma de megaprojectes. El govern de Moçambic ha estat dissenyant polítiques per a crear un ambient favorable a l’atracció d’inversió directa estrangera, que resulta en un creixement macroeconòmic, col·locant al país entre les economies amb major creixement d’Àfrica Subsahariana. Malgrat això, l’índex de desenvolupament humà continua estant entre els cinc més baixos del món, la qual cosa significa que aquestes inversions no han repercutit en desenvolupament. El sector extractiu porta en si desafiaments que han de ser presos en compte i resolts en l’àmbit de la gobernanza dels recursos naturals. Un dels desafiaments és la bona gobernanza, transparència i prestació de comptes. Existeix una necessitat al país de desenvolupar un abordatge dels models de desenvolupament dels recursos extractius que estiguin en línia amb l’ús sostenible dels recursos. El país necessita dissenyar polítiques i un marc regulador que puguin respondre als desafiaments imposats pel sector, a més de reforçar la capacitat institucional per a una bona implementació dels instruments reguladors, incloent la fiscalització. Moçambic és implementador i va ser declarat a l’octubre de 2012 com cumplidor de la Iniciativa de Transparència en la Indústria Extractiva; aquesta iniciativa constitueix una oportunitat única i un fòrum de diàleg entre les parts interessades, és a dir el govern, les empreses i la societat civil, com implementadoras del procés. La societat civil ha d’aprofitar la ITIE com una oportunitat única per influenciar els processos de presa de decisions en la gobernança, transparència i prestació de comptes de les recaptacions que provenen dels recursos extractius. La societat civil juga un paper important per a la bona gobernança i prestació de comptes, a través de les seves accions de monitoratge i incidència. No obstant això, la societat civil només podrà exercir completament aquestes funcions si respon primer al desafiament de falta de capacitats, coneixement i domini del sector. A Moçambic hi ha molt poques organitzacions de la societat civil que treballin en la indústria extractiva, especialment a nivell provincial. Per exemple, la Plataforma Nacional de les Organitzacions de la Societat Civil per a Recursos Naturals i Indústria Extrativa, es compon de prop de 34 organitzacions, de les quals 22 tenen base a la ciutat de Maputo i només 12 estan repartides per la resta les 10 províncies. Aquesta dada il·lustra que hi ha una necessitat d’involucrar més organitzacions a nivell provincial, incloent diversitat d’organitzacions locals, grups religiosos, joves, dones i sindicats, entre d’altres. És en aquests desafiaments que KUWUKAJDA i ESF pretenen respondre, contribuint amb el seu modest saber i experiència a capacitar i millorar la implicació i el compromís de la societat civil en la gobernança dels recursos, capacitant-la i enfortint-la en totes aquestes províncies afectades per la indústria extractiva, amb especial dedicació en Cabo Delgado, perquè la societat civil pugui contribuir per si sola en la bona gobernanza i un desenvolupament més sostenible.

Ubicació geogràfica

El projecte és desenvolupa a les províncies d’Inhambane i Cap Delgado, per ser unes de les més afectades per la Indústria Extractiva. A la província de Cabo Delgado el projecte s’ha centrat principalment en la identificació dels organitzacions de la societat civil per tal d’analitzar els seves metodologies de treball en xarxa. A la província d’Inhambane s’ha treballat directament amb els comunitats afectades per els activitats extractives en els districtes d’Inhassoro i Jangamo, mitjançant activitats de sensibilització, capacitació i empoderament.

Anàlisi i justificació de l’acció

Moçambic destaca per ser un país amb una gran riquesa en recursos naturals, la qual cosa l’ha catapultat en els darreres dècades en el punt de mira d’interessos internacionals i de grans multinacionals. Les grans qüestions sorgides entorn aquesta situació giren al voltant de si el país te les polítiques adequades per a proporcionar una inversió estable i predicible que protegeixi els seves terres, interessos i habitants dels típics riscos d’aquest tipus d’inversions.

Les indústries extractives (petroli, gas i mineria en general) han estat considerades per les Institucions Financeres Internacionals (IFI) durant la dècada dels noranta com un sector productiu amb un potencial enorme per a l’eradicació de la pobresa, donada la seva capacitat per generar ingressos monetaris i pal·liar, eventualment, els desequilibris econòmics produïts pel deute extern, entre altres factors.

La realitat ha estat molt diferent: molts informes internacionals revelen el paper que aquestes activitats han jugat en la reactivació de conflictes pel control de les matèries primes, com s’han consolidat les pràctiques de corrupció, entre altres impactes negatius.

Ha estat la pressió ciutadana als països empobrits, coordinada amb els moviments socials del Nord, l’única que puntualment ha fet evolucionar aquesta situació i pot transformar aquest tipus d’activitat en una font de riquesa per a aquells països, respectuosa amb el medi ambient i les cultures i formes de vida humana presents.

El govern de Moçambic concep la recerca, producció i el desenvolupament dels recursos naturals no renovables, juntament amb el desenvolupament associat a les indústries extractives, com una forma atractiva per al desenvolupament del país. No obstant això les comunitats locals afectades pel desenvolupament de les indústries extractives tendeixen a veure les seves estratègies de subsistència dramàticament canviades a causa dels impactes socials i ambientals. De la mateixa forma, la biodiversitat del país es veu fortament amenaçada. Aquests dos casos són exemples vius del que ocorre en les explotacions de carbó en Moatize i Changara a Tete i de sorres pesades a Moma, Nampula.

En moltes ocasions, aquestes inversions van associades a impactes negatius per a les comunitats locals; entre elles la violació dels drets de les comunitats rurals més pobres. A més, aquests projectes porten impactes ambientals acumulatius, adversos i irreversibles fent les comunitats rurals més pobres fins i tot del que eren abans.

La legislació a Moçambic reconeix els drets de les comunitats afectades i de les parts interessades. No obstant això, un dels majors desafiaments és la implementació de la legislació, com la realització de consultes prèvies a les comunitats, o la capacitat d’aquestes per participar en aquests processos i així exigir els seus drets, entre altres factors. En molts casos, aquestes comunitats acaben per ser retirades de les seves zones d’origen i reasentadas en altres llocs sense la compensació adequada.

En aquest context, el projecte te com a objectiu enfortir la societat civil per tal de millorar la governabilitat i la democràcia participativa, a través de la formació, l’intercanvi d’experiències, la recollida de proves i el registri i sistematització de la informació als províncies de Cabo Delgado i Inhambane. Paral·lelament, amb el projecte és pretén millorar la participació i encoratjar a organitzacions de base per formar aliances i enfortir els seves xarxes provincials i nacionals amb la intenció de realitzar accions d’incidència entorn a la vulneració dels seus Drets.

Estratègia i metodologia d’intervenció

El projecte es desenvolupa a les províncies d’Inhambane i Cabo Delgado, per ser unes de les més afectades per la Indústria Extractiva. A la província de Cabo Delgado el projecte s’ha centrat principalment en la identificació dels organitzacions de la societat civil per tal d’analitzar els seves metodologies de treball en xarxa. A la província d’Inhambane s’ha treballat directament amb els comunitats afectades per els activitats extractives en els districtes d’Inhassoro i Jangamo, mitjançant activitats de sensibilització, capacitació i empoderament. Amb el projecte és pretén facilitar el diàleg entre la societat civil i el govern, a través d’una major participació de la societat civil en el monitori, la consciència i el debat sobre la política en el sector extractiu.

Beneficiaris/àries i impactes esperats

Els beneficiaris/as finals d’aquesta proposta són els/les pobladors/as de les comunitats afectades per activitats extractives a les províncies de Nampula, Tete, Cabo Delgado, Manica i Inhambane. Per poder beneficiar al màxim de pobladors s’aposta per un reforç dels teixits socials, per aquesta raó es proposa una estratègia diferenciada de treball, en la qual s’avaluaran les necessitats de cada província i es disponibilizarán espais per tractar assumptes concrets amb les organitzacions participants. Paral·lelament es troba la província de Cabo Delgado. Les organitzacions d’aquesta província, per rebre atenció i seguiment especial a terreny, experimentaran un salt qualitatiu important, tant a nivell de coneixement com d’eines a la seva disposició, la qual cosa revertirà en la població local. Es tracta d’una província amb gran activitat extractiva i que està tenint greus impactes ambientals i socials, per la qual cosa s’opta per donar especial atenció. Així, en un espai de temps no gaire elevat, es pretén disposar d’una societat civil capacitada per afrontar els desafiaments en pro dels interessos de les comunitats locals. D’altra banda, a nivell regional i nacional es tindrà com a principals beneficiaris les institucions i persones que conformen la Plataforma per als Recursos Naturals i la Indústria Extractiva (PRNIE). Aquesta Plataforma, a més d’oferir eines i especialistes en formació, i resultats de recerques desenvolupades, es nodreix del coneixement, dades recollides i evidències de les organitzacions que fan part d’ella. Així, l’arribada de membres de les províncies amb major extracció de recursos naturals (que no seran els primers membres d’aquestes províncies però si augmentaran la quantitat) permetrà l’augment i millora de les activitats d’aquesta Plataforma. Al mateix temps, les organitzacions beneficiàries del projecte seran part d’ell, doncs es contemplen activitats de treball directe amb la comunitat, que serà efectuat per elles després dels seminaris de formació. Es preveu la participació almenys de 10 organitzacions, dues per cada província beneficiària. Elles rebran les formacions i l’assessorament i seran les fonts de recollida d’evidències que seran mostrades i discutides en el seminari nacional amb actors polítics i del sector privat.

Torna a l’ideari dels Projectes a Moçambic