Empoderant a la dona camperola a la Província d’Inhambane per al lideratge en la gestió de l’aigua i la promoció agropecuària i acompanyament a la UNAC a l’impuls de la seva Política de Gènere

Presentació del projecte

El present projecte és una actuació on ESF i CEA (Centre d’Estudis Africans), en conjunt amb la contrapart local UNAC, per treballar pel compliment dels drets de les famílies camperoles de la Província d’Inhambane de la República de Moçambic, fent focus de la intervenció el Districte de Funhalouro. L’objectiu principal de l’acció és donar poder a la dona camperola per liderar la gestió de l’aigua i la promoció de Tècniques agropecuàries innovadores mitjançant l’Enfortiment del Grup Intern de Gènere (GIG) de la UNAC. Es treballa mitjançant dues línies d’acció principals; acompanyar i contribuir a la implementació de la Política d’Igualtat de Gènere de la UNAC i promoure l’equilibri del marc d’igualtat de gènere dins de les famílies camperoles incidint en la participació en la presa de decisions en la gestió de l’aigua i l’aplicació de tècniques agropecuàries. Primerament es fa focus en el titular de responsabilitats, el GIG de la UNAC, en els seus diferents nivells i acompanyant- lo en la seva actuació a terreny, concretament a les comunitats camperoles de la Província d’Inhambane. Per això es promouen trobades amb entitats col·laboradores, formacions i tasques de seguiment del seu context d’acció en l’esmentada Província.

És en aquestes mateixes comunitats on es treballarà en l’enfortiment de la dona camperola com a titular de dret, a través d’augment de la capacitat de gestió i presa de decisions en els grups responsables de la gestió dels sistemes d’aigua potable (CdAs). Aquest treball específic es traslladarà també a l’àmbit de la sobirania alimentària, tenint al titular de dret com a principal focus d’acció. Aquestes dues últimes accions principals seran abordades amb formacions específiques, comptant amb exhaustiu seguiment i el suport del GIG i col·laboradors externs.

Context i antecedents

La intervenció d’ESF a la Província d’Inhambane de la República de Moçambic es va iniciar amb el Programa de Cooperació Directa (2006- 2009) realitzat junt amb la Direcció Provincial de Salut (DPSI), finançat per l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (ACCD) i va identificar com a principal necessitat la manca de serveis bàsics, sobretot dels districtes més interiors de la província.

Després de la primera intervenció a la província d’Inhambane entre el 2006 i el 2009, amb la voluntat de no abandonar la província, ni desaprofitar els coneixements i experiència adquirida durant aquesta etapa prèvia, es va dur a terme una detallada identificació durant la qual ESF es va reunir amb els titulars d’obligacions i els titulars de responsabilitat a nivell nacional i internacional que treballaven a la Província d’Inhambane i, de la mateixa manera es varen identificar els titulars de drets. Es va constatar una limitada activitat en el sector aigua en el Districte de Funhalouro. Fruit d’aquella identificació és va definir conjuntament amb la UNAC, contrapart moçambiquesa d’ESF, el Projecte Pilot d’Aigua Rural al Districte de Funhalouro (2010-2011) i en continuïtat el Programa d’Aigua, Sanejament i Enfortiment Institucional de la UNAC al Districte de Funhalouro (2011-2016).

Ubicació geogràfica

La província d’Inhambane es troba a la regió sud de Moçambic. La seva capital, Inhambane, es localitza a uns 480km de Maputo, la capital del país. El districte de Funhalouro, amb una superfície de 13.653 km2, està situat a la zona central de la província d’Inhambane, envoltat pels districtes de Panda, Massinga, Morrumbene, Homoine, Mabote, Inhassoro, Vinlankulos i la província de Gaza.

El clima és de tipus tropical semi àrid, caracteritzat per dos períodes: un sec d’abril a novembre i un plujós de desembre a març. Compta amb una precipitació mitjana de 500 a 800mm, amb una evapotranspiració molt elevada (ET > 1500 mm) i unes temperatures mitjanes anuals de 24ºC. A més, no és travessat per cap riu, tot i ser banyat pel riu Changane (de molt elevada salinitat) al límit amb el districte de Chigubo de la província de Gaza.

Anàlisi i justificació de l’acció

Les desigualtats identificades en el primer eix són: les dones presenten escassa participació en la presa de decisions dins d’UNAC, els càrrecs de lideratge estan ocupats majoritàriament per homes, manca de participació igualitària en les activitats de formació d’UNAC, les dones presenten el 18% del quadre executiu d’UNAC, cap dona forma part de la coordinació executiva d’UNAC (controlada per 5 homes),la integració d’igualtat de gènere en els programes i projectes d’UNAC és variable, no existeixen suficients eines per desenvolupar una perspectiva de gènere en tots els seus programes i el personal de la organització no ha tingut la oportunitat de formació específica en gènere.

El projecte per tant, contribuirà a defensar el dret al treball productiu en condicions laborals dignes d’igualtat entre dones i homes, promoure el diàleg social i la participació activa de les xarxes de dones i moviments feministes en les agendes internacionals vinculades als reptes globals de desenvolupament sostenible. Les causes de les desigualtats reconegudes en el primer eix: contradiuen el dret de les dones moçambiqueses a participar en la vida política i pública del país que està garantit per la Constitució del país, ja que no obstant això, el percentatge de dones que ocupen llocs de categoria superior en els sectors públic i privat és reduït. De la mateixa manera, la Constitució esmenta la igualtat de drets i d’oportunitats entre els homes i les dones. No obstant això, en la pràctica hi ha molt pocs exemples que així ho ratifiquin.

Les desigualtats identificades en el segon eix són: les comunitats rurals del Districte de Funhalouro i la Província d’Inhambane, i principalment les seves dones camperoles, presenten dificultats en la capacitat de gestió dels seus recursos d’aigua potable, les dones que componen els grups de gestió dels Comités d’Aigua (CdAs) no són valorades quant a la seva participació i la presa de decisions, hi ha desconeixement per part de les dones sobre els seus drets i possibilitat de participació igualitària. Tot això condiciona el Dret d’Accés, control i ús sostenible, inclusiu i equitatiu del recurs de l’aigua. Són aquestes mateixes comunitats camperoles les que es veuen limitades a un consum variat d’aliments per tenir una dieta equilibrada per la falta de capacitats de producció enfront de condicions climàtiques extremes. La dona camperola, no té el mateix poder de decisió sobre la producció d’aliments que l’home. A més, la participació de la dona en els sistemes productius està condicionada pel seu desconeixement de tècniques adaptades al medi i limitació de gestió dels recursos. Tot això condiciona el dret a la sobirania alimentària, entesa aquesta com el Dret dels pobles a determinar els polítiques agrícoles i alimentàries que a els afectin, en el marc del desenvolupament sostenible i equitatiu.

En aquest eix, es reconeixen múltiples causes d’aquestes desigualtats: papers sexuals i funcions estereotipades: les tasques que compleixen les dones, en particular en el camp, es relacionen essencialment amb la prestació d’ajuda i la preparació d’aliments mentre que als homes se’ls retrata com a responsables de guanyar-se un sou i de portar-lo la llar. La producció d’aliments no és suficient ni està diversificada, les famílies només depenen de la seva pròpia producció, que sol ser escassa per les condicions climàtiques extremes, o tenen ingressos baixos i això les condueix a consumir un règim desequilibrat. L’estat nutricional de la població en algunes regions rurals és deficient i empitjora en èpoques de sequera. Per a les dones embarassades, l’anèmia i la desnutrició són alguns dels factors que condueixen a una elevada incidència de parts prematurs, mortalitat materna i baix pes en néixer. D’altra banda, l’escàs coneixement de les necessitats nutricionals de les dones i infants, i la manca de coneixements sobre la millor forma de satisfer-les, han contribuït així mateix a la deficient situació nutricional d’aquests dos grups demogràfics. La participació efectiva de la dona en les activitats econòmiques (producció agrícola, sector no estructurat), la seva funció reproductiva així com la falta de serveis socials d’atenció de la salut adequats influeixen igualment sobre la salut de la dona. Aquestes característiques s’alineen amb la realitat de la zona d’intervenció del present projecte. A tot això se li suma l’escàs accés a fonts d’aigua de consum a causa primerament de la falta de pluges i en segon lloc a la deficient infraestructura de subministrament. En relació a això últim es reconeix que les comunitats que compten amb un punt d’accés d’aigua potable no compten amb les capacitats suficients de gestió d’aquest recurs. És dins d’aquest sistema de gestió on, si bé la presencia de la dona és igualitària a la de l’home, no es reconeix una capacitat de lideratge en aquestes. D’aquesta manera, aquesta causa es vincula completament amb la vulneració de la salut ja que en aquests contextos l’accés a l’aigua és el primer pas per garantir la resta dels drets.

Estratègia i metodologia d’intervenció

Es duen a terme dues línies d’acció:

  • Acompanyar i contribuir a la implementació de la Política d’Igualtat de Gènere de la UNAC (PIG-UNAC)
  • Treballar amb les comunitats rurals i les dones camperoles de la província de Inhambane, per assolir la implementació progressiva en la vida quotidiana de la nova política.

Des del primer eix d’intervenció, es promou la igualtat de gènere, autonomia i empoderament de les dones camperoles de la Província de Inhambane, aconseguint una transformació en la visió organitzativa de la institució en tots els seus nivells i un enfortiment de la dona camperola a través d’un millor posicionament dins del moviment i la societat mateixa.

El projecte per tant, contribuirà a transformar la situació actual referida al dret al treball productiu en condicions laborals dignes d’igualtat entre dones i homes, promoure el diàleg social i la participació activa de les xarxes de dones i moviments feministes en les agendes internacionals vinculades als reptes globals de desenvolupament sostenible

El objectiu d’acció presentat del segon eix, incidirà en la participació en la presa de decisions, en la gestió de l’aigua i l’aplicació de tècniques agropecuàries promovent la igualtat de gènere i garantint el compliment dels Drets Humans més vulnerats dins de les famílies camperoles de Inhambane.

Per garantir el compliment del dret humà de l’accés a l’aigua potable i la salut en les comunitats rurals de Funhalouro, es realitzarà un acompanyament i formació per a l’augment de les capacitats en metodologies de gestió de fonts dels CdAs de les comunitats camperoles d’aquest Districte. Així, es garantirà acomplir amb el dret humà de Poder i Presa de decisions, començant per aquest òrgan gestor que pren decisions a nivell comunitari. En paral·lel, aquest treball específic es traslladarà també a l’àmbit de la sobirania alimentària, tenint al titular de dret com a principal focus d’acció. Es treballarà per assolir la Sobirania Alimentària de les comunitats de Funhalouro amb la millora de les seves tècniques agropecuàries promogudes per dones camperoles. Les dones de les comunitats rurals de Funhalouro com a titulars de dret, assumeixen un paper de representants de les comunitats i promotores de noves tècniques que serviran per augmentar les seves pròpies capacitats d’auto gestió i de la pròpia comunitat. Es garanteix, per tant, el compliment del dret humà al poder de decisió i autonomia per a la dona rural del Districte de Funhalouro, així com per als homes i les comunitats que finalment tindran assistència i accés específic en tècniques agropecuàries.

Es plantegen reunions amb les diferents administracions públiques amb què es treballi, depenent de l’àrea que s’abordi. A més, es signa un memoràndum amb cada dependència (DPGCAS-I, SDPI-F i SDAE-F). Això garanteix un eix de comunicació amb els titulars d’obligacions per a una millora en la intervenció i un augment de les capacitats dels mateixos, amb vista a garantir el compliment dels drets dels titulars de drets (dones i les comunitats rurals en general).

El treball i coordinació amb el titular de responsabilitat es caracteritza en primer lloc per les trobades que es marcaran amb la UNAC i els seus tres grups de treball que intervenen de manera activa en aquesta intervenció (el GIG, el DDR i el PFG-I). A més de les trobades de coordinació per marcar el seguiment del projecte, es planteja un espai de seguiment i formació on participin juntament amb ESF i CEA, els titulars de responsabilitat, les entitats col·laboradores (Fòrum Mulher i Muleide) i aquella persona que assumeixi la figura de consellera externa. D’aquesta manera l’avanç cap al compliment dels objectius i l’actuació en el nivell de base (comunitats i dones camperoles) tindrà més efecte.

A través de la presència de l’equip tècnic d’UNAC a terreny i la participació del PFG-I en les diferents activitats de formació i seguiment que es fan a nivell de comunitats, s’aconsegueix una interacció directa amb els titulars de dret. A més, aquest vincle directe augmenta l’efectivitat i l’eficàcia de l’acció a l’hora d’obtenir resultats.

Com ja s’ha esmentat, el projecte serà executat pel soci local UNAC a contrapart amb ESF i el soci-colabrador a Catalunya CEA com a entitat agrupada, així mateix s’inclouran com a executors d’activitats concretes a assessors externs i la participació activa de Fòrum Mulher , Muleide, i les diferents administracions a nivell provincial i de districte.

L’execució dels recursos serà coordinada entre les part executores i aniran dirigides majoritàriament a activitats amb les dones camperoles de la Província d’Inhambane que formen part del col·lectiu meta. Aquestes seran actualitzades regularment del ritme d’execució del projecte i del punt de situació de la gestió dels fons.

Les institucions esmentades, seran informades regularment sobre el nivell d’execució de les activitats, amb ànim de ser incloses en el procés, realitzar accions validades i també per prestar comptes dels resultats assolits amb les activitats realitzades. A més, seran inclosos en les activitats amb diferents representants segons sigui el cas específic. Aquesta inclusió en les activitats es farà amb ànim de involucrar-les en el procés, realitzar accions validades i també per prestar comptes dels fons rebuts. Aquest mecanisme servirà per informar on i com han estat aplicats.

A nivell de Catalunya, es comptarà amb la tutorització d’especialistes en l’àmbit del gènere en contextos africans, provinents del CEA. Aquesta col·laboració permetrà fer seguiment d’aquella persona col·laboradora en terreny que estará treballant en coordinació amb l’execució d eles activitats i en la mira d’obtenir informació necessària per a una posterior avaluació que pugui servir com a material per difusió, correctiu de la intervenció i de proposta per estratègies de futures intervencions.

Es plantegen dos nivells d’ actuació, un primer a nivell Districtal i un segon, a nivell comunitari.

A nivell Districtal, la continuïtat de les accions dirigides a l’ apoderament de les dones i la promoció de la seva igualtat, està garantida en el projecte, donat que les accions que s’hi plantegen s’ impulsen a nivell estratègic, en el marc de la política de Gènere de la UNAC 2014-2020 i és un posicionament polític d’ aquesta organització, el arribar a implementar-la a tota la zona d’ intervenció. Per tal de dur la seva estratègia i que sigui sostenible a nivell social i cultural, es compte amb un Grup Intern de Gènere que està integrat tant per camperoles com per camperols vinculades a la UNAC i que es vincularan amb diferents grups focals existents a les diferents Unions Districtals, entre elles la Unió Districtal de Funhalouro. Amb el projecte finançat per l’ ACCD es proveiran recursos humans especialitzats en gènere que acompanyaran i enfortiran al GIG i als diferents subgrups Focals en el procés de capacitació i alhora que promouran els espais de trobada amb Forum Mulher i Muleide, organitzacions ja existents amb trajectòria feminista i de treball en la defensa dels Drets de la Dona i incidència política, respectivament.

A nivell comunitari, es proposa treballar en campanyes de sensibilització treballant directament amb les famílies camperoles de la UNAC de les mateixes comunitats de treball, amb les que el Grup focal de gènere Districtal i la Unió Districtal hi treballaran conjuntament, i aterraran la política de gènere en la seva vessant més operativa, sobretot en la línia de garantir el dret a la participació de les dones en l’ àmbit productiu i comunitari. La millora de la sostenibilitat dels sistemes d’ aigua i dels cultius comunitaris, passa per treballar en millorar la participació de les dones en aquests dos àmbits, donat que no només es persegueix satisfer les necessitats pràctiques d’ aquest col·lectiu sinó també el generar processos de transformació social de caràcter estructural. La sostenibilitat del projecte no passa només per garantir la presència de les dones en el projecte d’ aigua, ja que això no assegura que els seus interessos estratègics es prenguin en consideració, és per això que el projecte treballarà en millorar la participació de les dones i homes, per tal d’ assolir la legitimitat comunitària, alhora que es treballa en integrar la sostenibilitat ambiental i econòmica en el àmbit productiu i comunitari.

Es treballarà per empoderar les dones amb l’ objectiu de que elles mateixes s’ organitzin per atendre les seves pròpies necessitats, planificar solucions per als seus problemes i assumir responsabilitats en els seus processos de desenvolupament (la dona proposa canvis en el projecte, sol·licita assessoria i acompanyament, vetlla pel bon funcionament i gestió del sistema d’ aigua i millora dels cultius , demana capacitació especialitzada). El projecte treballarà per posicionar dones i homes no com beneficiàries sinó com agents de desenvolupament (el projecte facilita espais de reunió i organització a les dones, aquestes demanden formar-se o especialitzar-se en el seu temps lliure, estableixen xarxes amb altres organitzacions, expressen la seva opinió en assemblees i davant l’ equip tècnic de terreny..) incloent-se d’ aquesta manera, els interessos de la dona en totes les etapes del projecte, dintre i fora de l’ àmbit domèstic i amb la direcció i ritme que elles decideixen.

Beneficiaris/àries i impactes esperats

Els col·lectius protagonistes estan compostos per les famílies camperoles del Districte de Funhalouro i la Província d’Inhambane en general. Aquests col·lectius estan representats per diferents grups amb què es treballarà al llarg del projecte, com la Unió Provincial de famílies camperoles d’Inhambane (UPCI), Unió Distrital de famílies camperoles de Funhalouro (UDCF), dones i homes que componen els Comitès de Aigua (CdAs) que gestionen els sistemes comunitaris d’abastament d’aigua, dones i homes especialistes en promoció agropecuària de cada comunitat del Districte de Funhalouro, i la població rural de Funhalouro i la resta de Districtes de la Província d’Inhambane on té representació la UNAC. Dins d’aquests grups esmentats es ressalta a la dona camperola com a col·lectiu protagonista principal ja que el treball plantejat, en forma equitativa entre dones i homes amb la Política Nacional de Gènere de la UNAC es presenta com el principal eix troncal del projecte.

A més, aquesta intervenció tindrà com a col·lectiu a protagonista el Grup Intern de Gènere de la UNAC a nivell nacional i el Punt Focal de Gènere de la Província d’Inhambane, responsables de les intervencions d’aquesta entitat en el marc de la igualtat de gènere i dret de la dona camperola, i seran també objecte d’aquesta acció amb l’augment de les seves capacitats en aquest àmbit.

Torna a l’ideari dels Projectes a Moçambic