Disseny i implementació del projecte pilot de cooperació al desenvolupament amb participació empresarial

Presentació del projecte

Aquest és un projecte pilot que pretén incidir en la millora de la Gestió de Residus Sòlids Urbans i en l’enfortiment de la cadena de RSU a la ciutat de Maputo, millorant les capacitats de les organitzacions locals, amb la participació de l’empresa catalana, que col·laborarà en la millora de les condicions de vida dels ciutadans/es i associacions i/o empreses moçambiqueses que participen en el projecte.

El projecte pretén incidir en la organització interna d’una cooperativa (Comsol) i una organització local (Kutenga), aplicant també un sistema d’itineraris personals que permetin l’enriquiment i empoderament dels treballadors (recicladors), així com en la cohesió entre els actors locals del sector dels RSU. Per altra banda també treballa en la sensibilització sobre la importància del reciclatge i els seus beneficis socials, econòmics i mediambientals amb participació ciutadana.

Context i antecedents

L’any 2007, en el marc d’un Programa de Cooperació directa amb l’ACCD, es va iniciar una identificació en els barris de teixit informal de Maputo, que es va concretar, gràcies al suport de l’ Ajuntament de Barcelona, en una intervenció a Maxaquene “A” a nivell pilot, en la que es van implementar, obres de millora en sanejament, amb la construcció de canalitzacions de drenatge i latrines. A nivell social es va treballar amb associacions de joves del barri per difondre bones pràctiques higièniques, salubritat i de gestió de residus. En aquest període es van executar 450 metres de drenatge (secundari i terciari) i 23 latrines a més de les campanyes de sensibilització i de bones pràctiques entre la població.

A partir de la experiència del projecte pilot es va identificar la necessitat de realitzar un pla urbanístic de tot el barri de Maxaquene “A” a través d’ un procés participatiu amb la gent del barri, tot promovent la seva implementació.

Així doncs el 2009, s’ inicià el Programa Barris de Maxaquene “A” en el que es va començar a treballar amb el Municipi introduint campanyes de sensibilització i treball amb la població del barri, com la dels drets i deures dels ciutadans. També es van construir 300 metres de drenatge secundari i 60 latrines. En el procés d’ elaboració del Pla Urbanístic es va crear el comitè tècnic encarregat de l’elaboració del mateix i del comitè d’acompanyament, un òrgan de coordinació dels diferents actors presents al barri. Aquest procés va durar fins a principis del 2011.

El procés d’ aprovació del pla de reordenament coincideix amb un replantejament de l’estratègia d’actuació de ESF en el barri de Maxaquene A, per tal de valorar les línees de treball seguides fins al moment i la continuació futura. De les conclusions extretes de l’ avaluació, va sorgir la necessitat de realitzar una nova identificació del projecte en el mes de Maig de 2011. Com a conseqüència d’aquella identificació es va iniciar el treball amb el que i al mateix temps les entitats centren les seves tasques en projectes de promoció dels Drets i Deures en termes urbanístics de la població de Maxaquene A, així com en la provisió d’eines que li permetin afrontar la situació urbanística actual en condicions favorables. Així s’ha estat treballant l’any 2012, amb finançament entre d’altres de l’Ajuntament de Barcelona, en un projecte basat en el contacte directe amb la comunitat, en la formació a líders i representants i en la sensibilització comunitària. L’any 2013 s’ha realitzat un projecte de curta durada (4 mesos), en el qual s’ha consolidat la feina de l’any anterior i s’ha treballat en l’enfortiment de la Plataforma d’OCBs. Aquesta Plataforma va ser creada l’any 2012 i es considerava important aprofundir en les diverses facetes d’aquesta nova organització.

Com a conseqüència de l’actuació de l’any 2013 se’n deriven el projecte realitzat l’any 2014, focalitzat en la capacitació i la consolidació de l’estructura interna de la Plataforma i que ha permès la formació dels membres en “Elaboració de Projectes Socials” i la continuació del creixement del grup. És cert que es tracta d’un repte que implica temps i un creixement progressiu, però la dinàmica en la que actualment es troba la Plataforma és positiva. Al mateix temps, l’any 2014, com a conseqüència de la formació esmentada, es va realitzar un exercici pràctic on es va disposar un petit finançament per a rebre propostes dels diferents grups creats a les formacions. La proposta guanyadora va ser en relació a la gestió de residus al barri, donant peu a entrevistes a la comunitat i jornades de sensibilització realitzades per 15 activistes de les OCB’s prèviament formats. L’evolució d’aquesta feina ha derivat en la actual feina conjunta amb les autoritats del barri i la comunitat on el darrer dissabte de cada mes es realitza una neteja dels canals de drenatge de sanejament del barri

Ubicació geogràfica

La ciutat de Maputo, capital de Moçambic, ocupa una extensió de 346 km² i compta amb uns 1.092.315 (cens 2007) habitants presentant una densitat poblacional de 3.170 habitants/km². La ciutat s’ha desenvolupat de forma dual, anomenat “ ciutat de ciment” i per altra banda els barris perifèrics, sent en aquests últims, on es concentra el 90% de la població de la ciutat (districtes Nlhamankulu, KaMavota, KaMaxakeni i KaMubukwane) . Aquests barris es caracteritzen per la falta d’accés a serveis urbans, índexs de pobresa superiors al 50% (Perfil Municipal Cidade de Maputo 2010) i un difícil accés al mercat laboral formal que deixa a la població en situació de vulnerabilitat i impossibilitat d’estabilitat econòmica i social. Molts barris d’aquests districtes veuen com a més de la inexistència d’aquests serveis bàsics, la no millora ni participació de les autoritats municipals per falta de capacitat i/o voluntat, els deixa en una situació d’estancament i progressiu retrocés.

A la taula següent es mostra la distribució de població per districtes:

Unitat administrativa Nº Habitants ( 2007) Barris/Poblacions
Districte Municipal KaMpfumo 107.530 Central A, B i C; Alto Maé A i B; Malhangalene A i B; Polana Cimento A i B, Coop e Sommerchield.
Districte Municipal KaLhamankulo 155.385 Aeroporto A i B; Xipamanine; Minkadjuine; Unidade 7; Chamanculo A, B, C i D; Malanga i Munhuana.
Districte Municipal KaMaxakeni 222.756 Mafalala; Maxaquene A,B,C i D; Polana Caniço A i B i Urbanização
Districte Municipal KaMavota 293.361 Mavalane A i B; FPLM; Hulene A i B; Ferroviario; Laulane; 3 de Fevereiro; Mahotas, Albazine i Costa do Sol.
Districte Municipal KaMubukuane 290.696 Bagamoyo; George Dimitrov (Benfica); Inhagoia A i B; Jardim, Luís Cabral; Magoanine; Malhazine; Nsalane; 25 de Junho A e B; e Zimpeto.
Districte Municipal de KaTembe 19.371 Gwachene; Chale; Inguice; Ncassene e Xamissava.
Districte Municipal KaNyaka 5.216 Ingwane; Ribjene e Nhaquene.

Taula 1 Població de Maputo per districtes
Font: INE Mozambic

Les característiques demogràfiques de Maputo deixen en evidència una piràmide poblacional particular de molts països de l’Àfrica Sub-sahariana on un 70,1% de la població es troba a la faixa d’edat compresa entre els 0 i 30 anys de vida. Això és conseqüència dels alts índexs de natalitat combinats amb una esperança de vida inferior als 60 anys d’edat (mentre que l’any 2006 era de 58,7 al 2007 va caure als 55, dada que genera un debat en torn del retrocés del país tot i el creixement econòmic). Al mateix temps, mostra la gran quantitat de població que es troba en edat d’estudiar i/o treballar, fet que contrasta amb els alts índex d’atur. Aquest fet, combinat amb altres característiques culturals i estructurals, genera una gran proporció d’economia informal on es destaquen als districtes no urbanitzats com el de KaMaxaquene. Per fer-se una idea de la situació laboral de la ciutat, l’any 2008 hi havia un total de 1558 persones inscrites al registre d’atur de la ciutat i només es van rebre 199 ofertes de feina. Tant el percentatge d’oferta segons demanada, com el percentatge de demanda formal segons demanda real son molt baixos.

En termes d’organització política, l’Assemblea del Municipi de Maputo estava dividida de tal manera que, (dades del 2007) un 86,6% dels membres pertanyen a la FRELIMO (partit al govern des de la independència de Moçambic), un 10,4% per membres de la RENAMO, i un 3% per membres de la JPC.

A la capital, Maputo, es troben els ministeris i organismes de l’Estat. En termes de projecte, trobem el Instituto Nacional das Comunicações de Moçambic (INCM) i el Instituto da Comunicação Social (ICS) així com institucions responsables de la GRSU com Direcció Municipal de Gestió de Residus Sòlids Urbans i de la Salut (DMGRSUS) de la ciutat de Maputo. Al mateix temps, és la seu de les universitats del país, destacant la universitat pública Eduardo Mondlane (UEM), amb la qual actualment s’està treballant per la creació de la ràdio comunitària, i per fomentar la seva implicació amb la participació d’estudiants i responsabilitats en el manteniment de l’equipament.

En termes econòmics i socials, Maputo presenta alts nivells de desigualtat referent a l’accés a recursos, educació, salut i serveis bàsics de la població. Amb el PIB per càpita més alt del país (1034$ per habitant de Maputo l’any 2008 mentre que la mitjana del país és de 332$ per habitant) el repartiment d’aquesta riquesa no és gens equitatiu. La ciutat de Maputo presenta un índex de Gini de 0.51, situant-se en la franja de països amb alts nivells de desigualtat (un país sense desigualtat tindria un valor del coeficient igual a 0, sent 1 el valor de màxima desigualtat). Segueix havent-hi un gruix de la població vivint per sota dels 2$ per persona i dia, fet que mostra com una petita elit aglutina la major part dels recursos, dificultant l’accés als serveis bàsics a gran part dels habitants.

Anàlisi i justificació de l’acció

La gran part de la població de Maputo es concentra en els districtes perifèrics de la ciutat, on el fort creixement de població ha fet que aquests barris apareguin de manera informal i es caracteritzen per la falta d’accés a serveis urbans, sanejament i un difícil accés al mercat laboral formal. De la mateixa manera que creix la població, la quantitat de Residus Sòlids Urbans (RSU) també augmenta, portant altres problemes de gestió per els barris.

La Gestió de Residus Sòlids Urbans és una de les principals deficiències que viu Maputo en general i genera una gran problemàtica en la vida pública dels barris i la ciutat. Es tracta d’una responsabilitat que s’estén del municipi a les autoritats locals fins a la població. Però la realitat és que el Municipi, les empreses de recollida primària i les diferents estratègies que adopten són insuficients, i per altra banda, la població no està sensibilitzada sobre l’impacte que la mala gestió té en la seva vida.

Juntament amb la participació de les empreses catalanes i organitzacions del sector de residus de Maputo es pretén incidir en la millora de la Gestió dels RSU, ja que la reducció, la reutilització i el reciclatge d’aquests és essencial per disminuir els afectes negatius mediambientals, socials i econòmics de la ciutat. El paper de les organitzacions locals és fonamental per aconseguir aquesta millora i la conscienciació de la població als barris.

Així, cal enfortir el teixit d’associacions de recollida primària amb un enfocament d’economia social i solidària, i la conscienciació de la societat civil envers la problemàtica i la necessitat d’aplicar bones pràctiques de reciclatge.

Estratègia i metodologia d’intervenció

L’ONG Enginyeria Sense Fronteres treballa amb organitzacions locals sense afany de lucre, entenent la relació amb les contraparts com un compromís comú de transformació política i social. Els projectes desenvolupats són conseqüència d’un procés d’identificació de les necessitats a la zona i la millor via per a solucionar-les.

L’any 2014 es va iniciar la co-construcció d’un projecte pilot entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Municipal de Maputo, juntament amb un Grup de Treball (GT) format per Sindicats, representants de la Federació Catalana d’ONGs pel Desenvolupament, la Pau i els Drets Humans (la Fede), BCN Activa, representant de Petites i Mitjanes Empreses de Catalunya (PIMEC), GRAIN, Universitats i d’altres. Aquesta, es va iniciar dintre del marc estratègic de cooperació empresarial. Posteriorment, a aquest grup de treball es va incorporar ESF.

Per treballar dintre d’aquest marc estratègic de cooperació empresarial es va dur a terme un procés de selecció d’empreses, en el qual, seguint criteris proposats pel Grup de Treball i ESF es van seleccionar les empreses Insyste i Andròmines. La primera com a empresa tècnica especialitzada en residus i la segona per la seva experiència en itineraris personals.

A partir de les pròpies demandes del Consell Municipal de Maputo i un primer viatge per part de l’Ajuntament de Barcelona s’identificà el sector on intervindria el projecte, sent aquest el de GSRU. Més tard, un segon viatge ofereix la possibilitat d’identificar un conjunt d’organitzacions relacionades amb el sector dels RSU.

El model d’intervenció del projecte pretén crear una sinergia entre les diferents organitzacions identificades i que ocupen diferents papers dintre de la cadena de RSU de Maputo, des de les que s’encarreguen de recol·lectar, classificar, transportar, emmagatzemar fins a les que tracten o reciclen per tal de realitzar un treball conjunt que permeti enfortir la cadena de valor del RSU.

A nivell d’administració local el projecte queda complementat pel consell municipal de Maputo (CMM) i el seu pla quinquennal de govern, amb implementació de plànols de gestió ambiental, consolidació de la recol·lecció de residus als barris, tancament definitiu de l’abocador de Hulene i enfortiment de les campanyes d’educació cívica ambiental, al que cal afegir, el recolzament de l’Agencia japonesa de cooperació internacional (JICA) per actualizar el plà director dels residus de la ciutat intentant resoldre les problemàtiques relacionades.

A nivell d’administració nacional, s’identifica interès en aquesta temàtica. A principis del 2015, amb el recolzament del nou Ministeri de la Terra i el Medi Ambient (MITADER) es va crear “la plataforma ambiental per al reciclatge” que té com a objectiu la millora de les condicions ambientals per la realitat urbana a les ciutats de Moçambic, així com també la millora de la gestió dels residus sòlids urbans i del seu aprofitament.

Beneficiaris/àries i impactes esperats

De manera immediata, la població beneficiaria serà un percentatge molt elevat de la població del Districte nº 3 Ka-Maxakeni, ja que la la vcobertura del projecte de KUTENGA te como beneficiaris tots els veïns i veïnes

Dintre del projecte es conta amb la participacio de las cooperatives i els seus socis., la participació dels membres de la comunitat es materialitza de tres maneres; (i) en la pressa de decisions, (ii) voluntaris, i (iii) oients. D’aquesta manera, tots els membres de la comunitat hi tindran accés.

Un altre dels principals beneficiaris serà la Plataforma d’OCBs del barri, ja que li permetrà augmentar la seva presència al barri i al districte, així com el nombre d’organitzacions participants. Aquesta presència es traduirà en una major consideració per part de les autoritats locals. En la actualitat ja s’estan desenvolupant activitats conjuntes com ho són les jornades de neteja mensuals que s’organitzen entre la Plataforma i l’Administració del Districte.

Per altra banda totes les escoles (això vol dir els alumnes) del districte (dues de secundàries i al voltant d’unes vint de primàries) es beneficiaran amb la participació dels estudiants a les jornades de formació en gestió de residus sòlids.

Torna a l’ideari dels Projectes a Moçambic